procés català

L'ANC i Graupera impulsaran la setmana vinent un cens per a les primàries republicanes

L'acord segellat per l'Assemblea amb les entitats que promouen les llistes unitàries inclou ampliar el termini de presentació de candidatures a Barcelona fins al 31 d'octubre

per Roger Tugas Vilardell, 23 d'agost de 2018 a les 12:22 |
Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie i Jordi Graupera, aquest dijous. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'ANC, Primàries Barcelona i Primàries per la República ja han arribat a un acord per promoure conjuntament primàries republicanes a les eleccions municipals de l'any vinent. Així ho han exposat conjuntament aquest dijous els seus respectius líders, Elisenda Paluzie, Jordi Graupera i Josep Manel Ximenis, que han detallat les principals característiques de l'entesa, a la qual intentaran sumar tots els partits independentistes.

Aquest acord inclou la conformació d'un cens conjunt per a la celebració d'aquestes "primàries, unitàries i transversals", el qual es començarà a elaborar a partir de dilluns vinent a través d'un lloc web. Així mateix, pel que fa a Barcelona, les tres entitats consensuaran un reglament propi abans del 15 de setembre, el qual ampliarà el termini per presentar-hi candidats fins al 31 d'octubre. Mentre no s'acabi de conformar, seguirà vigent el reglament de Primàries Barcelona i es mantindran els drets dels candidats que ja hagin presentat candidatura.


Segons l'acord segellat aquest mateix dijous, l'ANC, Primàries Barcelona i Primàries per la República es comprometen a "organitzar conjuntament eleccions primàries obertes per escollir les candidates i els candidats de llistes unitàries i transversals" per a les properes municipals, així com "posar els respectius mitjans i recursos, tant tècnics com humans, a disposició de l'organització d'aquestes eleccions primàries i oferir a les iniciatives locals que impulsin processos de primàries l'estructura necessària de serveis tècnics i logístics, i d'assessorament".

Una comissió de garanties

Igualment, a més de conformar un cens conjunt entre les tres entitats i la conformació d'un reglament propi per a Barcelona i un altre per als altres municipis, es crearà una comissió de garanties "que vetllarà per la transparència i la neutralitat del procés i que estarà integrada per representants" de les entitats i partits que participin en les primàries. Aquesta serà la via per participar de les formacions polítiques, de la qual en formaran part ja Demòcrates i Solidaritat Catalana o algunes candidatures municipals que ja han expressat la seva voluntat d'adherir-s'hi, però no organitzaran les primàries ells mateixos. Amb la resta de partits, de fet, els contactes que s'han fet fins ara han estat informals.

Preguntada per si donaran suport a les candidatures que sorgeixin de les primàries, en el cas que no s'hi sumin tots els partits independentistes, la presidenta de l'ANC ha recordat que, tot i donar suport a la conformació de Junts pel Sí, l'entitat finalment va demanar el vot per aquesta coalició i per la CUP, que no hi va entrar. En tot cas, ha matisat que, tot i el potencial d'aquella candidatura quant a la suma d'independents, no va promoure cap procés de participació ciutadana ni es va aprofitar la presència dels candidats sense carnet que no van obtenir acta de diputat ni la implicació de 100.000 persones que van donar-hi suport per escrit. Al final del procés, per tant, l'ANC decidirà per quines candidatures demanarà el vot i ha recordat que, els mesos previs a les plebiscitàries, ERC també assegurava que no entraria a una llista unitària i al final sí que ho va fer.


Trencar el sistema de partits

Graupera també ha opinat que precisament aquestes primàries han de contribuir a trencar el sistema de partits i, per tant, ha de ser una "revolta civil i social per prendre el control de les ciutats i els pobles". Les cúpules dels partits, de fet, són les que considera que tenen "menys incentius per sumar-se a la revolta civil que els qüestiona l'autoritat", motiu pel qual primer es va anar a buscar el suport de la gent del carrer i ara crida els militants dels partits a que se sumin al cens, per pressionar les respectives direccions. Aquestes, si se sumen, "poden presentar candidats, participar en la concreció dels reglaments i en l'organització municipals", per bé que lamenta que ara es troben "sense projecte, atrapats en gestos folklòrics, sense determinació ni conseqüències polítiques".

