18
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
19
d'agost
a les
22:13h
La d'Interior és una cartera feixuga i poc agraïda. Més si es té en compte la situació política catalana, amb la contradicció que atrapa l'independentisme entre l'anhel de fer efectiva la República i la gestió de l'autonomia. El Departament que dirigeix Miquel Buch gestiona les àrees d'emergència i seguretat i entre les seves competències s'hi troben els Mossos, els Bombers o Protecció Civil.
Els maldecaps, però, són més polítics. Les crítiques arran de l'intent per part dels Mossos de retirar una pancarta gegant contra el rei el 17-A i la requisa de material que pogués incomodar el cap de l'Estat han estat els darrers episodis que li han costat critiques. Aquest mateix dissabte, però, els Mossos han actuat requisant material com ara mapes o eines per arrencar llaços i identificat a 14 persones.
Buch va acceptar el càrrec de conseller el passat mes de maig, acompanyant el president Quim Torra. Pes pesant del PDECat -juga la carta de la proximitat a Carles Puigdemont i era dels més crítics amb Marta Pascal-, va ser també exalcalde de Premià de Mar i fins fa poc va presidir l'Associació Catalana de Municipis actuant des d'un independentisme desacomplexat. Va arribar a Interior, però, en un moment delicat, ja que els Mossos van ser un dels col·lectius que més va patir els efectes del 155, des del moment en què es va promoure la destitució directa del major Josep Lluís Trapero.
Les complicacions, però, han anat en els últims mesos més enllà de la negativa de Trapero, que com el conseller també està investigat per l'1-O, a ser restituït com a major
La política ha estat present en les queixes relacionades amb la manca d'informació dels Mossos sobre l'imam de Ripoll. Hores d'ara, la policia catalana encara no és present, formalment, dins del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), ni tampoc a l'Europol.
Un qüestionament constant
Buch s'ha vist, de nou, obligat a defensar la professionalitat i independència dels Mossos també en altres àmbits més delicats políticament. La petició perquè Puigdemont pogués disposar d'una escorta formada per agents de la policia catalana a Bèlgica, per exemple, és un assumpte encara pendent. La negativa del Ministeri d'Interior d'atorgar l'escorta va posar en qüestió l'estatut dels expresidents de la Generalitat.
Davant d'aquesta situació, el conseller va haver d'enviar una carta personal al ministre Fernando Grande-Marlaska on li recordava el següent: "Els expresidents de la Generalitat de Catalunya tenen reconegut el dret a gaudir dels serveis de seguretat necessaris per les seves funcions". I l'avisava que, no permetre aquest dret, podia posar en "perill" la seva seguretat. El tema segueix, però, encallat.
Aquest passat divendres, per altra banda, el conseller també va haver de donar resposta a un nou qüestionament de l'actuació policial, quan finalment van desestimar, al·legant que no hi havia problemes de seguretat, despenjar la pancarta de plaça Catalunya on s'indicava que, durant l'aniversari dels atemptats, el rei Felip VI no era benvingut
Poques hores després, la delegació del govern espanyol a Catalunya advertia que la pancarta ocupava "bona part de la façana de l'edifici" i que, per tant, impedia el control de diverses finestres amb vistes directes a l'acte i en "dificultava" la plena seguretat.
En una entrevista aquest dissabte a RAC1, Buch ha destacat que potser a algú "li va preocupar més el que hi havia escrit a la pancarta contra el rei que la seguretat", però que "no és el cas de la Generalitat". Divendres, però, la conselleria havia tornat a fer equilibris: si bé es va decidir no despenjar la pancarta perquè no afectava la seguretat malgrat l'intent inicial de fer-ho, que va ser criticat per la CUP i l'ANC, sí que es van mantenir controls a plaça Catalunya per impedir l'entrada de cartells contraris a la casa reial.
El xoc amb la realitat autonòmica
Buch ha hagut d'obeir amb el dispositiu de seguretat per l'homenatge al 17-A o l'escorta de Puigdemont però, paradoxalment, està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'1-O. Una causa on consten desenes d'alcaldes imputats per desobediència, després que la Fiscalia s'hi querellés per signar un decret d'alcaldia de suport al referèndum.
