Procés català

Puigdemont cita entitats i partits per detallar com serà el Consell de la República

El president a l'exili reconverteix la cimera de l'independentisme a Waterloo d'aquest dilluns en una reunió per explicar la posada en marxa d'un organisme que formava part del pacte per afrontar la legislatura

per Joan Serra Carné / Oriol March , 21 d'octubre de 2018 a les 23:28 |
Torra i Puigdemont, a Brussel·les | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La cimera de partits independentistes que Carles Puigdemont pretenia fer a Waterloo aquest dilluns es convertirà finalment en una reunió de treball per posar en marxa el Consell de la República, un organisme que s'havia de desplegar el març passat i que no veurà la llum fins aquesta tardor. Puigdemont té previst detallar a entitats i partits com serà l'ens que treballarà des de l'exili per avançar cap a un horitzó republicà, tal com han confirmat diverses fonts a NacióDigital. Tant Òmnium com l'ANC hi seran presents, així com ERC i representants de les formacions que integren l'univers independentista, amb l'excepció anunciada de la CUP.

En la reunió a Bèlgica, segons les fonts consultades per aquest diari, s'explicaran les línies mestres que regiran l'actuació del Consell de la República. No està prevista una presentació formal, tot i que el fet que la trobada estigui presidida per Puigdemont i Quim Torra hi atorgarà el màxim rang institucional. Per part de les entitats, no es desplaçaran a Waterloo les cares visibles dels actes públics, però sí la màxima representació orgànica. Les entitats han matisat la seva posició en relació a la convocatòria d'aquest dilluns, després de comprovar que la cimera per visualitzar la unitat de l'independentisme ha virat cap a una sessió de treball en relació al Consell de la República.


A la reunió de Waterloo, ERC hi ha enviat el seu president parlamentari, Sergi Sabrià, a més de la presència de Toni Comín a la reunió. La portaveu els republicans, Marta Vilalta, ha demanat que el Consell de la República ha de tenir un paper "clau" en la internacionalització de la causa catalana i no ser "una eina només simbòlica". De fet, els anticapitalistes s'han desmarcat de l'òrgan assenyalant, precisament, que el consideren "simbòlic".

No està previst una presentació formal, tot i que sí que en la reunió s'avançarà en els detalls, controlats per Puigdemont

Al llarg dels últims dies, Torra ha multiplicat els contactes amb tots els agents de l'independentisme, també amb les exiliades. La setmana passada, aprofitant una visita a Suïssa en la qual va pronunciar una conferència sobre una possible mediació internacional, es va reunir amb Marta Rovira, secretària general d'ERC, i amb Anna Gabriel, exdiputada de la CUP. Amb la primera dirigent, segons van informar fonts oficials de Palau, hi va haver un "alt grau" de coincidència en l'estratègia política. De la segona en van transcendir menys detalls. En qualsevol cas, la negativa de la CUP a participar en la cita de Waterloo -per entendre que responia a interessos partidistes- i la posició dels anticapitalistes al Parlament -amb retrets a l'"autonomisme" del Govern- evidencien la distància en els posicionaments.

En mans de Puigdemont


El Consell de la República s'havia de posar en marxa al març, però la detenció de Puigdemont a Alemanya va trastocar tots els plans. Aquest organisme va ser una de les peces decisives en la negociació entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, especialment a l'hora de convèncer els anticapitalistes. Segons consta en la pàgina 9 de l'acord de legislatura, el Consell ha de "fomentar" totes aquelles accions que facin avançar cap a la República.

La tasca fonamental, en tot cas, és la d'impulsar els debats necessaris per acotar el procés constituent. L'argument que feia servir en aquells moments l'entorn de Puigdemont i de Junts per Catalunya és que la Generalitat -autonòmica- no tindria marge per a debats que transcendissin el marc constitucional, i que des de fora hi hauria més espai per definir el procés constituent. En tot cas, però, el mateix acord es compromet a posar en marxa un Pacte Nacional específic al Parlament per aplegar grups polítics i entitats.

El document especifica que, per concloure la segona fase del procés constituent, caldria celebrar una "multiconsulta amb totes les garanties" per tal que hi participi la majoria de la ciutadania en relació als aspectes que el debat hagi fet aflorar. En el text no hi havia cap data fixada, perquè una de les constants de la legislatura és que es vol fugir dels fulls de ruta i dels terminis, que en l'anterior etapa del procés van resultar ser "perjudicials", segons els actors consultats. "Ja no passarà res similar a l'any passat", destaca un alt responsable de JxCat.

Procés constituent i estratègia

Una de les qüestions en les quals també està treballant Torra és la posada en marxa del Fòrum Cívic, Social i Constituent, al capdavant del qual s'hi situarà Lluís Llach, exdiputat de Junts pel Sí i figura de gran consens dins de l'independentisme. A Palau ja hi ha hagut reunions amb Torra, Llach i dirigents que formaran part de l'organisme, com és el cas d'Albano Dante Fachin, Àngels Martínez -els dos diputats de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) en l'anterior legislatura-, la periodista Beatriz Talegón i Gabriela Serra, que durant pràcticament tres anys va ocupar un escó en representació de la CUP a la cambra catalana.

La posada en marxa del Consell per la República coincideix, també, amb una acceleració del món independentista per mirar de trobar una estratègia comuna. El procés constituent, segons detallen a Palau, no serà per redactar específicament una constitució catalana, sinó que es convertirà en un "gran debat de país" en el qual estaran convidats els ciutadans que no siguin independentistes. Pel que fa al full de ruta, diversos actors de primer nivell han començat a intercanviar documents i esborranys en els quals es parla de "forçar" un referèndum en cas que Pedro Sánchez es mantingui enrocat en la negativa a pactar-lo.

La reunió per explicar el nou organisme amb seu a Waterloo arriba només uns dies abans que es posi en marxa la Crida Nacional per la República, el moviment en forma de partit que impulsen Torra, Puigdemont i Jordi Sànchez. Precisament aquesta formació política, que gaudeix d'una relació tibant amb el PDECat -així queda acreditat en l'entrevista publicada aquest diumenge a NacióDigital a David Bonvehí-, parla en la seva ponència d'aconseguir "forçar" un referèndum a través d'una estratègia de confrontació amb Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació