01
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
02
de setembre
a les
10:49h
Un dibuix de la consellera Dolors Bassa amb Camil Ros destaca en el despatx del secretari general d'UGT de Catalunya. El dirigent sindical i la política empresonada són bons amics i la situació dels presos neguiteja Ros. No és l'únic dirigent avui entre reixes amb qui comparteix amistat el líder de la UGT. Molts anys enrere s'havia fet objector de consciència juntament amb Jordi Cuixart.
Camil Ros (Vallromanes, 1972) va ser un jove maulet. Procedent de l'esquerra independentista, insubmís, va crear el moviment Avalot, col·lectiu de joves d'ERC que es va integrar a UGT a finals dels noranta, quan ell dirigia les joventuts d'Esquerra. Després va acabar centrant-se en l'activitat sindical.
El 2016, quan Josep Maria Álvarez va ser elegit secretari general d'UGT a Espanya, Ros el va substituir a Catalunya. Ara advoca per construir consensos amplis per sortir del bloqueig polític i reclama a la patronal que compleixi els acords signats aquest estiu.
- L'estiu va començar amb l'anunci que les principals patronals i sindicats tancarien l'Acord Interprofessional de Catalunya, que se signa oficialment el proper dilluns. A l'Estat s'ha acordat un pacte salarial entre les patronals i els sindicats. Estem davant una nova etapa de pactes socials o és una simple concessió després d'anys de regressió i reformes laborals?
- El que sí que podem dir és que hem aconseguit per fi doblegar la posició d'enrocament patronal. No hi havia manera de desbloquejar convenis col·lectius ni d'arribar a acords en matèria social o en qualitat del treball. Si sumem l'acord català a l'estatal, desbloquegem la part salarial i de qualitat del treball. S'ha aconseguit fruit de la pressió i la mobilització un canvi de posició per part de la patronal. Ara veurem amb els governs. Amb el de l'Estat s'han d'obrir negociacions i veurem com actua el PSOE davant les nostres propostes pel que fa a les reformes laborals. I veurem també la resposta del Govern de Catalunya en l'àmbit competencial que té.
- Confia en el compliment dels acords?
- Bé, ara hem de passar dels acords als fets. Que no es pensin les patronals que tindrem una actitud contemplativa davant dels incompliments. Qui ha aguantat la crisi han estat els qui no l'han creada, la gent treballadora, amb acomiadaments, amb salaris baixos, tornant a trobar feina amb salaris més baixos. No és que el 2007 estiguéssim bé, però si comparem la nostra situació laboral amb la del 2007, la immensa majoria comprovarem que estem pitjor. Per tant, com a mínim, hauríem d'estar igual i anar a millor. Les empreses tenen més beneficis que fa un o dos anys i, en canvi, les nòmines no.
- Blindar els 1.000 euros com a salari mínim interprofessional seria fruit d'aquests acords?
- En l'acord salarial a nivell estatal, al final s'estableix que els convenis col·lectius han de tenir el salari mínim de 1.000 euros. Si això ho aconseguim, ja estem en el pas que el salari mínim interprofessional sigui de 1.000 euros. Però si la patronal d'un sector s'enroca, és un problema. En l'inici de la crisi, un salari baix era 1.000 euros. Ara és de 700. Hi ha hagut una devaluació salarial d'un 20-30% en els salaris baixos.
- Amb la crisi ha aparegut una figura nova: la del treballador pobre.
- Abans això no existia. El 2007, per molta precarietat que patissis, si treballaves arribaves a final de mes. Ara no, i quan nosaltres vam començar a parlar-ne, la gent va quedar sorpresa. Abans, trobar feina era sinònim de sortir de la pobresa.
- Per primer cop s'incorpora a l'AIC la desconnexió digital per als treballadors.
- Sí, i crec que ara que ha acabat agost se'n pot parlar. A quanta gent l'han emprenyat de vacances amb el correu electrònic o el whatsapp? Això pot acabar sent un tipus d'esclavatge. Tot s'ha de poder fer dins de la jornada laboral, tret d'aspectes urgents, és clar. És important que la patronal reconegui que això pot ser un problema.
- Amb aquests acords, anem a una tardor laboral plàcida?
- Anem a una tardor de compliment dels acords de l'estiu. Amb l'executiu de l'Estat tenim pendent el tema de la derogació de les reformes laborals. Amb el de Catalunya el de restituir les pagues pendents als treballadors públics, com apliquem els increments salarials i com desenvolupem la renda garantida. Els dos governs tenen feina el setembre.
- En canvi, a Catalunya s'acosta una tardor política calenta. Quina serà l'actitud d'UGT quan som ja en la vigília del primer aniversari de l'1 d'octubre?
- Nosaltres som de les organitzacions més grans i més plurals alhora de Catalunya. El nostre paper ha estat de respecte a les posicions de cadascú. Estem enmig d'una crisi social i política mai vista, tant a Catalunya com a l'Estat, com també a Europa, que a vegades s'oblida. Per nosaltres, més enllà del procés, hi ha una crisi democràtica a l'Estat.Tenim encausades a nivell d'Estat prop de 300 persones per haver participat en moviments vaguístics. A alguns se'ls demanen penes de sis i set anys de presó. Ja hem patit la llei mordassa i el codi penal del PP. Pel que fa a la situació a Catalunya, perquè es doni un desbloqueig de la situació política és clau resoldre el tema dels presos, tant la presó preventiva com les possibles condemnes de presó, si és que es poden demostrar els delictes de què se'ls acusa.
- La situació política és millor que fa uns mesos?
- No dic que sigui bona, però és millor si la comparem a com estàvem a l'abril. Tenim Govern a Catalunya i a Madrid no tenim el govern del PP. A nosaltres ens agrada treballar amb consensos amplis. Hi ha enquestes que assenyalen que més del setanta per cent de catalans estan en contra de la presó preventiva i de la judicialització. S'han de buscar consensos del setanta per cent, no busquem consensos més petits. La virtut de quan es va treballar sobre el dret a decidir va ser això. La resposta del 3 d'octubre va ser molt important. Conec gent que no volia anar a votar l'1 d'octubre i que hi va anar per les càrregues policials.
- Caldria recuperar l'esperit del 3 d'octubre?
- Més que recuperar l'esperit, ho utilitzaria com a exemple. Jo parlaria de treballar nous consensos. Diria que de tots els dies que van passar a la tardor, el 3 d'octubre va ser el més plural. El 15 d'abril vam tornar a recuperar part d'aquest esperit. Ho vaig dir l'altre dia, entre la unilateralitat i el 155 hi ha un camí per recórrer increïble.
- Mentre hi hagi presos no hi ha solució política?
- No ho crec, ho veig molt difícil. Tota solució política ha de passar pels presos.
- Com valora la posició de la presidenta de l'ANC en favor d'una aturada de país l'1-0?
- No la puc valorar perquè l'he sentit a través d'una notícia i no crec que sigui el mitjà per parlar d'aquestes coses. Crec que són opinions que volen crear estats d'opinió.
- Vostè prové de l'esquerra independentista. S'hi continua sentint vinculat?
- Quan ets en un lloc com aquest, el que s'ha d'intentar és la màxima cohesió sense dir res que vagi en contra dels teus principis. Jo crec que UGT ha trobat aquest punt i mai no he dit res en contra del que penso.
- Però com a Camil Ros, continua mantenint aquella identificació independentista?
- Jo vaig començar molt jove, la meva primera assemblea va ser als tretze anys a l'institut de FP de Montornès del Vallès. Des d'allà no he parat, i amb el temps et vas construint a tu mateix. Continuo creient que la llibertat individual i la col·lectiva formen part de la mateixa cosa. Que perquè hi hagi avenç social, hi ha d'haver avenç nacional i a l'inrevés. I tinc clar el país en què visc.
- És difícil mantenir cohesionat un sindicat tan plural com UGT?
- A vegades es parla des del desconeixement. S'ha de tenir en compte que la base del sindicalisme és l'acció sindical a través dels delegats. La gent no ve al sindicat a afiliar-se per raons polítiques, sinó perquè mirem si li apliquen bé el conveni o la quitança. És això el que crea un teixit. En aquests moments, ens agradaria parlar més de quin model social volem, més enllà de l'estructura de l'Estat, i que tant els federalistes com els independentistes es pronunciessin.
- Aquest agost, el seu company Josep Maria Álvarez va reclamar que la Generalitat no qüestionés la independència judicial. Hi està d'acord?
- Pepe Álvarez coneix perfectament la realitat de Catalunya. Si agaféssim totes les declaracions que ha anat fent al llarg de l'estiu, trobaríem molts més elements de coherència del que poden ser unes declaracions puntuals.
- La UGT del País Valencià ha proposat que el català no sigui obligatori per als professors de més de 45 anys. Què en pensa?
- Només vaig veure un tuit. Imagino que deu referir-se al fet que, després de dècades de govern del PP, potser hi ha gent gran que no sap valencià, i han demanat una actitud més laxa. Però quan jo he parlat amb la UGT del País Valencià, els he trobat molt sensibles i propers. No hi vull entrar.
- Què li demanaria a l'esquerra espanyola pel que fa a Catalunya?
- Amb totes les esquerres de l'Estat, la política, la sindical, la intel·lectual, m'agradaria que trobéssim consensos similars als que es van forjar amb el "no a la guerra". Hi ha un element que no és només català, que és un tema democràtic, i que afecta els tuitaires, els cantants, els titiriteros, i també els dirigents sobiranistes empresonats, i que s'ha de treballar. Difícilment gent de l'esquerra espanyola es convertirà en independentista, però l'esquerra espanyola ha estat massa callada.
- S'ha reobert el debat sobre el Valle de los Caídos. L'exhumació de Franco és un fet important o una coartada o una cosa estètica?
- Bé, només el fet ja està bé, eh. Encara que es faci per raons polítiques, ja està bé que facin coses d'aquestes. Tot el que destapi i recordi les barbaritats del franquisme és positiu, i que es vagi més enllà en els temes de memòria històrica, com l'anul·lació dels judicis. UGT és de les organitzacions que té més gent a les cunetes. No sé què s'ha de fer del Valle de los Caídos, si ha de seguir dempeus o no, o si s'hi ha de fer un museu. Ara, fer passes en memòria històrica és positiu.
- Com veu la polèmica entorn els llaços grocs?
- Jo sóc molt poc de símbols, de sempre. El que prefereixo és que cadascú pengi els símbols que vulgui i no tregui els de l'altre. Aquestes debats desvien l'atenció. Hi ha voluntat de crear tensió.
- Com s'ho faran els sindicats clàssics per superar els embats que suposen les noves formes de treball, la temporalitat, l'externalització...?
- Part de les noves legislacions sobre el treball i la nova economia tenen la voluntat d'individualitzar les relacions laborals i, per tant, que els treballadors no s'organitzin. Però miri: hem celebrat els 130 anys. I si hem arribat fins aquí és perquè ens hem sabut adaptar a cada realitat. Ara un dels principals reptes és com organitzem el nou precariat, que no pot ser de la mateixa manera. Hem de ser capaços d'actuar en les petites empreses que sorgeixen, on si saben que estàs en un sindicat et poden fer fora. En temes de subcontractacions, tenim les nostres estratègies. També tenim informació i en alguns casos actuem des de fora. Vam denunciar el cas de les hostesses del Godó. A partir d'aquella denúncia, hi ha hagut canvis en la situació laboral. També hem fet denúncies en el sector carni.
- No temen als robots?
- Bé, els haurem de sindicalitzar... És un repte també. Estem davant d'un procés que crec que serà més gradual, i més de digitalització que de robotització. Hi haurà aparells que faran moltes més coses que ara. Però la revolució tecnològica ha d'anar acompanyada de l'evolució dels drets socials. També hi ha sectors que volen generar un discurs de la por sobre els robots per seguir baixant costos.
- Com és que la figura de l'alliberat sindical continua tenint mala fama?
- Jo crec que la societat té un problema: el polític és un corrupte i el sindicalista és un vividor. La gent que ens dediquem a activitats col·lectives som criticats d'entrada. Les persones alliberades fan més hores i tenen més responsabilitats que si es dediquessin al seu horari estricte. Sovint, ser delegat sindical fa que no puguis progressar en l'empresa on ets. Algú es pensa que la immensa majoria de millores laborals s'haurien pogut fer sense sindicats? Els alliberats són necessaris, com també els polítics, com tota la gent que està en l'associacionisme i el voluntariat.
Camil Ros (Vallromanes, 1972) va ser un jove maulet. Procedent de l'esquerra independentista, insubmís, va crear el moviment Avalot, col·lectiu de joves d'ERC que es va integrar a UGT a finals dels noranta, quan ell dirigia les joventuts d'Esquerra. Després va acabar centrant-se en l'activitat sindical.
El 2016, quan Josep Maria Álvarez va ser elegit secretari general d'UGT a Espanya, Ros el va substituir a Catalunya. Ara advoca per construir consensos amplis per sortir del bloqueig polític i reclama a la patronal que compleixi els acords signats aquest estiu.
- L'estiu va començar amb l'anunci que les principals patronals i sindicats tancarien l'Acord Interprofessional de Catalunya, que se signa oficialment el proper dilluns. A l'Estat s'ha acordat un pacte salarial entre les patronals i els sindicats. Estem davant una nova etapa de pactes socials o és una simple concessió després d'anys de regressió i reformes laborals?
- El que sí que podem dir és que hem aconseguit per fi doblegar la posició d'enrocament patronal. No hi havia manera de desbloquejar convenis col·lectius ni d'arribar a acords en matèria social o en qualitat del treball. Si sumem l'acord català a l'estatal, desbloquegem la part salarial i de qualitat del treball. S'ha aconseguit fruit de la pressió i la mobilització un canvi de posició per part de la patronal. Ara veurem amb els governs. Amb el de l'Estat s'han d'obrir negociacions i veurem com actua el PSOE davant les nostres propostes pel que fa a les reformes laborals. I veurem també la resposta del Govern de Catalunya en l'àmbit competencial que té.
Camil Ros responent les preguntes de l’entrevista de NacióDigital. Foto: Albert Alemany
- Confia en el compliment dels acords?
- Bé, ara hem de passar dels acords als fets. Que no es pensin les patronals que tindrem una actitud contemplativa davant dels incompliments. Qui ha aguantat la crisi han estat els qui no l'han creada, la gent treballadora, amb acomiadaments, amb salaris baixos, tornant a trobar feina amb salaris més baixos. No és que el 2007 estiguéssim bé, però si comparem la nostra situació laboral amb la del 2007, la immensa majoria comprovarem que estem pitjor. Per tant, com a mínim, hauríem d'estar igual i anar a millor. Les empreses tenen més beneficis que fa un o dos anys i, en canvi, les nòmines no.
- Blindar els 1.000 euros com a salari mínim interprofessional seria fruit d'aquests acords?
- En l'acord salarial a nivell estatal, al final s'estableix que els convenis col·lectius han de tenir el salari mínim de 1.000 euros. Si això ho aconseguim, ja estem en el pas que el salari mínim interprofessional sigui de 1.000 euros. Però si la patronal d'un sector s'enroca, és un problema. En l'inici de la crisi, un salari baix era 1.000 euros. Ara és de 700. Hi ha hagut una devaluació salarial d'un 20-30% en els salaris baixos.
"El 2007, per molta precarietat que patissis, si treballaves arribaves a final de mes, ara ja no"
Pep Martí entrevistant Camil Ros, amb una imatge de Dolors Bassa al fons. Foto: Albert Alemany.
- Amb la crisi ha aparegut una figura nova: la del treballador pobre.
- Abans això no existia. El 2007, per molta precarietat que patissis, si treballaves arribaves a final de mes. Ara no, i quan nosaltres vam començar a parlar-ne, la gent va quedar sorpresa. Abans, trobar feina era sinònim de sortir de la pobresa.
- Per primer cop s'incorpora a l'AIC la desconnexió digital per als treballadors.
- Sí, i crec que ara que ha acabat agost se'n pot parlar. A quanta gent l'han emprenyat de vacances amb el correu electrònic o el whatsapp? Això pot acabar sent un tipus d'esclavatge. Tot s'ha de poder fer dins de la jornada laboral, tret d'aspectes urgents, és clar. És important que la patronal reconegui que això pot ser un problema.
- Amb aquests acords, anem a una tardor laboral plàcida?
- Anem a una tardor de compliment dels acords de l'estiu. Amb l'executiu de l'Estat tenim pendent el tema de la derogació de les reformes laborals. Amb el de Catalunya el de restituir les pagues pendents als treballadors públics, com apliquem els increments salarials i com desenvolupem la renda garantida. Els dos governs tenen feina el setembre.
Camil Ros durant l’entrevista. Foto: Albert Alemany
- En canvi, a Catalunya s'acosta una tardor política calenta. Quina serà l'actitud d'UGT quan som ja en la vigília del primer aniversari de l'1 d'octubre?
- Nosaltres som de les organitzacions més grans i més plurals alhora de Catalunya. El nostre paper ha estat de respecte a les posicions de cadascú. Estem enmig d'una crisi social i política mai vista, tant a Catalunya com a l'Estat, com també a Europa, que a vegades s'oblida. Per nosaltres, més enllà del procés, hi ha una crisi democràtica a l'Estat.Tenim encausades a nivell d'Estat prop de 300 persones per haver participat en moviments vaguístics. A alguns se'ls demanen penes de sis i set anys de presó. Ja hem patit la llei mordassa i el codi penal del PP. Pel que fa a la situació a Catalunya, perquè es doni un desbloqueig de la situació política és clau resoldre el tema dels presos, tant la presó preventiva com les possibles condemnes de presó, si és que es poden demostrar els delictes de què se'ls acusa.
"Cal treballar nous consensos com els que es van produir el 3 d'octubre"
- La situació política és millor que fa uns mesos?
- No dic que sigui bona, però és millor si la comparem a com estàvem a l'abril. Tenim Govern a Catalunya i a Madrid no tenim el govern del PP. A nosaltres ens agrada treballar amb consensos amplis. Hi ha enquestes que assenyalen que més del setanta per cent de catalans estan en contra de la presó preventiva i de la judicialització. S'han de buscar consensos del setanta per cent, no busquem consensos més petits. La virtut de quan es va treballar sobre el dret a decidir va ser això. La resposta del 3 d'octubre va ser molt important. Conec gent que no volia anar a votar l'1 d'octubre i que hi va anar per les càrregues policials.
Despatx de Camil Ros a la seu de la UGT. Al fons, la mítica imatge de «Noveccento». Foto: Albert Alemany
- Caldria recuperar l'esperit del 3 d'octubre?
- Més que recuperar l'esperit, ho utilitzaria com a exemple. Jo parlaria de treballar nous consensos. Diria que de tots els dies que van passar a la tardor, el 3 d'octubre va ser el més plural. El 15 d'abril vam tornar a recuperar part d'aquest esperit. Ho vaig dir l'altre dia, entre la unilateralitat i el 155 hi ha un camí per recórrer increïble.
"No hi haurà solució política mentre hi hagi presos"
- Mentre hi hagi presos no hi ha solució política?
- No ho crec, ho veig molt difícil. Tota solució política ha de passar pels presos.
- Com valora la posició de la presidenta de l'ANC en favor d'una aturada de país l'1-0?
- No la puc valorar perquè l'he sentit a través d'una notícia i no crec que sigui el mitjà per parlar d'aquestes coses. Crec que són opinions que volen crear estats d'opinió.
- Vostè prové de l'esquerra independentista. S'hi continua sentint vinculat?
- Quan ets en un lloc com aquest, el que s'ha d'intentar és la màxima cohesió sense dir res que vagi en contra dels teus principis. Jo crec que UGT ha trobat aquest punt i mai no he dit res en contra del que penso.
- Però com a Camil Ros, continua mantenint aquella identificació independentista?
- Jo vaig començar molt jove, la meva primera assemblea va ser als tretze anys a l'institut de FP de Montornès del Vallès. Des d'allà no he parat, i amb el temps et vas construint a tu mateix. Continuo creient que la llibertat individual i la col·lectiva formen part de la mateixa cosa. Que perquè hi hagi avenç social, hi ha d'haver avenç nacional i a l'inrevés. I tinc clar el país en què visc.
Camil Ros en un moment de la conversa. Foto: Albert Alemany
- És difícil mantenir cohesionat un sindicat tan plural com UGT?
- A vegades es parla des del desconeixement. S'ha de tenir en compte que la base del sindicalisme és l'acció sindical a través dels delegats. La gent no ve al sindicat a afiliar-se per raons polítiques, sinó perquè mirem si li apliquen bé el conveni o la quitança. És això el que crea un teixit. En aquests moments, ens agradaria parlar més de quin model social volem, més enllà de l'estructura de l'Estat, i que tant els federalistes com els independentistes es pronunciessin.
- Aquest agost, el seu company Josep Maria Álvarez va reclamar que la Generalitat no qüestionés la independència judicial. Hi està d'acord?
