17
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
18
d'agost
a les
11:19h
"No sóc jo qui hauria de ser aquí". Aquestes han estat les paraules que Laura Masvidal, parella de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ha etzibat al rei Felip VI en l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que s'ha celebrat aquest divendres a la capital catalana, i que ha estat precedit per l'ofrena floral dels afectats i els familiars a la Rambla. Masvidal ha encaixat la mà al monarca, però no s'ha oblidat de recordar-li allò que el sobiranisme fa mesos que denuncia com una injustícia. Ella ha estat convidada en representació del seu marit, qui va liderar amb el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero el dispositiu que va acabar amb la cèl·lula gihadista. Actualment, Forn està en presó provisional a Lledoners processat per rebel·lió i malversació en la causa general contra l'independentisme.
La gestualitat política ha estat un element que ha sobrevolat l'homenatge de les víctimes des que es va començar a preparar. Es va fer evident quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que el rei no seria convidat per part del Govern i des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que Felip VI assistiria als actes de l'aniversari, malgrat el clima polític vinculat al procés català i les crítiques als negocis de la monarquia. Un xoc previst, que aquest divendres s'ha acabat materialitzant en diversos moments, però que no ha evitat que el rei i Torra s'hagin saludat. Cadascú ha traslladat les seves reivindicacions a l'espai que ha considerat més oportú: l'espanyolisme favorable al rei al mateix acte del 17-A i Torra, anant a reivindicar Forn a Lledoners, on el sobiranisme també ha evidenciat que no l'oblida.
A Barcelona, la figura del rei ha acaparat l'homenatge a les víctimes i ha decantat la balança contra el desig d'un aniversari despolititzat. L'espanyolisme ha fet pinya en suport de la reialesa, tal com ja va anunciar Unión Monárquica amb una concentració a la font de Canaletes de la Rambla, i entre proclames i banderes espanyoles, ha traslladat la reivindicació al bell mig de plaça Catalunya, en el moment àlgid dels actes de record dels afectats pel 17-A. Així, mentre que la ciutadania ha convertit el silenci en un vehicle de solidaritat, frases com "visca el rei", "visca Espanya" i "no estàs sol" han trencat la voluntat amb la qual s'havia preparat l'acte, sota el lema de "Barcelona, ciutat de pau": que les víctimes fossin les úniques protagonistes. Alguns assistents també duien llaços grocs a la solapa o alguna peça de roba d'aquest color en solidaritat amb els presos polítics, però la seva presència ha passat molt més desapercebuda.
Les campanes toquen per a les víctimes
Malgrat tot, l'acte ha seguit el guió previst. Ha començat amb la interpretació del Cant dels Ocells i amb una benvinguda de la periodista Gemma Nierga, que ha estat l'encarregada de conduir-lo, i ha estat escridassada per fer-ho en català. Ha continuat amb la lectura d'un fragment del poema de John Donne en les vuit llengües de les víctimes mortals (català, castellà, portuguès, francès, anglès, italià, alemany i neerlandès), i que ha finalitzat amb un missatge per als afectats: "Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu". L'han succeït quatre peces musicals, entre les quals l'Imagine de John Lennon, i Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, i Nierga ha tancat, també dirigint-se a les víctimes: "No deixarem d'acompanyar-vos perquè volem la pau però no volem indiferència".
A més de Felip VI i Torra, entre les autoritats han assistit Sánchez, el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Han estat situats en segon pla respecte a les víctimes, però la presència del monarca s'ha traslladat en tensió entre la ciutadania. Prèviament a l'acte, quan una trentena d'espanyolistes han exigit que es retirés la pancarta contra el rei amb el lema en anglès "El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans" que la nit passada l'independentisme va penjar d'una façana de la plaça. També la Policia Nacional espanyola ha reclamat treure-la, però els Mossos no han atès el requeriment, i la delegació del govern espanyol a Catalunya ha demanat explicacions a la policia catalana i a l'Ajuntament perquè creu que es pot haver vist compromesa la seguretat.
