26
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
27
d'agost
a les
11:46h
"S'ha de creure que és el president. Està capacitat per fer-ho", manté un alt dirigent del PDECat. "Té la confiança de Carles Puigdemont i ha ordenat el partit, se'n sortirà", destaca un responsable de la formació. "No ho té fàcil, perquè el congrés va ser mogut, hi ha ferides obertes i això de la Crida Nacional per la República no acaba d'estar definit", manté una tercera font consultada per NacióDigital. David Bonvehí passa el seu primer estiu com a president del PDECat amb un objectiu clar i que té dues cares: tenir un partit "fort" per encarar la tardor que ve i, al mateix temps, preparar les estructures per acabar-se integrant, d'una manera o altra, dins del nou moviment que impulsa Puigdemont.
Aquests són els cinc reptes que encara Bonvehí al capdavant d'unes sigles que, a finals de juliol, van veure's imputades per l'Audiència Nacional en el cas del 3%.
1. Integració en la Crida
En un primer moment, el plantejament de Puigdemont era que tots els actors del sobiranisme s'unissin dins del paraigües de la Crida. ERC i la CUP ho van rebutjar des d'un primer moment, de manera que les adhesions "s'hauran de fer de manera individual", com assenyalen fonts coneixedores de l'operació, que citen el cas de Marina Geli, que va ser consellera amb el tripartit i ja va formar part de les llistes de Junts per Catalunya (JxCat). "Una de les coses que queden clares després de tot el que ha passat en els últims anys és que ja no resten pràcticament independents per fitxar", sosté un dirigent del PDECat.
Bonvehí, en la primera reunió de l'executiva, va assenyalar que el partit se sumaria a la Crida a través de l'adhesió individual dels militants. Altra cosa és que, si el moviment es converteix en una formació política convencional -com així farà pels voltants de l'1-O- necessitarà l'estructura del PDECat per dos motius fonamentals: els drets electorals -dels quals ja es va beneficiar JxCat el 21-D- i l'estructura territorial, que ve de l'època de CDC.
2. El paper de Puigdemont
El president a l'exili manté una relació ambivalent amb les estructures de partit: no és amic del dia a dia, però quan ha d'actuar no li tremola la mà. Així va passar en el congrés del PDECat, en el qual la seva influència va ser decisiva per defenestrar Marta Pascal. L'excoordinadora general del partit va voler sortir públicament a explicar que no comptava amb la confiança de Puigdemont, fent evident el trencament després d'haver intentat seguir com a secretària general per sota de Bonvehí, que ja es perfilava com a president. Un dels dirigents més crítics amb el màxim representant del país a l'exili és taxatiu des de l'anonimat: "No és que no accepti la crítica. És que no accepta el debat".
Els partidaris de Puigdemont dins del partit, el sector més procliu a la integració amb JxCat, primer, i a sumar-se a la Crida, després, mantenen que la seva "autoritat moral" és "innegable" i que sense ell no s'hauria arribat tan lluny. En tot cas, fonts de la direcció del PDECat assenyalen que el president a l'exili "respecta Bonvehí".
La nit del 21 de juliol, veient que la llista que s'estava confegint amb tots els sectors no fluïa, el dirigent nacionalista va trucar a Alemanya -on encara residia Puigdemont- per fer-li saber que en aquelles condicions no podia acceptar l'encàrrec. "I ell li va dir que tenia marge, que el considerava el seu president", sostenen fonts coneixedores de la negociació. Per tant, Bonvehí haurà de seguir fent equilibris per tenir un partit amb criteri propi però, al mateix temps, no mostrar diferències -almenys en públic- amb el líder de la Crida.
3. Recosir famílies
El partit, com va passar en el congrés fundacional, va viure una batussa entre sectors que va desembocar en l'adeu de Pascal i en la confecció d'una direcció amb voluntat integradora. La principal novetat és la presència de Míriam Nogueras com a vicepresidenta -a petició directa de Jordi Turull des de la presó de Lledoners- i l'ampliació de membres, tenint en compte que s'ha passat de dotze cadires a una trentena. Bonvehí ha de parlar amb tots ells abans que acabin les vacances, a tot estirar a principis de setembre, per repartir les funcions dins de l'executiva pensant ja en la integració amb la Crida.
Qui comanda aquest aspecte són els presos Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i l'exiliat Lluís Puig, juntament amb Bonvehí i Nogueras. El desgast intern de la nova direcció es va fer notar en les votacions, ja que la llista impulsada per David Torrents -president local a Badalona- va aconseguir pràcticament un 30% dels vots. Un avís de la militància, que ja va bloquejar la relaxació del règim d'incompatibilitats per a disgust de Damià Calvet i Miquel Buch, consellers del Govern, que aspiraven a formar part de la cúpula.
4. Eleccions municipals
No són pocs els alcaldes que, en privat, emeten senyals d'alerta per com s'articularà el món postconvergent en les eleccions municipals de l'any vinent. El PDEcat va aprovar al juny comparèixer-hi com a JxCat, però l'horitzó de la Crida pot amagar canvis. A Barcelona, per exemple, l'entorn de Puigdemont ja ha assenyalat Ferran Mascarell com a candidat, per bé que Neus Munté -escollida en les primàries del PDECat- manté com a prioritat seguir de cap de llista, segons indiquen des del seu entorn a NacióDigital.
El PDECat porta mesos escollint candidats amb eleccions internes i aspira a repetir la victòria de les dues últimes convocatòries -2011 i 2015-. A banda de recuperar Barcelona, la joia de la corona perduda fa tres anys, la formació considera vital mantenir els resultats a la Catalunya interior i millorar els guarismes a l'àrea metropolitana, on al llarg de les últimes convocatòria ha anat de baixada. Torra i Puigdemont confereixen a la convocatòria local un aire plebiscitari que permeti "seguir avançant cap a la República".
5. L'ombra del 3%
Bonvehí, i aquí coincideixen tots els consultats al llarg dels últims mesos, ha "posat ordre" als comptes del partit en un període convuls, marcat per la transició de CDC al PDECat i un expedient de regulació d'ocupació (ERO) en el qual es va prioritzar disminuir al màxim els acomiadaments. Els responsables del partit sempre s'han intentat desmarcar dels casos de corrupció que afecten l'antiga Convergència, però la justícia no dona treva: a finals de juliol, el PDECat va ser imputat pel cas del 3% investigat per l'Audiència Nacional.
El jutge De la Mata argumenta que el PDECat és un "mer continuador" de CDC i és per això que considera que s'ha de fer extensiva la investigació. El magistrat explicava en la seva interlocutòria que en aquesta causa estan sent investigats alts càrrecs de Convergència per, suposadament, haver posat en marxa una estructura per finançar il·legalment el partit amb la complicitat d'altres càrrecs públic i funcionaris de diferents administracions. Bonvehí, al capdavant de les finances del PDECat entre 2016 i 2018, ho nega tot.
Aquests són els cinc reptes que encara Bonvehí al capdavant d'unes sigles que, a finals de juliol, van veure's imputades per l'Audiència Nacional en el cas del 3%.
1. Integració en la Crida
En un primer moment, el plantejament de Puigdemont era que tots els actors del sobiranisme s'unissin dins del paraigües de la Crida. ERC i la CUP ho van rebutjar des d'un primer moment, de manera que les adhesions "s'hauran de fer de manera individual", com assenyalen fonts coneixedores de l'operació, que citen el cas de Marina Geli, que va ser consellera amb el tripartit i ja va formar part de les llistes de Junts per Catalunya (JxCat). "Una de les coses que queden clares després de tot el que ha passat en els últims anys és que ja no resten pràcticament independents per fitxar", sosté un dirigent del PDECat.
Bonvehí, en la primera reunió de l'executiva, va assenyalar que el partit se sumaria a la Crida a través de l'adhesió individual dels militants. Altra cosa és que, si el moviment es converteix en una formació política convencional -com així farà pels voltants de l'1-O- necessitarà l'estructura del PDECat per dos motius fonamentals: els drets electorals -dels quals ja es va beneficiar JxCat el 21-D- i l'estructura territorial, que ve de l'època de CDC.
2. El paper de Puigdemont
El president a l'exili manté una relació ambivalent amb les estructures de partit: no és amic del dia a dia, però quan ha d'actuar no li tremola la mà. Així va passar en el congrés del PDECat, en el qual la seva influència va ser decisiva per defenestrar Marta Pascal. L'excoordinadora general del partit va voler sortir públicament a explicar que no comptava amb la confiança de Puigdemont, fent evident el trencament després d'haver intentat seguir com a secretària general per sota de Bonvehí, que ja es perfilava com a president. Un dels dirigents més crítics amb el màxim representant del país a l'exili és taxatiu des de l'anonimat: "No és que no accepti la crítica. És que no accepta el debat".
Els partidaris de Puigdemont dins del partit, el sector més procliu a la integració amb JxCat, primer, i a sumar-se a la Crida, després, mantenen que la seva "autoritat moral" és "innegable" i que sense ell no s'hauria arribat tan lluny. En tot cas, fonts de la direcció del PDECat assenyalen que el president a l'exili "respecta Bonvehí".
La nit del 21 de juliol, veient que la llista que s'estava confegint amb tots els sectors no fluïa, el dirigent nacionalista va trucar a Alemanya -on encara residia Puigdemont- per fer-li saber que en aquelles condicions no podia acceptar l'encàrrec. "I ell li va dir que tenia marge, que el considerava el seu president", sostenen fonts coneixedores de la negociació. Per tant, Bonvehí haurà de seguir fent equilibris per tenir un partit amb criteri propi però, al mateix temps, no mostrar diferències -almenys en públic- amb el líder de la Crida.
3. Recosir famílies
El partit, com va passar en el congrés fundacional, va viure una batussa entre sectors que va desembocar en l'adeu de Pascal i en la confecció d'una direcció amb voluntat integradora. La principal novetat és la presència de Míriam Nogueras com a vicepresidenta -a petició directa de Jordi Turull des de la presó de Lledoners- i l'ampliació de membres, tenint en compte que s'ha passat de dotze cadires a una trentena. Bonvehí ha de parlar amb tots ells abans que acabin les vacances, a tot estirar a principis de setembre, per repartir les funcions dins de l'executiva pensant ja en la integració amb la Crida.
Qui comanda aquest aspecte són els presos Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i l'exiliat Lluís Puig, juntament amb Bonvehí i Nogueras. El desgast intern de la nova direcció es va fer notar en les votacions, ja que la llista impulsada per David Torrents -president local a Badalona- va aconseguir pràcticament un 30% dels vots. Un avís de la militància, que ja va bloquejar la relaxació del règim d'incompatibilitats per a disgust de Damià Calvet i Miquel Buch, consellers del Govern, que aspiraven a formar part de la cúpula.
4. Eleccions municipals
No són pocs els alcaldes que, en privat, emeten senyals d'alerta per com s'articularà el món postconvergent en les eleccions municipals de l'any vinent. El PDEcat va aprovar al juny comparèixer-hi com a JxCat, però l'horitzó de la Crida pot amagar canvis. A Barcelona, per exemple, l'entorn de Puigdemont ja ha assenyalat Ferran Mascarell com a candidat, per bé que Neus Munté -escollida en les primàries del PDECat- manté com a prioritat seguir de cap de llista, segons indiquen des del seu entorn a NacióDigital.
El PDECat porta mesos escollint candidats amb eleccions internes i aspira a repetir la victòria de les dues últimes convocatòries -2011 i 2015-. A banda de recuperar Barcelona, la joia de la corona perduda fa tres anys, la formació considera vital mantenir els resultats a la Catalunya interior i millorar els guarismes a l'àrea metropolitana, on al llarg de les últimes convocatòria ha anat de baixada. Torra i Puigdemont confereixen a la convocatòria local un aire plebiscitari que permeti "seguir avançant cap a la República".
5. L'ombra del 3%
Bonvehí, i aquí coincideixen tots els consultats al llarg dels últims mesos, ha "posat ordre" als comptes del partit en un període convuls, marcat per la transició de CDC al PDECat i un expedient de regulació d'ocupació (ERO) en el qual es va prioritzar disminuir al màxim els acomiadaments. Els responsables del partit sempre s'han intentat desmarcar dels casos de corrupció que afecten l'antiga Convergència, però la justícia no dona treva: a finals de juliol, el PDECat va ser imputat pel cas del 3% investigat per l'Audiència Nacional.
El jutge De la Mata argumenta que el PDECat és un "mer continuador" de CDC i és per això que considera que s'ha de fer extensiva la investigació. El magistrat explicava en la seva interlocutòria que en aquesta causa estan sent investigats alts càrrecs de Convergència per, suposadament, haver posat en marxa una estructura per finançar il·legalment el partit amb la complicitat d'altres càrrecs públic i funcionaris de diferents administracions. Bonvehí, al capdavant de les finances del PDECat entre 2016 i 2018, ho nega tot.