21
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
24
d'agost
a les
7:39h
La propera tardor, el Partit Popular celebrarà una convenció per posar al dia el seu ideari en temes que aniran de l'avortament a la política immigratòria, passant per l'estat del benestar, el model territorial i el finançament autonòmic. Serà un gran debat ideològic que definirà el rumb de la dreta espanyola en el futur immediat i vol ser l'inici de la nova etapa de Pablo Casado, qui ja ha anunciat un rearmament en els valors del partit. En aquest sentit, coincideix -o segueix- la petjada deixada pel ressorgiment dels corrents més reaccionaris de la dreta europea, influïts també pels vents que bufen dels Estats Units.
El PP es va construir una gran organització que aplegués del centre a la dreta, sota l'hegemonia dels sectors més reaccionaris, provinents de la vella AP. Però el partit sempre ha volgut evitar explicitar debats ideològics entre durs versus pragmàtics, neoliberals versus democristians o clericals versus sectors més laics. Ara, amb Casado, el nucli dur creu que ha arribat l'hora de posa en valor l'ideari conservador. Des de l'elecció del nou líder, en diversos àmbits el missatge del PP s'ha endurit clarament.
Un nacionalisme espanyol abrandat
"Representar l'Espanya dels balcons". Aquesta ha estat una de les consignes repetides per Pablo Casado des que va anunciar la presentació de la seva candidatura. Enfront l'estil galaic i taciturn de Rajoy i el seu suat "Espanya és una gran nació", Casado eleva el to i llueix bandera pàtria. En el discurs que va fer davant el congrés del PP el juliol passat, va parlar de "reconquerir Catalunya" i va defensar el concepte de Tabàrnia.
Aquest discurs va ser molt important per entendre la concepció que té Casado d'Espanya. Hi va haver referències quasi bé romàntiques a l'ésser de la nació, com quan va parlar del "cor enamorat d'Espanya". Tot això amanit amb un atac visceral al sobiranisme i referències contra ETA i en favor de les víctimes del terrorisme sense aturar-se davant de la demagògia: "Quan va deixar de bategar el cor de Miguel Ángel Blanco va començar a bategar el cor d'Espanya".
Casado ha apostat per un patrioterisme amarat de populisme i apel·la al sentimentalisme. Alhora, no deixa passar cap oportunitat per tibar en la línia més agressiva contra el sobiranisme. Ahir mateix, oferia el suport del PP per tornar a imposr un 155 a l'autonomia catalana.
L'avortament no és un dret
El tema de l'avortament és dels pocs que ha generat controvèrsia pública dins del PP. Des dels anys d'Aznar, el partit s'ha fet fort en un discurs nacionalista espanyol acèrrim que ha deixat de banda els aspectes més vinculats a la moral religiosa. Les apel·lacions contra l'avortament eren més pròpies de les etapes en què el PP era a l'oposició. El govern socialista va aprovar el 1985 una llei que despenalitzava la interrupció de l'embaràs en alguns supòsits. El 2010, Rodríguez zapatero va establir una llei de terminis (l'avortament era legal en les primeres catorze setmanes d'embaràs).
El PP va anunciar que canviaria la llei. Però el cert és que qui va acabar canviat va ser el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que va defensar modificar la llei socialista, tal i com va defensar inicialment Mariano Rajoy. Gallardón va dimitir. Després, l'executiu del PP va introduir un canvi: que les menors d'edat necessitaven el permís patern per avortar. Però la resta de la llei no es va modificar. Ara, Casado anuncia un enduriment de la posició del partit. Tant ell com altres dirigents del partit repeteixen el que vol ser el nou lema del PP en aquesta qüestió: "L'avortament no és un dret".
El mateix Casado insinua un retorn a la llei dels vuitanta i ha dit en diverses ocasions que els terminis establerts per Zapatero (14 setmanes) són excessius. En la mateixa línia, Casado ja ha afirmat que és del tot contrari a l'eutanàsia. D'aquesta manera, el PP se situa en una línia conservadora i es llança a buscar el vot més tradicional i catòlic.
Immigració: "Defensar les fronteres"
Un tema sensible en què ja s'ha notat la petjada del nou líder del PP és la política immigratòria. L'acollida dels 600 refugiats de l'Aquarius en els primers dies de mandat de Pedro Sánchez va "facilitar" el discurs regressiu del PP. Casado va dir aleshores que Espanya "no pot absorbir milions d'africans", va criticar el possible efecte crida de la decisió d'obrir els ports i va parlar de la necessitat de "defensar les fronteres", que té molt de discurs de Donald Trump i de Matteo Salvini, el xenòfob ministre de l'Interior italià.
Curiosament, Casado es va traslladar a Algecires a finals de juliol passat i es va deixar fotografiar amb immigrants africans, una cosa que ell hagués censurat en termes agres i l'hagués fet Pedro Sánchez. Aquest tema és molt sensible i tot indica que el PP està preparat per treure'n profit els propers mesos.
Impostos: reducció radical
En la convenció de la tardor, el PP també tractarà de la seva posició sobre l'estat del benestar, el seu cost i com afecta la vida de les persones. Casado ha fet del seu missatge suposadament liberal un dels seus cavalls de destrucció. Ha propugnat una reducció també proposa l'eliminació dels impostos de successions, patrimoni i donacions.
Un equip d'economistes, liderat per Daniel Lacalle, està donant forma a un programa de reduccions d'impostos, però en què destaca baixar el tipus màxim de l'IRPF del 45 al 40%, així com eliminar i baixar els impostos de successions, donacions i patrimoni. Una política aquesta que té algunes similituds am el que altres governs conservadors han dut a terme en els seus països.
El PP es va construir una gran organització que aplegués del centre a la dreta, sota l'hegemonia dels sectors més reaccionaris, provinents de la vella AP. Però el partit sempre ha volgut evitar explicitar debats ideològics entre durs versus pragmàtics, neoliberals versus democristians o clericals versus sectors més laics. Ara, amb Casado, el nucli dur creu que ha arribat l'hora de posa en valor l'ideari conservador. Des de l'elecció del nou líder, en diversos àmbits el missatge del PP s'ha endurit clarament.
Un nacionalisme espanyol abrandat
"Representar l'Espanya dels balcons". Aquesta ha estat una de les consignes repetides per Pablo Casado des que va anunciar la presentació de la seva candidatura. Enfront l'estil galaic i taciturn de Rajoy i el seu suat "Espanya és una gran nació", Casado eleva el to i llueix bandera pàtria. En el discurs que va fer davant el congrés del PP el juliol passat, va parlar de "reconquerir Catalunya" i va defensar el concepte de Tabàrnia.
Aquest discurs va ser molt important per entendre la concepció que té Casado d'Espanya. Hi va haver referències quasi bé romàntiques a l'ésser de la nació, com quan va parlar del "cor enamorat d'Espanya". Tot això amanit amb un atac visceral al sobiranisme i referències contra ETA i en favor de les víctimes del terrorisme sense aturar-se davant de la demagògia: "Quan va deixar de bategar el cor de Miguel Ángel Blanco va començar a bategar el cor d'Espanya".
Casado ha apostat per un patrioterisme amarat de populisme i apel·la al sentimentalisme. Alhora, no deixa passar cap oportunitat per tibar en la línia més agressiva contra el sobiranisme. Ahir mateix, oferia el suport del PP per tornar a imposr un 155 a l'autonomia catalana.
L'avortament no és un dret
El tema de l'avortament és dels pocs que ha generat controvèrsia pública dins del PP. Des dels anys d'Aznar, el partit s'ha fet fort en un discurs nacionalista espanyol acèrrim que ha deixat de banda els aspectes més vinculats a la moral religiosa. Les apel·lacions contra l'avortament eren més pròpies de les etapes en què el PP era a l'oposició. El govern socialista va aprovar el 1985 una llei que despenalitzava la interrupció de l'embaràs en alguns supòsits. El 2010, Rodríguez zapatero va establir una llei de terminis (l'avortament era legal en les primeres catorze setmanes d'embaràs).
El PP va anunciar que canviaria la llei. Però el cert és que qui va acabar canviat va ser el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que va defensar modificar la llei socialista, tal i com va defensar inicialment Mariano Rajoy. Gallardón va dimitir. Després, l'executiu del PP va introduir un canvi: que les menors d'edat necessitaven el permís patern per avortar. Però la resta de la llei no es va modificar. Ara, Casado anuncia un enduriment de la posició del partit. Tant ell com altres dirigents del partit repeteixen el que vol ser el nou lema del PP en aquesta qüestió: "L'avortament no és un dret".
El mateix Casado insinua un retorn a la llei dels vuitanta i ha dit en diverses ocasions que els terminis establerts per Zapatero (14 setmanes) són excessius. En la mateixa línia, Casado ja ha afirmat que és del tot contrari a l'eutanàsia. D'aquesta manera, el PP se situa en una línia conservadora i es llança a buscar el vot més tradicional i catòlic.
Immigració: "Defensar les fronteres"
Un tema sensible en què ja s'ha notat la petjada del nou líder del PP és la política immigratòria. L'acollida dels 600 refugiats de l'Aquarius en els primers dies de mandat de Pedro Sánchez va "facilitar" el discurs regressiu del PP. Casado va dir aleshores que Espanya "no pot absorbir milions d'africans", va criticar el possible efecte crida de la decisió d'obrir els ports i va parlar de la necessitat de "defensar les fronteres", que té molt de discurs de Donald Trump i de Matteo Salvini, el xenòfob ministre de l'Interior italià.
Curiosament, Casado es va traslladar a Algecires a finals de juliol passat i es va deixar fotografiar amb immigrants africans, una cosa que ell hagués censurat en termes agres i l'hagués fet Pedro Sánchez. Aquest tema és molt sensible i tot indica que el PP està preparat per treure'n profit els propers mesos.
Impostos: reducció radical
En la convenció de la tardor, el PP també tractarà de la seva posició sobre l'estat del benestar, el seu cost i com afecta la vida de les persones. Casado ha fet del seu missatge suposadament liberal un dels seus cavalls de destrucció. Ha propugnat una reducció també proposa l'eliminació dels impostos de successions, patrimoni i donacions.
Un equip d'economistes, liderat per Daniel Lacalle, està donant forma a un programa de reduccions d'impostos, però en què destaca baixar el tipus màxim de l'IRPF del 45 al 40%, així com eliminar i baixar els impostos de successions, donacions i patrimoni. Una política aquesta que té algunes similituds am el que altres governs conservadors han dut a terme en els seus països.