100% Arús a La Sexta

És estrany posar La Sexta a les 7.30 del matí i que comenci el nou programa de l’Alfons Arús. Em costa d’assimilar aquest horari tan matiner. Qui està veient la televisió tan aviat? El públic de l’Arús em costa imaginar-me’l llevant-se tan d’hora. No tinc clar que puguin captar noves audiències amb el registre tan clar i tan marcat que el periodista ha llaurat durant tants anys, en especial els transcorreguts a 8TV. És aquesta l’única cosa que em grinyola d’Arusitys, que en essència ve a ser més o menys el mateix que ja era fins el juliol. Bé, el mateix no, ara ha de ser un programa despertador, amb l’afegit extra de ritme, somriures i "bonrotllisme".

En la primera entrega, al principi, s’ha notat una mica aquesta necessitat imperiosa. Se’ls veia un pèl encarcarats. Potser no cal l'entrada catàrtica inicial, amb petons a la càmera i un cerimonial una mica antic. Però bé, després i durant tres hores i mitja, Arús i els seus col·laboradors continuen desfilant la televisió amable i entretinguda que saben fer. Els últims temps a 8TV resultaven un pèl repetitius i monòtons, i aquí es nota que s’ha injectat una dosi d’energia, alguns continguts nous i el mateix esperit, una marca de fàbrica invariable i completament reconeixible. La Sexta li ha demanat a Arús que faci el que sap fer. Ni més ni menys.

Són tres hores i mitja durant les quals han de passar moltes coses. Els blocs temàtics han de ser curts i dinàmics: el temps, el trànsit, vídeos virals, vídeos de patacades, participació de l’audiència, connexions informatives amb la redacció -no he entès per què se li ha donat tan extraordinari interès a la notícia d’un pres fugat de no sé quina presó-, connexió amb una corresponsal a Los Angeles, connexió amb Sevilla, secció d’economia, secció d’esports, comentari de notícies del cor i de televisió... Un no parar. L’equip és en essència el de sempre. El que funcionava a 8TV i té la capacitat suficient per a funcionar a La Sexta.

Els primers deu minuts m’han fet patir una mica però de seguida han agafat el to i, repeteixo, la velocitat que requereix un format així. Si bé és cert que em moltes ocasions m’he queixat que a la televisió no es valora gens la calma, el repòs d’una bona entrevista, prendre’s el temps oportú per a explicar les coses, un programa com l’Arúsitys necessita aquest ritme que li injecten. No cap altre. Per cert, en els millors temps de 8TV Arús feia algunes entrevistes fantàstiques. Un gènere que va deixar de banda i que potser seria interessant recuperar, per exemple, a la franja de 10 a 11h. 

Hi ha un detall del primer programa sobre el qual em voldria aturar un moment. A la secció de successos de Carles Quílez van comentar l’enèsima infracció de trànsit de Gerard Piqué –algun dia potser cal anar revisant la mena de referents que erigim- i Quílez va estar encertadíssim amb les seves consideracions. Va venir a dir que si la infracció es resol per la via econòmica serà la pitjor de les resolucions: "Si tens diners –molts- per pagar les teves infraccions, les pagues i aquí pau i després glòria oi?". Bona plantofada, sí senyor! Bona plantofada a la irresponsabilitat i la impunitat.

Aquests detalls són els que s’agraeixen més. Detalls caçats al vol enmig d’un maremagnum d’entreteniment, banalitats i fins i tot frivolitats. Explicades, esclar, com només Arús ho sap fer. I sabeu què és el que em sembla més rellevant de tot? Que Arús i el seu equip se n’han anat a La Sexta sense perdre ni un sol gram de la seva personalitat. No han fet cap “operació La Sexta” per a adaptar-se a la nova emissora i a la nova audiència. No han volgut tenyir-se de cap manera especial, ni espanyolitzat ni catalanitzat ni res de res. Ni tics d’en Ferreras, ni de l’Ana Pastor, ni de la Cristina Pardo, ni de cap dels tòtems de la casa. El millor que podien fer. A aquestes altures els clàssics són els clàssics.