Qui serà candidat a les primàries de la capital catalana ha opinat també que les primàries han de servir per conformar un "discurs urbà de ciutat, sobre el rol que ha de jugar Barcelona al món, una revolució de continguts, de persones i d'institucions". "Avui comencem a desprecintar la política catalana", ha opinat, i ha avançat que, a l'espera del nou reglament per a la ciutat comtal, per ara es preveu la primera volta de les primàries a finals de novembre i la segona, a mitjans de desembre. En cap cas, però, es demorarà la tria del cap de llista més enllà del 2018.

La pressió de Colau

Paluzie ha justificat aquestes primàries perquè, segons ha opinat, una de les flaqueses del procés va ser la "pressió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perquè no es proclamés la independència" l'octubre passat, exercint com "un actor rellevant". Igualment, la implicació activa de l'ANC s'explica per per la voluntat de "contribuir a augmentar la participació ciutadana", per bé que ha subratllat que l'entitat "no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concretes [a les primàries], sinó que ajuda a impulsar aquest procés de primàries".

Al seu torn, Ximenis ha opinat que les primàries representen un procés d'apoderament similar al de les consultes populars sobre la independència que ell va contribuir a impulsar a Arenys de Munt. Per ara, ha avançat, ja hi ha 134 municipis disposats a impulsar primàries, entre els quals ha destacat Reus o Mataró, representants de les quals han assistit a la roda de premsa.
 

Acord per a les primàries republicanes by naciodigital on Scribd



L'impuls de les primàries

L'impulsor inicial a les primàries va ser Jordi Graupera, que les va plantejar a Barcelona, per bé que ràpidament va trobar suports fora de la capital catalana i va contribuir a eixamplar la proposta arreu del país. Un dels avals més rellevants que ha obtingut ha estat el de l'ANC, que li fa costat després que les seves bases fessin costat de forma massiva a la iniciativa del secretariat nacional de promoure-les en els municipis de més de 25.000 habitants -excepte on la victòria independentista sigui molt clara- i en els més petits, si així s'acorda específicament. Paluzie ha apuntat que aquest matís es manté i, per tant, en cada cas haurà de decidir si dona suport a les llistes unitàries als municipis petits.

Malgrat tot, les primeres reaccions de les altres formacions no van ser tan positives. Especialment per part d'ERC i la CUP. Els republicans van defensar que la pluralitat de llistes és la millor fórmula per garantir més suports al conjunt de l'independentisme, mentre que els anticapitalistes se'n van desmarcar perquè també rebutgen "homogeneïtzar projectes", a més que creuen que unitats orgàniques com la que també propugna la Crida Nacional per la República s'allunyen del seu horitzó de construir la unitat popular. Òmnium, en canvi, no es mulla sobre qüestions orgàniques o de candidatures.

La situació del PDECat

Pel que fa al PDECat, la candidata que va guanyar les primàries internes per ser cap de file de la formació, Neus Munté, va convidar Graupera a la conferència on va oferir-se a liderar una àmplia llista independentista, però el promotor de les primàries no hi va assistir. Tot i això, l'entorn de Carles Puigdemont promou un altre candidat per liderar la llista a Barcelona, l'exsocialista i ara delegat del Govern a Madrid Ferran Mascarell, que ja ha confirmat que estudia acceptar-ho.
 
Més samarretes i menys inscrits per a la Diada
Elisenda Paluzie ha admès que aquest any hi ha una mica menys d'inscrits a la manifestació de la Diada que anys anteriors i ha admès que "costa que la gent entengui la necessitat d'inscriure's". Fer-ho, ha argumentat, permet "garantir que no hi hagi aglomeracions, que la manifestació estigui ben repartida, i que l'onada des del final de la Diagonal i fins l'escenari" sigui un èxit.

Ara bé, ha matisat que hi ha altres "indicadors molt positius", com una major venda de samarretes, la qual permet finançar la mobilització, mentre que la quantitat d'autobusos fletats és similar a la d'anys anteriors. "Les territorials transmeten que hi ha ganes" de seguir reclamant la República i protestar per la situació de presó i exili dels dirigents independentistes, ha afegit la presidenta de l'ANC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació