Tots els reptes que Colau ha d'afrontar aquesta tardor «calenta»

La tardor és sinònim de negociació pressupostària. Enguany l'oposició difícilment posarà les coses fàcils al govern pocs mesos abans de les eleccions municipals, per la qual cosa és molt probable que Colau torni a mostrar-se incapaç de consensuar els comptes i hagi de tornar a optar per un pla B. Com que és l'últim any del mandat només té una possibilitat, la de prorrogar els comptes d'aquest 2018. Els va aprovar recorrent a una qüestió de confiança, una fórmula que no pot utilitzar enguany. Si es confirma aquest escenari, l'alcaldessa no haurà aprovat ni un pressupost amb l'oposició en tot el mandat: els del 2016 i el 2019 hauran estat pròrrogues dels de l'any anterior, i els del 2017 i 2018 aprovats a través d'una qüestió de confiança. Només el 2016 va ser capaç de consensuar una ampliació pressupostària de 275 milions d'euros. En tot cas, en aquest àmbit falta per veure quin és l'abast de la retallada d'inversions que haurà d'executar l'Ajuntament per la caiguda d'ingressos en relació a les previsions que s'havia marcat el govern municipal, i que li ha valgut a Colau una de les tres reprovacions que ha encaixat en pocs mesos.

Colau va intentar abans de l'estiu consensuar una carta als reis per al nou govern espanyol del socialista Pedro Sánchez i per a l'executiu català del PDECat i ERC que encapçala Quim Torra, però no se'n va sortir. Va retirar per sorpresa el debat del llistat de peticions just abans de debatre'l en un ple el juny i ja no ho ha intentat de nou perquè no ha trobat suports per aprovar-lo. Malgrat això, hi ha algunes demandes de la mateixa alcaldessa que són recurrents i que no ha deixat de plantejar. Sánchez ha anunciat que reformarà la llei d'arrendaments urbans per allargar la duració dels contractes de lloguer dels tres als cinc anys, una reivindicació de Colau per protegir els llogaters, però el president espanyol no contempla limitar els preus per llei com també exigeix l'alcaldessa. A mitjans de juliol, la primera edil ja va advertir que la reforma legal és "insuficient" i va afirmar que l'Ajuntament estaria disposat a assumir la responsabilitat de regular els preus si l'Estat opta per no fer una normativa pròpia i li cedeix la competència. "Cal actuar ja", va insistir.

L'altre capítol pendent de resoldre en matèria d'habitatge és obligació els promotors a destinar un 30% dels nous edificis o d'aquells on s'efectuen grans reformes a pisos de protecció. El govern de Colau pretenia que, malgrat que la mesura no s'hagués aprovat definitivament, entrés en vigor el juny mateix just després de l'aprovació inicial. Finalment va pactar amb l'oposició que la posada en marxa s'ajornava a la tardor a canvi que els grups facilitessin l'inici de la tramitació. No obstant això, l'oposició no acaba de veure-la amb bons ulls. El Grup Demòcrata –la marca del PDECat al consistori- ha presentat al·legacions i ha reclamat un ajornament de l'aprovació provisional –el següent tràmit que s'ha de fer perquè prosperi- "fins que s'hagi assolit un acord ampli" sobre la mesura i el seu desplegament. Al PDECat hi veuen "greus errors", que "està mancada de rigor tècnic i és de dubtosa legalitat", i adverteixen que serà objecte de litigis. Per si de cas, els promotors han accelerat els projectes per evitar veure's afectats per la iniciativa de Colau.

Amb l'aixecament de l'article 155 de la Constitució que va aplicar l'Estat per reprimir el procés català, el govern de Colau ha començat a fer les seves peticions també per al Govern. Una de les recurrents ha estat reclamar més Mossos d'Esquadra per contribuir a afrontar els reptes de seguretat i incivisme que afronta la capital catalana. El conseller d'Interior, Miquel Buch, va tancar el juny la porta a destinar més agents a la ciutat, la qual a l'estiu ha hagut de gestionar el top manta, els narcopisos –on sí que són habituals els operatius conjunts dels Mossos i la Guàrdia Urbana per desmantellar-los- i la vaga de taxis. Segons fonts de la Urbana, la gestió policial de l'ocupació dels taxistes de la Gran Via durant sis dies de principis d'agost la va assumir exclusivament el cos barceloní sense col·laboració de la policia catalana. Al govern municipal també sostenen que el top manta seria més fàcil de contenir amb més involucració dels Mossos per afrontar el fenomen.

El contracte de la neteja i la recollida d'escombraries és, amb diferència, el que suposa un import més elevat per a l'Ajuntament. El govern de Colau volia aprovar en el ple de l'abril els plecs per treure'l a concurs. La nova contracta hauria d'entrar en vigor l'1 de novembre del 2019 i suposa un import de 2.456 milions d'euros a repartir durant vuit anys, o sigui 307 milions anuals. No obstant això, el govern encara segueix en negociacions amb l'oposició. Tampoc el va arribar a portar a votació en el ple de juny, que era el segon termini que havia previst, i també el va acabar retirant del de juliol. Malgrat que s'havia plantejat remunicipalitzar el servei després de les irregularitats detectades en la seva prestació per part de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), una de les empreses que ara el tenen adjudicat, finalment ha optat per mantenir-lo externalitzat. Segons l'executiu municipal, els estudis desaconsellen municipalitzar, però s'incrementarà el control públic.

La tardor es presenta moguda. Després de la Diada arribarà el primer aniversari de l'1 d'octubre, la jornada que ha passat a la història per la repressió de l'Estat i la determinació del sobiranisme per exercir el dret a decidir. El calendari de mobilitzacions s'estrenarà l'Onze de Setembre. L'1 d'octubre i, sobretot, el judici als presos -que es preveu l'últim trimestre de l'any- obligarà Colau a posicionar-se de nou en un eix, el nacional, que no li resulta còmode per les diverses sensibilitats que conviuen en l'espai dels comuns. A més, a l'entorn de l'1-O es preveu que Carles Puigdemont doni forma a la Crida Nacional per la República. I Puigdemont té un candidat per Barcelona, Ferran Mascarell. En la recta final de l'any s'haurien de desvetllar moltes de les incògnites que encara planen sobre quines candidatures es presentaran a les municipals i si ho faran alguns dels noms que s'han postulat, com l'exprimer ministre francès Manuel Valls per Cs. També caldrà aclarir quina direcció pren la iniciativa del periodista Jordi Graupera d'unes primàries obertes del sobiranisme. La concreció de tot plegat pot acabar polaritzant la precampanya i fent que l'agenda social que prioritza Colau quedi en un segon pla.