Tot i això, els moments amb més tibantor s'han viscut després de l'acte. Els Mossos han hagut d'intervenir a dalt de tot de la Rambla quan un grup de partidaris de la corona s'ha encarat amb membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Després de l'acte del 17-A, alguns partits no han desaprofitat l'ocasió de tenir un bon grapat de càmeres a la seva disposició. Cs i el PP han utilitzat la pancarta per carregar contra l'independentisme, sense considerar que les nombroses banderes espanyoles i crits a favor del rei han estat elements clau per polititzar l'acte. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que Barcelona ha respectat les víctimes malgrat les banderes, i ha centrat els seus dards en el sobiranisme. "Ni un sol dia de l'any poden deixar de pensar en la independència?", ha criticat.
El nou president del PP, Pablo Casado, ha retret a l'independentisme que intenti "internacionalitzar" amb una pancarta en anglès "una situació que no és real" en un país, Espanya, que ha dit que és "el més plural i divers de tot l'entorn". El popular i la plana major del PP català han baixat per la Rambla, on han fet una ofrena floral a les víctimes, i han caminat a pas ràpid escortats per un ampli dispositiu dels Mossos i entre crits de "fora feixistes", alguns que li recordaven la polèmica del màster i d'altres tenien mostres de suport. Rafael Simancas (PSOE) ha afirmat que "no és el dia per a la controvèrsia política" i ha considerat que cal expressar "una unitat fèrria" davant el terrorisme, una idea que també han expressat Rivera i Casado. Ione Belarra (Podem) ha subratllat que han acudit "des del màxim respecte i afecte" per a les víctimes i ha assegurat que el focus s'ha centrat en elles malgrat les banderes.
Trapero i Forn, els grans absents
El major Josep Lluís Trapero i l'exconseller Quim Forn han estat, tal com ho han reivindicat polítics i ciutadania, els grans absents en l'acte d'homenatge. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat, Quim Torra, afirmava a primera hora del matí que no era "el dia per parlar del rei", malgrat que sí que era el moment per recordar que hi ha persones que no poden ser presents en els actes d'homenatge. "Puigdemont ens parla des de l'exili, i a Lledoners hi ha el conseller Forn i altres consellers empresonats", ha afirmat, per sentenciar: "Això és una indecència (...) la realitat és que tenim presos polítics, exiliats i el dret a l'autodeterminació de Catalunya està criminalitzat".
Precisament ha estat al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, on Torra s'ha desplaçat per visitar personalment Forn abans de l'acte convocat durant la tarda per l'ANC. En aquest, Forn ha rebut l'escalf d'unes 2.000 persones. La pluja no ha impedit que la solidaritat es traslladés a les portes de la presó en forma de reconeixement. Torra ha subratllat que "Catalunya vol pau, vol acollir i vol democràcia". A més, ha fet autocrítica sobre l'atenció que han rebut les víctimes en els darrers mesos i ha afirmat que cal entomar el fet que en el darrer any potser no han sabut acompanyar-les, però ha promès a revertir-ho. "Ens hem compromès al que faci falta, el més important són les persones", ha manifestat.
Entretant, i en la mateixa entrevista radiofònica que Torra, el president català a l'exili, Carles Puigdemont, també ha volgut destacar la "feina admirable" i "ara criminalitzada" de Forn i Trapero, que van posar el país "en bones mans", fent que donés "el millor de si mateix". La declaració oficial del Govern -poc després de l'entrevista- ha anat també en la mateixa línia, amb una menció especial per al major i l'exconseller, l'últim dels quals, ha remarcat el president, està "injustament empresonat".
A primera hora del matí les víctimes han estat rebudes a l'Ajuntament abans d'enfilar cap a la Rambla per a l'ofrena floral. Colau ja va pronunciar el missatge institucional aquest dijous amb l'objectiu de no interferir amb les víctimes. Sense poder amagar l'emoció quan va llegir el nom de les 16 víctimes mortals dels atemptats –no va poder evitar les llàgrimes quan va dir els dels dos menors-, va assegurar que Barcelona és una ciutat "oberta i solidària, orgullosa de la seva diversitat i contrària a la guerra i a la violència". Un missatge que aquest divendres ha repetit en entrevistes a la ràdio, sense voler fer valoracions polítiques o d'actualitat.
L'acte d'homenatge –a Lledoners- ha finalitzat ja al vespre, després d'un dia complet i passat per aigua a bona part del país. Els ruixats intensos, que a Barcelona no han afectat els actes del matí, han marcat el final d'una jornada poc previsible, on els esdeveniments i les consideracions polítiques no han permès apartar la polèmica del moment. Les víctimes ho havien tornat a demanar aquest mateix dijous. Concretament, sol·licitaven una "treva" de només un dia per retre homenatge i recordar sense interferències les persones estimades. No obstant això, la política ha tornat a treure el cap.
