24
d'agost
del
2018
Actualitzat
a la
13:47h
La dreta militar ha estat quasi bé absent dels darrers anys en la vida política espanyola. La decisió del govern de Pedro Sánchez d'exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, que aquest divendres preveu aprovar el consell de ministres i que té pràcticament garantit el suport al Congrés, ha provocat la reacció indignada d'un sector de l'exèrcit espanyol. A finals de juliol, prop de dos-cents oficials retirats van fer públic un manifest de record al dictador i rebuig a la pretensió de l'executiu socialista.
El manifest ha suposat trencar amb el perfil baix que fins ara mantenia l'exèrcit davant la situació política. El Ministeri de Defensa ha obert un expedient a cinc dels signants, militars en la reserva. Un d'ells, el general Manuel Fernández-Monzón, ho ha aprofitat per posar més llenya al foc amb unes declaracions fetes aquest dimecres en què afirmava que és fals que es produïssin assassinats sota el règim franquista, ja que tots els condemnats ho eren "per tribunals de llavors, absolutament legals, que eren consells de guerra".
Un poder fàctic determinant
Les forces armades van ser un actor determinant durant la Transició fins al punt de convertir-se en un dels poders fàctics més poderosos. La presència de l'exèrcit es va fer sentir en moments decisius dels anys finals del franquisme i en els inicis de la democràcia, tant abans com després de l'intent de cop d'estat del 23-F. Després, amb la gradual jubilació dels generals que van fer la Guerra Civil i la consolidació dels governs a partir de 1982, així com amb l'entrada a l'OTAN, els sectors més ultres de les forces armades van anar quedant esmorteïts.
Tan sols algunes declaracions involucionistes d'oficials -especialment en relació al procés sobiranista- han fet sortir del silenci un exèrcit que semblava acceptar el seu rol convencional en una societat civil europea. Ha hagut de ser el cadàver de Franco el que ha desenterrat, mai millor dit, la destral de guerra de l'ala més nostàlgica dels uniformats espanyols.
"Franco, soldat d'Espanya"
La Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya, que així es titula el manifest, respon a la voluntat del nou govern espanyol de reformar la llei de memòria històrica i replantejar l'espai del Valle de los Caídos, amb l'exhumació, quan sigui possible, de les restes del dictador. Els signants, 181 en un inici, surten en defensa del dictador, a qui qualifiquen de "militar exemplar", i titllen de revengisme la política del nou executiu. Afirmen que Franco va assumir "el comandament únic de l'Espanya agredida i assetjada pel comunisme internacional acceptat i adoptat pel Front Popular".
Però no és només la voluntat expressada pel govern de Sánchez de foragitar Franco de la basílica de Cuelgamuros el que ha indignat els militars. També el procés sobiranista ha irritat un sector de la milícia. En el document es refereixen a "l'actual desfeta territorial de la Nació i la manifesta desigualtat entre els espanyols". El text es va publicar en el butlletí de l'Associació de Militars Espanyols, una entitat que s'ha convertit en portaveu dels sectors més ultres de les forces armades.
L'AME, un lobby poderós
L'Associació de Militars Espanyols (AME) no és una entitat qualsevol. S'ha consolidat com un poder fàctic dins de les estructures militars. Creada el 1987, té uns 3.000 associats i ha disposat de subvencions i suport en els anys del govern del PP. Pertany, a més, al Consell de Personal de les Forces Armades.
Entre els signants del manifest hi ha figures que han exercit altíssimes responsabilitats dins de les forces armades, com el tinent general Luis Alejandre, excap de l'estat major de l'exèrcit, o Eduardo González-Gallarza, excap de l'exèrcit de l'aire, el mateix que va demanar la il·legalització de Podem. El motiu? Ser, segons ell, un partit contrari a la Constitució, la bandera i l'himne d'Espanya.
Recentment, el retorn de la memòria històrica com una prioritat del nou govern socialista ha trobat l'oposició d'un sector militar. L'AME se n'ha fet ressò i en les publicacions de l'entitat són cada cop més nombrosos els articles de generals i oficials escometent contra els intents de l'esquerra de "reobrir les ferides" de la guerra i un enaltiment de la figura de Franco. L'excusa inicial és la de defensar el dictador com a bon militar. Així ho feia fa pocs dies tot un general de brigada, Santiago Fontenla, qui enaltia els mèrits de guerra del dictador des dels seus anys al nord d'Àfrica.
Objectiu: l'independentisme
El procés sobiranista ha estat el factor que ha despertat de nou l'ànima més extremista de les forces armades espanyoles. Després d'anys de silenci sobre qüestions polítiques per part de l'alt comandament militar l'ascens de l'independentisme va ser vist amb alarma des d'àmbits uniformats. Fins i tot Pablo Iglesias va acusar els sobiranistes d'haver "despertat la bèstia". Ja el gener del 2006, un tinent general, José Mena Aguado, cap de la força terrestre de l'exèrcit, va ser cessat després d'un discurs molt crític contra el nou Estatut durant la Pasqua Militar a Sevilla. Uns anys després, un coronel, Francisco Alamán, va dir que la independència només seria possible per damunt del seu cadàver. Però eren sortides de to individuals.
Però l'avenç del procés ha portat a una reacció més organitzada des de l'extrema dreta militar. El 2012, l'AME ja va demanar la declaració de l'estat de guerra a Catalunya. La mateixa entitat va amenaçar després el president Artur Mas reclamant el seu processament per un delicte d'altra traïció. Des d'aleshores, l'excitació militar ha anat a més.
1981, el darrer manifest involucionista
Durant la transició, diversos articles i manifestos escrits per militars franquistes van tenir un ampli ressò. Un va ser el conjunt d'articles signats per un Colectivo Almendros, darrera del qual s'amagaven alguns militars d'alta graduació i que mostraven una oposició rotunda al procés democràtic. El darrer document d'aquesta línia va ser el manifest publicat el 6 de desembre de 1981 -mesos després del 23-F- i signat per un centenar d'oficials. El text protestava contra la informació que sobre l'exèrcit donaven els mitjans de comunicació, però sobretot defensava, sense esmentar-lo, el règim franquista i s'oposava a la desaparició de llocs públics de símbols de la dictadura.
Aquell posicionament va tenir un gran impacte i va generar una enorme preocupació en el govern, en aquell moment presidit pel centrista Leopoldo Calvo Sotelo. Ara, quan han passat dècades d'aquell intent de cop i del judici del 23-F, el soroll de sabres -de moment, de militars retirats- torna al primer pla com una ombra amenaçant.
El manifest ha suposat trencar amb el perfil baix que fins ara mantenia l'exèrcit davant la situació política. El Ministeri de Defensa ha obert un expedient a cinc dels signants, militars en la reserva. Un d'ells, el general Manuel Fernández-Monzón, ho ha aprofitat per posar més llenya al foc amb unes declaracions fetes aquest dimecres en què afirmava que és fals que es produïssin assassinats sota el règim franquista, ja que tots els condemnats ho eren "per tribunals de llavors, absolutament legals, que eren consells de guerra".
Un poder fàctic determinant
Les forces armades van ser un actor determinant durant la Transició fins al punt de convertir-se en un dels poders fàctics més poderosos. La presència de l'exèrcit es va fer sentir en moments decisius dels anys finals del franquisme i en els inicis de la democràcia, tant abans com després de l'intent de cop d'estat del 23-F. Després, amb la gradual jubilació dels generals que van fer la Guerra Civil i la consolidació dels governs a partir de 1982, així com amb l'entrada a l'OTAN, els sectors més ultres de les forces armades van anar quedant esmorteïts.
Tan sols algunes declaracions involucionistes d'oficials -especialment en relació al procés sobiranista- han fet sortir del silenci un exèrcit que semblava acceptar el seu rol convencional en una societat civil europea. Ha hagut de ser el cadàver de Franco el que ha desenterrat, mai millor dit, la destral de guerra de l'ala més nostàlgica dels uniformats espanyols.
"Franco, soldat d'Espanya"
La Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya, que així es titula el manifest, respon a la voluntat del nou govern espanyol de reformar la llei de memòria històrica i replantejar l'espai del Valle de los Caídos, amb l'exhumació, quan sigui possible, de les restes del dictador. Els signants, 181 en un inici, surten en defensa del dictador, a qui qualifiquen de "militar exemplar", i titllen de revengisme la política del nou executiu. Afirmen que Franco va assumir "el comandament únic de l'Espanya agredida i assetjada pel comunisme internacional acceptat i adoptat pel Front Popular".
Amb el manifest hi té molt a veure l'AME, el poderós i reconegut lobby de militars conservadors
Però no és només la voluntat expressada pel govern de Sánchez de foragitar Franco de la basílica de Cuelgamuros el que ha indignat els militars. També el procés sobiranista ha irritat un sector de la milícia. En el document es refereixen a "l'actual desfeta territorial de la Nació i la manifesta desigualtat entre els espanyols". El text es va publicar en el butlletí de l'Associació de Militars Espanyols, una entitat que s'ha convertit en portaveu dels sectors més ultres de les forces armades.
Manifest militars en suport a Franco by naciodigital on Scribd
L'AME, un lobby poderós
L'Associació de Militars Espanyols (AME) no és una entitat qualsevol. S'ha consolidat com un poder fàctic dins de les estructures militars. Creada el 1987, té uns 3.000 associats i ha disposat de subvencions i suport en els anys del govern del PP. Pertany, a més, al Consell de Personal de les Forces Armades.
Entre els signants del manifest hi ha figures que han exercit altíssimes responsabilitats dins de les forces armades, com el tinent general Luis Alejandre, excap de l'estat major de l'exèrcit, o Eduardo González-Gallarza, excap de l'exèrcit de l'aire, el mateix que va demanar la il·legalització de Podem. El motiu? Ser, segons ell, un partit contrari a la Constitució, la bandera i l'himne d'Espanya.
Recentment, el retorn de la memòria històrica com una prioritat del nou govern socialista ha trobat l'oposició d'un sector militar. L'AME se n'ha fet ressò i en les publicacions de l'entitat són cada cop més nombrosos els articles de generals i oficials escometent contra els intents de l'esquerra de "reobrir les ferides" de la guerra i un enaltiment de la figura de Franco. L'excusa inicial és la de defensar el dictador com a bon militar. Així ho feia fa pocs dies tot un general de brigada, Santiago Fontenla, qui enaltia els mèrits de guerra del dictador des dels seus anys al nord d'Àfrica.
Objectiu: l'independentisme
El procés sobiranista ha estat el factor que ha despertat de nou l'ànima més extremista de les forces armades espanyoles. Després d'anys de silenci sobre qüestions polítiques per part de l'alt comandament militar l'ascens de l'independentisme va ser vist amb alarma des d'àmbits uniformats. Fins i tot Pablo Iglesias va acusar els sobiranistes d'haver "despertat la bèstia". Ja el gener del 2006, un tinent general, José Mena Aguado, cap de la força terrestre de l'exèrcit, va ser cessat després d'un discurs molt crític contra el nou Estatut durant la Pasqua Militar a Sevilla. Uns anys després, un coronel, Francisco Alamán, va dir que la independència només seria possible per damunt del seu cadàver. Però eren sortides de to individuals.
Però l'avenç del procés ha portat a una reacció més organitzada des de l'extrema dreta militar. El 2012, l'AME ja va demanar la declaració de l'estat de guerra a Catalunya. La mateixa entitat va amenaçar després el president Artur Mas reclamant el seu processament per un delicte d'altra traïció. Des d'aleshores, l'excitació militar ha anat a més.
1981, el darrer manifest involucionista
Durant la transició, diversos articles i manifestos escrits per militars franquistes van tenir un ampli ressò. Un va ser el conjunt d'articles signats per un Colectivo Almendros, darrera del qual s'amagaven alguns militars d'alta graduació i que mostraven una oposició rotunda al procés democràtic. El darrer document d'aquesta línia va ser el manifest publicat el 6 de desembre de 1981 -mesos després del 23-F- i signat per un centenar d'oficials. El text protestava contra la informació que sobre l'exèrcit donaven els mitjans de comunicació, però sobretot defensava, sense esmentar-lo, el règim franquista i s'oposava a la desaparició de llocs públics de símbols de la dictadura.
Aquell posicionament va tenir un gran impacte i va generar una enorme preocupació en el govern, en aquell moment presidit pel centrista Leopoldo Calvo Sotelo. Ara, quan han passat dècades d'aquell intent de cop i del judici del 23-F, el soroll de sabres -de moment, de militars retirats- torna al primer pla com una ombra amenaçant.