Comparativa de fulls de ruta (1)

Una estratègia republicana comuna: desobediència o eixamplar majoria?

Els fulls de ruta de PDECat, ERC i la CUP divergeixen en els accents que cadascú posa a l'hora de buscar vies per forçar la negociació amb l'Estat, per on sumar adhesions i del rol de la Generalitat

per Roger Tugas, 11 d'agost de 2018 a les 16:10 |
Natàlia Sànchez (CUP), Francesc de Dalmases (JxCat) i Ruben Wagensberg (ERC), en una roda de premsa conjunta. | ACN
Les diferències estratègiques en el si de l'independentisme són més que evidents. El debat entre eixamplar la base i construir República, la unitat orgànica o d'acció, els graus de desobediència a exercir... Són elements que no tenen un enfocament comú. El xoc entre JxCat i ERC va emergir al Parlament a mitjans de juliol, mentre que la CUP els acusa als dos de fer "processisme 2.0" i es ratifica en l'anunci de situar-se a l'oposició.

En aquest marc, el president parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, va apostar per segellar una estratègia comuna per escrit, per bé que els anticapitalistes els retreuen tant a ells com als seus socis manca de voluntat per abordar fins ara aquesta qüestió. Mentrestant, Demòcrates reclama convocar una taula de partits per afrontar-ho conjuntament i l'ANC ha revelat que ha iniciat converses amb el Govern per fixar una estratègia republicana.


Quines possibilitats d'èxit hi ha? Les diferències sobre el paper són tan rellevants com escenifiquen els xocs públics o són, més aviat, qüestió de matisos? A NacióDigital analitzem les ponències que PDECat, ERC i la CUP han aprovat en els respectius conclaves dels darrers mesos, en què han concretat els seus fulls de ruta, per comparar en deu punts les seves similituds i diferències. Les detallem en dos articles (al final de cadascun hi trobareu els documents avalats per cada formació). Aquesta n'és la primera entrega.

1. Mobilització i desobediència

La ponència d'ERC va variar sensiblement respecte el redactat original en la mesura que va anar posant més èmfasi en la necessitat de contemplar la mobilització i la desobediència com un element a preveure per implementar la República, per bé que no s'hi concreta massa en quin format. El redactat final planteja "no renunciar sota cap concepte a cap via democràtica i pacífica", i afirma que "la desobediència civil" i "la resistència no violenta" han de servir per pressionar per forçar l'Estat a negociar.

Aquestes accions, afirma, poden anar "des d'una manifestació fins a una vaga, passant per un tancament de caixes", sense posar límits, per bé que, prioritzant l'eixamplament de la majoria social, concreta que s'han de fer "una vegada assolits els suports suficients". "Cal plantejar-se actes de desobediència civil, cívics i pacífics, ja sigui per part dels nostres representants polítics com de la pròpia massa social, davant d'actuacions polítiques, judicials i policials, de caràcter clarament repressiu i antisocial", subratlla.


ERC no descarta cap via de mobilització i desobediència, si és pacífica i democràtica, però prioritza augmentar primer el nombre de suports

Els republicans també es comprometen a "formar i organitzar, conjuntament amb la resta d'organitzacions i entitats de l'àmbit sobiranista, la societat civil perquè en el moment oportú pugui defensar de manera pacífica i efectiva la implementació de la República". Que no es repeteixi, per tant, la situació de manca de coordinació ni directrius posterior al 27-O, quan es va renunciar a defensar la República al carrer.

Finalment, ERC també reconeix la importància de les actuacions individuals dels catalans per desconnectar de l'Estat i el règim del 78 i, per exemple, aposta per potenciar les entitats financeres i empreses "amb consciència social i que no depenguin dels favors del BOE", aquell "sindicalisme compromès amb el marc català de relacions laborals", o la internacionalització de les empreses, per fer-les menys dependents de possibles boicots.
 

El tall a l'AP-7 a Figueres, durant una vaga general, l'any passat. Foto: Josep M. Montaner


Al seu torn, la CUP s'expressa en uns termes similars, però deixa molt més clar que la desobediència ha de ser el motor central d'actuació de la nova fase del procés, en què aposta per "la mobilització i la desobediència civil i institucional massiva no-violenta" i per "emprendre noves ofensives que creïn tensió i inestabilitat permanent i aprofundeixin la crisi del règim polític del 78 a dins i a fora de l'estat espanyol". "Reagrupar, acumular i tornar a desplegar una ofensiva política i social. Ni dilatar, ni recular", subratllen, per deixar clar que no volen temps per agafar aire.

Ni un pas enrere ni un descans, els anticapitalistes pretenen "mantenir viu l'embat amb l'estat espanyol, [...] a través de la desobediència a tots els nivells, dins i fora de les institucions", amb un objectiu clar: "Arribar a aquell lloc des del qual puguem desafiar l'Estat i iniciar l'aplicació dels acords, lleis i accions necessàries per establir de forma real la nova República".

La CUP reclama mantenir viu l'embat amb l'Estat des del primer moment i organitzar una "desobediència civil i institucional massiva no-violenta"

Per aconseguir-ho amb més garanties, la CUP defensa -com ERC- "articular un sindicalisme nacional i de classe que estigui al servei de les demandes populars" i la independència, per bé que demana que aquesta sorgeixi del "sindicalisme combatiu". També reclama "denunciar aquelles empreses que hagin actuat al servei de la repressió de l'Estat".

Finalment, el PDECat, amb un redactat molt similar al d'ERC, tampoc no renuncia "a cap via democràtica i pacífica" i pretén guanyar la República "des de la confrontació, no violenta i intel·ligent amb l'estat espanyol". En resum, defensa "un compromís irrenunciable amb el pacifisme, la no-violència i l'acció activa (interna i internacional) de totes les institucions, la mobilització ciutadana i l'obediència estricta a la legalitat que sorgeixi del nostre Parlament".

El PDECat tampoc no renuncia "a cap via democràtica i pacífica" per assolir la República

No sembla, per tant, que hi hagi grans divergències de fons en l'àmbit de la mobilització i la desobediència, més enllà dels accents de cadascú. A la pràctica, però, és un els camps on han sorgit més xocs, ja que JxCat i ERC prefereixen ajornar aquest embat amb l'Estat a quan la situació dels presos i exiliats s'estabilitzi -després del judici- i a quan s'hagi guanyat més múscul a nivell social i institucional, però la CUP voldria mantenir la tensió des del primer moment.

2. Eixamplar majories

La gran obsessió d'ERC és l'augment del suport social a la independència i, a més, per l'esquerra i les classes populars, ja que defensa que "cal una majoria social activa i organitzada que vagi més enllà de la que seria necessària en un context d'estricte respecte democràtic a les majories referendàries i parlamentàries". No es necessita una simple majoria, per tant, sinó "una àmplia hegemonia ideològica, política i cultural" que identifica amb la força que va sortir al carrer en la vaga general del 3 d'octubre.

A nivell polític, això implicaria augmentar "les sinergies i complicitats amb aquells sectors que, favorables als principis democràtics i a l'exercici del dret a decidir", tot i no ser independentistes, en relació als comuns, i avançar cap a "un diàleg fluïd i profitós amb els partits polítics constitucionalistes de tradició catalanista", referint-se al PSC. A nivell social i territorial, aposta per buscar nous suports entre les classes treballadores, les dones i els nouvinguts, així com fer campanya a Barcelona i les àrees metropolitanes del país.

ERC aposta per vincular el projecte independentisme amb els processos de canvi social, intentar acostar-se als comuns i buscar el diàleg amb el PSC

Per aconseguir-ho, els republicans defensen que "l'independentisme s'impliqui activament en processos de canvi social i de renovació democràtica que puguin ser impulsats per sectors no independentistes", per ressaltar la voluntat de construir un nou país més just. El discurs, a més, s'hauria de basar en "un patriotisme cívic, laic i inclusiu", per impedir cap fractura de la societat, subratllant que la nova República "serà sensible a l'hora de respectar i preservar les identitats múltiples i els sentiments de pertinença diversos que es trobaran presents en el si de la seva ciutadania".
 

Referèndum de l'1 d'octubre, a les Cotxeres de Sants. Foto: Adrià Costa


En realitat, la CUP planteja sobre el paper una estratègia similar cap a un públic quasi idèntic, ja que aposta per "lligar de manera indestriable i definitiva la lluita per les llibertats nacionals, la lluita pels drets socials i la lluita feminista" i, en el cas del moviment independentista, reforçar "el paper central en la lluita de les classes treballadores, populars i feministes de classe".

Per aconseguir aquest "eixamplament del republicanisme català per l'esquerra", insta a generar "espais de decisió comunitaris compartits entre l'independentisme, el republicanisme i els moviments socials" i que la militància independentista s'insereixi "de ple en el context dels processos socials i polítics que genera la lluita de classes en el capitalisme patriarcal i en les lluites contra tot tipus d’injustícies i opressions". "La participació de la classe treballadora i el conjunt de les classes populars" en la construcció de la República és un altre dels seus pilars.

La CUP vol crear "espais de decisió comunitaris compartits entre l'independentisme, el republicanisme i els moviments socials"

Pel que fa al PDECat, aquesta formació no fa tantes distincions i es dirigeix a tota la ciutadania. Insta a "respondre les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes defensant que aquest ha de ser un procés amb voluntat inclusiva i de màxima participació cívica per ampliar els suports socials" i aconseguir "grans majories que permetin salvaguardar la voluntat popular, i especialment la dels seus legítims representants". Per això, subratlla que "el PDECat al territori ha de tenir clara la seva vocació de partit interclassista, pragmàtic".

3. Negociació amb l'Estat

L'objectiu final d'ERC amb l'eixamplament de la majoria social i les accions de desobediència és forçar l'Estat a negociar l'exercici de l'autodeterminació, és a dir, "aconseguir que el govern de Madrid assumeixi un marc de diàleg i negociació bilateral per tal de fer possible una resolució democràtica", per la qual "caldrà comptar amb la mediació d'instàncies internacionals".

Un objectiu en cap cas senzill, motiu pel qual demana aguditzar "la paciència, el coratge, la constància, la resistència, la flexibilitat i la visió a mitjà i llarg termini", però també "la virtut de la determinació i la capacitat de sacrifici". Ara bé, si no hi ha manera que l'Estat s'avingui a negociar, els republicans avisen -sense fixar cap termini- que "no es pot descartar una declaració d'independència", la qual hauria de complir els requisits exigits a Kosovo pel Tribunal Internacional de Justícia de la Haia el 2010. En tot cas, ERC descarta participar en fòrums multilaterals de l'Estat i prima la relació bilateral.

ERC i PDECat volen explorar la via pactada per la independència, per la CUP avisa que només es forçarà l'Estat a negociar després d'una llarga etapa de desobediència

Al seu torn, el PDECat també prefereix intentar l'assoliment de la República "preferiblement amb l'acord del govern espanyol però sense renunciar a l'exercici d'unilateralitat al dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya". Per això, fixa que "el reconeixement del dret d'autodeterminació, la República i l'alliberament dels presos polítics han de ser les prioritats a l'hora d'obrir diàleg amb l'estat espanyol" i, per aconseguir assolir aquests objectius, no descarta acabar "bloquejant l'agenda política del govern espanyol".
 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el president Quim Torra Foto: ACN


En canvi, la CUP és encara molt més escèptica davant possibles marcs d'independència pactada, ja que subratlla que "no hi ha cap possibilitat de negociar res amb l'estat espanyol que no sigui la rendició" i, de fet, alerta que, si aquest "confirmés que el moviment [republicà] es debilita, aprofundiria la seva intervenció en tots els terrenys". Els anticapitalistes admeten que cal acabar en una fase de negociació multilateral, però afirmen que aquesta només s'assolirà si primer es tensa la situació al màxim i els altres actors es veuen forçats a seure.

El reconeixement de la República, afirmen, "només pot ser producte de la capacitat per justament portar els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord al voltant de l'exercici de l'autodeterminació –encara que l'autodeterminació cal preparar-la, reforçar-la i exercir-la sempre, al marge del reconeixement i de la voluntat negociadora de la resta de la comunitat internacional-". Aquest escenari, però, "només pot ser producte de l'exercici combinat i sostingut en el temps d'una desobediència institucional massiva recolzada per tots els aparells institucionals possibles, de l'impuls d'una estratègia de desobediència civil activa massiva i estesa a tot el territori, i del màxim control possible sobre el territori i sobre l'economia".

4. Govern i Parlament

El rol que ERC reserva al Govern per avançar cap a la independència es basa principalment en l'elaboració de polítiques socials, com a eina per eixamplar la majoria, motiu pel qual les denomina "polítiques republicanes". L'objectiu és visualitzar "que, en funció de les possibilitats de la legalitat vigent, sigui visualitzat que Catalunya ofereix més drets que Espanya [...] fins i tot en el cas que el TC espanyol continuï tombant-les". De fet, aposta per "tornar a posar sobre la taula tots aquells continguts, especialment pel que fa a les lleis de contingut social, suspesos pel TC", una via per seduir els comuns.

ERC aposta perquè el Govern apliqui millors polítiques socials que l'Estat, fins i tot encara que el TC tombi lleis, per vincular el procés i una millora del benestar

A banda, els republicans també esperen que el Govern actuï per "construir i disposar de les eines de poder necessàries per implementar el projecte republicà", per bé que no especifica quines són, a banda de "promoure la transformació de l'economia catalana per fer-la més forta i autosuficient, així com justa i conscienciada socialment, per allunyar-la de la teranyina del règim del 78", o de "definir i impulsar sistemes de participació directa [...] en tants àmbits de la vida pública com sigui possible".

Pel que fa al Parlament, ERC defensa que ha de "reforçar la iniciativa política per fer efectiva la República" -sense massa concrecions-, "impulsar iniciatives polítiques amb sentit d'estat" o "fer respectar la sobirania del Parlament i les majories parlamentàries que en cada cas avalen l'aprovació de lleis", referint-se de nou a les lleis tombades per l'Estat.
 

Quim Torra, aplaudit en un momernt del debat d'investidura. Foto: Adrià Costa


Per contra, la CUP és molt escèptica en relació al rol que poden jugar les institucions, ja que entén que estaran molt vigilades i, per tant, "la iniciativa política no vindrà promoguda pels parlaments i les institucions autonòmiques, sinó que aquesta només iniciarà accions de recuperació de sobiranies per desbordament de l'acció del moviment popular". Per això, aposta per "crear noves institucionalitats" a partir da la construcció d'"espais de sobirania com a nous espais de legitimitat assembleària i democràtica". En aquest sentit, insta els seus diputats a renunciar a fer feina centrada al Parlament i a dedicar el seu temps a "una activitat intensiva al territori per acumular forces en favor de la República".

La CUP demana als seus diputats que no facin tanta feina al Parlament com tasca al territori per sumar forces per a la República

Malgrat tot, els anticapitalistes posen deures molt concrets al Govern, els quals passen per crear "un poder financer propi (banc central català i banca pública)"; assumir "el control dels sector estratègics com l'energia, les comunicacions i el transport" i la gestió directa i pública de tot el sistema sanitari i de serveis socials; l'expropiació "de tot el parc d'habitatges buits propietat de bancs i grans tenidors"; i l'expulsió de les forces d'ocupació, de manera que permeti fer un control efectiu del territori".

En canvi, el PDECat no aborda en la seva ponència quina ha de ser la tasca del Govern i el Parlament per avançar cap a la República.

5. Consell de la República

La tasca del futur Consell de la República, que Carles Puigdemont i Quim Torra pretenen activar el setembre, no està molt definida en les diverses ponències i, de fet, la CUP ni tan sols el citen -per bé que alguns integrants hi tenen certa confiança posada-. El PDECat, però, espera que la seva acció permetrà "estructurar la reivindicació nacional i construir la República", així com "mostrarà la gran contradicció de l'estat espanyol en relació a la vulneració de drets polítics dels representants escollits per sufragi universal" i exposarà "la situació de Catalunya davant democràcies avançades que han resolt qüestions polítiques similars a través de referèndums acordats".
 

Puigdemont, quan va tornar d'Alemanya a Brussel·les, abraçant-se amb Toni Comín, Foto: ACN


Al seu torn, ERC es compromet a reconèixer, donar suport i participar d'aquest ens on la seva principal cara visible serà Toni Comín i el reconeix com "un ens de la República a l'exili i representació legítima del que va decidir el poble de Catalunya en el referèndum de l'1-O". Davant un escenari en què l'Estat frenarà moltes iniciatives de la Generalitat, els republicans creuen que el Consell de la República "serà un espai lliure des d'on aquestes polítiques es podran tirar endavant i fer realitat".

Segons preveuen, aquest òrgan permetrà treballar en l'àmbit de la Unió Europea, però "també molt més enllà, en clau de fer efectiva la legislació interna tombada pel TC, protagonitzant també l'acció diplomàtica catalana i com a ens impulsor de totes aquelles polítiques en majúscula que cal estudiar, definir i implementar per tal d'esdevenir un estat independent". Li contemplen, per tant, més atribucions que el mateix PDECat.
 

Ponència amb el full de ruta del PDECat by naciodigital on Scribd


 

Ponència amb el full de ruta d'ERC by naciodigital on Scribd


 

Ponència amb el full de ruta de la CUP by naciodigital on Scribd

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació