Els veïns de Barcelona conviuen amb més de 750 colònies de gats urbans

Les colònies de gats ja s'han fet el seu lloc a Barcelona. Lluny del descontrol dels últims anys, quan la presència de felins creixia desfrenada a la ciutat i propulsava la crítica dels veïns, la convivència ha esdevingut darrerament molt més amable. Després d'estudiar què passava i com es podia solucionar la situació, l'Ajuntament de Barcelona i les organitzacions que en tenen cura han iniciat un cens que permet controlar-ne el nombre i gestionar-los. I malgrat que el problema animal segueix present a la ciutat, apunten que ara està molt més controlat.

Segons dades del consistori, a Barcelona consten, actualment, prop de 8.000 gats urbans. En total hi ha comptabilitzades 756 colònies repartides per la ciutat, tot i que possiblement n'hi ha més, a càrrec de les entitats animalistes que gestionen punts de trobada de felins, expliquen fonts de l'Ajuntament de Barcelona a NacióDigital. La particularitat d'aquests gats és que s'han adaptat a la vida del carrer. Majoritàriament són animals domèstics que han estat abandonats per ciutadans, tot i que també n'hi ha molts que ja són directament de descendència salvatge. En alguns casos, es tracta d'animals en un estat sanitari i nutricional deficient que, a més, es reprodueixen amb molta facilitat i sovint causen problemes de soroll i higiene als barris.

Per posar fre a aquesta situació, l'Ajuntament de Barcelona aplica des de fa anys un model de colònies controlades de gats, que permet la seva presència a la ciutat, tot i que també en busca la disminució. Ho fa a través de la premissa: captura, esterilització i retorn, en què els animals s'envien al Viver Tres Pins de Montjuïc, on se'ls fa una revisió veterinària per descartar malalties contagioses, i se'ls esterilitza. Allà també se'ls realitza una petita marca a l'orella per identificar-los de cara al futur, i se'ls retorna a la colònia controlada d'on provenen.

Una campanya efectiva, però encara deficient

"Els gats ferals han nascut al carrer i no es poden dur a casa", explica a aquest diari el veterinari i responsable del Viver Tres Pins, Ricard Adan. Malgrat que "encara hi ha molts gats abandonats i molta gent que abandona", lamenta, a Barcelona s'està fent "molt bona feina" amb una campanya "ètica, sana i, a més, positiva".

El Viver Tres Pins ja ha esterilitzat uns 7.000 gats des que va començar la campanya, tot i que en els últims anys la xifra ha anat disminuint fins als 600 cada any

Des de fa uns vuit anys, relata, el consistori i diverses organitzacions treballen conjuntament per controlar els gats de carrer i vetllar perquè tots els animals estiguin ben cuidats i identificats. Aquest sistema -de captura, esterilització i retorn- es va començar a aplicar a Roma fa una vintena d'anys, i ara Barcelona se'n beneficia amb uns primers resultats molt positius. "Ara a Barcelona ens han vingut a veure municipis de tot Espanya i fins i tot d'altres països, com el Japó, per veure com ho gestionem", assegura Adan. D'aquesta manera, diu, els gats "hi són, però no molesten tant i estan sans i censats".
 
Segons el responsable del Viver Tres Pins, aquesta institució ja ha esterilitzat -en total- uns 7.000 gats des que va començar la campanya, tot i que en els últims anys la xifra ha anat disminuint fins als 600 cada any.

L'Ajuntament, per la seva part, subvenciona les ONG que tenen cura dels felins perquè els esterilitzin al Viver o en altres centres veterinaris, tot i que no s'atorguen ajudes per a altres tasques mèdiques i de cura, segons denuncien associacions en defensa dels gats a NacióDigital. Aquest fet, diuen, engreixa un problema enquistat: una vegada els animals tornen al carrer, què?

Un canvi de filosofia

"El problema de les colònies s'ha començat a solucionar a la ciutat, però s'ha de canviar la filosofia", assegura Yolanda van Amersfoort, membre de Gats de Gràcia i de la Plataforma Gatera. "No és veritat que l'esterilització permet controlar el problema al 100%, i calen altres mesures, com ara gestionar els voltants de Barcelona, ja que molts gats viatgen quilòmetres sota els cotxes des de les poblacions veïnes", afirma des de la seva experiència personal.

Les colònies de gats són espais on els felins troben un lloc on viure, refugiar-se, menjar i beure. Són zones de confort animal que, sovint, passen desapercebudes pels veïns

Van Amersfoort reitera que "esterilitzar tres gats aquí i quatre allà no funciona", i que les entitats i l'Ajuntament de Barcelona han de treballar per aconseguir més del 90% dels resultats positius perquè, si no, no hi ha decreixement de les colònies: "Això és el conte de mai acabar i, quan esterilitzes una colònia, també s'ha de gestionar perquè, si arriba un animal no esterilitzat de fora, el detectis de seguida". 

Colònies a cada barri

Cada barri de Barcelona té colònies controlades de gats urbans, tot i que n'hi ha algunes on la seva presència està més estesa que en altres. Des del Viver, Adan explica que es cobreixen tots els districtes de la ciutat i que tots els felins tenen la seva fitxa particular. No obstant això, destaca que també hi ha "zones conflictives", com ara els territoris privats on no es pot entrar, i parts de la ciutat com la Zona Franca.

"Al port també hem tingut problemes perquè n'hem hagut de traslladar alguns", relata, i també s'ha actuat en colònies del Carmel i Horta. No obstant això, hi ha zones "molt ben cuidades" a Gràcia o a l'Eixample, puntualitza.

Sobre tots aquests punts, Van Amersfoort explica que són espais on els felins troben un lloc on viure, refugiar-se, menjar i beure. Són zones de confort animal que, sovint, passen desapercebudes pels veïns. Des d'allà, els gats surten de nit, estan sans i tenen el seu propi espai. És en aquest moment, assegura, quan la seva presència passa desapercebuda als ciutadans. A Barcelona, però, hi ha diferents realitats en funció del barri i, segons lamenta la veïna de Gràcia, la gestió depèn massa de les entitats sense ànim de lucre que hi dediquen el seu temps. Un delicat equilibri entre gats, ONG i institucions.