Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Mossos d'Esquadra

Les Taser tornen a escena: haurien evitat la mort de l'atacant de Cornellà?

La família creu que els agents van disparar amb "negligència" l'arma de foc, i el Sindicat de Policies de Catalunya veu preferible haver-ho fet amb les Taser

per Aida Morales , 21 d'agost de 2018 a les 13:30 |
Els Mossos utilitzant les pistoles elèctriques taser | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les polèmiques pistoles elèctriques Taser -que s'estan instaurant progressivament en diverses comissaries de Catalunya- han tornat a escena aquesta setmana, tot i que no per la seva acció, sinó per omissió.

Després de l'atac d'un home a la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Cornellà de Llobregat, en què els agents finalment el van abatre, diversos col·lectius i la seva mateixa família no han trigat ni tan sols un dia a preguntar-se: la mort es podria haver evitat?


L'ús de les pistoles Taser hagués estat, en aquest escenari, justificat segons els protocols de Mossos, malgrat que encara es desconeixen els detalls sobre com es va perpetrar l'atac. Segons va explicar la policia catalana, l'home va entrar a la comissaria i es va abraonar sobre un agent mentre cridava '"Allahu Akbar" ("Al·là és gran"). Els detalls sobre la distància en què es trobaven o la concreció dels fets els aportaran les imatges de la càmera de videovigilància que hi havia al vestíbul. 

Diverses veus, però, han començat a posar en dubte la correcta actuació dels mossos durant l'atac. La família ja ha anunciat que denunciarà el cos policial per "actuació negligent" dels agents, ja que considera que el tret mortal no va ser "justificat".


També el Sindicat de Policies de Catalunya ha defensat que, si els policials haguessin disposat de pistoles Taser, l'home estaria viu i detingut. Una situació preferible, creuen, ja que es coneixerien dades del seu "procés de radicalització i contactes".

No obstant això, també afirmen que "no es podia fer altra cosa" que abatre'l, la mateixa tesi que van defensar els màxims comandaments del cos policial després de l'atac. Aquests van recordar que encara no s'han desplegat les pistoles elèctriques a totes les comissaries de Catalunya i, malgrat assumir que en aquest cas es podrien haver usat, van remarcar que l'home tenia clares intencions d'acabar amb la vida de l'agent.


Sobre les Taser, NacióDigital recupera les principals preguntes arran de la seva correcta utilització.

1. Què són les pistoles elèctriques Traser?

També s'anomenen Dispositius Conductors d'Energia i es tracta d'eines policials que se situen en el punt intermedi entre la defensa i l'arma de foc. Segons els Mossos, s'utilitzen amb l'objectiu de reduir el cos a cos, i només són justificades en situacions de perill o risc imminent, sempre sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Aquestes armes transmeten polsos elèctrics d'alt voltatge i baix amperatge que afecten les capacitats motores de l'organisme. En altres paraules, envien impulsos elèctrics de curta durada -un màxim de cinc segons- que paralitzen temporalment el sistema motor. 

2. Quan i on s'utilitzaran?

D'entrada es posaran en funcionament 134 unitats de pistoles elèctriques. El seu ús s'ha iniciat en prova pilot a les comissaries de Girona, Blanes i Figueres, i a l'Àrea Regional de Recursos Operatius de Girona. Al voltant del 15 de juliol s'havia de fer el desplegament a la Regió Metropolitana Nord, la Central i la Sud, i a partir del 15 d'agost, a la Regió Policial  Metropolitana de Barcelona i, posteriorment, a Tarragona, terres de l'Ebre, ponent i els Pirineus. Es tracta d'armes que s'implementen de forma pionera a l'estat espanyol, tot i que, segons precisen els Mossos, és una pràctica ordinària a Europa. 

3. En quines circumstàncies queda justificat disparar?

La implementació de les armes està regulada pel reglament el 20 d'abril del 2018 que aprova l'ús dels dispositius, així com per la Instrucció 5/2018 del 28 de maig que regula els dispositius personals de gravació. L'ús de les pistoles elèctriques està subjecte al funcionament de càmeres de gravació i a l'acompanyament de desfibril·ladors (DEA). La seva utilització respon a circumstàncies excepcionals, com ara reduir el temps d'immobilització d'una persona, garantir l'ús mínim de la força indispensable en l'actuació policial i minimitzar la contundència de l'actuació, destaquen des de la policia catalana. Amb l'acompanyament de les càmeres i els desfibril·ladors, els agents volen garantir també la màxima transparència i prevenció. 

4. En quins moments no es poden utilitzar?

Cap agent podrà utilitzar les pistoles elèctriques sense l'autorització i supervisió dels comandaments superiors. Segons han informat, hi ha una regulació estricta amb protocols interns per garantir la seguretat en l'ús dels dispositius. Concretament, hi ha instruccions internes que regulen en quins casos es poden utilitzar i en quins no.

Les instruccions, però, no s'han fet públiques, segons ha alertat el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, i queden dubtes sobre què passa si la persona contra la qual s'usa està embarassada, té una cardiopatia o ha fet un ús abusiu de les drogues. Per això, considera que es poden arribar a vulnerar drets, i tampoc queda clar en quin moment es gravarà l'actuació amb la pistola. Sobre això, Irídia considera important que l'enregistrament comenci dos minuts abans de la seva activació per conèixer el context en què s'empra. 

5. Quin és el seu funcionament?

Actualment hi ha entre 1.500 i 1.600 agents formats per disparar amb les Tàser. Tot i que la pistola abasta fins a 7,5 metres, la distància òptima és entre 3 i 5 metres. El model que fan servir els Mossos te dos cartutxos d'un sol ús, i es poden fer tantes descàrregues d'un màxim de cinc segons com l'agent consideri. Totes les actuacions, però, quedaran enregistrades en un software encriptat que no es pot manipular. En cas que es faci ús de la pistola, s'haurà de garantir l'assistència mèdica a la persona i també informar l'autoritat judicial mitjançant un atestat policial.

6. Quin ha sigut el cost?

El cost del desplegament de les armes, així com de les 134 càmeres per gravar les intervencions, ha estat de 771.331 euros. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació