Rafel Comes, comissari d'investigació el 17-A: «Trapero va liderar els Mossos en el moment més greu del país»

Rafel Comes és avui el cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central, tot i que fa un any, el 17 d'agost del 2017, mantenia plenes responsabilitats com a comissari general d'Investigació Criminal. Aquesta és l'àrea de la qual deriva la policia científica, que va ser de gran importància en l'actuació contra la cèl·lula gihadista que va actuar a Barcelona i Cambrils. Davant del ràpid desenvolupament dels fets, Comes va ser de les primeres persones en activar-se -colze a colze amb el major Josep Lluís Trapero i el comissari Ferran López- per organitzar el desplegament dels més de 10.000 agents que es van repartir pel territori.

Expert en investigació criminal, va coordinar el dispositiu antiterrorista durant jornades maratonianes, i va convertir el centre de comandament establert al Hard Rock de Barcelona en l'epicentre d'operacions fins a la captura de Yoounes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta de la Rambla. La feina que va desenvolupar Comes, però, obeïa ordres directes del seu únic superior: "Sempre he pensat que el major Trapero, tots dos venim del món de la investigació, és la persona amb més coneixement d'investigació criminal que ha tingut aquest cos", admet en aquesta entrevista amb NacióDigital. Enfront de l'atac terrorista, els Mossos van actuar amb diligència i van guanyar-se el respecte de la ciutadania i les policies internacionals.

- L'atemptat terrorista es va perpetrar el 17 d'agost, però va tenir un antecedent clar. El dia anterior havia explotat una casa a Alcanar, que és precisament on s'estava fabricant l'explosiu que es volia utilitzar per atemptar contra diversos punts clau del país. En aquell moment, el cos de Mossos tenia alguna sospita?

- Quan es va produir l'explosió, nosaltres ja vam activar els recursos de seguretat ciutadana, els d'investigació i els d'informació, així com la policia científica. Es va iniciar la primera inspecció ocular del lloc dels fets, però en cap moment vam descartar cap hipòtesi. De fet, en teníem diverses. La primera era un possible laboratori de drogues. En aquell moment no teníem cap indici que les persones estiguessin relacionades amb el terrorisme, al contrari. Els únics antecedents que hi havia eren per delinqüència comuna o per salut pública, en el cas de l'imam. L'altra valoració era a partir de la declaració del supervivent, hores després, que va manifestar que les bombones de butà hi eren perquè es dedicaven a fer tràfic il·legal de gas. Es trasllada gas d'una bombona de butà a bombones dels càmpings gas pels francesos, i és un tipus de tràfic que existeix i del qual n'havíem tingut casos a les comarques de Tarragona un any i mig abans. Aquella nit no vam poder fer cap inspecció ocular més perquè no hi havia prou llum, però a les 16.50 hores de l'endemà, en plenes tasques de desenrunament i amb una dotzena de mossos al terreny, es va produir una nova explosió amb 10 agents ferits. Minuts després es va produir l'atropellament a la Rambla.

- I apareix la tercera hipòtesi. Els fets ràpidament es vinculen?

- Quan localitzem la furgoneta, minuts després de l'atropellament, es vinculen pel registre del lloguer i el nom de les persones que podien tenir relació amb l'explosió d'Alcanar.

- Quina és la primera mesura quan es produeix l'atropellament?

- La primera mesura és protegir la gent, garantir la seguretat de les persones que són allà i intentar localitzar l'autor dels fets. En altres paraules, es preserva el lloc amb el confinament de les víctimes. Llavors no podíem assegurar que no hi hagués més rèpliques de l'atemptat, i per això es va haver de vetllar molt la zona i la comunicació. Es va parlar d'un tiroteig amb terroristes en un bar, i per això nosaltres vam activar el grup especial d'intervenció.

- Quina era la responsabilitat del departament que vostè dirigia?

- La Comissaria d'Investigació Criminal va ser fonamental en l'atemptat perquè va activar la divisió d'investigació criminal i la policia científica. Al mateix temps, es va activar el Programa Operatiu Específic Antiterrorista, conjuntament amb l'anomenat Cronos, que és per mobilitzar efectius que estan de vacances, així com tota la política de comunicació del cos amb l'objectiu que la informació fos veraç i contrastada. També es va activar el programa antiterrorista, que es basa en destinar tots els efectius a cobrir tots els punts d'interès del territori. Això vol dir que no només hi ha agents al lloc de l'atemptat, sinó llocs on hi podria haver rèpliques.
 
- Per exemple?

- Llocs de costa, emblemàtics o llocs amb molta gent. Tenim 750 llocs identificats i un dels exemples on l'operatiu va funcionar va ser Cambrils. Allà, els terroristes van trobar els Mossos fent prevenció al Passeig Marítim, i ràpidament es va activar el pla antiterrorista. Nosaltres treballem amb el coneixement d'allò que ja ha passat en altres llocs com, per exemple, Niça. Altres punts que vam reforçar van ser Lloret de Mar, Salou..., i en molts d'aquests punts els agents s'hi van presentar voluntàriament, no va caler mobilitzar-los.

- On hi havia més agents, però, era en els punts calents de la Rambla, Alcanar i Cambrils.

- Sí, allà es va desplegar part de la unitat d'investigació criminal amb els mossos de l'àrea d'informació, ja que és un fet de terrorisme. La investigació es va portar conjuntament, però la direcció era de la Comissaria General d'Informació. Davant d'un atac tan sever, tots els efectius es van mobilitzar. La policia científica, per exemple, va analitzar 450 mostres d'ADN durant quatre dies, i es van fer 1.200 estudis d'empremtes de les quals se'n van treure 500 dels terroristes. Això és una feina fonamental per dur a terme la investigació perquè es necessiten proves.

 Estàvem preocupats, però tranquils perquè estàvem utilitzant tots els mitjans que teníem a l'abast i perquè ens havíem preparat molt de temps per a aquell moment

- Des de l'atropellament a la Rambla tot se succeeix molt de pressa. Com ho va viure?

- Quan ho sabem, el comissari Ferran López i jo vam anar de seguida al Departament d'Interior, on es va convocar un gabinet de coordinació antiterrorista. Allà vam estar en contacte amb el major Trapero, que va arribar una mica més tard perquè era fora, i també estàvem en contacte amb el conseller Joaquim Forn, que va arribar al cap de 15 o 20 minuts. Vam donar les instruccions a premsa i el conseller ja va comparèixer a les 18.00 hores, aproximadament.

- Quin ambient es palpava en aquest centre de coordinació?

- L'ambient era de preocupació, però de seguida es va activar el dispositiu "gàbia", que és el tancament de la zona dels fets en centres concèntrics. Hi ha un tancament més petit que és on hi ha l'atemptat, i un cercle una mica més gran que agafa el districte. També n'hi ha un de tercer que fa el tancament de la ciutat. Això s'activa paral·lelament al Cronos, per fer venir els mossos que estan de festa.

- Com es va desplegar el dispositiu antiterrorista?

- Primer de tot vam prendre mesures d'autoprotecció per fer front a l'atac, vam encarregar les funcions de presència dissuasòria i preventiva en altres llocs del país perquè no hi hagués rèpliques, i vam engegar línies d'investigació amb un centre de coordinació avançat que vam instal·lar al Hard Rock de plaça Catalunya. Des d'allà es va dirigir l'operativa d'inspecció ocular i cerca d'indicis a la Rambla, i en qüestió de minuts es va protegir la gent encara confinada en la zona. Estàvem preocupats, però tranquils perquè estàvem utilitzant tots els mitjans que teníem a l'abast i perquè ens havíem preparat molt de temps per a aquell moment.
 
- En què consistia aquesta preparació?

- Tenim els protocols de treball actualitzats i contrastats, havíem estudiat com s'havien produït els atemptats anteriors a Europa, des del punt de vista de l'operativa i la comunicació, i sabíem quines eren les mesures a prendre. Llavors el conseller Forn va assumir ser el portaveu i va sortir a donar un missatge de tranquil·litat. Malgrat que sabíem que hi havia víctimes mortals, no ho vam poder dir fins que no les vam poder identificar plenament.

- Com va ser la coordinació amb la resta de cossos i forces de seguretat?

- Molt bona en tots els sentits. Començant per les policies locals, que van estar colze a colze amb nosaltres, especialment les més afectades de Barcelona, Cambrils o Esplugues. Però, a més, fins i tot vam tenir la col·laboració d'altres policies locals quan vam mobilitzar els 10.000 mossos, ja que no teníem vehicles per a tots. La Guàrdia Urbana de Reus, per exemple, ens va cedir cotxes per poder continuar treballant. Pel que fa a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, la relació també va ser estreta i directa, com no podia ser d'altra manera.

- No obstant això, el major Trapero va queixar-se -amb posterioritat- de la manca d'informació procedent d'intel·ligència, dels serveis secrets espanyols.

- Nosaltres no teníem tota la informació. El juny del 2017, dos mesos abans de l'atemptat, es va aconseguir el compromís de la nostra integració dins del Centre de Coordinació Antiterrorista i de Crim Organitzat. Estar dins d'aquest centre és cabdal perquè aquestes dues coses no tenen fronteres i necessitem la informació. Teníem el compromís que seria així, però encara no hi érem presents. De fet, ara encara no hi som presents formalment, tot i que, des que es van produir els atemptats, cada setmana hi ha un representant de la Comissaria General d'Informació a la taula d'avaluació del centre a Madrid. L'altre aspecte és ser presents a l'Europol, ja que hem de tenir relació amb les policies d'Europa perquè nosaltres tenim plenes competències en terrorisme.

La de Ripoll va ser una radicalització relativament ràpida i on les poques alarmes que hi podia haver eren en un entorn familiar molt tancat

- La Fiscalia de l'Audiència Nacional descarta ara que hi hagués relació entre l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i el CNI.

- No ho entrarem a valorar, però si la Fiscalia descarta això, per a nosaltres queda clarament contrastat i creiem que és plenament vàlid i veraç. I respecte de la relació amb la resta de cossos, pensem que la col·laboració va ser bona, que hi va haver tramesa d'informació, i que la relació no podia ser de cap altra manera.

- Els Mossos no van detectar cap tipus de radicalització a Ripoll? Què creu que va fallar, si els discursos d'incitació a l'odi de l'imam van ser, segons testimonis inclosos dins del sumari, tan públics i clars?

- Malauradament, no es va detectar. Aquesta va ser una radicalització relativament ràpida i on les poques alarmes que hi podia haver eren en un entorn familiar molt tancat. Podien generar sospites, però aquestes no eren de radicalització clara. A més, els programes amb què treballem en coordinació amb les escoles, policies locals o l'entorn penitenciari no van funcionar. Probablement hem d'estendre el ventall on detectar els indicadors a entitats, seguretat privada i serveis socials. I el que és més important és que, sense la col·laboració de la comunitat islàmica a Europa, aquesta batalla no la guanyarem.
 
- En els últims dies s'ha conegut al detall l'itinerari que va fer Younes Abouyaaqoub per escapar de Barcelona a Subirats. Com va ser la recerca?

- Primer vam reconstruir quin va ser el camí de la Rambla fins a Sant Just, on es va trobar el cotxe de Pau Pérez. Quan es va produir l'assassinat del jove a la Zona Universitària podem intuir que tot té relació, però no ho teníem confirmat. Fins que no ho vam vincular amb ADN de la furgoneta, malgrat que ja treballàvem amb aquesta hipòtesi, no ho podíem confirmar. A fer això vam tardar dues hores. Vam reconstruir tot això amb càmeres públiques i, a partir d'aquí, vam continuar amb objectes intervinguts, altres indicis d'investigació o incidents que van anar sorgint. La col·laboració ciutadana, però, també va ser fonamental per localitzar el terrorista.

- Un treball incansable per seguir la pista del terrorista.

- Sí, jo vaig fer 48 hores seguides, i després vaig descansar una nit per tornar-hi l'endemà. Els torns de tothom eren més llargs i hi havia gent que doblava el torn. És evident que hi ha especialitats que no ho poden fer, per exemple, persones que estan en un laboratori o visionant centenars d'hores de vídeo per relacionar fets i imatges. Has de tenir el cap clar.

- El cos dels Mossos s'esperava en algun moment un atac terrorista?

- A vegades, públicament es banalitza el fet que estem en alerta antiterrorista quatre sobre cinc. Estar així vol dir que hi ha una probabilitat alta que es produeixi un atemptat terrorista, i una probabilitat alta vol dir que es produirà, però que no sabem on. Si algun dia baixa a tres, vol dir que hi ha un nivell alt de risc terrorista, i que hi ha una possibilitat, però que no és probable.

- Aquest 17 d'agost es preparen diferents homenatges a les víctimes, tot i que el principal és a Barcelona, al lloc on es va produir l'atac més gran. Com serà el dispositiu?

- Fa dies que hi treballem i l'únic missatge que podem donar és que garantim la plena seguretat de tots els ciutadans. Davant de qualsevol por, el missatge és de tranquil·litat. Cal que confiïn en la seva policia.

- Un homenatge, però, que tindrà dos grans absents. L'exconseller Quim Forn és a la presó, i tampoc hi serà el major Trapero, la persona que va liderar el dispositiu contra l'atemptat. Què en pensa?

- Nosaltres sempre el tenim present el major. Ell va liderar aquest cos d'una manera fenomenal, esplèndida i excel·lent, en el moment de crisi més greu que ha patit aquest cos i aquest país. Ell va ser-hi present i ho va liderar d'una manera magnífica. A més, sempre he pensat que el major, tots dos venim del món de la investigació, és la persona amb més coneixement d'investigació criminal que ha tingut aquest cos.

- Els Mossos van actuar de la millor manera o pensa que alguna cosa s'hagués hagut de fer diferent?

- Hi va haver un gran esforç, sacrifici vocacional i esperit de servei a la ciutadania. Nosaltres pensem que es va fer bé. Tot es pot millorar, evidentment, però creiem que es va fer bé. Som de les institucions d'aquest país que té un major sentiment d'autocrítica constructiva, sempre per millorar. Però, en aquest cas, vam posar-nos al capdavant i tornaríem a treballar de la mateixa manera.