16
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
14:18h
Que per un dia, els partits polítics signin una "treva" entre bàndols. Aquesta és la idea i la petició que les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils han fet a tots els partits polítics aquest dijous, en un acte conjunt amb la Unitat d'Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT). "Demanem als polítics, en nom de les víctimes, que no utilitzin el seu dolor i que, si us plau, facin una treva", ha afirmat el membre de la unitat Roberto Manrique.
L'acte central, ha recordat, serà el divendres a la plaça Catalunya de Barcelona, on no es faran parlaments oficials i el protagonisme ha de recaure en les víctimes. "Esperem que els actes siguin tal com han estat escrits i segons el protocol pactat", ha desitjat, i ha demanat la col·laboració de tothom perquè aquest 17 d'agost es converteixi en un "dia de record i homenatge", i no en un dia més on fer política.
Els dies previs a l'acte, però, ja han generat polèmica en diversos aspectes, sobretot per l'assistència del rei Felip VI en l'homenatge, que no ha estat convidat per la Generalitat. En aquest, però, sota el lema "Barcelona, Ciutat de Pau", es comptarà amb la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau; representants dels ajuntaments de Cambrils, Ripoll, Alcanar i Subirats, i el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat d'una àmplia representació del Govern.
"Ara serem visibles"
Anna Cortés és una de les víctimes de l'atemptat a la Rambla. Una víctima, però, de les psicològiques i d'aquelles que, tal com ha recordat, van tenir la sort de seguir vivint. En una carta en nom de totes, ha reconegut que aquests dies les persones afectades tornen a ser "visibles", però que han restat desemparades durant mesos, en un any que els ha resultat "duríssim".
"Ha estat un any en què cap partit polític, associació o organització s'ha interessat per saber qui érem", ha denunciat, abans d'assegurar que molts s'han sentit "enganyats" i "incompresos" per les autoritats. A partir d'aquest proper 18 d'agost, doncs, ha demanat que "no tornin a ser les oblidades després de la fotografia", ja que continuen tenint necessitats.
En una altra carta també ho ha demanat Xavier Martínez, el pare del nen de tres anys de Rubí que va morir a la Rambla. "El dia 17 ha de ser un acte per a les víctimes i les seves famílies, envers ells i el seu dolor", ha recordat. Per això, ha demanat a tota la ciutadania "respecte, consideració i empatia", i que els polítics restin en un segon terme.
L'acompanyament de la UAVAT
Aquest 17 d'agost finalitza el termini per gestionar els tràmits de víctimes del terrorisme. Ho han denunciat membres de la UAVAT, que han lamentat el paper que, durant aquest any, ha tingut el govern espanyol, tot i que també la Generalitat de Catalunya, que durant mesos va restar sense govern a conseqüència de la intervenció del 155.
"Ningú pot sentir-se sol o abandonat, i des de la UAVAT serem crítics amb tots aquells que diuen que treballen per les víctimes", ha afirmat la seva presidenta, Sara Bosch. La solidaritat, ha recordat, "no es pot apagar o encendre amb un dia d'homenatge", i encara molta gent se sent sola, sense saber on anar, què fer o, fins i tot, sense saber que pot ser víctima de l'atemptat.
Des del passat mes de setembre, ha continuat la psicòloga Elisa Micciola, la unitat ha atès 150 persones, el 92% de l'atemptat de la Rambla. D'aquestes, el 89% tenen lesions psicològiques, i més del 60% requereixen -encara- suport en aquesta àrea. Segons dades recollides per la UAVAT, el 43% no poden tornar al lloc dels fets, ja sigui Barcelona o Cambrils, i el 58% han desenvolupat alteracions en el seu estat d'ànim, com ara depressions o ansietat. A més, ha alertat que el 80% no coneixia els seus drets, motiu pel qual se les ha assessorat i acompanyat. En conjunt, s'han tramitat 82 expedients de víctimes del terrorisme, de les quals només nou han estat, de moment, concedits.
L'atenció a les víctimes, però, han lamentat des de la unitat, no hauria d'arribar de fonts externes, sinó directament del Ministeri d'Interior, que va situar una oficina d'atenció a Barcelona durant la setmana posterior a l'atemptat, i que no s'ha posat en contacte amb les persones ferides o els familiars de les víctimes, segons han precisat. Aquesta atenció, considera Manrique, hauria d'haver estat directa i activa a Catalunya durant, com a mínim, un any. "Ja n'hi ha prou de frivolitzar el dolor aliè, traslladant-lo a un paper", ha sentenciat Manrique.
L'acte central, ha recordat, serà el divendres a la plaça Catalunya de Barcelona, on no es faran parlaments oficials i el protagonisme ha de recaure en les víctimes. "Esperem que els actes siguin tal com han estat escrits i segons el protocol pactat", ha desitjat, i ha demanat la col·laboració de tothom perquè aquest 17 d'agost es converteixi en un "dia de record i homenatge", i no en un dia més on fer política.
Els dies previs a l'acte, però, ja han generat polèmica en diversos aspectes, sobretot per l'assistència del rei Felip VI en l'homenatge, que no ha estat convidat per la Generalitat. En aquest, però, sota el lema "Barcelona, Ciutat de Pau", es comptarà amb la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau; representants dels ajuntaments de Cambrils, Ripoll, Alcanar i Subirats, i el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat d'una àmplia representació del Govern.
"Ara serem visibles"
Anna Cortés és una de les víctimes de l'atemptat a la Rambla. Una víctima, però, de les psicològiques i d'aquelles que, tal com ha recordat, van tenir la sort de seguir vivint. En una carta en nom de totes, ha reconegut que aquests dies les persones afectades tornen a ser "visibles", però que han restat desemparades durant mesos, en un any que els ha resultat "duríssim".
"Ha estat un any en què cap partit polític, associació o organització s'ha interessat per saber qui érem", ha denunciat, abans d'assegurar que molts s'han sentit "enganyats" i "incompresos" per les autoritats. A partir d'aquest proper 18 d'agost, doncs, ha demanat que "no tornin a ser les oblidades després de la fotografia", ja que continuen tenint necessitats.
En una altra carta també ho ha demanat Xavier Martínez, el pare del nen de tres anys de Rubí que va morir a la Rambla. "El dia 17 ha de ser un acte per a les víctimes i les seves famílies, envers ells i el seu dolor", ha recordat. Per això, ha demanat a tota la ciutadania "respecte, consideració i empatia", i que els polítics restin en un segon terme.
L'acompanyament de la UAVAT
Aquest 17 d'agost finalitza el termini per gestionar els tràmits de víctimes del terrorisme. Ho han denunciat membres de la UAVAT, que han lamentat el paper que, durant aquest any, ha tingut el govern espanyol, tot i que també la Generalitat de Catalunya, que durant mesos va restar sense govern a conseqüència de la intervenció del 155.
"Ningú pot sentir-se sol o abandonat, i des de la UAVAT serem crítics amb tots aquells que diuen que treballen per les víctimes", ha afirmat la seva presidenta, Sara Bosch. La solidaritat, ha recordat, "no es pot apagar o encendre amb un dia d'homenatge", i encara molta gent se sent sola, sense saber on anar, què fer o, fins i tot, sense saber que pot ser víctima de l'atemptat.
Des del passat mes de setembre, ha continuat la psicòloga Elisa Micciola, la unitat ha atès 150 persones, el 92% de l'atemptat de la Rambla. D'aquestes, el 89% tenen lesions psicològiques, i més del 60% requereixen -encara- suport en aquesta àrea. Segons dades recollides per la UAVAT, el 43% no poden tornar al lloc dels fets, ja sigui Barcelona o Cambrils, i el 58% han desenvolupat alteracions en el seu estat d'ànim, com ara depressions o ansietat. A més, ha alertat que el 80% no coneixia els seus drets, motiu pel qual se les ha assessorat i acompanyat. En conjunt, s'han tramitat 82 expedients de víctimes del terrorisme, de les quals només nou han estat, de moment, concedits.
L'atenció a les víctimes, però, han lamentat des de la unitat, no hauria d'arribar de fonts externes, sinó directament del Ministeri d'Interior, que va situar una oficina d'atenció a Barcelona durant la setmana posterior a l'atemptat, i que no s'ha posat en contacte amb les persones ferides o els familiars de les víctimes, segons han precisat. Aquesta atenció, considera Manrique, hauria d'haver estat directa i activa a Catalunya durant, com a mínim, un any. "Ja n'hi ha prou de frivolitzar el dolor aliè, traslladant-lo a un paper", ha sentenciat Manrique.