20
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
21
d'agost
a les
14:57h
El poc que sembla clar, ara per ara i atès el secret de sumari, de l’atemptat contra la comissaria dels Mossos de Cornellà, és que la persona que s'ha abraonat amb un ganivet contra l’agent que li ha obert la porta estava decidida a matar i morir en nom del seu Déu malgrat que actués de forma "aïllada". I és evident que encara que aconseguís el propòsit de fer mal a la primera agent, sabia que altres respondrien, i el més probable era que resultés mort.
Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments. Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme. Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.
Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de les llibertats, va ser creat per Ben Gurion, que reconeixia que ell era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.
L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.
Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o creences equivocades i que cal combatre o canviar.
A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest proposant que l’Islam revisés l’Alcorà. Faria així quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II i es declararien obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament, trenta imams francesos -entre el que hi havia el de la Gran Mesquita de París- en feien un dient que el veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que, recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-, intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís.
Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments. Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme. Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.
Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de les llibertats, va ser creat per Ben Gurion, que reconeixia que ell era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.
L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.
Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o creences equivocades i que cal combatre o canviar.
Fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o desesperació personal, faran accions criminal que creguin que els duran al paradís
A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest proposant que l’Islam revisés l’Alcorà. Faria així quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II i es declararien obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament, trenta imams francesos -entre el que hi havia el de la Gran Mesquita de París- en feien un dient que el veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que, recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-, intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís.