Joan Albert, cap d'ADF: «Si aquest estiu ens avorrim, haurà estat una temporada d'èxit»

NacióDigital parla amb el cap operatiu de l'Agrupació de Defensa Forestal de Terrassa

Joan Albert Sibis, cap operatiu de l'ADF Terrassa
Joan Albert Sibis, cap operatiu de l'ADF Terrassa | ADF
17 d'agost del 2018
Actualitzat a les 14:41h
Quan arriba l'estiu i la calor el cos de voluntaris de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) es posen en marxa per vigilar de prop boscos i camins i intentar evitar qualsevol incendi. A Terrassa, una vintena de voluntaris compromesos es distribueixen pel territori en punts elevats per poder detectar qualsevol columna de fum i frenar el foc ràpidament mentre arriben els bombers. Parlem amb Joan Albert Sibis, el cap d'operatiu de Terrassa per conèixer de més a prop quina és la tasca d'aquest cos altruista. 

- Quina és la feina dels ADF?

- Durant el període de campanya, que va del 15 de juny al 15 de setembre, principalment ens mantenim en punts elevats de la ciutat vigilant per detectar les columnes de fum que veiem i avisem als bombers immediatament. Nosaltres ens dirigim al lloc del foc per intentar fer el que anomenem una primera intervenció però són els bombers els que fan la feina d'extinció del foc. 

- En què consisteix aquesta primera intervenció?

- Mai hi ha un gran incendi d'entrada. Sempre comencen petits i amb els minuts va creixent, per tant, l'important és aturar el temps és a dir perímetre del foc. Al mig hi poden haver flames però el més important és que el foc no s'estengui i si nosaltres podem fer aquesta tasca pels bombers, els facilitem la feina quan ells arriben. 

- Els ADF es mantenen a l'aguait per si veieu qualsevol columna de fum? On es col·loquen?

- Ens posem en un punt de guaita. En concret en un pi que hi ha a la carretera que va des de la rotonda de la carretera de Rellinars a Sant Miquel de Gonteres. Hi ha un tros que hi ha una carretera que torna a Terrassa. Allà tenim força bona visió i és un lloc que té una fàcil sortida cap a tot arreu. Si som més d'un cotxe, també ens posem a Can Poal, que és un molt bon lloc pel que fa a la visió però és de més difícil accés. A Can Petit també tenim un punt que veus tota la banda de darrere de Sant Llorenç.

- Treballen conjuntament amb els ADF de la comarca?

- Els protocols estableixen que cada cos treballi dins del terme municipal, així que nosaltres treballem a Terrassa. De tota manera, hi ha un coordinador d'intervenció comarcal que coneix en tot moment els voluntaris que estan activats i en cas d'incendi els mobilitza si calen reforços. 

- El Vallès Occidental és una zona amb força massa forestal, com s'organitzen amb la resta d'ADF i bombers?

- Tenim sort que estem en una zona on hi ha molts parcs de bombers. Hi ha Terrassa, Sabadell, Matadepera, Castellar, Rubí, Bellaterra, etc. De manera que en pocs minuts els bombers arriben allà on calgui. A més a més hi ha diverses torres de vigilància de Collserola, un guaita a la Mola, una altra a l'Obac i també informadors de la Diputació que pentinen el terreny de manera que entre tots aconseguim detectar qualsevol columna de fum de manera molt ràpida. 

- L'estiu és la temporada amb més risc d'incendi forestal, com està anant la campanya d'enguany?

- Aquest any és un any bastant atípic. Ha plogut molt durant l'hivern i la primavera i fins i tot a l'estiu ha continuat plovent. Normalment els dies més forts de la campanya són del 15 de juny al 15 de juliol però aquest any gairebé no hi ha hagut res. Altres anys hem tingut incendis cada dia i, fins i tot, dos o tres el mateix dia. 

- Les tempestes d'estiu preveuen una temporada tranquil·la?

- Sí. Malgrat que els dies d'onada de calor les pluges han continuat de manera que pot ser que aquest any el passem amb un èxit total. Si nosaltres ens avorrim, és que haurà estat una temporada d'èxit. 

- Quan acaba la campanya també estan actius?

- Sí. Aprofitem per fer formació amb els bombers, actualitzacions, etc. I també estem a l'aguait quan hi ha ventades, nevades o fortes pluges per obrir camins en cas que hagin caigut arbres, per exemple. A més a més, com que depenem de Protecció Civil, també estem presents a les festes majors dels barris i de la ciutat quan hi ha activitats de foc. 

- L'ADF és un cos voluntari què cal fer per formar part del cos?

- Les persones que estan interessades se'ls hi fa una entrevista prèvia i després se'ls hi fa una formació bàsica des del mateix ADF i més tard la federació els fa una formació oficial que els permet tenir un primer carnet el carnet verd què no els habilita per entrar al foc però sí per intervenir. Al cap d'un any ja es poden treure el carnet per intervenir amb el foc. 
 

Un ADF treballant en l'extinció d'un incendi forestal Foto: ADF


- Què el va fer decidir formar part de l'ADF?

- Va ser amb l'incendi de Sant Llorenç Savall l'any 2003. Des de casa meva veia la Mola i quan vaig veure que començava a cremar volia ajudar però en aquell moment no ho vaig poder fer perquè no tenia formació i per enfrontar-se al foc cal estar molt preparat que no és cap ximpleria. 

- Ha d'impressionar molt. 

- El foc fa molt soroll, moltíssim. A més hi ha un ambient de fum que no pots respirar i la calor és molt forta. No només per la calor del foc sinó perquè normalment és estiu, vas amb el vestit ignífug, el cas, els guants i corrents amunt i avall. Un incendi quan comença el podries apagar amb els peus, al cap de pocs segons ja necessitaries una mànega de jardí i al cap de pocs segons més ja no l'apagaries. S'estén amb una velocitat increïble i depenent del vent arrenques a córrer i el foc et passa per sobre. 

- Quin és el pitjor moment que ha viscut com ADF?

- El pitjor va ser als incendis a la Jonquera el 2012. 

- Què va passar?

- Normalment els incendis gràficament els representen com una gota d'aigua. La punta és on s'inicia i es va eixamplant, i la part ampla és el front que va avançant. A la Jonquera el que va passar és que hi havia molta Tramuntana i el foc anava saltant a diferents punts. En cinc hores el foc va avançar com ho hagués fet en quinze hores en un incendi normal. A més a més no hi havia només un front sinó que anaves veient foc aquí i allà. 

- Quins consells cal recordar a la ciutadania per evitar incendis forestals?

- La majoria d'incendis que hi ha al territori són agrícoles durant les èpoques de sega. Però cal recordar que hi ha uns perímetres de seguretat pel que fa als arbres que hi ha a les cases o als voltants. Cal mantenir una franja sense vegetació i un màxim d'arbres per metre quadrat. També és important recordar que no es llencin burilles al bosc o les carreteres o que no es deixin deixalles com plàstics i vidres, ja que poden originar incendis amb les altes temperatures. 

- La neteja dels boscos també evitaria incendis?

- Hem de ser conscients que la ramaderia i l'agricultura han anat a la baixa a Catalunya de manera que cada vegada hi ha més matolls que poden originar incendis. Caldria una gestió forestal més adient que l'actual, ja que actualment només s'emporten els troncs però queda el brancatge i les fulles allà. Una solució seria triturar-ho tot, aleshores quedaria arran de terra i més humit.