26
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
17:38h
La polèmica, aquesta vegada, va sobre rodes. Divendres l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la moratòria vigent que permet que les bicicletes circulin per les voreres s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019. El 2015 es va aprovar l'"Estratègia de la bicicleta per Barcelona", i ara, l'Ajuntament considera que ha arribat el moment d'acabar amb les dificultats de convivència amb els vianants que genera la moratòria. El problema és que no tothom hi està d'acord.
El representant de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Albert Garcia, i el vicepresident l'Associació de Bicitours de Barcelona, Pablo Gómez, ho veuen molt diferent. Garcia i Gómez coincideixen en el fet que Barcelona encara no està prou articulada, malgrat l'increment de kilòmetres de carril bici, per prohibir-ne la circulació per les voreres. Ambdós estan d'acord en dir que la visió imperant a la ciutat és encara la del conductor de vehicle privat, segons ells, font de molts dels problemes de mobilitat. De fet, Gómez comenta preocupat que "s'està demonitzant anar amb bicicleta" i es queixa que els ciclistes ho tenen cada vegada més complicat.
"Hi ha altres coses que es poden retirar del carrer abans que les bicis", remarca amb contundència Garcia. Considera crucial que les persones puguin fer servir la bici i demana regulació, però no prohibició. Totalment en contra de la conducció temerària, que considera un perill públic i en demana la prohibició total, matisa que els casos que s'han detectat són excepcionals.
Pablo Gómez, que a més de ser el vicepresident de l'Associació de Bicitours de Barcelona és el propietari de Bike Rental Barcelona, posa el focus en la vulnerabilitat dels ciclistes, ja que no creu que els únics que estan en risc quan van en bicicleta siguin els menors. A més, considera que l'entramat de normes és molt complex i puntualitza que, a més del milió i mig d'habitants de la ciutat de Barcelona, als ciclistes se li sumen els turistes, molts dels quals aprofiten la bicicleta com a mitjà de transport. "Si no es fa una bona campanya de sensibilització, l'Ajuntament farà caixa amb les multes però no se solucionarà res", reflexiona preocupat l'empresari del sector.
Més carrils bici, però no tots els que es prometien
Una de les altres mesures que ha anunciat l'Ajuntament de Barcelona és l'augment en infraestructura de carrils bici. A principis de setembre, la xarxa de carrils bici tindrà 200 quilòmetres, però l'any 2016 l'Ajuntament en prometia 308 km. La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, Janet Sanz, va atribuir l'incompliment als conflictes existents a peu de carrer entre bici i vehicle privat.
"Nosaltres ja vam preveure que era molt difícil arribar al final de la legislatura amb tots els carrils fets", comenta Garcia. Afegeix que no s'ha de parlar de quilòmetres, sinó d'efectivitat, i titlla la xarxa actual de "poc efectiva". Sobre el fet que el 90% de la població barcelonina disposi d'un carril bici a menys de 300 metres de casa seva, Garcia fa la comparativa amb el cotxe: "És com si diguessis a un usuari de cotxe que està de sort perquè el té aparcat a 3 quilòmetres de casa". Demana posar-hi perspectiva, "perquè els de les bicis semblem els dolents de la pel·lícula".
I les bicicletes de lloguer aparcades al carrer, què?
Una de les problemàtiques que encara ha de resoldre l'Ajuntament de Barcelona és l'aparcament de bicicletes de lloguer a través d'aplicacions d'Internet en espais públics sense pagar res a canvi. Pablo Gómez indica que és un tema que l'inquieta, perquè es juga a dir que "no estan permanentment aparcades" i considera que el govern municipal no ha actuat amb contundència.
Fent una analogia amb el top manta, considera que aquestes aplicacions fan competència deslleial, perquè les bicicletes publiciten el negoci amb els cartells que porten penjats i estan a la vista tot el dia, i "l'únic que fan és posar-nos a tots en el mateix sac". Gómez explica que ell és un dels afectats per les recents accions d'Arran amb les bicis de lloguer. En aquest sentit, Garcia coincideix amb Gómez i assegura que l'Ajuntament s'ha adormit en aquest tema. Creu que hi hauria d'haver aparcaments a cada cruïlla de la ciutat. Tornant a la mentalitat imperant del vehicle privat, llança una pregunta: "Els cotxes de lloguer a Barcelona, aparquen on volen, no?".
Davant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però "ha perdut una oportunitat", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar.
El representant de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Albert Garcia, i el vicepresident l'Associació de Bicitours de Barcelona, Pablo Gómez, ho veuen molt diferent. Garcia i Gómez coincideixen en el fet que Barcelona encara no està prou articulada, malgrat l'increment de kilòmetres de carril bici, per prohibir-ne la circulació per les voreres. Ambdós estan d'acord en dir que la visió imperant a la ciutat és encara la del conductor de vehicle privat, segons ells, font de molts dels problemes de mobilitat. De fet, Gómez comenta preocupat que "s'està demonitzant anar amb bicicleta" i es queixa que els ciclistes ho tenen cada vegada més complicat.
"Hi ha altres coses que es poden retirar del carrer abans que les bicis", remarca amb contundència Garcia. Considera crucial que les persones puguin fer servir la bici i demana regulació, però no prohibició. Totalment en contra de la conducció temerària, que considera un perill públic i en demana la prohibició total, matisa que els casos que s'han detectat són excepcionals.
Pablo Gómez, que a més de ser el vicepresident de l'Associació de Bicitours de Barcelona és el propietari de Bike Rental Barcelona, posa el focus en la vulnerabilitat dels ciclistes, ja que no creu que els únics que estan en risc quan van en bicicleta siguin els menors. A més, considera que l'entramat de normes és molt complex i puntualitza que, a més del milió i mig d'habitants de la ciutat de Barcelona, als ciclistes se li sumen els turistes, molts dels quals aprofiten la bicicleta com a mitjà de transport. "Si no es fa una bona campanya de sensibilització, l'Ajuntament farà caixa amb les multes però no se solucionarà res", reflexiona preocupat l'empresari del sector.
Més carrils bici, però no tots els que es prometien
Una de les altres mesures que ha anunciat l'Ajuntament de Barcelona és l'augment en infraestructura de carrils bici. A principis de setembre, la xarxa de carrils bici tindrà 200 quilòmetres, però l'any 2016 l'Ajuntament en prometia 308 km. La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, Janet Sanz, va atribuir l'incompliment als conflictes existents a peu de carrer entre bici i vehicle privat.
"Nosaltres ja vam preveure que era molt difícil arribar al final de la legislatura amb tots els carrils fets", comenta Garcia. Afegeix que no s'ha de parlar de quilòmetres, sinó d'efectivitat, i titlla la xarxa actual de "poc efectiva". Sobre el fet que el 90% de la població barcelonina disposi d'un carril bici a menys de 300 metres de casa seva, Garcia fa la comparativa amb el cotxe: "És com si diguessis a un usuari de cotxe que està de sort perquè el té aparcat a 3 quilòmetres de casa". Demana posar-hi perspectiva, "perquè els de les bicis semblem els dolents de la pel·lícula".
I les bicicletes de lloguer aparcades al carrer, què?
Una de les problemàtiques que encara ha de resoldre l'Ajuntament de Barcelona és l'aparcament de bicicletes de lloguer a través d'aplicacions d'Internet en espais públics sense pagar res a canvi. Pablo Gómez indica que és un tema que l'inquieta, perquè es juga a dir que "no estan permanentment aparcades" i considera que el govern municipal no ha actuat amb contundència.
Fent una analogia amb el top manta, considera que aquestes aplicacions fan competència deslleial, perquè les bicicletes publiciten el negoci amb els cartells que porten penjats i estan a la vista tot el dia, i "l'únic que fan és posar-nos a tots en el mateix sac". Gómez explica que ell és un dels afectats per les recents accions d'Arran amb les bicis de lloguer. En aquest sentit, Garcia coincideix amb Gómez i assegura que l'Ajuntament s'ha adormit en aquest tema. Creu que hi hauria d'haver aparcaments a cada cruïlla de la ciutat. Tornant a la mentalitat imperant del vehicle privat, llança una pregunta: "Els cotxes de lloguer a Barcelona, aparquen on volen, no?".
Davant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però "ha perdut una oportunitat", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar.