25
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
27
d'agost
a la
13:24h
Hi ha personalitats que encarnen uns ideals, una època o una societat. Alice Roughton (1905-1995) és una d'elles. Filla de l'alta societat anglesa d'inicis del segle XX, va ser, tot i els seus orígens, una destacada activista en favor de totes les causes progressistes que va convertir la seva casa a Cambridge en un refugi per a tots els qui fugien de guerres i dictadures. L'advocat Xavier Muñoz en recupera la trajectòria en el llibre Alice's (L'Art de la Memòria edicions), on fa també un retrat del Cambridge de la Segona Guerra Mundial i dels anys posteriors.
L'autor va conèixer Roughton a finals dels setanta, a través dels seus pares, que havien estudiat a la prestigiosa universitat britànica. De seguida es va sentir impactat per la seva personalitat i va passar algunes estades d'estiu a la casa. Ara, després de capbussar-se en la documentació familiar, ha volgut divulgar-ne la biografia.
Please, walk in al 9 d'Adams Road
Aquesta era la inscripció que un dia Alice Roughton va penjar a casa seva, al número 9 d'Adams Road, Please, walk in (Sisplau, entra). Era una invitació a tothom qui ho necessités, i la veritat és que va tenir èxit. Des del 1939, quan comença la guerra i la Gran Bretanya es converteix en objectiu de l'aviació alemanya, la casa d'Alice serà un centre d'acollida de molta gent, des de refugiats a persones que passaven per Cambridge o d'altres que simplement fugien d'un Londres que era assetjat pels avions enemics. Aquesta psiquiatra, de bona família, filla d'industrials i parenta de la nissaga dels Siemens, tenia una visió humanista de la seva professió, casada amb un científic rellevant (que era el propietari de la casa) va fer del 9 d'Adams Road una institució.
La sala principal de la casa era una gran àgora on s'hi feien concerts de piano, debats i s'hi celebrava els diumenges l'open house, una trobada oberta a tothom que venia a ser una gran tertúlia-berenar i que va ser durant dècades una cita obligada entre els sectors intel·lectuals d'esquerra a Cambridge.
De Keynes a Hawking
Per les pàgines del llibre de Muñoz passen molts personatges destacats que poc o molt van tenir alguna relació amb Alice. Entre ells l'economista John Maynard Keynes, a qui ella no tenia massa simpatia perquè el veia un presumptuós. També va passar per la casa un jove científic com Stephen Hawking, l'economista Joan Robinson i el filòsof Bertrand Rossell, amb qui tants punts en comú tenia. Russell pertanyia, com Alice, a l'alta societat britànica, però es va decantar per defensar sempre causes humanistes i criticar les posicions més convencionals. A més, també van passar per la casa rellevants científics que investigaven a Cambridge, entre ells diversos premis Nobel, com James Watson, un dels descobridors de l'ADN.
Però potser els qui van donar a la casa el seu clima tan heterodox van ser les diverses onades de refugiats que ban passar-hi després de moltes dates històriques. Van ser-hi exiliats del franquisme (com el compositor Robert Gerhard), també fugits del comunisme soviètic o hongaresos després de la invasió d'Hongria el 1956, o demòcrates xilens que escapaven de la dictadura.
Amb Alice's, Xavier Muñoz ha fet més que explicar una biografia. Mostra com era el Cambridge de tot una època i ajuda a entendre la influència que tenen tantes vegades en la història figures com la doctora Roughton, que s'aboquen a causes justes sense esperar res a canvi. Això les fa poc conegudes i treballs com el que ha fet Muñoz les rescaten de la penombra.
L'autor va conèixer Roughton a finals dels setanta, a través dels seus pares, que havien estudiat a la prestigiosa universitat britànica. De seguida es va sentir impactat per la seva personalitat i va passar algunes estades d'estiu a la casa. Ara, després de capbussar-se en la documentació familiar, ha volgut divulgar-ne la biografia.
Please, walk in al 9 d'Adams Road
Aquesta era la inscripció que un dia Alice Roughton va penjar a casa seva, al número 9 d'Adams Road, Please, walk in (Sisplau, entra). Era una invitació a tothom qui ho necessités, i la veritat és que va tenir èxit. Des del 1939, quan comença la guerra i la Gran Bretanya es converteix en objectiu de l'aviació alemanya, la casa d'Alice serà un centre d'acollida de molta gent, des de refugiats a persones que passaven per Cambridge o d'altres que simplement fugien d'un Londres que era assetjat pels avions enemics. Aquesta psiquiatra, de bona família, filla d'industrials i parenta de la nissaga dels Siemens, tenia una visió humanista de la seva professió, casada amb un científic rellevant (que era el propietari de la casa) va fer del 9 d'Adams Road una institució.
La sala principal de la casa era una gran àgora on s'hi feien concerts de piano, debats i s'hi celebrava els diumenges l'open house, una trobada oberta a tothom que venia a ser una gran tertúlia-berenar i que va ser durant dècades una cita obligada entre els sectors intel·lectuals d'esquerra a Cambridge.
De Keynes a Hawking
Per les pàgines del llibre de Muñoz passen molts personatges destacats que poc o molt van tenir alguna relació amb Alice. Entre ells l'economista John Maynard Keynes, a qui ella no tenia massa simpatia perquè el veia un presumptuós. També va passar per la casa un jove científic com Stephen Hawking, l'economista Joan Robinson i el filòsof Bertrand Rossell, amb qui tants punts en comú tenia. Russell pertanyia, com Alice, a l'alta societat britànica, però es va decantar per defensar sempre causes humanistes i criticar les posicions més convencionals. A més, també van passar per la casa rellevants científics que investigaven a Cambridge, entre ells diversos premis Nobel, com James Watson, un dels descobridors de l'ADN.
Però potser els qui van donar a la casa el seu clima tan heterodox van ser les diverses onades de refugiats que ban passar-hi després de moltes dates històriques. Van ser-hi exiliats del franquisme (com el compositor Robert Gerhard), també fugits del comunisme soviètic o hongaresos després de la invasió d'Hongria el 1956, o demòcrates xilens que escapaven de la dictadura.
Amb Alice's, Xavier Muñoz ha fet més que explicar una biografia. Mostra com era el Cambridge de tot una època i ajuda a entendre la influència que tenen tantes vegades en la història figures com la doctora Roughton, que s'aboquen a causes justes sense esperar res a canvi. Això les fa poc conegudes i treballs com el que ha fet Muñoz les rescaten de la penombra.