Procés català

La Catalunya que no va sortir de l'1-O: la llei de transitorietat compleix un any

La norma, que havia de regir el pas del referèndum fins a l'elaboració de la Constitució catalana, va ser immediatament suspesa pel TC i recuperar-la no forma part dels plans immediats de l'independentisme

per Oriol March , 28 d'agost de 2018 a les 07:00 |
Lluís Corominas, de Junts pel Sí, amb els diputats Benet Salellas i Anna Gabriel, de la CUP | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pocs documents han generat una onada de secretisme tan gran com la llei de transitorietat jurídica. Es tractava del pilar principal del procés de transició nacional de divuit mesos que tenia dissenyat Junts pel Sí -coalició formada per CDC i ERC- per concórrer a les eleccions del 27-S del 2015. El contingut de la norma, elaborat pel grup majoritari de la cambra i per la CUP, va tenir diversos esborranys supervisats per alguns dels arquitectes del procés -és el cas de Carles Viver i Pi-Sunyer- i per la cúpula governamental. No es va presentar fins el 28 d'agost de l'any passat, amb prou feines una setmana abans de la seva aprovació al Parlament en la convulsa sessió dels dies 6 i 7 de setembre. Ara està suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i recuperar-la no forma part de l'agenda immediata independentista.

"Avui s'ha acabat el processisme", va exclamar Benet Salellas, diputat de la CUP, en el moment de presentar públicament la norma. "Volem fer un exercici de transparència", va assenyalar Lluís Corominas, un dels relators per part de Junts pel Sí. La compareixença per donar a conèixer els detalls de la norma va ser exigua -després hi va haver una sessió fora de micròfon amb més contingut-, però va servir per confirmar un aspecte àmpliament debatut entre bambolines: la llei s'aprovaria abans de l'1-O. Sempre i quan, esclar, els partidaris de la independència guanyessin el referèndum.


El text tenia 89 articles i tres disposicions finals, a banda d'un preàmbul en què es detallava que "en tot moment" Catalunya seria un "estat de dret". El primer article, en aquest sentit, deia el següent: "Catalunya es constitueix en una república de Dret, democràtica i social". La norma s'havia de desplegar a través de decrets, que ja estaven preparats el dia de la proclamació de la independència però que no es van aprovar. La decisió es va prendre en l'última cita de l'executiu abans de l'aplicació del 155 i de la marxa a l'exili de Carles Puigdemont acompanyat d'una sèrie de consellers de CDC i d'ERC.

El text, que tenia 89 articles i tres disposicions finals, va ser acordada per Junts pel Sí i la CUP sota la supervisió de la cúpula del Govern

Aquests eren els principals trets d'una norma que, per part de l'oposició, va ser catalogada de "cop d'estat" o bé de "cop a la democràcia". En un primer moment, per cert, la norma del referèndum estava inclosa dins de la de transitorietat, però va ser segregada.

- Nacionalitat catalana


L'adquisició de la nacionalitat catalana s'obtindria automàticament a partir dels cinc anys de residència a Catalunya, per a aquells que ho sol·licitessin. En tot cas, aquest període es computaria des de la data d'arribada del nouvingut, no des del referèndum, segons el text. Aquest era un element novedós ja que, segons els impulsors del text, la normativa espanyola és "extremadament racista, ja que desgrana entre comunitaris i no comunitaris, i entre aquests segons, entre els que venen d'excomunitats espanyoles i els que no". En canvi, la llei de transitorietat no distingia entre ciutadans europeus o d'altres continents.

- Llengua

"La novetat és que no hi ha novetat", va indicar Josep Maria Orobitg, diputat de Junts pel Sí, per referir-se al fet que el castellà seguiria sent oficial a Catalunya al costat del català.

- Model d'estat

La llei assenyalava que el president de la Generalitat es convertiria en el cap de l'estat català, i delimitava totes les seves funcions, que eren exactament les mateixes que les actuals. L'estructura governamental -amb vicepresident i consellers- es mantenia.

- Aparell judicial

El Tribunal Suprem de Catalunya seria el vigent Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconvertit. Es dividiria en les mateixes sales de l'actual Tribunal Suprem espanyol, excepte la sala militar, que desapareixeria, així com es crearia la sala superior de garanties. Aquesta última assumiria les tasques del TC, com l'empara de drets fonamentals. En tot cas, protegiria tots els drets reconeguts en la llei i en els tractats explicitats, no només els que protegeix actualment l'alt tribunal espanyol, que en són una minoria. El dret a l'habitatge, per exemple, podria ser que fos exigible legalment als tribunals.

El castellà seguia sent oficial, el mecanisme per obtenir la nacionalitat era més flexible que el vigent a Espanya i es creaven dos òrgans de govern judicials

Com a òrgans de govern del poder judicial, se'n crearien dos. Per una banda, la sala de govern del TS, que vindria a ser el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) català -l'executiu dels jutges-, el qual resoldria les destinacions d'aquests, i, a diferència del CGPJ, estaria format exclusivament per magistrats. Per altra banda, posaria en marxa la comissió mixta, un espai per garantir els mitjans materials i tot un seguit d'altres funcions, i estaria format la meitat per membres de la sala de govern del TS i l'altra meitat per membres del departament de Justícia.

- Funcionariat

La norma preveia que tots aquells que treballen a Catalunya poguessin seguir fent la seva funció sense canvis en la tasca o la retribució, però no se'ls obligaria a fer-ho. Com que podia existir la necessitat d'incorporar persones, especialment en alguns sectors sensibles, com el de la justícia, es preveien processos més ràpids que les oposicions per fitxar-ne.

- Procés constituent

La llei el dividia en tres parts: un procés participatiu de base ciutadana, la creació de l'Assemblea Constituent i un referèndum per ratificar-la. El text especificava que cap de les decisions de l'Assemblea Constituent, "en exercici del poder constituent, seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal". Aquest organisme, a banda, era el responsable de triar president de la Generalitat.

El procés constituent estava dividit en tres parts: fase participativa amb base ciutadana, creació d'una Assembla Constituent i ratificació per referèndum

Un cop la Constitució sortia de l'Assemblea Constituent i era validada per la ciutadania, aquesta institució de nova creació s'havia de dissoldre manera immediata i es procecia a convocar eleccions per a la "conformació del nou sistema institucional". Fins que això passés, la diputació permanent havia de "fiscalitzar la creació del nou entramat institucional" i "assumia transitòriament les funcions, facultats i obligacions del Parlament".

- Amnistia pels encausats

El text preveia una amnistia a totes les persones encausades per procediments relatius a la independència o la construcció de la República. "No és una amnistia a la corrupció, és una amnistia a les persones que han treballat per un procediment de manera pacífica i democràtica sobre la independència", va subratllar Salellas en la presentació.

En tot cas, l'Audiència Nacional desapareixeria de Catalunya i els seus procediments, com els del Tribunal Suprem espanyol i altres organismes espanyols com el Constitucional, passarien a ser jutjats per tribunals catalans. La mesura va ser molt criticada per l'oposició.

- Prestacions socials

El cobrament de les prestacions socials, segons el text, quedava blindat. "Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes a l'entrada en vigor d'aquesta llei. Es reconeixen també els períodes de cotització al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carència i de càlcul, així com al d'altres estats d'acord amb el dret de la UE i els convenis internacionals aplicables", mantenia la norma.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació