10
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
11
d'agost
a les
18:04h
Catalunya va ser el 2016 el tercer territori de l'Estat que més impostos va pagar i, en canvi, el desè en rebre recursos del model de finançament, segons la liquidació dels comptes d'aquell any. En uns càlculs fets públics aquest divendres per la Generalitat, que destaca que l'informe del ministeri d'Hisenda, "per setè any consecutiu, col·loca Catalunya per sota de la mitjana en el rànquing de comunitats de règim comú".
D'aquesta manera, Catalunya se situa 19,2 punts per sobre de la mitjana estatal, pel que fa a l'esforç fiscal dels seus ciutadans, mentre que, a l'hora de redistribuir aquests recursos, es queda 1,7 punts per sota. Un fet que evidencia, segons el Govern, que "els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats".
Això ho justifica pel fet que, malgrat que Catalunya perd reiteradament entre set i vuit posicions entre l'hora d'aportar recursos i la de rebre'n, hi ha comunitats "amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana" que "reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya.
Més greu, si s'atén al cost de la vida
Un fet més greu si es té en compte l'impacte del diferencial de preus, que fa més car el cost de la vida a Catalunya. Si s'homologués la capacitat adquisitiva amb els mateixos recursos, Catalunya passaria a ser el segons territori que menys en rep de tot l'Estat, amb 11,7 punts per sota de la mitjana, tan sols per sobre de Madrid.
De fet, només hi ha tres territoris -a més de Catalunya- que quedin per sota a l'hora de rebre recursos dels que han aportat. Un cas clar és el de les Illes Balears i Pitiüses, que aporta 25,6 punts que la mitjana i en rep 1,1 menys -més perjudicada que Catalunya, per tant-. El del País Valencià és greu també en la mesura que, tot i ser dels territoris pobres -ja que aporta 4,8 punts menys que la mitjana-, surt perjudicat de la redistribució -rep 7,6 punts menys que la mitjana-, com no passa enlloc més.
El cas peculiar de Madrid
El cas de Madrid és peculiar, ja que, tot i que aparegui com el territori que més aporta, cal tenir en compte que aquests càlculs inclouen també l'impost de societats, que es paga de forma centralitzada a la capital espanyola per part de totes les empreses que hi tenen la seu central, cosa que distorsiona les xifres. Igualment, tampoc no s'hi té en compte l'enorme despesa de l'Estat pel que fa a tot l'aparell central de ministres i organismes públics, la qual repercuteix essencialment en la ciutat que els allotja.
En canvi, les comunitats que més es beneficien del model són les Canàries, que pugen 53 punts entre allò pagat i rebut -tot i que tenen un sistema fiscal peculiar-, i Extremadura, que guanya 43,5 punts. Sense un marge tan elevat, es beneficien d'uns 20 punts de creixement cadascuna Castella-la Manxa, Galícia o Cantàbria -la que rep més recursos per càpita-.
La situació de Catalunya del 2016, però, no és nova, sinó que sistemàticament queda per sota de la mitjana quant a impostos rebuts pel model de finançament. Només el 2009, amb la inauguració del sistema pactat amb el govern del PSOE, es va situar lleugerament per sobre, per bé que la situació no va durar ni un any i, des de llavors, ha tornat a situar-se per sota de la mitjana.
D'aquesta manera, Catalunya se situa 19,2 punts per sobre de la mitjana estatal, pel que fa a l'esforç fiscal dels seus ciutadans, mentre que, a l'hora de redistribuir aquests recursos, es queda 1,7 punts per sota. Un fet que evidencia, segons el Govern, que "els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats".
Això ho justifica pel fet que, malgrat que Catalunya perd reiteradament entre set i vuit posicions entre l'hora d'aportar recursos i la de rebre'n, hi ha comunitats "amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana" que "reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya.
Més greu, si s'atén al cost de la vida
Un fet més greu si es té en compte l'impacte del diferencial de preus, que fa més car el cost de la vida a Catalunya. Si s'homologués la capacitat adquisitiva amb els mateixos recursos, Catalunya passaria a ser el segons territori que menys en rep de tot l'Estat, amb 11,7 punts per sota de la mitjana, tan sols per sobre de Madrid.
De fet, només hi ha tres territoris -a més de Catalunya- que quedin per sota a l'hora de rebre recursos dels que han aportat. Un cas clar és el de les Illes Balears i Pitiüses, que aporta 25,6 punts que la mitjana i en rep 1,1 menys -més perjudicada que Catalunya, per tant-. El del País Valencià és greu també en la mesura que, tot i ser dels territoris pobres -ja que aporta 4,8 punts menys que la mitjana-, surt perjudicat de la redistribució -rep 7,6 punts menys que la mitjana-, com no passa enlloc més.
El cas peculiar de Madrid
El cas de Madrid és peculiar, ja que, tot i que aparegui com el territori que més aporta, cal tenir en compte que aquests càlculs inclouen també l'impost de societats, que es paga de forma centralitzada a la capital espanyola per part de totes les empreses que hi tenen la seu central, cosa que distorsiona les xifres. Igualment, tampoc no s'hi té en compte l'enorme despesa de l'Estat pel que fa a tot l'aparell central de ministres i organismes públics, la qual repercuteix essencialment en la ciutat que els allotja.
En canvi, les comunitats que més es beneficien del model són les Canàries, que pugen 53 punts entre allò pagat i rebut -tot i que tenen un sistema fiscal peculiar-, i Extremadura, que guanya 43,5 punts. Sense un marge tan elevat, es beneficien d'uns 20 punts de creixement cadascuna Castella-la Manxa, Galícia o Cantàbria -la que rep més recursos per càpita-.
ÍNDEXS D'IMPOSTOS PAGATS I RECURSOS REBUTS PEL SISTEMA DE FINANÇAMENT PER TERRITORI, EL 2016 (MITJANA = 100)
ÍNDEX DE CATALUNYA EN RECURSOS REBUTS PEL SISTEMA DE FINANÇAMENT, PER ANYS (MITJANA = 100)