Al Departament d'Interior fonts consultades per NacióDigital insisteixen que l'1-O es va actuar en funció de la llei vigent catalana i espanyola i que així s'ha seguit fent. El compliment d'aquesta legalitat, remarquen, ha estat el principal precepte de totes les seves accions, ja que si no hagués estat així, s'hauria incorregut en un delicte. En aquest sentit, insisteixen que la conselleria "no està en absolut en una tessitura crítica" ni actua "amb incongruències".
Crítiques per la "impunitat" davant dels atacs ultra
La tensió política s'ha traslladat també als carrers, amb actes violents de l'unionisme. Els darrers enfrontaments entre CDR i GDR han tingut el seu punt àlgid amb nombrosos atacs de tipologia feixista a ciutadans independentistes arreu del territori i, fins i tot, a periodistes el mateix divendres. Al respecte, aquest dissabte els Mossos han identificat 14 persones i tres vehicles amb mapes, eines i objectes punxants per arrencar símbols sobiranistes com llaços grocs o estelades de diferents municipis.
Sobre aquestes accions del moviment espanyolista, diversos sectors han denunciat impunitat de l'extrema dreta i inacció de la policia catalana, unes acusacions que el conseller s'ha afanyat a desmentir.
Segons les mateixes fonts del Departament d'Interior, "no hi ha, ni molt menys, impunitat de l'extrema dreta". Afirmen que els Mossos hi treballen, atents a les denúncies que els ciutadans puguin presentar.
Sense haver vist els fets o que hi hagi una denúncia, recorda la conselleria, la policia no actua. Per això, demana que, davant de casos de tensió per la situació política, es reclami la intervenció dels agents. "És evident que hi ha grups que busquen confrontació", reconeix el Departament, que ha demanat "que els ciutadans no s'hi enfrontin, sinó que avisin els Mossos i denunciïn".
Davant d'aquest escenari, quina és la frontera entre el deure i el voler? Buch treballa per mostrar fermesa, més que contenció, i l'entorn del conseller tanca files en les primeres passes d'un mandat que no serà gens fàcil. Mentre que el Govern cerca la manera d'obrir una "finestra d'oportunitat" per fer República, Buch intenta no contravenir cap legalitat.
Els maldecaps, però, són més polítics. Les crítiques arran de l'intent per part dels Mossos de retirar una pancarta gegant contra el rei el 17-A i la requisa de material que pogués incomodar el cap de l'Estat han estat els darrers episodis que li han costat critiques. Aquest mateix dissabte, però, els Mossos han actuat requisant material com ara mapes o eines per arrencar llaços i identificat a 14 persones.
Buch va acceptar el càrrec de conseller el passat mes de maig, acompanyant el president Quim Torra. Pes pesant del PDECat -juga la carta de la proximitat a Carles Puigdemont i era dels més crítics amb Marta Pascal-, va ser també exalcalde de Premià de Mar i fins fa poc va presidir l'Associació Catalana de Municipis actuant des d'un independentisme desacomplexat. Va arribar a Interior, però, en un moment delicat, ja que els Mossos van ser un dels col·lectius que més va patir els efectes del 155, des del moment en què es va promoure la destitució directa del major Josep Lluís Trapero.
El titular d'Interior és una figura nítidament sobiranista del PDECat i està investigat per l'1-O però afirma que ara no pot saltar-se cap llei
Les complicacions, però, han anat en els últims mesos més enllà de la negativa de Trapero, que com el conseller també està investigat per l'1-O, a ser restituït com a major
La política ha estat present en les queixes relacionades amb la manca d'informació dels Mossos sobre l'imam de Ripoll. Hores d'ara, la policia catalana encara no és present, formalment, dins del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), ni tampoc a l'Europol.
Un qüestionament constant
Buch s'ha vist, de nou, obligat a defensar la professionalitat i independència dels Mossos també en altres àmbits més delicats políticament. La petició perquè Puigdemont pogués disposar d'una escorta formada per agents de la policia catalana a Bèlgica, per exemple, és un assumpte encara pendent. La negativa del Ministeri d'Interior d'atorgar l'escorta va posar en qüestió l'estatut dels expresidents de la Generalitat.
L'escorta a Puigdemont segueix encallada i el conseller segueix sentint crítiques per la inacció davant els ultres o la seguretat de l'aniversari del 17-A
Davant d'aquesta situació, el conseller va haver d'enviar una carta personal al ministre Fernando Grande-Marlaska on li recordava el següent: "Els expresidents de la Generalitat de Catalunya tenen reconegut el dret a gaudir dels serveis de seguretat necessaris per les seves funcions". I l'avisava que, no permetre aquest dret, podia posar en "perill" la seva seguretat. El tema segueix, però, encallat.
Aquest passat divendres, per altra banda, el conseller també va haver de donar resposta a un nou qüestionament de l'actuació policial, quan finalment van desestimar, al·legant que no hi havia problemes de seguretat, despenjar la pancarta de plaça Catalunya on s'indicava que, durant l'aniversari dels atemptats, el rei Felip VI no era benvingut
Poques hores després, la delegació del govern espanyol a Catalunya advertia que la pancarta ocupava "bona part de la façana de l'edifici" i que, per tant, impedia el control de diverses finestres amb vistes directes a l'acte i en "dificultava" la plena seguretat.
En una entrevista aquest dissabte a RAC1, Buch ha destacat que potser a algú "li va preocupar més el que hi havia escrit a la pancarta contra el rei que la seguretat", però que "no és el cas de la Generalitat". Divendres, però, la conselleria havia tornat a fer equilibris: si bé es va decidir no despenjar la pancarta perquè no afectava la seguretat malgrat l'intent inicial de fer-ho, que va ser criticat per la CUP i l'ANC, sí que es van mantenir controls a plaça Catalunya per impedir l'entrada de cartells contraris a la casa reial.
El xoc amb la realitat autonòmica
Buch ha hagut d'obeir amb el dispositiu de seguretat per l'homenatge al 17-A o l'escorta de Puigdemont però, paradoxalment, està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'1-O. Una causa on consten desenes d'alcaldes imputats per desobediència, després que la Fiscalia s'hi querellés per signar un decret d'alcaldia de suport al referèndum.
Al Departament d'Interior fonts consultades per NacióDigital insisteixen que l'1-O es va actuar en funció de la llei vigent catalana i espanyola i que així s'ha seguit fent. El compliment d'aquesta legalitat, remarquen, ha estat el principal precepte de totes les seves accions, ja que si no hagués estat així, s'hauria incorregut en un delicte. En aquest sentit, insisteixen que la conselleria "no està en absolut en una tessitura crítica" ni actua "amb incongruències".
Crítiques per la "impunitat" davant dels atacs ultra
La tensió política s'ha traslladat també als carrers, amb actes violents de l'unionisme. Els darrers enfrontaments entre CDR i GDR han tingut el seu punt àlgid amb nombrosos atacs de tipologia feixista a ciutadans independentistes arreu del territori i, fins i tot, a periodistes el mateix divendres. Al respecte, aquest dissabte els Mossos han identificat 14 persones i tres vehicles amb mapes, eines i objectes punxants per arrencar símbols sobiranistes com llaços grocs o estelades de diferents municipis.
Sobre aquestes accions del moviment espanyolista, diversos sectors han denunciat impunitat de l'extrema dreta i inacció de la policia catalana, unes acusacions que el conseller s'ha afanyat a desmentir.
Interior nega la impunitat de l'extrema dreta i anima els ciutadans a denunciar i aportar proves enlloc d'enfrontar-s'hi
Segons les mateixes fonts del Departament d'Interior, "no hi ha, ni molt menys, impunitat de l'extrema dreta". Afirmen que els Mossos hi treballen, atents a les denúncies que els ciutadans puguin presentar.
Sense haver vist els fets o que hi hagi una denúncia, recorda la conselleria, la policia no actua. Per això, demana que, davant de casos de tensió per la situació política, es reclami la intervenció dels agents. "És evident que hi ha grups que busquen confrontació", reconeix el Departament, que ha demanat "que els ciutadans no s'hi enfrontin, sinó que avisin els Mossos i denunciïn".
Davant d'aquest escenari, quina és la frontera entre el deure i el voler? Buch treballa per mostrar fermesa, més que contenció, i l'entorn del conseller tanca files en les primeres passes d'un mandat que no serà gens fàcil. Mentre que el Govern cerca la manera d'obrir una "finestra d'oportunitat" per fer República, Buch intenta no contravenir cap legalitat.