13
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
12:03h
Fa 20 anys que es va endur el xiulet a la boca, un cop, tal com ha reconegut, va donar per acabada la seva carrera futbolística. La temporada passada va debutar a Primera Divisió, després d'un pas per Segona amb força èxits i reconeixements, fins i tot arribats de fora de l'estament arbitral. David Medié (Sabadell, 1984) engega amb ganes un nou curs i plenament format per afrontar el gran repte a la Lliga: l'aplicació del VAR, que s'ha estrenat aquest diumenge a la Supercopa, en el partit entre el Barça i el Sevilla.
- A punt d’arrencar un nou curs, com valora el seu debut a Primera Divisió i què l’ha sorprès?
- La rapidesa del futbol, perquè els jugadors són molt ràpids. Aquest factor és el canvi més gran respecte a la Segona Divisió. Tot i que ho sabia, però a la pràctica, un cop dins el camp, és més obvi del que pensava.
- Ha dirigit 16 partits a la Lliga i dos de la Copa del Rei, un d’aquests al Wanda Metropolitano setmanes després d’inaugurar-se. Cohibeix estar en escenaris d’aquest tipus?
- No, perquè aleshores no arbitraria enlloc. Un estadi no cohibeix, però sí és un al·licient que està molt bé i cadascun té la seva particularitat.
- No pot arbitrar equips catalans per ser del col·legi català. El mateix passa amb d’altres col·legues seus d’altres punts. No li sembla que és dubtar de la seva professionalitat?
- Són mesures per evitar mals pensaments. Durant el Mundial de Rússia ja es va especular si els col·legiats eren d’Europa o d’una altra part del món i podria tenir influència. També és una manera de protegir els àrbitres, perquè imagina’t que dirigeixo un Barcelona-Espanyol i m’equivoco a favor d’un o altre, com que sóc d’aquí això vol dir que tinc l’aficionat més a prop. És una protecció i, d’altra banda, no es dona peu a especulacions.
- Acostuma a llegir premsa o les xarxes socials després d’un partit?
- Vaig començar llegint i em vaig adonar que no aportava res, perquè si creus que ho fas fet bé. Moltes vegades són crítiques infundades, opinions des del desconeixement. Per a mi és millor no mirar res, quedar-me amb les meves sensacions i els meus informes tècnics. Molt millor que les impressions d’aficionats o persones que vesteixen uns colors determinats. Diferent és si la crítica és constructiva i argumentada.
- Com veuria la possibilitat que els col·legiats, igual que els entrenadors, fessin una roda de premsa al final dels partits per justificar una o altra decisió.
- Sóc dels partidaris d’obrir-nos als mitjans de comunicació. Però també t’haig de dir que després d’un partit en el que s’hagin comés errades, només et preguntaran per això. En canvi, si hi ha una bona actuació no hi haurà preguntes en aquest sentit. Si aquesta obertura ha de ser només per aspectes negatius, no ho trobo bé. A més, si ha d’aportar més polèmica que apaivagar-la, no cal, perquè les declaracions després d’un partit poden suposar noves lectures.
- Fem el millor possible la nostra feina. El que es digui fora del camp, sincerament, no m’importa. Ara, crítiques constructives, seran benvingudes i que aportin millores a la nostra tasca.
- Com el VAR.
- Per exemple. Perquè ajuda a que hi hagi menys errades. Això demostra que els àrbitres intentem millorar i que s’estan fent coses en aquest sentit, perquè hi ha una idea instal·lada que tot ho fem bé i no és cert. Els àrbitres intentem millorar.
- Què li ha semblat l’aplicació del VAR al Mundial de Rússia?
- Ha funcionat molt bé. És una eina més i ajuda. Per exemple, abans només hi havia un àrbitre i es van posar més assistents, els addicionals i tecnologia de gol. Es van aportant elements perquè cada cop hi hagin menys errades. Tot i que on hi ha humans, hi ha errades. Amb el VAR també n’hi haurà, però sí que és cert que errors majúsculs que ha vist tothom en un estadi ara ja no passaran. D’aquesta manera, estem en igualtat de condicions amb la gent que està mirant el partit per la televisió.
- Hi havia moltes reticències per introduir tecnologia al futbol.
- Tecnologia la tenim: les orelleres amb les quals parlem entre nosaltres durant un partit, també duc un vibrador al braç que m’avisa d’una decisió de l’assistent.
- Però tecnologia que pugui determinar accions claus com un penal o si és gol o no.
- Sí, és cert. Espero que sumi i que no canviï el futbol, perquè l’esport està per sobre de la tecnologia. Pel que s’ha vist al Mundial s’ha aplicat bé, perquè no ha alterat la dinàmica dels partits, ha estat en moments molt puntuals quan tothom estava d’acord que s’havia d’aturar el joc.
- S’ha hagut de preparar molt de cara a l’aplicació del VAR a la Lliga aquesta temporada?
- Portem temps. Ha estat una formació llarga, perquè hi ha uns protocols específics i s’ha d’utilitzar de forma homogènia a tot Europa. Per això t’has de formar, perquè s’estudien diversos casos d’aplicar. Hem fet pràctiques en alguns partits de manera offline i en alguns tornejos o partits amistosos durant l’estiu. Però hem practicat tant dins del rectangle de joc com a la sala de visionat.
- Ara no seré original, però s’imaginava arribar a ser àrbitre de Primera Divisió quan va començar a voltar pels camps del Vallès?
- Vaig debutar al Municipal de Ripollet, que jugava contra el Santa Perpètua. Un partit de nens. Després ja vaig passar per Sabadell, Terrassa... pot semblar més dur per diferència de categories, però al final és el mateix arbitrar al camp de la Roureda que al Santiago Bernabéu o al Wanda Metropolitano. T’has d’adaptar a cada situació, i de fet aquesta és una de les millors qualitats d’un esportista, perquè tots els partits no són iguals, tampoc les categories.
- Ser àrbitre internacional entra en els seus plans?
- El meu pensament d’ara és aquesta segona temporada a Primera Divisió, em trobaré molt més còmode i una mica més preparat. Vull anar poc a poc, però ser internacional és un procés lent. Primer t’han de proposar per ser-ho. Un cop ho ets, arbitres sub-19 i sub-21, prèvies d’Europa League i vas pujant categories fins que arribes a dirigir matxs de Champions League.
- Què li semblaria tenir entre el seu equip arbitral una dona?
- No faria diferències entre homes i dones sinó entre qualificacions. Al final és com tot, si val, tant fa el gènere. És absurd fer aquesta discriminació al segle XXI. Hi ha noies arbitrant a la Primera Divisió femenina i ho estan fent molt bé. Crec que estan qualificades per dirigir qualsevol partit de Primera Divisió.
- A punt d’arrencar un nou curs, com valora el seu debut a Primera Divisió i què l’ha sorprès?
- La rapidesa del futbol, perquè els jugadors són molt ràpids. Aquest factor és el canvi més gran respecte a la Segona Divisió. Tot i que ho sabia, però a la pràctica, un cop dins el camp, és més obvi del que pensava.
- Ha dirigit 16 partits a la Lliga i dos de la Copa del Rei, un d’aquests al Wanda Metropolitano setmanes després d’inaugurar-se. Cohibeix estar en escenaris d’aquest tipus?
- No, perquè aleshores no arbitraria enlloc. Un estadi no cohibeix, però sí és un al·licient que està molt bé i cadascun té la seva particularitat.
- No pot arbitrar equips catalans per ser del col·legi català. El mateix passa amb d’altres col·legues seus d’altres punts. No li sembla que és dubtar de la seva professionalitat?
- Són mesures per evitar mals pensaments. Durant el Mundial de Rússia ja es va especular si els col·legiats eren d’Europa o d’una altra part del món i podria tenir influència. També és una manera de protegir els àrbitres, perquè imagina’t que dirigeixo un Barcelona-Espanyol i m’equivoco a favor d’un o altre, com que sóc d’aquí això vol dir que tinc l’aficionat més a prop. És una protecció i, d’altra banda, no es dona peu a especulacions.
- Acostuma a llegir premsa o les xarxes socials després d’un partit?
- Vaig començar llegint i em vaig adonar que no aportava res, perquè si creus que ho fas fet bé. Moltes vegades són crítiques infundades, opinions des del desconeixement. Per a mi és millor no mirar res, quedar-me amb les meves sensacions i els meus informes tècnics. Molt millor que les impressions d’aficionats o persones que vesteixen uns colors determinats. Diferent és si la crítica és constructiva i argumentada.
- Com veuria la possibilitat que els col·legiats, igual que els entrenadors, fessin una roda de premsa al final dels partits per justificar una o altra decisió.
- Sóc dels partidaris d’obrir-nos als mitjans de comunicació. Però també t’haig de dir que després d’un partit en el que s’hagin comés errades, només et preguntaran per això. En canvi, si hi ha una bona actuació no hi haurà preguntes en aquest sentit. Si aquesta obertura ha de ser només per aspectes negatius, no ho trobo bé. A més, si ha d’aportar més polèmica que apaivagar-la, no cal, perquè les declaracions després d’un partit poden suposar noves lectures.
- L’acta arbitral és suficient per argumentar les mesures preses sobre un terreny de joc?El reconeixement com a 'Millor àrbitre' català de la temporada 2016/17 és per al col•legiat David Medié #GalaEstrellespic.twitter.com/WPgqcCtKoD
— Fed Cat Futbol (@FCF_CAT) 20 de novembre de 2017
- Fem el millor possible la nostra feina. El que es digui fora del camp, sincerament, no m’importa. Ara, crítiques constructives, seran benvingudes i que aportin millores a la nostra tasca.
- Com el VAR.
- Per exemple. Perquè ajuda a que hi hagi menys errades. Això demostra que els àrbitres intentem millorar i que s’estan fent coses en aquest sentit, perquè hi ha una idea instal·lada que tot ho fem bé i no és cert. Els àrbitres intentem millorar.
- Què li ha semblat l’aplicació del VAR al Mundial de Rússia?
- Ha funcionat molt bé. És una eina més i ajuda. Per exemple, abans només hi havia un àrbitre i es van posar més assistents, els addicionals i tecnologia de gol. Es van aportant elements perquè cada cop hi hagin menys errades. Tot i que on hi ha humans, hi ha errades. Amb el VAR també n’hi haurà, però sí que és cert que errors majúsculs que ha vist tothom en un estadi ara ja no passaran. D’aquesta manera, estem en igualtat de condicions amb la gent que està mirant el partit per la televisió.
El sabadellenc ha estrenat aquest estiu a les pistes de Sant Oleguer. Foto: Albert Hernàndez
- Hi havia moltes reticències per introduir tecnologia al futbol.
- Tecnologia la tenim: les orelleres amb les quals parlem entre nosaltres durant un partit, també duc un vibrador al braç que m’avisa d’una decisió de l’assistent.
- Però tecnologia que pugui determinar accions claus com un penal o si és gol o no.
- Sí, és cert. Espero que sumi i que no canviï el futbol, perquè l’esport està per sobre de la tecnologia. Pel que s’ha vist al Mundial s’ha aplicat bé, perquè no ha alterat la dinàmica dels partits, ha estat en moments molt puntuals quan tothom estava d’acord que s’havia d’aturar el joc.
"Al final és el mateix arbitrar al camp de la Roureda que al Santiago Bernabéu"
- S’ha hagut de preparar molt de cara a l’aplicació del VAR a la Lliga aquesta temporada?
- Portem temps. Ha estat una formació llarga, perquè hi ha uns protocols específics i s’ha d’utilitzar de forma homogènia a tot Europa. Per això t’has de formar, perquè s’estudien diversos casos d’aplicar. Hem fet pràctiques en alguns partits de manera offline i en alguns tornejos o partits amistosos durant l’estiu. Però hem practicat tant dins del rectangle de joc com a la sala de visionat.
- Ara no seré original, però s’imaginava arribar a ser àrbitre de Primera Divisió quan va començar a voltar pels camps del Vallès?
- Vaig debutar al Municipal de Ripollet, que jugava contra el Santa Perpètua. Un partit de nens. Després ja vaig passar per Sabadell, Terrassa... pot semblar més dur per diferència de categories, però al final és el mateix arbitrar al camp de la Roureda que al Santiago Bernabéu o al Wanda Metropolitano. T’has d’adaptar a cada situació, i de fet aquesta és una de les millors qualitats d’un esportista, perquè tots els partits no són iguals, tampoc les categories.
- Ser àrbitre internacional entra en els seus plans?
- El meu pensament d’ara és aquesta segona temporada a Primera Divisió, em trobaré molt més còmode i una mica més preparat. Vull anar poc a poc, però ser internacional és un procés lent. Primer t’han de proposar per ser-ho. Un cop ho ets, arbitres sub-19 i sub-21, prèvies d’Europa League i vas pujant categories fins que arribes a dirigir matxs de Champions League.
- Què li semblaria tenir entre el seu equip arbitral una dona?
- No faria diferències entre homes i dones sinó entre qualificacions. Al final és com tot, si val, tant fa el gènere. És absurd fer aquesta discriminació al segle XXI. Hi ha noies arbitrant a la Primera Divisió femenina i ho estan fent molt bé. Crec que estan qualificades per dirigir qualsevol partit de Primera Divisió.