23
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
24
d'agost
a les
15:08h
Figueres es convertirà entre el 30 d'agost i el 2 de setembre en el gran aparador de l'escena musical catalana. Torna l'Acústica, un festival que arriba a la dissetena edició amb la fórmula plenament consolidada i amb la continuïtat blindada fins al 2020. El seu director, Xavi Pascual, veu factible repetir i superar els 100.000 espectadors dels dos darrers anys i destaca que ser programat a l'Acústica és sinònim de ser un dels triomfadors de la temporada. Quan se li demanen sis recomanacions de la programació –tres caps de cartell i tres “descobriments”- li és impossible resumir un cartell tan ampli i n'acaba fent dotze.
- El passat mes de març es va fer públic l'acord que blindava l'Acústica. Han patit realment per la continuïtat del festival?
- Sí, clar que hem patit. És un esdeveniment d'una organització molt complexa. L'aportació municipal en cobreix el 35% mentre que el 65% restant l'arrisquem l'organització. Necessitem temps per poder treballar i buscar altres vies de finançament. No podem estar-ne pendents cada any fins al darrer moment i que sigui una pressió que ens esgoti. L'important és que l'Acústica –i la resta de festivals que se celebren a Figueres- s'han pogut assegurar per aquest 2018 i dos anys més.
- Com a Figueres enlloc?
- Sí. Jo soc figuerenc i la meva il·lusió personal era poder fer un festival com el que veia en ciutats més grans de Catalunya o en poblacions d'arreu d'Europa. En l'organització de l'Acústica hi ha un punt sentimental que ha permès arriscar-nos per desenvolupar el projecte. En un altre lloc, segurament, seríem més pragmàtics i menys sentimentals.
- Més enllà de la qüestió econòmica, ara ja solucionada, la fórmula de l'Acústica sembla ben consolidada...
- És un festival que enguany arriba a la dissetena edició amb una fórmula que ha evolucionat però que es manté constant. Volem ser un aparador del panorama musical català, un termòmetre del que es viu al país. Ser programat a l'Acústica és sinònim de ser un dels triomfadors de la temporada. A més, ho fem apostant per un bon nombre d'artistes emergents o que actuen per primera vegada al certamen i que en properes edicions poden ser caps de cartell.
L'Acústica, després de més de quinze anys, s'ha convertit en el tercer festival de Catalunya per assistència. Més enllà de les xifres, és un orgull ser escollits per part de la Generalitat com el certamen estratègic en l'àmbit del pop rock.
- Els dos darrers anys han superat la barrera dels 100.000 espectadors. L'objectiu d'enguany torna a ser repetir-ho?
- El primer objectiu és lògicament repetir els 100.000 espectadors que ens situa en una franja molt elevada entre els festivals del país. Tanmateix, enguany obrim dijous l'escenari amb més aforament i això ens dona la possibilitat d'augmentar una mica l'assistència. Sigui com sigui, tot dependrà de la meteorologia.
- Proposi'm –si és possible- tres caps de cartell per atraure a Figueres algú que encara no s'hagi decidit anar a l'Acústica?
- El cap de cartell indiscutible de l'Acústica 2018 és Love of Lesbian. Portarà a Figueres tots els seus grans èxits en un any en què celebra el 20è aniversari. És una “fotografia” que no ha estat fàcil de veure i que segur que serà un dels grans moments del festival.
També voldria destacar la presència d'Alfred García com a mostra de transversalitat de l'Acústica. Ens agradada per ser un “anticoncursant” i per haver estat una de les persones que des d'una plataforma com Operación Triunfo ha fet més per difondre la música en català a l'Estat. Serà una de les primeres actuacions on presentarà les cançons de 1016, del seu disc de debut.
Finalment, faig dues dobles propostes. Per una banda, en l'àmbit de la música més festiva els concerts dels Catarres i de La Raíz. Per altra banda, la celebració dels deu anys de la publicació del Set tota la vida de Mishima –el primer gran disc indie en català- així com l'actuació de Joan Dausà, una de les grans veus de l'any.
- Més enllà dels caps de cartells, quins “descobriments” recomana?
- Per començar, una triple proposta femenina deliciosa: Judit Neddermann, Núria Graham i Paula Valls. Són tres veus que algú que encara no les hagi escoltat no es pot perdre. Per altra banda, dues opcions de música festiva amb nous ritmes com les valencianes Pupil·les i els navarresos Iseo and Dodosound. Finalment, descobrir Madame Mounsier, un dels duets de l'escena francesa més sincers i vibrants. Van ser els representants a Eurovisió i van saltar a la fama amb Mercy, una cançó sobre els refugiats i molt crítica amb les polítiques de Macron. Realment, sense voler-ho, ens ha sortit una Acústica molt eurovisiva.
- Manteniu el format de quatre escenaris. Gestionar un festival al centre d'una ciutat no deu ser fàcil...
- No ho és. Gens. La ciutat té unes barreres que et limiten els espais i els aforaments no els tries sinó que et vénen donats. A més, també afecta la preparació, ja que no pots començar tan aviat com voldries.
Un festival urbà com l'Acústica és molt bonic però al mateix temps és molt complex. La feina de producció és de cirurgia. L'objectiu final, però, és convertir-ho en un passeig musical on anar d'un escenari a l'altre no suposi caminar més de 10 minuts.
- En aquesta ocasió el festival és 100% gratuït...
- Sí, ha estat més una obligació que una elecció. L'únic escenari relativament gran –un aforament de 800 persones- que permetia fer concerts de pagament és el teatre i està en obres. Per altra banda, hem buscat altres espais al centre de la ciutat però, de moment, no els hem pogut concretar.
- El passat mes de març es va fer públic l'acord que blindava l'Acústica. Han patit realment per la continuïtat del festival?
- Sí, clar que hem patit. És un esdeveniment d'una organització molt complexa. L'aportació municipal en cobreix el 35% mentre que el 65% restant l'arrisquem l'organització. Necessitem temps per poder treballar i buscar altres vies de finançament. No podem estar-ne pendents cada any fins al darrer moment i que sigui una pressió que ens esgoti. L'important és que l'Acústica –i la resta de festivals que se celebren a Figueres- s'han pogut assegurar per aquest 2018 i dos anys més.
- Com a Figueres enlloc?
- Sí. Jo soc figuerenc i la meva il·lusió personal era poder fer un festival com el que veia en ciutats més grans de Catalunya o en poblacions d'arreu d'Europa. En l'organització de l'Acústica hi ha un punt sentimental que ha permès arriscar-nos per desenvolupar el projecte. En un altre lloc, segurament, seríem més pragmàtics i menys sentimentals.
Volem ser un aparador del panorama musical català, un termòmetre del que es viu el país
- Més enllà de la qüestió econòmica, ara ja solucionada, la fórmula de l'Acústica sembla ben consolidada...
- És un festival que enguany arriba a la dissetena edició amb una fórmula que ha evolucionat però que es manté constant. Volem ser un aparador del panorama musical català, un termòmetre del que es viu al país. Ser programat a l'Acústica és sinònim de ser un dels triomfadors de la temporada. A més, ho fem apostant per un bon nombre d'artistes emergents o que actuen per primera vegada al certamen i que en properes edicions poden ser caps de cartell.
L'Acústica, després de més de quinze anys, s'ha convertit en el tercer festival de Catalunya per assistència. Més enllà de les xifres, és un orgull ser escollits per part de la Generalitat com el certamen estratègic en l'àmbit del pop rock.
- Els dos darrers anys han superat la barrera dels 100.000 espectadors. L'objectiu d'enguany torna a ser repetir-ho?
- El primer objectiu és lògicament repetir els 100.000 espectadors que ens situa en una franja molt elevada entre els festivals del país. Tanmateix, enguany obrim dijous l'escenari amb més aforament i això ens dona la possibilitat d'augmentar una mica l'assistència. Sigui com sigui, tot dependrà de la meteorologia.
Enguany obrim dijous l'escenari amb més aforament i això ens dona la possibilitat de superar als 100.000 espectadors
- Proposi'm –si és possible- tres caps de cartell per atraure a Figueres algú que encara no s'hagi decidit anar a l'Acústica?
- El cap de cartell indiscutible de l'Acústica 2018 és Love of Lesbian. Portarà a Figueres tots els seus grans èxits en un any en què celebra el 20è aniversari. És una “fotografia” que no ha estat fàcil de veure i que segur que serà un dels grans moments del festival.
També voldria destacar la presència d'Alfred García com a mostra de transversalitat de l'Acústica. Ens agradada per ser un “anticoncursant” i per haver estat una de les persones que des d'una plataforma com Operación Triunfo ha fet més per difondre la música en català a l'Estat. Serà una de les primeres actuacions on presentarà les cançons de 1016, del seu disc de debut.
Finalment, faig dues dobles propostes. Per una banda, en l'àmbit de la música més festiva els concerts dels Catarres i de La Raíz. Per altra banda, la celebració dels deu anys de la publicació del Set tota la vida de Mishima –el primer gran disc indie en català- així com l'actuació de Joan Dausà, una de les grans veus de l'any.
Sense voler-ho, ens ha sortit una Acústica molt eurovisiva
- Més enllà dels caps de cartells, quins “descobriments” recomana?
- Per començar, una triple proposta femenina deliciosa: Judit Neddermann, Núria Graham i Paula Valls. Són tres veus que algú que encara no les hagi escoltat no es pot perdre. Per altra banda, dues opcions de música festiva amb nous ritmes com les valencianes Pupil·les i els navarresos Iseo and Dodosound. Finalment, descobrir Madame Mounsier, un dels duets de l'escena francesa més sincers i vibrants. Van ser els representants a Eurovisió i van saltar a la fama amb Mercy, una cançó sobre els refugiats i molt crítica amb les polítiques de Macron. Realment, sense voler-ho, ens ha sortit una Acústica molt eurovisiva.
- Manteniu el format de quatre escenaris. Gestionar un festival al centre d'una ciutat no deu ser fàcil...
- No ho és. Gens. La ciutat té unes barreres que et limiten els espais i els aforaments no els tries sinó que et vénen donats. A més, també afecta la preparació, ja que no pots començar tan aviat com voldries.
Un festival urbà com l'Acústica és molt bonic però al mateix temps és molt complex. La feina de producció és de cirurgia. L'objectiu final, però, és convertir-ho en un passeig musical on anar d'un escenari a l'altre no suposi caminar més de 10 minuts.
L'objectiu és convertir el festival en un passeig musical on anar d'un escenari a l'altre no suposi caminar més de 10 minuts
- En aquesta ocasió el festival és 100% gratuït...
- Sí, ha estat més una obligació que una elecció. L'únic escenari relativament gran –un aforament de 800 persones- que permetia fer concerts de pagament és el teatre i està en obres. Per altra banda, hem buscat altres espais al centre de la ciutat però, de moment, no els hem pogut concretar.