La gestualitat política ha estat un element que ha sobrevolat l'homenatge de les víctimes des que es va començar a preparar. Es va fer evident quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que el rei no seria convidat per part del Govern i des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que Felip VI assistiria als actes de l'aniversari, malgrat el clima polític vinculat al procés català i les crítiques als negocis de la monarquia. Un xoc previst, que aquest divendres s'ha acabat materialitzant en diversos moments, però que no ha evitat que el rei i Torra s'hagin saludat. Cadascú ha traslladat les seves reivindicacions a l'espai que ha considerat més oportú: l'espanyolisme favorable al rei al mateix acte del 17-A i Torra, anant a reivindicar Forn a Lledoners, on el sobiranisme també ha evidenciat que no l'oblida.
A Barcelona, la figura del rei ha acaparat l'homenatge a les víctimes i ha decantat la balança contra el desig d'un aniversari despolititzat. L'espanyolisme ha fet pinya en suport de la reialesa, tal com ja va anunciar Unión Monárquica amb una concentració a la font de Canaletes de la Rambla, i entre proclames i banderes espanyoles, ha traslladat la reivindicació al bell mig de plaça Catalunya, en el moment àlgid dels actes de record dels afectats pel 17-A. Així, mentre que la ciutadania ha convertit el silenci en un vehicle de solidaritat, frases com "visca el rei", "visca Espanya" i "no estàs sol" han trencat la voluntat amb la qual s'havia preparat l'acte, sota el lema de "Barcelona, ciutat de pau": que les víctimes fossin les úniques protagonistes. Alguns assistents també duien llaços grocs a la solapa o alguna peça de roba d'aquest color en solidaritat amb els presos polítics, però la seva presència ha passat molt més desapercebuda.
Les campanes toquen per a les víctimes
Malgrat tot, l'acte ha seguit el guió previst. Ha començat amb la interpretació del Cant dels Ocells i amb una benvinguda de la periodista Gemma Nierga, que ha estat l'encarregada de conduir-lo, i ha estat escridassada per fer-ho en català. Ha continuat amb la lectura d'un fragment del poema de John Donne en les vuit llengües de les víctimes mortals (català, castellà, portuguès, francès, anglès, italià, alemany i neerlandès), i que ha finalitzat amb un missatge per als afectats: "Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu". L'han succeït quatre peces musicals, entre les quals l'Imagine de John Lennon, i Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, i Nierga ha tancat, també dirigint-se a les víctimes: "No deixarem d'acompanyar-vos perquè volem la pau però no volem indiferència".
Una de les múltiples mostres d'homenatge a les víctimes del 17-A. Foto: Albert Alemany
A més de Felip VI i Torra, entre les autoritats han assistit Sánchez, el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Han estat situats en segon pla respecte a les víctimes, però la presència del monarca s'ha traslladat en tensió entre la ciutadania. Prèviament a l'acte, quan una trentena d'espanyolistes han exigit que es retirés la pancarta contra el rei amb el lema en anglès "El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans" que la nit passada l'independentisme va penjar d'una façana de la plaça. També la Policia Nacional espanyola ha reclamat treure-la, però els Mossos no han atès el requeriment, i la delegació del govern espanyol a Catalunya ha demanat explicacions a la policia catalana i a l'Ajuntament perquè creu que es pot haver vist compromesa la seguretat.
Tot i això, els moments amb més tibantor s'han viscut després de l'acte. Els Mossos han hagut d'intervenir a dalt de tot de la Rambla quan un grup de partidaris de la corona s'ha encarat amb membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Després de l'acte del 17-A, alguns partits no han desaprofitat l'ocasió de tenir un bon grapat de càmeres a la seva disposició. Cs i el PP han utilitzat la pancarta per carregar contra l'independentisme, sense considerar que les nombroses banderes espanyoles i crits a favor del rei han estat elements clau per polititzar l'acte. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que Barcelona ha respectat les víctimes malgrat les banderes, i ha centrat els seus dards en el sobiranisme. "Ni un sol dia de l'any poden deixar de pensar en la independència?", ha criticat.