- Pepe Álvarez coneix perfectament la realitat de Catalunya. Si agaféssim totes les declaracions que ha anat fent al llarg de l'estiu, trobaríem molts més elements de coherència del que poden ser unes declaracions puntuals.
- La UGT del País Valencià ha proposat que el català no sigui obligatori per als professors de més de 45 anys. Què en pensa?
- Només vaig veure un tuit. Imagino que deu referir-se al fet que, després de dècades de govern del PP, potser hi ha gent gran que no sap valencià, i han demanat una actitud més laxa. Però quan jo he parlat amb la UGT del País Valencià, els he trobat molt sensibles i propers. No hi vull entrar.
- Què li demanaria a l'esquerra espanyola pel que fa a Catalunya?
- Amb totes les esquerres de l'Estat, la política, la sindical, la intel·lectual, m'agradaria que trobéssim consensos similars als que es van forjar amb el "no a la guerra". Hi ha un element que no és només català, que és un tema democràtic, i que afecta els tuitaires, els cantants, els titiriteros, i també els dirigents sobiranistes empresonats, i que s'ha de treballar. Difícilment gent de l'esquerra espanyola es convertirà en independentista, però l'esquerra espanyola ha estat massa callada.
- S'ha reobert el debat sobre el Valle de los Caídos. L'exhumació de Franco és un fet important o una coartada o una cosa estètica?
- Bé, només el fet ja està bé, eh. Encara que es faci per raons polítiques, ja està bé que facin coses d'aquestes. Tot el que destapi i recordi les barbaritats del franquisme és positiu, i que es vagi més enllà en els temes de memòria històrica, com l'anul·lació dels judicis. UGT és de les organitzacions que té més gent a les cunetes. No sé què s'ha de fer del Valle de los Caídos, si ha de seguir dempeus o no, o si s'hi ha de fer un museu. Ara, fer passes en memòria històrica és positiu.
La figura del puny tancat sobre la taula del despatx de Camil Ros. Foto: Albert Alemany
- Com veu la polèmica entorn els llaços grocs?
- Jo sóc molt poc de símbols, de sempre. El que prefereixo és que cadascú pengi els símbols que vulgui i no tregui els de l'altre. Aquestes debats desvien l'atenció. Hi ha voluntat de crear tensió.
- Com s'ho faran els sindicats clàssics per superar els embats que suposen les noves formes de treball, la temporalitat, l'externalització...?
- Part de les noves legislacions sobre el treball i la nova economia tenen la voluntat d'individualitzar les relacions laborals i, per tant, que els treballadors no s'organitzin. Però miri: hem celebrat els 130 anys. I si hem arribat fins aquí és perquè ens hem sabut adaptar a cada realitat. Ara un dels principals reptes és com organitzem el nou precariat, que no pot ser de la mateixa manera. Hem de ser capaços d'actuar en les petites empreses que sorgeixen, on si saben que estàs en un sindicat et poden fer fora. En temes de subcontractacions, tenim les nostres estratègies. També tenim informació i en alguns casos actuem des de fora. Vam denunciar el cas de les hostesses del Godó. A partir d'aquella denúncia, hi ha hagut canvis en la situació laboral. També hem fet denúncies en el sector carni.
- No temen als robots?
- Bé, els haurem de sindicalitzar... És un repte també. Estem davant d'un procés que crec que serà més gradual, i més de digitalització que de robotització. Hi haurà aparells que faran moltes més coses que ara. Però la revolució tecnològica ha d'anar acompanyada de l'evolució dels drets socials. També hi ha sectors que volen generar un discurs de la por sobre els robots per seguir baixant costos.
- Com és que la figura de l'alliberat sindical continua tenint mala fama?
- Jo crec que la societat té un problema: el polític és un corrupte i el sindicalista és un vividor. La gent que ens dediquem a activitats col·lectives som criticats d'entrada. Les persones alliberades fan més hores i tenen més responsabilitats que si es dediquessin al seu horari estricte. Sovint, ser delegat sindical fa que no puguis progressar en l'empresa on ets. Algú es pensa que la immensa majoria de millores laborals s'haurien pogut fer sense sindicats? Els alliberats són necessaris, com també els polítics, com tota la gent que està en l'associacionisme i el voluntariat.