23
d'agost
del
2018
El 10 de juliol, el grup del PSC-Units per Avançar va registrar una proposta de resolució al Parlament per a la retirada d'un monument franquista a l'abadia de Montserrat. Es referia a la cripta on hi ha enterrats 319 combatents del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, d'obediència carlina. Els socialistes reclamen al Govern de la Generalitat que retiri de l'indret en el termini de sis mesos les inscripcions al·lusives a la guerra i al bàndol franquista. Avui, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici per demanar informació sobre l'existència d'aquest mausoleu i saber si infringeix la llei de Memòria Històrica.
El Síndic s'adreçarà a la direcció general de Memòria Democràtica del departament de Justícia per conèixer el motiu pel qual aquest conjunt arquitectònic no consta, segons la premsa, en el cens en què es recullen 3.647 símbols feixistes classificats en 12 tipus diferents. L'article 15 de la llei esmentada disposa que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies i altres objectes commemoratius d'exaltació de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
Des de la sindicatura es recorda que la institució ha intervingut per demanar la retirada dels monuments de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, i de les plaques presents en molts immobles de la ciutat de Lleida.
La polèmica està servida
La iniciativa del PSC-Units genera controvèrsia. Diumenge passat, l'historiador Hilari Ragué, monjo benedictí de Montserrat, sortia al pas de la proposta en un article a La Vanguardia en què aconsellava no barrejar el cas del Valle de los Caídos amb la cripta del monestir. Segons Ragué, especialista en la Guerra Civil i un dels experts nomenats pel govern de Rodríguez Zapatero per suggerir una museïtzació del Valle, els integrants del Terç dels Requetès no van ser enterrats al Valle perquè les seves famílies no ho van voler i no es poden confondre.
Ragué també recordava que a diferència de la basílica madrilenya, la cripta de Montserrat mai ha estat un indret on s'hi facin "aplecs multitudinaris amb banderes i crits" i que molts dels integrants del terç eren membres de la Federació de joves Cristians de Catalunya, que van reaccionar contra la persecució religiosa que va haver a la zona republicana. Una organització aquesta, la FEJOC, que el franquisme va prohibir. La polèmica està servida.
El Síndic s'adreçarà a la direcció general de Memòria Democràtica del departament de Justícia per conèixer el motiu pel qual aquest conjunt arquitectònic no consta, segons la premsa, en el cens en què es recullen 3.647 símbols feixistes classificats en 12 tipus diferents. L'article 15 de la llei esmentada disposa que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies i altres objectes commemoratius d'exaltació de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
Des de la sindicatura es recorda que la institució ha intervingut per demanar la retirada dels monuments de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, i de les plaques presents en molts immobles de la ciutat de Lleida.
La polèmica està servida
La iniciativa del PSC-Units genera controvèrsia. Diumenge passat, l'historiador Hilari Ragué, monjo benedictí de Montserrat, sortia al pas de la proposta en un article a La Vanguardia en què aconsellava no barrejar el cas del Valle de los Caídos amb la cripta del monestir. Segons Ragué, especialista en la Guerra Civil i un dels experts nomenats pel govern de Rodríguez Zapatero per suggerir una museïtzació del Valle, els integrants del Terç dels Requetès no van ser enterrats al Valle perquè les seves famílies no ho van voler i no es poden confondre.
Ragué també recordava que a diferència de la basílica madrilenya, la cripta de Montserrat mai ha estat un indret on s'hi facin "aplecs multitudinaris amb banderes i crits" i que molts dels integrants del terç eren membres de la Federació de joves Cristians de Catalunya, que van reaccionar contra la persecució religiosa que va haver a la zona republicana. Una organització aquesta, la FEJOC, que el franquisme va prohibir. La polèmica està servida.