VÍDEO Acaba l'acte del 17-A: Felip VI saluda les víctimes abans de marxar mentre de fons se senten alguns crits de visca el rei https://t.co/gJIDAF0i8Rpic.twitter.com/RdBaR8u1Zi
— NacióDigital (@naciodigital) August 17, 2018
El nou president del PP, Pablo Casado, ha retret a l'independentisme que intenti "internacionalitzar" amb una pancarta en anglès "una situació que no és real" en un país, Espanya, que ha dit que és "el més plural i divers de tot l'entorn". El popular i la plana major del PP català han baixat per la Rambla, on han fet una ofrena floral a les víctimes, i han caminat a pas ràpid escortats per un ampli dispositiu dels Mossos i entre crits de "fora feixistes", alguns que li recordaven la polèmica del màster i d'altres tenien mostres de suport. Rafael Simancas (PSOE) ha afirmat que "no és el dia per a la controvèrsia política" i ha considerat que cal expressar "una unitat fèrria" davant el terrorisme, una idea que també han expressat Rivera i Casado. Ione Belarra (Podem) ha subratllat que han acudit "des del màxim respecte i afecte" per a les víctimes i ha assegurat que el focus s'ha centrat en elles malgrat les banderes.
Trapero i Forn, els grans absents
El major Josep Lluís Trapero i l'exconseller Quim Forn han estat, tal com ho han reivindicat polítics i ciutadania, els grans absents en l'acte d'homenatge. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat, Quim Torra, afirmava a primera hora del matí que no era "el dia per parlar del rei", malgrat que sí que era el moment per recordar que hi ha persones que no poden ser presents en els actes d'homenatge. "Puigdemont ens parla des de l'exili, i a Lledoners hi ha el conseller Forn i altres consellers empresonats", ha afirmat, per sentenciar: "Això és una indecència (...) la realitat és que tenim presos polítics, exiliats i el dret a l'autodeterminació de Catalunya està criminalitzat".
Precisament ha estat al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, on Torra s'ha desplaçat per visitar personalment Forn abans de l'acte convocat durant la tarda per l'ANC. En aquest, Forn ha rebut l'escalf d'unes 2.000 persones. La pluja no ha impedit que la solidaritat es traslladés a les portes de la presó en forma de reconeixement. Torra ha subratllat que "Catalunya vol pau, vol acollir i vol democràcia". A més, ha fet autocrítica sobre l'atenció que han rebut les víctimes en els darrers mesos i ha afirmat que cal entomar el fet que en el darrer any potser no han sabut acompanyar-les, però ha promès a revertir-ho. "Ens hem compromès al que faci falta, el més important són les persones", ha manifestat.
Concentració a Lledoners per l'aniversari del 17-A. Foto: Pere Fontanals
Entretant, i en la mateixa entrevista radiofònica que Torra, el president català a l'exili, Carles Puigdemont, també ha volgut destacar la "feina admirable" i "ara criminalitzada" de Forn i Trapero, que van posar el país "en bones mans", fent que donés "el millor de si mateix". La declaració oficial del Govern -poc després de l'entrevista- ha anat també en la mateixa línia, amb una menció especial per al major i l'exconseller, l'últim dels quals, ha remarcat el president, està "injustament empresonat".
A primera hora del matí les víctimes han estat rebudes a l'Ajuntament abans d'enfilar cap a la Rambla per a l'ofrena floral. Colau ja va pronunciar el missatge institucional aquest dijous amb l'objectiu de no interferir amb les víctimes. Sense poder amagar l'emoció quan va llegir el nom de les 16 víctimes mortals dels atemptats –no va poder evitar les llàgrimes quan va dir els dels dos menors-, va assegurar que Barcelona és una ciutat "oberta i solidària, orgullosa de la seva diversitat i contrària a la guerra i a la violència". Un missatge que aquest divendres ha repetit en entrevistes a la ràdio, sense voler fer valoracions polítiques o d'actualitat.
L'acte d'homenatge –a Lledoners- ha finalitzat ja al vespre, després d'un dia complet i passat per aigua a bona part del país. Els ruixats intensos, que a Barcelona no han afectat els actes del matí, han marcat el final d'una jornada poc previsible, on els esdeveniments i les consideracions polítiques no han permès apartar la polèmica del moment. Les víctimes ho havien tornat a demanar aquest mateix dijous. Concretament, sol·licitaven una "treva" de només un dia per retre homenatge i recordar sense interferències les persones estimades. No obstant això, la política ha tornat a treure el cap.