24
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
19:12h
El govern espanyol ha aprovat aquest divendres en consell de ministres el decret llei que permetrà l'exhumació de les restes del general Francisco Franco del Valle de los Caídos. El decret dona així cobertura legal a una decisió política de gran transcendència, que s'ha convertit en el tema central de debat en la política espanyola en els darrers dies. Amb posterioritat, el Congrés haurà de convalidar el decret. Tot indica que, malgrat l'oposició del PP i de Ciutadans, l'executiu de Pedro Sánchez disposarà del suport de la majoria de la cambra, un cop coneguda la posició favorable a l'exhumació de Podem, ERC, PDECat i ERC.
La vicepresidenta, Carmen Calvo, ho ha anunciat, referint-se a exhumar "les restes del dictador Francisco Franco",a firmant que és "completament inassumible" que el cos de Franco romangui en un lloc destacat en un espai del Patrimoni Nacional. Una tomba d'Estat per un dictador és "incompatible" amb una democràcia digna. Calvo ha parlat de la "pau i la dignitat de les víctimes" com a raó essencial per procedir al trasllat del dictador.
Carmen Calvo ha assegurat que el trasllat es farà de manera digna i després de parlar amb la família Franco. En cas que aquesta no es pronunciï ni plantegi cap alternativa, el govern espanyol serà qui decidirà a quin lloc digne i respectuós enviarà les restes de Franco, exhumat amb totes les garanties legals a un lloc digne i respectuós, com no pot ser d'altra manera, ha dit, en un estat de dret. A partir d'aquest moment, "el Valle complirà un dels preceptes que estableix la llei de Memòria Històrica", que són els de la reconciliació i la pau. La vicepresidenta ha argumentat recorrent als criteris establerts per les Nacions Unides pel que fa a memòria històrica.
"Aquesta és una decisió que redignifica la nostra vida democràtica", ha assegurat la vicepresidenta. La convalidació del decret llei es farà en 30 dies i té una caducitat de 12 mesos, un període suficient perquè l'exhumació es dugui a terme. Calvo ha afirmat que l'executiu no ha volgut trigar més que els 100 primers dies de govern i que actua escoltant tots els altres grups parlamentaris. En aquest sentit, ha dit que quan el PSOE va presentar la seva proposta no de llei l'any passat per fer factible l'exhumació, cap grup parlamentari hi va votar en contra. Calvo ha afegit que per dur a terme l'exhumació es coordinaran també amb les administracions autonòmica i local.
La número dos de l'executiu ha assegurat que actuaran d'acord amb l'Església, que és un altre actor important en aquest tema. En els cercles governamentals es dona per segur que no hi haurà problemes amb la Conferència Episcopal, que recentment ja ha donat senyals que no s'oposarà al trasllat de les restes.
Un compromís de Sánchez
D'aquesta manera, el govern dona compliment a un dels compromisos del líder socialista, que implica una reforma de la llei de Memòria Històrica. Però els aliats de Sánchez ja han fet saber que volen que l'executiu vagi més enllà i no es quedi només amb l'exhumació. Tant Podem com les forces sobiranistes ERC i PDECat reclamen que s'anul·lin les sentències dels tribunals de la repressió franquista, el que implicaria també l'anul·lació del sumaríssim contra el president Lluís Companys. Pedro Sánchez ja ha confirmat que això es farà al llarg d'aquesta legislatura.
L'oposició de dretes rebutja l'exhumació, amb l'argument que no es tracta d'un tema urgent dels que requereixen un decret llei. Aquest mateix divendres, el secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea ha confirmat que recorreran la mesura davant el Tribunal Constitucional. El braç dret de Pablo Casado ha acusat Sánchez de voler esmenar els pactes de la Transició "amb només 84 diputats". Però García Egea no ha aclarit encara el sentit del vot del PP al Congrés. Per la seva banda, Albert Rivera ja va anunciar l'abstenció dels eu grup per no considerar prioritari el tema.
La vicepresidenta, Carmen Calvo, ho ha anunciat, referint-se a exhumar "les restes del dictador Francisco Franco",a firmant que és "completament inassumible" que el cos de Franco romangui en un lloc destacat en un espai del Patrimoni Nacional. Una tomba d'Estat per un dictador és "incompatible" amb una democràcia digna. Calvo ha parlat de la "pau i la dignitat de les víctimes" com a raó essencial per procedir al trasllat del dictador.
Carmen Calvo ha assegurat que el trasllat es farà de manera digna i després de parlar amb la família Franco. En cas que aquesta no es pronunciï ni plantegi cap alternativa, el govern espanyol serà qui decidirà a quin lloc digne i respectuós enviarà les restes de Franco, exhumat amb totes les garanties legals a un lloc digne i respectuós, com no pot ser d'altra manera, ha dit, en un estat de dret. A partir d'aquest moment, "el Valle complirà un dels preceptes que estableix la llei de Memòria Històrica", que són els de la reconciliació i la pau. La vicepresidenta ha argumentat recorrent als criteris establerts per les Nacions Unides pel que fa a memòria històrica.
"Aquesta és una decisió que redignifica la nostra vida democràtica", ha assegurat la vicepresidenta. La convalidació del decret llei es farà en 30 dies i té una caducitat de 12 mesos, un període suficient perquè l'exhumació es dugui a terme. Calvo ha afirmat que l'executiu no ha volgut trigar més que els 100 primers dies de govern i que actua escoltant tots els altres grups parlamentaris. En aquest sentit, ha dit que quan el PSOE va presentar la seva proposta no de llei l'any passat per fer factible l'exhumació, cap grup parlamentari hi va votar en contra. Calvo ha afegit que per dur a terme l'exhumació es coordinaran també amb les administracions autonòmica i local.
La número dos de l'executiu ha assegurat que actuaran d'acord amb l'Església, que és un altre actor important en aquest tema. En els cercles governamentals es dona per segur que no hi haurà problemes amb la Conferència Episcopal, que recentment ja ha donat senyals que no s'oposarà al trasllat de les restes.
Un compromís de Sánchez
D'aquesta manera, el govern dona compliment a un dels compromisos del líder socialista, que implica una reforma de la llei de Memòria Històrica. Però els aliats de Sánchez ja han fet saber que volen que l'executiu vagi més enllà i no es quedi només amb l'exhumació. Tant Podem com les forces sobiranistes ERC i PDECat reclamen que s'anul·lin les sentències dels tribunals de la repressió franquista, el que implicaria també l'anul·lació del sumaríssim contra el president Lluís Companys. Pedro Sánchez ja ha confirmat que això es farà al llarg d'aquesta legislatura.
L'oposició de dretes rebutja l'exhumació, amb l'argument que no es tracta d'un tema urgent dels que requereixen un decret llei. Aquest mateix divendres, el secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea ha confirmat que recorreran la mesura davant el Tribunal Constitucional. El braç dret de Pablo Casado ha acusat Sánchez de voler esmenar els pactes de la Transició "amb només 84 diputats". Però García Egea no ha aclarit encara el sentit del vot del PP al Congrés. Per la seva banda, Albert Rivera ja va anunciar l'abstenció dels eu grup per no considerar prioritari el tema.