procés català

Borrell segueix l'estela del PP i atia de nou el xoc amb la Generalitat per l'acció exterior

El ministre aplica amb zel una llei de Rajoy que el PSOE va criticar per centralista, i Maragall avisa que tractarà aquest xoc amb Batet a la Comissió Bilateral entre governs

per Roger Tugas Vilardell, 23 d'agost de 2018 a les 21:07 |
Josep Borrell en una manifestació per la unitat d'Espanya a Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la seva compareixença prèvia a les vacances, Pedro Sánchez es va comprometre el 3 d'agost a no obrir més vies judicials contra l'independentisme. El seu ministre d'Exteriors, però, no té els mateix plans i l'espanyolista Josep Borrel ha tornat a recórrer aquest dijous als tribunals per frenar la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l'exterior tancades pel 155, exactament com va fer el govern espanyol de Mariano Rajoy amb les darreres oficines catalanes inaugurades, tornant a atiar el foc en un àmbit sensible.

El conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, ja ha replicat que això no interfereix en els plans del seu departament, que mantindrà el full de ruta per seguir obrint delegacions i que "el Govern segueix determinat a portar la veu de Catalunya a Europa i al món". Tot i això, el gest de Borrell ha estat tota una declaració d'intencions el mateix dia en què el PSOE acostava posicions amb els partits independentistes en qüestions rellevants com les sentències del franquisme o els mecanismes per aprovar el sostre de dèficit.


El ministre ho ha fet al·legant que la Generalitat no havia respectat el període previ d'informació al govern espanyol abans d'obrir les oficines, un tràmit imposat per la llei d'acció exterior aprovada pel PP el 2014 per imposar un major control i torpedinar principalment l'expansió de la veu catalana al món. De fet, llavors el PSOE se'n va desmarcar i va criticar l'afany "innecessari" dels populars per tutelar i limitar l'activitat de les comunitats autònomes i la van titllar de centralista. Ara, però, Borrell se'n val i l'aplica amb tot el zel per vetar la represa de l'acció exterior de la Generalitat.

Avís amb 24 hores de marge

El ministre ja havia amenaçat amb aquest recurs, malgrat que Maragall s'havia compromès a avisar amb més temps de l'obertura de les següents oficines en la reunió que van mantenir a finals de juliol. El conseller, de fet, va justificar que tan sols ho notifiqués amb 24 hores de marge pel fet que no va crear noves delegacions, sinó que es va limitar a reobrir les set tancades durant l'aplicació del 155.

En el comunicat de premsa del ministeri s'hi recull aquesta al·legació, però es replica que, de fet, l'anterior govern espanyol ja va recórrer les oficines creades a partir de l'aprovació de la llei estatal -també per avisar amb poc marge- i que el TSJC, que no va tenir temps de dictar sentència, va arxivar les denúncies perquè la intervenció de l'autonomia ja s'havia encarregat de tancar-les. El cert, però, és que l'executiu del PP només va qüestionar les delegacions de Itàlia i Suïssa, ja que les del Regne Unit i Irlanda, França, Alemanya i EUA eren prèvies a la llei estatal, mentre que Borrell ara les ha recorregut totes.


Pur compliment legal

El ministeri assegura, en la seva nota, que aquest veto "no qüestiona la facultat del Govern de la Generalitat d'establir delegacions a l'exterior per a l'exercici, dins l'àmbit de les seves competències, d'activitats amb rellevància exterior", però matisa que ho ha de fer segons els procediments legalment establerts. També "lamenta haver de presentar recursos davant la jurisdicció contenciosa administrativa però no se li deixa una altra opció per preservar el mandat legal", escudant-se en la necessitat de fer complir la normativa.

Malgrat tot, en un moment en què precisament els executius espanyol i català estan negociant quins recursos a lleis catalanes poden ser retirats del Tribunal Constitucional, aquest nou embat de la pota més jacobina de l'equip de Sánchez enverina les relacions i dificulta l'objectiu de "desescalar" el xoc institucional. El mateix Maragall he evidenciat el seu enuig amb una piulada en què acusa el ministre de "lliurar ridícules batalles formals" i de ser una "típics mostra d'orgull absurd i inútil":
 
El mateix Maragall, segons ha recordat el seu departament en una altra nota de premsa, va explicar que Borrell li havia transmès que respectaria l'acció exterior catalana. Per això, avisa que defensarà l'obertura de les delegacions davant la justícia, però també posarà sobre la taula el recurs en la Comissió Bilateral, que ell presideix per la part catalana i, per l'espanyola, hi ha la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet. Ho elevarà a aquest òrgan perquè "entén que per una interpretació restrictiva del procediment amb poc contingut real pretén limitar la presència de Catalunya a Europa i al món".

La represa de l'acció exterior va ser una de les principals promeses del conseller, que aviat es va comprometre a recuperar amb celeritat tot l'aparell diplomàtic previ al 155. A finals de juny, ja va nomenar l'exconsellera exiliada Meritxell Serret com a delegada del Govern a Brussel·les i va reobrir les oficines ara qüestionades. Durant el mes d'agost, va iniciar un concurs públic per triar representants del Govern als EUA i França (els altres van ser retituïts).

Noves delegacions el setembre?

Durant la represa del Diplocat i del personal d'exteriors de la Generalitat, Maragall va confirmar que, en les primeres setmanes de setembre, s'impulsaria un segon grup de delegacions exteriors i, mesos després, n'hi ha d'haver un tercer, "també en funció de les previsions pressupostàries". Caldrà veure si realment podrà mantenir aquest calendari després de l'actuació de Borrell.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació