comparativa de fulls de ruta (i 2)

Una estratègia republicana comuna: municipals amb llistes unitàries o separades?

El vincle que haurien de mantenir els diversos partits tensiona les seves relacions, però també han de llimar diferències en com afrontar el front judicial i internacional o en el procés constituent

per Roger Tugas, 12 d'agost de 2018 a les 19:50 |
Quim Torra conversa amb Maria Sirvent (CUP), mentre Sergi Sabrià (ERC) s'ho mira. | Adrià Costa
L'independentisme està afrontant una negociació discreta per consensuar un full de ruta conjunt. L'ANC va revelar que es troba en converses amb el Govern per aconseguir trobar un consens en aquest camp, així com el número dos de l'executiu, Pere Aragonès, ja havia explicat que els contactes havien començat, malgrat que la CUP havia acusat JxCat i ERC de poca voluntat per acostar posicions.

Per calibrar les possibilitats d'èxit d'aquesta operació i la magnitud de les divergències entre les tres principals forces de l'independentisme, NacióDigital ha analitzat els seus respectius fulls de ruta aprovats recentment i, en un article anterior, va abordar els seus plantejaments en qüestions com la desobediència i la mobilització, l'eixamplament de la majoria social, la negociació amb l'Estat, el rol de les institucions o la funció del Consell de la República.


En aquesta segona i darrera entrega, es tracten els altres aspectes més rellevants. En concret, com aborda cada partit la repressió dels dirigents independentistes, la política d'aliances entre ells, la tasca del moviment a nivell estatal i internacional, com preparen les eleccions municipals del 2019, i com plantegen el procés constituent que s'hauria d'iniciar en els propers mesos.

1. La repressió de l'Estat

Tant ERC com la CUP veuen la repressió de l'Estat com una via per incentivar la mobilització i acció republicana i també coincideixen en què s'ha d'afrontar de manera més política que jurídica, mentre que el PDECat no presenta una via d'actuació concreta. Així, els republicans assenyalen que la defensa dels presos i exiliats ha de ser "el màxim de coordinada possible" i s'ha de mantenir la referencialitat dels represaliats al capdavant del moviment.

En el marc dels judicis, aposten per "proporcionar arguments clars a la ciutadania que animin la seva capacitat de mobilització i que, alhora, reforcin els encausats i encausades". Destaquen, de fet, que la lluita contra la repressió porta a "l'articulació d'un ampli front comú en defensa de la democràcia i les llibertats", atès que "és un terreny on l'independentisme i els moviments socials progressistes poden plantar cara a un adversari comú i reforçar els vincles que els uneixen".

 

Multitudinària manifestació recent per la llibertat dels presos polítics. Foto: Adrià Costa


Igualment, la CUP assenyala que la defensa dels represaliats "ha de ser més política que jurídica", ja que s'ha d'entendre que l'actuació de la justícia espanyola és un "embat a tot el país", atès que es jutja el dret a l'autodeterminació, i per tant, "s'hi ha de respondre col·lectivament" i "fer de la repressió un element de motor polític republicà".

La CUP proposa crear "col·lectius locals antifeixistes i de solidaritat antirepressiva", on accedir en cas d'abús de poder o de rebre agressions feixistes

Els anticapitalistes, però, també reclamen "denunciar i lluitar contra el caràcter neofeixista i violent d'una part de l'unionisme mobilitzat i denunciar la vinculació i el suport que té dels aparells estatals, dels mitjans de comunicació i dels partits de la dreta unionista". En aquest marc, proposa "impulsar la creació de col·lectius locals antifeixistes i de solidaritat antirepressiva" -idea feta pública dijous-, els quals serien un espai de referència a cada barri o municipi on accedir en cas d'abusos de poder, de repressió o d'agressions feixistes.

