Barcelona: Zoo

​La Storma, l'orangutan sueca que no s'integra al Zoo de Barcelona

La plataforma animalista Zoo XXI qüestiona els intercanvis d'animals entre zoològics per reproduir espècies en perill d'extinció mentre a l'equipament els defensen per preservar-les

per Jordi Bes, Barcelona, 25 d'agost de 2018 a les 08:07 |
La Storma i la Locky al Zoo de Barcelona | Josep M Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Storma és la nova orangutan del Zoo de Barcelona. Va arribar el febrer procedent del zoològic suec de Boras, però des de bon principi l'adaptació no li ha resultat fàcil. Així ho revelen documents interns de l'equipament, en els quals es relata un episodi especialment violent. Quan la Storma es va trobar amb en Karl, el mascle dominant del parc barceloní, ell es va abalançar sobre ella. La Storma va aconseguir escapar, però en Karl va optar per immobilitzar la Jawi, una altra femella que havia acudit per defensar la nova companya. Va estar retinguda durant més de sis hores, durant les quals es van produir "múltiples forceigs, còpules i marcatges", exposa un dels informes de seguiment d'aquests primats, que en el món estan en perill crític d'extinció.

L'episodi es va viure el 9 d'abril, quan la Storma, que ja havia complert els nou anys, duia poc més de dos mesos a la capital catalana. En Karl no li va perdonar a la Jawi, nascuda a Barcelona fa 20 anys, que hagués gosat interposar-se entre ell i la companya nova, i li va deixar clar qui mana al grup. La Jawi va pagar l'atreviment amb sis hores d'"ostatge" –s'escriu en el document- en mans del mascle, originari de Dublín i que també té 20 anys. Per aconseguir que la deixés anar, se li va haver d'administrar tractament oral i punxar-lo, però no va ser fàcil. A les 13.30 h, quan ja havien passat més de quatre hores de retenció, semblava que s'adormia, però al mínim estímul es despertava i mantenia fortament atrapada l'orangutan.


La Jawi va estar retinguda sis hores pel mascle dominant per haver defensat la Storma, i es van produir "múltiples forceigs, còpules i marcatges"

"Almenys ja no la mossega", continua l'informe al qual ha tingut accés NacióDigital. Quan la Jawi se'n va poder separar, en Karl estava enfadat fent voltes fins que es va desplaçar al seu dormitori. Durant els atacs ella va expulsar molts mocs blancs i grocs, i se li va administrar antibiòtic i un antiinflamatori per mitigar l'efecte del forceig. Des d'aquest episodi han transcorregut més de quatre mesos i ja fa mig any que va arribar la Storma, però encara no s'ha pogut realitzar una integració completa. El mascle viu per una banda, i les quatre femelles i el mascle jove –en Balú, que és fill d'en Karl- que ara completen el grup d'orangutans barceloní, per una altra. Els responsables del Zoo només entreobren una porta que separa els dos ambients, i que els permet a elles passar si ho volen, però impedeix a en Karl accedir a la zona de les femelles.

La còpula per dominar les noves femelles

"No hi havia cap problema amb ningú fins que va arribar la Storma", admet la conservadora de primats del Zoo, Maria Teresa Abelló, que acumula una dilatada experiència amb aquests animals. "Fa 30 anys que intento que estiguin millor aquí i fora d'aquí", subratlla. L'episodi viscut amb la nova orangutan, que assegura que "no va tenir ferides greus", considera que no és res anòmal, ni tampoc s'hauria evitat a l'hàbitat natural. "A la natura és més agressiu", ressalta Abelló, si bé reconeix que allà hi hauria la possibilitat d'escapar camp a través per a una femella que es trobés en una situació similar. Davant l'arribada d'una nova component al grup, el procedir "més habitual" del mascle en relació a la femella el descriu així: "Obrim la porta, l'agafarà, acabarà copulant i la dominarà".


Després dels fets del 9 d'abril, ni la Storma ni la Jawi s'han atrevit a traspassar la porta que condueix on està el mascle. L'orangutana més nova del Zoo roman sempre a l'espai de les femelles, i acostuma a estar molt a prop de la més veterana del grup, la Locky, que ja té 35 anys i que protegeix la Storma com si fos una mare. L'episodi primaveral no és l'únic documentat on es mostra les dificultats per les quals ha passat el primat procedent de Suècia. Diversos informes relaten que quan va arribar al febrer va estar medicada amb un antipsicòtic i que va fer-se ferides profundes a les mans perquè es va tallar amb els filferros de protecció d'una claraboia, fins al punt que es van haver de retirar.

Per a la plataforma Zoo XXI, que ha empès l'Ajuntament a debatre sobre un canvi de model de zoològic, és "aberrant" que es produeixin episodis com aquests, segons la coordinadora de l'entitat, Rosi Carro, que també és membre de Libera, una altra entitat animalista. Remarca que els intercanvis d'animals entre zoos és una pràctica habitual que passa entre les 350 instal·lacions d'aquestes característiques que hi ha Europa amb la finalitat de reproduir-los, i a vegades sense que hi hagi un programa de reintroducció, com és el cas dels orangutans del zoològic barceloní. "Els treuen d'un grup familiar i de sobte es troben en un altre grup familiar", de manera que "t'integres o t'integres", exposa Carro, que és física i ha cursat estudis postuniversitaris en dret animal i antrozoologia.

Els animalistes reclamen més transparència

Pocs mesos abans d'arribar la Storma, el Zoo es va desprendre de dues orangutans: la Sari va anar a parar a Dublín i la Jingga a Blackpool (Regne Unit). Carro opina que es construeix així un model "sobre la base de pràctiques que al llarg de la història semblaven correctes", però defensa que cal canviar-lo. "És forçar el que hauria de ser un procés natural a l'antinaturalitat de la captivitat", sosté. Retreu a la direcció del zoològic que no expliqui les dificultats que es poden trobar per integrar els animals nouvinguts com la Storma, i assegura que les dificultats d'adaptació que s'han fet paleses sobre aquest exemplar no representen un cas aïllat. "La informació no és transparent", adverteix, fet davant del qual exigeix a l'Ajuntament adoptar "una política de transparència seriosa".

La plataforma Zoo XXI critica que "els intercanvis d'animals són només per a la supervivència dels zoos" i reclama aturar els programes de reproducció

Els orangutans estan especialment amenaçats perquè els productors d'oli de palma arrasen les selves de Malàisia o Indonèsia, i es queden sense el seu hàbitat natural. Per a Carro, "l'única manera de protegir aquests animals és protegir la natura", i critica que "els intercanvis d'animals són només per a la supervivència dels zoos". Considera que impera el criteri de "com més animals pots tenir, més animals pots oferir", i lamenta que en les guinguetes del zoològic es venguin molts productes amb oli de palma. Per la seva banda, Abelló també fa un crit d'alerta sobre la necessitat de protegir aquests animals. "Si la gent amb els grans simis no és capaç d'empatitzar, no ho faran amb ningú", adverteix.

Amb la mirada posada sobre la relació fraternal que mantenen la Locky i la Storma, insisteix en el fet que aquests animals "són els millors ambaixadors del seu hàbitat natural", però discrepa de la visió dels animalistes. "El problema no és el Zoo de Barcelona, sinó que la gent ha de canviar d'actitud", argumenta. Amb els intercanvis s'intenta garantir la diversitat genètica de les comunitats, i justifica reproduir els orangutans a la capital catalana per intentar mantenir "una població sana fora del seu hàbitat" i perquè les generacions futures no puguin dir mai que no es va fer tot el possible per preservar aquests animals. No obstant això, per ara "no hi ha cap programa de reintroducció seriós que estigui coordinat amb els zoos", segons admet.

La conservadora de primats del zoològic defensa que "el problema no és el Zoo de Barcelona, sinó que la gent ha de canviar d'actitud"

Els exemplars del zoològic barceloní no es podrien deixar anar a la selva perquè no resistirien el fet de passar d'estar en captivitat a la vida salvatge. En tot cas haurien de ser els seus descendents els que es podrien reintroduir a l'hàbitat natural, però seria tot un treball a llarg termini. Per ara al Zoo de la capital catalana segueixen intentant que les femelles puguin tornar a conviure amb el mascle. Abelló es mostra convençuda que la Storma acabarà copulant amb en Karl. També la Jawie, que ja ha tingut fills amb ell, hi tornarà de nou, afegeix. A la plataforma Zoo XXI insisteixen a demanar que s'aturin els programes de reproducció als zoològics europeus i s'opti per treballar en la conservació in situ.
 
El repte d'adaptar el Zoo als nous temps
La conservadora de primats del Zoo, Maria Teresa Abelló, assevera que "no enviar un animal a un programa de reintroducció no vol dir que no s'estigui treballant en conservació in situ", però no detalla cap iniciativa sobre orangutans en la qual estigui involucrat el zoològic barceloní. Rosi Carro, de la plataforma Zoo XXI, creu que la millor manera d'actuar és fer-ho amb entitats locals dels hàbitats on aquests primats estan amenaçats i fer que aquesta tasca es visualitzi en l'equipament de la capital catalana amb tecnologies immersives, o sigui instal·lar pantalles que permetin mostrar l'espai natural dels animals com si s'estigués allà.

De fet, aquesta idea és una de les que vehiculen la iniciativa ciutadana que ha impulsat l'entitat animalista per adaptar el zoològic al segle XXI i l'Ajuntament, que ja fa molts mesos que la té sobre la taula, ja ha començat a caminar en aquesta direcció. Abelló exposa que ja s'ha fet molt camí per deixar enrere pràctiques del passat. Ella va començar-hi de voluntària a mitjans dels anys 80, quan hi havia animals molt apreciats entre els visitants, com el Floquet de Neu i l'orca Ulisses.

En aquells temps encara es donava "llet amb pa" als primats, rememora, i era habitual que els animals estiguessin en gàbies de petites dimensions. Des del 2015 els orangutans del Zoo de Barcelona disposen d'una nova instal·lació de poc més de 1.000 metres quadrats, amb diversos ambients, i enguany ha estat nominada als premis FAD d'arquitectura. La plataforma animalista fins i tot qüestiona que un indret d'aquestes característiques pugui optar a un reconeixement amb tant prestigi.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació