Els ultres de l'Església aprofiten els escàndols de pederàstia contra Francesc

Acusen el pontífex de conèixer els abusos de menors de rellevants dignataris de l'Església nord-americana

El Papa Francesc, en una audiència general.
El Papa Francesc, en una audiència general. | Europa Press
02 de setembre del 2018
Actualitzat el 03 de setembre a les 18:31h
Què en sabia el Papa dels escàndols del cardenal Theodore McCarrick, durant molts anys un dels caps visibles de l'Església nord-americana? Un antic diplomàtic vaticà i exnunci de la Santa Seu a Washington, Carlo Maria Viganò, ha acusat Francesc de saber més del que aparenta i li ha exigit la renúncia en una carta que ha tingut un gran ressò mediàtic.

Què està passant? Els darrers escàndols de pederàstia que sacsegen l'Església catòlica amenacen d'erosionar el pontificat de Francesc. Aquest està sent un estiu molt dur pel Papa. El mes d'agost es va conèixer la investigació de la fiscalia de Pennsilvània que esquitxa prop de 300 sacerdots per suposats abusos i que va obligar Francesc a parlar de "fracàs" per part de la institució eclesiàstica i emetre un comunicat en què assegurava estar al costat de les víctimes.

A inicis de mes, el Papa va decidir apartar del Col·legi de Cardenals a Theodore McCarrich, arquebisbe emèrit de Washington, ordenant-li que es retirés a fer una vida d'oració i penediment, L'escàndol de Pennsilvània el cas McCarrick han estat dues lloses sobre la imatge de l'Església. Però per Francesc, el pitjor havia d'arribar.

"El Papa ha de dimitir"

El 25 d'agost, es feia pública la carta enviada a la Santa Seu per Carlo Maria Viganò. El diplomàtic jubilat donava molts detalls sobre la trajectòria de McCarrick i afirmava que havia conegut alguns episodis escabrosos del cardenal. L'anterior Papa, Benet XVI, havia castigat McCarrick i l'havia apartat de tota activitat eclesiàstica. Però amb l'arribada de Francesc, les coses havien canviat i, malgrat haver informat el Papa del cas McCarrick, Francesc havia confiat en el cardenal, que havia recuperat influència.

En el text, Viganò va fort i escriu: "En aquest moment extremament dramàtic per a l'Església universal, ha de reconèixer els seus errors i, en coherència amb el proclamat principi de tolerància zero, el Papa Francesc ha de el primer de donar exemple als cardenals i bisbes que han encobert els abusos de McCarrick i ha de dimitir amb tots ells".

La carta de Viganò no té pèrdua i està atapeïda de dades. L'exdiplomàtic és un personatge controvertit i els seus crítics l'acusen d'haver fet el joc als enemics del Papa en una maniobra per desestabilitzar-lo. És un fet objectiu que tot un sector de la cúria i la jerarquia vaticana treballa de valent per segar el terra sota els peus de Francesc. Viganò s'ha afegit a l'onada d'intriga amb aquesta carta. Altra cosa és que els eu testimoni sigui cert, exagerat o fals.

McCarrick, un líder del catolicisme progressista

Theodore McCarrick, actualment amb 88 anys, no és un clergue més. Com a cardenal va ser un dels exponents de l'Església nord-americana més progressista. El catolicisme dels EUA viu de fa dècades en una forta divisió interna. El llarg pontificat de Joan Pau II va aconseguir escapçar l'episcopat de bisbes de línia oberta. Però amb Francesc han recuperat posicions els sectors més avençats, per una part dels quals McCarrick era un referent. La seva caiguda en desgràcia ha estat vista pels nuclis conservadors com una oportunitat per moure la trona a Francesc.     

Des de la seva arribada al papat, Francesc afronta l'oposició, cada cop menys sorda, d'un potent bloc conservador. El discurs esquerranós del pontífex, crític amb els aspectes més injustos de la globalització, la seva alineació amb l'esquerra social en temes sensibles com la immigració i una obertura pel que fa a la moral sexual ha fet que s'hagi organitzat un corrent contrari a Francesc.

En defensa de l'actual Papa, els seus partidaris recorden que els escàndols es van covar fa molts anys, abans de l'arribada de Francesc, en una època en què l'Església mantenia la política d'amagar qualsevol afer d'abús sexual. Va ser el pontificat de Benet XVI el que va fer un gir, optant per admetre els afers, demanar perdó i demanar que es denunciessin els casos. Tot el contrari del que s'havia fet fins aquell moment. Joan Pau II, recordat amb simpatia per molts dels enemics de Francesc, mai va voler parlar d'aquests temes i va ser el gran protector d'un dels majors responsables d'escàndols: Marcial Maciel, fundador dels legionaris de Crist. En tot cas, pel que fa als escàndols de pederàstia a l'Església, cap sector ideològic sembla sortir-ne indemne.