2. Aliances republicanes

Els vincles que han de mantenir les diferents forces independentistes és un dels elements que més tensa les seves relacions. La única formació que clarament aposta per la unitat orgànica de l'independentisme és el PDECat, que deixa clar en la seva ponència que se suma a la Crida Nacional que impulsen Carles Puigdemont i Quim Torra i anima tots els seus associats a "participar activament en la definició d’aquest nou instrument polític". "Fruit de la voluntat de seguir sumant i participant de nous espais d'acció política, el PDECat també es compromet [...] a fer aportacions a la Crida Nacional que han de ser definits durant els propers mesos, quan es constitueixi formalment el moviment", afegeix.

Així mateix, de cara a les eleccions municipals, deixa llibertat a les seves agrupacions locals per buscar la forma que ha de prendre la candidatura, per bé que, en aquells municipis de més de 20.000 "on la victòria de l'independentisme no sigui probable, es valorarà molt positivament la constitució de llistes unitàries o la participació en processos de primàries transversals". Un posicionament que té el suport de l'ANC.
 

Quim Torra i Carles Puigdemont, impulsors de la Crida Nacional, a Waterloo. Foto: ACN


En canvi, ERC no vol saber res d'unitats orgàniques, ja que entén que la pluralitat "és la principal força del moviment independentista". "Quan les forces partidàries de la República catalana es presenten cadascuna amb el perfil que li és propi se'n maximitzen els resultats", plasmen en el seu full, motiu pel qual insta a "defugir els discursos que, sota aparences diverses, [...] allunyen d'aquest objectiu".

ERC rebutja proejctes d'unitat orgànica i la CUP fins i tot es planteja sortir del bloc republicà majoritari per liderar-ne un de nou també independentista

La CUP encara va més enllà i, coherent amb el seu anunci conforme passava a l'oposició, rebutja fomentar "una política de blocs" que separi partidaris i detractors de la República, motiu pel qual es proposa "fer una lectura acurada de la realitat i assumir-la, i no assumir relats ni terminis imposats, sigui per part de JxCat o per part d’ERC". Un exercici de distanciament que passa per "constituir una nova direcció política d'un independentisme popular, oberta a tots els seus actors polítics i socials, que parteixi d'una concepció diferent de les relacions entre moviment popular i institucions".

A nivell municipal, això es tradueix en què la CUP conformarà aliances "sempre d'acord amb projectes de poble i de ciutat que en cap cas menystinguin els horitzons de lluita per l'exercici de l’autodeterminació amb l'horitzó republicà i transformador". Aquestes eventuals enteses hauran de ser, a més, "d'acord amb lògiques assembleàries" i sense subsumir-se en "coalicions electorals de cap altra força política".

3. Front estatal i internacional

La tasca política que ERC es planteja fer a nivell d'institucions estatals i europees passa, essencialment, per la denúncia de la repressió, la defensa de l'autodeterminació i la recerca de suports en aquests camps. Així, es planteja establir comunicació o fins i tot "pactes o acords amb totes les forces republicanes i d'esquerres de l'Estat", ja sigui d'àmbit espanyol o d'altres nacions sense estat, per tal de debilitar els suports a la repressió. "En cap cas supeditarem una solució per a Catalunya a la reforma que Espanya necessita", matisa.

Fora de l'Estat, els republicans subratllen que la construcció d'una "base de suport internacional és un dels aspectes més importants a treballar durant aquesta nova etapa" i dels que "demanarà més esforç, més temps i, per tant, més paciència". El repte és arribar a governs, parlaments, opinions públiques, personalitats de reconeixement internacional o organismes i fòrums com les Nacions Unides, a poder ser des de la "unitat estratègica i d'acció política per part dels actors independentistes". La denúncia de la situació dels presos i exiliats hi hauria d'ajudar, a més que ERC aspira a que finalment la justícia europea els alliberi.

PDECat i ERC plantegen aliances amb partits espanyols que rebutgin la repressió, però descarten implicar-se en la regeneració de l'Estat

El PDECat també es compromet a usar els seus vots en aquestes institucions per pressionar en favor de la República i, sense entrar en la ideologia dels partits, aspira a sumar "aquelles forces polítiques espanyoles que reconeguin la sobirania del Parlament i que no hagin instigat o donat suport a la repressió" de l'1-O. "Sumarem amb tothom que puguem fer-ho, sempre amb l'horitzó d'implementar la República catalana i el benestar de la nostra gent", insisteix, i com ERC, deixa clar que el seu paper respecte la reforma de l'Estat serà limitada: "Reformar Espanya no forma part del nostre projecte, com tampoc ho és participar dels debats autonòmics que s'hi generen".
 

Set eurodiputats que volien visitar els presos, a les portes d'Estremera, mostrant passaports i credencials de parlamentaris europeus. Foto: ACN


Pel que fa a la CUP, limita les relacions a l'Estat amb "aquelles forces socials i polítiques que treballin per a la ruptura de l'estat espanyol, des de Galiza, Euskal Herria, Castilla, Andalusia, entre d'altres", tancant la porta als partits d'àmbit estatal que reconeguin l'autodeterminació. També vol enfortir vincles amb "el sindicalisme combatiu d'arreu de l'Estat" i es proposa "impulsar un congrés dels pobles de l'Estat amb la gent de WithCatalonia, el sindicalisme combatiu, la que participa a la Plataforma 3 d’octubre... contra la repressió i per les llibertats".

La CUP es proposa organitzar "un congrés dels pobles de l'Estat" i buscar aliances crítiques per provocar tensions també a la UE

A nivell internacional, els anticapitalistes posen l'accent en la denúncia de la vulneració de drets a l'Estat i la recerca d'"aliances el més àmplies possibles que reconeguin el projecte de construcció d'una nova República com un pas endavant" en drets democràtics i socials. Igualment, vol "teixir una xarxa d'aliances internacionalista entre tots els pobles d'Europa" per provocar un trencament a la Unió Europea, institució de la qual vol sortir. Fora del continent, prioritza la tasca a fòrums i cimeres alterglobalitzadors i països de l'Amèrica Llatina.

4. Eleccions municipals

L'independentisme -sobretot el d'esquerres- dona una rellevància molt notable als comicis locals del 2019. ERC fins i tot subratlla que "és impossible no fer un paral·lelisme històric amb les eleccions municipals del 1931" i que, per tant, "una victòria republicana aclaparadora el maig del 2019 podria esdevenir definitiu per establir la República catalana". Per això, insta a "refermar els governs municipals republicans i guanyar en aquelles poblacions on encara no governa el republicanisme", usant estratègies diferents segons cada realitat municipal.

Així, la ponència d'ERC també insta a usar aquestes eleccions per guanyar simpaties allà on l'independentisme manté menys suports -raó per la qual també s'oposa a les candidatures unitàries- i augmentar la presència a les àrees metropolitanes i, en especial, la de Barcelona, amb la capital inclosa. Un objectiu compartit pel PDECat, que defensa que "Barcelona ha d'exercir plenament aquesta capitalitat representant el país en el món, conscient que el seu potencial va més enllà de la mateixa ciutat i entenen que es dipositària de singularitats que té el país". Aquesta formació, però, no vincula tant el futur de la República amb aquests comicis, per bé que obre la porta a les llistes unitàries a les ciutats on l'alcaldia independentista no estigui garantida.
 

L'estelada, a l'ajuntament de Roda de Ter. Foto: Adrià Costa


Curiosament, la CUP coincideix amb ERC que es pot fer "un paral·lelisme amb les municipals de 1931" i destaca que "allò que es pot votar en les properes municipals va molt més enllà de les polítiques locals, i poden donar lloc a una destitució del regim del 78 per donar lloc a un moment constituent d'una nova República". Així, per augmentar el seu suport electoral, buscarà "mantenir oberts els espais de configuració de discurs, reflexió política i acords estratègics amb els principals espais socials" que es relacionen amb la CUP i, en especial, l'esquerra independentista, el municipalisme alternatiu, els moviments socials, el feminisme i l'ecologisme, configurant candidatures àmplies on sigui possible.

Tant ERC com la CUP fan paral·lelismes entre les eleccions del 1931 i les del 2019, les quals creuen que poden ser decisives per fer caure el règim del 78

De fet, la CUP identifica els ajuntaments i representants que en resultin com "el germen" de la sobirania popular i la potencial "legalitat pròpia i diferenciada per al poble català", les bases de la nova institucionalitat republicana. Per articular-lo més enllà de l'àmbit local, la formació vol crear ja a finals del 2018 "l'Assemblea Municipalista dels Països Catalans", la qual hauria d'aglutinar no només regidors, sinó "tots aquells espais que realitzen un treball municipal en clau rupturista o republicà", per tal de generar sinèrgies i construir alternatives polítiques a l'estatus quo.

5. Procés constituent

El procés constituent és un dels elements clau dels propers mesos per al full de ruta independentista, per bé que només la CUP l'anomena amb aquest nom. ERC, en canvi, es refereix a un gran diàleg constituent o gran diàleg de país, el qual, en tot cas, "ha de ser d'amplíssim espectre social, de treballs territorials i sectorials paral·lels i de mitjà termini", per elaborar "unes conclusions i un corpus de drets i deures que siguin la base de la futura constitució de la República" i les parets mestres del nou estat independent.

Els republicans, però, no detallen com hauria de ser aquest debat o diàleg, ja que es limita a dir que "ha de desenvolupar-se de la forma acordada entre els principals actors, amb la implicació de les institucions però, en especial, amb la participació de tots els agents cívics, socials, econòmics, culturals, científics i polítics". Entenen que és la manera per involucrar un espectre més ampli, "més enllà de les entitats sobiranistes", amb implicació tan territorial com sectorial i amb el municipi com a "punt de partida per dinamitzar els debats".
 

Instant en què el ple del Parlament va votar la legislatura passada debatre les conclusions de la comissió del Procés Constituent, malgrat el veto del TC. Foto: ACN


Al seu torn, la CUP coincideix en que han de participar en el procés constituent "el màxim de persones i col·lectius lligats als moviments populars, a les lluites socials i a la societat civil", amb implicació territorial i un rol rellevant dels ajuntaments. Tot i això, és més exigent, ja que avisa que "un procés constituent real i vinculant només té sentit i és realment útil si va acompanyat d'un procés de ruptura amb els marcs establerts", com han alertat alguns anticapitalistes crítics amb aquest element, ja que, si no és així, alerta que es podria "caure en un processisme màgic" en què aquest procés constituent fos "deliberatiu i no vinculant".

ERC defensa busca una implicació àmplia de la ciutadania sense concretar com seria el procés constituent, però la CUP reclama que sigui vinculant i amb un multirreferèndum

Per això, aquesta formació posa molt èmfasi en què cal cloure la primera fase del procés amb un multirreferèndum, el qual entén que "és una fita que pot generar adhesions i cicles mobilitzadors" per respondre a alguns dels debats plantejats per la ciutadania. El resultat de la votació, segueix, seria un "mandat vinculant per al Parlament resultant d'unes noves eleccions, que esdevindrà l'Assemblea Constituent".

Finalment, l'única referència del PDECat al procés constituent és la proposta de segellar nou "acords nacionals que estiguin oberts al pluralisme polític i a la societat civil, basats en la cohesió i la solidaritat, la promoció de la cultura, l'educació i el progrés econòmic i social", per tal de "reforçar i millorar" la realitat actual i, més tard, "afrontar el procés constituent de la República catalana". Tot i això, no detalla com ha de ser aquest procés constituent, més enllà de detallar quins haurien de ser aquests acords nacionals previs.
 

Ponència amb el full de ruta del PDECat by naciodigital on Scribd


 

Ponència amb el full de ruta d'ERC by naciodigital on Scribd


 

Ponència amb el full de ruta de la CUP by naciodigital on Scribd

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació