07
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
15:07h
Roger Escapa (Sabadell, 1988) és la veu que agafa el relleu de El Suplement, un programa sinònim de cap de setmana. El periodista ho fa amb molt de respecte pels 30 anys d’història que té al darrere -els mateixos que ell- i amb admiració per tots els que han parlat pel micròfon abans que ell: Xavier Solà, Tatiana Sisquella, Núria Ferré, Sílvia Cóppulo i Ricard Ustrell els últims tres anys. El primer contacte professional amb la ràdio el va tenir a Matadepera Ràdio, per després treballar a Ràdio Sabadell i Betevé, fins entrar a Catalunya Ràdio el juliol de 2014. Sempre havia volgut fer ràdio. És on se sent més còmode.
Del seu antecessor, Ricard Ustrell, -amb qui va arribar compartir pis amb un estudi de ràdio al menjador- diu que ha après de l’amor que té per fer ràdio i l’obsessió pel so. Del parer que la ràdio necessita calma, inicia aquest projecte agraït per l’oportunitat i amb la intenció que sigui un projecte a llarg termini.
- Com afronta aquesta nova temporada?
- És una novetat per mi passar a formar part com a presentador de la graella d'hivern, també una mica una sorpresa, perquè tampoc m'ho acabava d'esperar, estava preparant l'estiu de El matí de Catalunya Ràdio i s'ha ajuntat una mica tot, però està clar que són dos dels programes més importants de la graella i havia de dir que sí encara que sabia que seria un estiu que dormiria molt poc, que passaria alguns nervis i que seria tot molt intens.
- A principis d'estiu comentava que substituir la Mònica Terribas a Els matins feia certa por però il·lusió alhora, quin balanç fa de l'experiència? Sent el mateix amb El Suplement?
- El matí ha superat les expectatives que tenia, perquè fa molt de respecte, i més després de l'any que hem viscut. Per sort hem tingut un estiu que s'ha pausat una mica informativament parlant, que això també ho ha agraït tothom. També l'havia pogut preparar amb antelació, malgrat que el matí és el dia a dia, i estic molt content. M'he sentit molt còmode amb totes les entrevistes polítiques que hem anat fent, també amb les tertúlies polítiques, que és el gènere que segurament em fa més respecte perquè és el que pots preveure menys i pots controlar menys com a presentador. Per les entrevistes polítiques que he anat fent han anat passant polítics de tots els colors i he intentat collar-los a tots igual, amb el meu to, que crec que és un to amable però amb les preguntes incòmodes que necessiten resposta a la ràdio pública.
- Què aspira a ser El Suplement?
- És un programa molt identificatiu de Catalunya Ràdio que ha anat creixent i evolucionant. Ara va de les sis del matí fins a la una del migdia i -[com a periodista]- tens la sort que toques totes les tecles. Tens informació sobretot a primera hora, amb format informatiu més clàssic, que també te'l permet preparar i posar un segell diferent, les entrevistes polítiques, l'actualitat, i després toques el magazín a partir de les 10 del matí i passa a ser divertiment 100% i intentar desconnectar a la gent de l'actualitat. La idea és que la gent l'incorpori a la seva rutina del cap de setmana. Fem tantes hores que hi serem sempre. A més, El Suplement té com a segell identitari el magazín, que ha d'estar molt ben treballat perquè t'ho permet la realitat del programa.
- Quins noms acompanyaran la nova temporada?
- Hi ha noms importantíssims: John Carlin, Toni Cruanyes, que ens fa molta il·lusió perquè no parlarà tan d'actualitat, sinó que parlarà més d'història amb un vessant diferent, Mayka Navarro, Roger Mas i el David Carabén, la Núria Graham. Hi ha d'haver molta música també al cap de setmana... Hi ha espais que es mantenen com els mantenia en Ricard, com és els Homes clàssics i el Pep Nogué. En definitiva, és consolidar un projecte que els últims anys ja s'ha cuidat molt del so.
- Aquesta secció que comenta d'en Toni Cruanyes parlant d'història, és una oportunitat que permet el programa de profunditzar?
- Vaig parlar amb el Toni perquè fes alguna cosa de crònica internacional, però ell em va dir que volia parlar a través de les notícies que explica entre setmana d'història. Per exemple, parlar de la crisi dels refugiats, però des de la seva història, els orígens. En Carlin sí que farà l'anàlisi des de Londres, que és on viu, de coses que passen a Catalunya, però també de coses que passen més enllà de casa nostra, perquè a vegades aquí també ens mirem molt el melic i el cap de setmana potser ens interessa obrir la finestra.
- Què significa substituir en Ricard Ustrell?
- Serà molt difícil perquè el llistó està altíssim, els últims tres anys ha fet un programàs. Vaig formar part d'aquest programa durant dues temporades, aquesta última he estat a El matí de Catalunya Ràdio. Conec molt la dinàmica del programa, sé com es prepara i soc conscient de com costa i del molt que hem de treballar, sobretot entre setmana per arribar al cap de setmana amb una bona proposta. Substituir en Ricard no serà gens fàcil però hi ha un petit avantatge i és que he fet El matí de Catalunya Ràdio aquest estiu. No seré un desconegut del tot pels oients i en el fons continuarà sent una veu familiar, que ha anat apareixent. Tenim competència molt bona i duríssima [el Via Lliure de Xavi Bundó a Rac1], que són líders i hem de fer un programa competitiu, mirant a llarg termini i això ha de durar molts anys.
- Sempre ha tingut clar que volia fer ràdio?
- Sí, i tant. Entre ràdio i tele, ràdio cent vegades. També és cert que la tele l'he tastat molt menys, vaig estar a Betevé però la ràdio m'agrada perquè jo gesticulo molt, em moc molt, soc nerviós, i a la tele el directe no m'ho permet. I a la ràdio, tot i que ara tenim càmeres i ens punxen molt sovint, m'hi sento més còmode si puc fer cares o senyals perquè un entrevistat escurci una resposta. Tot això la tele no ho permet.
- Ho comentava durant la presentació, és molt jove, té 30 anys. Quins avantatges creu que li dona i quins desavantatges?
- Sí, tinc ganes que la gent sàpiga que el presentador de El Suplement té 30 anys i que es noti això a l'antena. No me n'amago ni vull ser pretensiós i fer veure que sé més coses de les que sé. Soc millenial i s'ha de notar que el presenta un millenial. Sé que la mitjana d'edat que ens escoltarà és molt més gran que jo, però crec que farem una proposta que també els hi pot interessar i és una mirada jove, com la que també tenien aquests últims tres anys. No vull amagar l'edat que tinc, al contrari, crec que ho hem de posar en valor i parlar de preocupacions que també tenim els joves de 30 anys. Jo em sento molt afortunat. Quan vaig acabar la carrera la preocupació de tots els llicenciats era poder-s'hi dedicar. He tingut la sort de fer el que m'agrada, em paguen per fer el que m'agrada.
- Parla de sort, però troba que també és una responsabilitat estar a una ràdio pública?
- Sí, i tant! Porto escoltant Catalunya Ràdio des que era molt petit i fa respecte i és una responsabilitat. I més ara que els mitjans públics també formem part del debat polític i som observats amb lupa. Crec que hi ha els mecanismes per regular-nos i demostrar que fem la feina ben feta, i ho demostraran els informes. Hem de prendre molta consciència quan el micròfon està obert de la responsabilitat que tenim i més que mai hem d'anar amb peus de plom. Però aquest focus que tenim posat no ens ha de condicionar la feina que fem. En aquest sentit, les sis setmanes que he fet el programa de El matí de Catalunya Ràdio, que és el programa que la gent es mira més amb lupa i marca més l'agenda informativa, també del país, he sentit que he tingut llibertat absoluta i he rebut mots pocs whatsapps de queixes. M'he sentit molt alliberat.
- Durant la presentació de la temporada ha comentat també l'inici -o la millora- de la sinergia entre El matí de Catalunya Ràdio i El Suplement. Com es podrà veure?
- Jo continuaré apareixent a El Matí els divendres per vendre el peix del cap de setmana i trucaré a la Mònica els diumenges perquè m'expliqui què prepararà cada dilluns. És a dir, crec que els dos programes han d'anar de la mà i s'han d'ajudar. Això ha costat que passés els últims anys i hem d'intentar canviar-ho. I, de tant en tant, segurament voldrem fer les mateixes entrevistes, perquè hi ha propostes que són similars, però ho parlarem i arribarem a acords. I evidentment El matí és el programa més important de l'emissora i té prioritat, però nosaltres també farem política i ens ensenyarem les cartes.
- S'hi veus molt de temps, a la ràdio?
- Sí, tant de bo duri molts anys. Tant de bo m'hi pugui dedicar, no sé si tota la vida... però això només ha fet que començar. La ràdio necessita calma, i un projecte no es construeix en un any. M'agradaria fer molts anys El Suplement perquè no tenim les audiències cada dia de programa com passa a la tele, i només ens avaluen tres cops l'any en unes audiències orientatives. La gent necessita temps. Ara mateix soc un desconegut, soc una aposta. Anirem a poc a poc i bona lletra, que això ha de durar.
Del seu antecessor, Ricard Ustrell, -amb qui va arribar compartir pis amb un estudi de ràdio al menjador- diu que ha après de l’amor que té per fer ràdio i l’obsessió pel so. Del parer que la ràdio necessita calma, inicia aquest projecte agraït per l’oportunitat i amb la intenció que sigui un projecte a llarg termini.
- Com afronta aquesta nova temporada?
- És una novetat per mi passar a formar part com a presentador de la graella d'hivern, també una mica una sorpresa, perquè tampoc m'ho acabava d'esperar, estava preparant l'estiu de El matí de Catalunya Ràdio i s'ha ajuntat una mica tot, però està clar que són dos dels programes més importants de la graella i havia de dir que sí encara que sabia que seria un estiu que dormiria molt poc, que passaria alguns nervis i que seria tot molt intens.
"Crec que el meu és un to amable però amb les preguntes incòmodes que necessiten resposta a la ràdio pública"
- A principis d'estiu comentava que substituir la Mònica Terribas a Els matins feia certa por però il·lusió alhora, quin balanç fa de l'experiència? Sent el mateix amb El Suplement?
- El matí ha superat les expectatives que tenia, perquè fa molt de respecte, i més després de l'any que hem viscut. Per sort hem tingut un estiu que s'ha pausat una mica informativament parlant, que això també ho ha agraït tothom. També l'havia pogut preparar amb antelació, malgrat que el matí és el dia a dia, i estic molt content. M'he sentit molt còmode amb totes les entrevistes polítiques que hem anat fent, també amb les tertúlies polítiques, que és el gènere que segurament em fa més respecte perquè és el que pots preveure menys i pots controlar menys com a presentador. Per les entrevistes polítiques que he anat fent han anat passant polítics de tots els colors i he intentat collar-los a tots igual, amb el meu to, que crec que és un to amable però amb les preguntes incòmodes que necessiten resposta a la ràdio pública.
- Què aspira a ser El Suplement?
- És un programa molt identificatiu de Catalunya Ràdio que ha anat creixent i evolucionant. Ara va de les sis del matí fins a la una del migdia i -[com a periodista]- tens la sort que toques totes les tecles. Tens informació sobretot a primera hora, amb format informatiu més clàssic, que també te'l permet preparar i posar un segell diferent, les entrevistes polítiques, l'actualitat, i després toques el magazín a partir de les 10 del matí i passa a ser divertiment 100% i intentar desconnectar a la gent de l'actualitat. La idea és que la gent l'incorpori a la seva rutina del cap de setmana. Fem tantes hores que hi serem sempre. A més, El Suplement té com a segell identitari el magazín, que ha d'estar molt ben treballat perquè t'ho permet la realitat del programa.
- Quins noms acompanyaran la nova temporada?
- Hi ha noms importantíssims: John Carlin, Toni Cruanyes, que ens fa molta il·lusió perquè no parlarà tan d'actualitat, sinó que parlarà més d'història amb un vessant diferent, Mayka Navarro, Roger Mas i el David Carabén, la Núria Graham. Hi ha d'haver molta música també al cap de setmana... Hi ha espais que es mantenen com els mantenia en Ricard, com és els Homes clàssics i el Pep Nogué. En definitiva, és consolidar un projecte que els últims anys ja s'ha cuidat molt del so.
- Aquesta secció que comenta d'en Toni Cruanyes parlant d'història, és una oportunitat que permet el programa de profunditzar?
- Vaig parlar amb el Toni perquè fes alguna cosa de crònica internacional, però ell em va dir que volia parlar a través de les notícies que explica entre setmana d'història. Per exemple, parlar de la crisi dels refugiats, però des de la seva història, els orígens. En Carlin sí que farà l'anàlisi des de Londres, que és on viu, de coses que passen a Catalunya, però també de coses que passen més enllà de casa nostra, perquè a vegades aquí també ens mirem molt el melic i el cap de setmana potser ens interessa obrir la finestra.
"Substituir en Ricard no serà gens fàcil però hi ha un petit avantatge i és que he fet El matí de Catalunya Ràdio aquest estiu"
- Què significa substituir en Ricard Ustrell?
- Serà molt difícil perquè el llistó està altíssim, els últims tres anys ha fet un programàs. Vaig formar part d'aquest programa durant dues temporades, aquesta última he estat a El matí de Catalunya Ràdio. Conec molt la dinàmica del programa, sé com es prepara i soc conscient de com costa i del molt que hem de treballar, sobretot entre setmana per arribar al cap de setmana amb una bona proposta. Substituir en Ricard no serà gens fàcil però hi ha un petit avantatge i és que he fet El matí de Catalunya Ràdio aquest estiu. No seré un desconegut del tot pels oients i en el fons continuarà sent una veu familiar, que ha anat apareixent. Tenim competència molt bona i duríssima [el Via Lliure de Xavi Bundó a Rac1], que són líders i hem de fer un programa competitiu, mirant a llarg termini i això ha de durar molts anys.
- Sempre ha tingut clar que volia fer ràdio?
- Sí, i tant. Entre ràdio i tele, ràdio cent vegades. També és cert que la tele l'he tastat molt menys, vaig estar a Betevé però la ràdio m'agrada perquè jo gesticulo molt, em moc molt, soc nerviós, i a la tele el directe no m'ho permet. I a la ràdio, tot i que ara tenim càmeres i ens punxen molt sovint, m'hi sento més còmode si puc fer cares o senyals perquè un entrevistat escurci una resposta. Tot això la tele no ho permet.
- Ho comentava durant la presentació, és molt jove, té 30 anys. Quins avantatges creu que li dona i quins desavantatges?
- Sí, tinc ganes que la gent sàpiga que el presentador de El Suplement té 30 anys i que es noti això a l'antena. No me n'amago ni vull ser pretensiós i fer veure que sé més coses de les que sé. Soc millenial i s'ha de notar que el presenta un millenial. Sé que la mitjana d'edat que ens escoltarà és molt més gran que jo, però crec que farem una proposta que també els hi pot interessar i és una mirada jove, com la que també tenien aquests últims tres anys. No vull amagar l'edat que tinc, al contrari, crec que ho hem de posar en valor i parlar de preocupacions que també tenim els joves de 30 anys. Jo em sento molt afortunat. Quan vaig acabar la carrera la preocupació de tots els llicenciats era poder-s'hi dedicar. He tingut la sort de fer el que m'agrada, em paguen per fer el que m'agrada.
"Hem de prendre molta consciència quan el micròfon està obert de la responsabilitat que tenim i més que mai hem d'anar amb peus de plom"
- Parla de sort, però troba que també és una responsabilitat estar a una ràdio pública?
- Sí, i tant! Porto escoltant Catalunya Ràdio des que era molt petit i fa respecte i és una responsabilitat. I més ara que els mitjans públics també formem part del debat polític i som observats amb lupa. Crec que hi ha els mecanismes per regular-nos i demostrar que fem la feina ben feta, i ho demostraran els informes. Hem de prendre molta consciència quan el micròfon està obert de la responsabilitat que tenim i més que mai hem d'anar amb peus de plom. Però aquest focus que tenim posat no ens ha de condicionar la feina que fem. En aquest sentit, les sis setmanes que he fet el programa de El matí de Catalunya Ràdio, que és el programa que la gent es mira més amb lupa i marca més l'agenda informativa, també del país, he sentit que he tingut llibertat absoluta i he rebut mots pocs whatsapps de queixes. M'he sentit molt alliberat.
- Durant la presentació de la temporada ha comentat també l'inici -o la millora- de la sinergia entre El matí de Catalunya Ràdio i El Suplement. Com es podrà veure?
- Jo continuaré apareixent a El Matí els divendres per vendre el peix del cap de setmana i trucaré a la Mònica els diumenges perquè m'expliqui què prepararà cada dilluns. És a dir, crec que els dos programes han d'anar de la mà i s'han d'ajudar. Això ha costat que passés els últims anys i hem d'intentar canviar-ho. I, de tant en tant, segurament voldrem fer les mateixes entrevistes, perquè hi ha propostes que són similars, però ho parlarem i arribarem a acords. I evidentment El matí és el programa més important de l'emissora i té prioritat, però nosaltres també farem política i ens ensenyarem les cartes.
"El Matí i el Suplement han d'anar de la mà i s'han d'ajudar. Això ha costat que passés i hem d'intentar canviar-ho"
- S'hi veus molt de temps, a la ràdio?
- Sí, tant de bo duri molts anys. Tant de bo m'hi pugui dedicar, no sé si tota la vida... però això només ha fet que començar. La ràdio necessita calma, i un projecte no es construeix en un any. M'agradaria fer molts anys El Suplement perquè no tenim les audiències cada dia de programa com passa a la tele, i només ens avaluen tres cops l'any en unes audiències orientatives. La gent necessita temps. Ara mateix soc un desconegut, soc una aposta. Anirem a poc a poc i bona lletra, que això ha de durar.