30
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
14:36h
La represa dels treballs de recerca arqueològica a l’entorn de la futura estació de la Sagrera ha dut a la descoberta de 68 fosses amb 358 cossos enterrats. Segons el responsable del servei d’intervencions arqueològiques de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Pujades, aquests enterraments múltiples datarien de principis del segle XVII, coincidint en temps i espai amb un gran campament de les tropes de Felip IV establert durant el Setge de Barcelona. No obstant això, la hipòtesi dels arqueòlegs és que les morts s’haurien produït degut a la pesta i no pas als combats.
Aquesta “necròpoli” es va descobrir l’any 2011, en una primera campanya d’excavacions de dos anys, que va localitzar 182 individus i que es va haver d’interrompre per l’aturada de les obres de l’estació de l’AVE, represes enguany. Segons ha detallat Josep Pujades, els 358 cossos de les 68 fosses descobertes fins el moment corresponen a individus d’entre 15 i 35 anys, majoritàriament homes, en alguns casos ben estirats a terra (a voltes, capicuats), però en altres apilats de qualsevol manera.
L’arqueòleg ha exposat que ja l’any 2011 es van adonar que “estaven davant d’unes fosses d’enterrament múltiple. Pels indicis de material ceràmic van determinar que els enterraments dataven d’entre principis i mitjan segle XVII, i recorrent a la cartografia històrica van comprovar que en aquell temps, i en aquest indret, hi havia un gran campament de les tropes de Felip IV, pel Setge de Barcelona durant la Guerra dels Segadors.
“Sabem que llavors hi havia al mateix temps una gran pesta a la ciutat de Barcelona”, explica Pujades, apuntant la causa més plausible al seu parer de totes aquestes morts. Malauradament no hi ha “bibliografia creuada” de la guerra i la pesta, i als arqueòlegs els resulta difícil determinar amb certesa la causa exacta. Gairebé tots “eren homes, d’edat jove i d’una certa robustesa”, i gairebé cap presenta símptomes de violència, afegeix per inclinar-se per la hipòtesi de la mort per pesta.
L’actual campanya d’excavacions, a càrrec de l’empresa Antequem amb supervisió municipal, es va iniciar el passat mes d’abril, poc temps després que Foment reprengués les obres de la futura estació de l’AVE a la Sagrera. Hores d’ara queden tan sols tres fosses per excavar (de les que s’han localitzat) i Pujades creu que el nombre de cossos “no creixerà massa” perquè són petites.
Tot el material es durà als magatzems del Museu d’Història de Barcelona a la Zona Franca per procedir a l’estudi antropològic i realitzar les proves de Carboni 14, a fi de determinar amb exactitud de què van morir tots aquests individus. Quant a les fosses, “desapareixeran” i quedaran soterrades per la futura estació de tren.
Aquesta “necròpoli” es va descobrir l’any 2011, en una primera campanya d’excavacions de dos anys, que va localitzar 182 individus i que es va haver d’interrompre per l’aturada de les obres de l’estació de l’AVE, represes enguany. Segons ha detallat Josep Pujades, els 358 cossos de les 68 fosses descobertes fins el moment corresponen a individus d’entre 15 i 35 anys, majoritàriament homes, en alguns casos ben estirats a terra (a voltes, capicuats), però en altres apilats de qualsevol manera.
L’arqueòleg ha exposat que ja l’any 2011 es van adonar que “estaven davant d’unes fosses d’enterrament múltiple. Pels indicis de material ceràmic van determinar que els enterraments dataven d’entre principis i mitjan segle XVII, i recorrent a la cartografia històrica van comprovar que en aquell temps, i en aquest indret, hi havia un gran campament de les tropes de Felip IV, pel Setge de Barcelona durant la Guerra dels Segadors.
“Sabem que llavors hi havia al mateix temps una gran pesta a la ciutat de Barcelona”, explica Pujades, apuntant la causa més plausible al seu parer de totes aquestes morts. Malauradament no hi ha “bibliografia creuada” de la guerra i la pesta, i als arqueòlegs els resulta difícil determinar amb certesa la causa exacta. Gairebé tots “eren homes, d’edat jove i d’una certa robustesa”, i gairebé cap presenta símptomes de violència, afegeix per inclinar-se per la hipòtesi de la mort per pesta.
L’actual campanya d’excavacions, a càrrec de l’empresa Antequem amb supervisió municipal, es va iniciar el passat mes d’abril, poc temps després que Foment reprengués les obres de la futura estació de l’AVE a la Sagrera. Hores d’ara queden tan sols tres fosses per excavar (de les que s’han localitzat) i Pujades creu que el nombre de cossos “no creixerà massa” perquè són petites.
Tot el material es durà als magatzems del Museu d’Història de Barcelona a la Zona Franca per procedir a l’estudi antropològic i realitzar les proves de Carboni 14, a fi de determinar amb exactitud de què van morir tots aquests individus. Quant a les fosses, “desapareixeran” i quedaran soterrades per la futura estació de tren.