10
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
9:30h
Al subsòl d’una gran ciutat s'hi solen amagar secrets, alguns d’escatològics, però d’altres de misteriosos. Tota la brutícia que surt de les nostres cases, dels nostres carrers, acaben trobant-se en passadissos subterranis, les clavegueres, on convergeixen i poden acabar generant llegendes difícils de creure.
A sota dels carrers de Sabadell hi ha passat una mica de tot. Moltes veus asseguren haver vist túnels que unien grans edificis. Un exemple és la llegenda que explica que un passadís secret unia l’Escola Pia de Sabadell i les Carmelites, del qual no se n’ha arribat a revelar els punts de sortida, tot i que molta gent situa una de les entrades a l’església de Sant Agustí.
Un altre d’aquests passos subterranis uniria els edificis de l’Artèxtil i Can Marcet. Es tracta de dos centres que en el seu dia, durant gran part del segle passat, van brillar per la seva activitat vinculada al món del fil. Ara, el primer edificis es troba a les portes de l’enderroc, mentre que el segon acull la prefactura de la Policia Municipal.
No obstant, hi ha qui assegura haver vist l‘entrada del llarg passadís, que creuaria tot el centre per sota terra, una odissea, segons alguns, donada la presència de conduccions de serveis i clavegueram. També perquè pel camí no només s’hi han construït edificis amb els seus subterranis i aparcaments, sinó que s’hi han fet les vies soterrades de Rodalies i recentment dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Precsiament, a les clavegueres s’hi pot trobar de tot. Com a objectes destacats hi ha l’estrella, les armes, tant blanques com de foc. El més habitual és que sigui pràcticament impossible vincular aquest tipus d’objectes amb un propietari en concret.
Un monstre sota terra
Però si una cosa ha destacat de la història del subsòl sabadellenc és el conegut com el “monstre de Sabadell”. Es tracta d’un objecte suposadament animat que es movia per les clavegueres de la ciutat, i que va generar molta inquietud no només a la ciutat, també a fora, on la història va arribar a agafar nivells de llegenda fantasmagòrica. Fins i tot el popular programa Cuarto Milenio li va dedicar un espai.
Els fets es remunten a 1981, quan es va detectar una anomalia al subsòl al barri de l’Eixample. Concretament, al bar Sans, situat al carrer Brutau. Els seus propietaris van registrar una avaria, i és que les canonades estaven completament saturades, no engolien res.
Quan van decidir obrir i mirar què hi havia, van trobar el que semblava un gran animal, que definien, segons els mitjans de l’època, com una serp d’uns quatre metres de llarg i mig de gruix, amb cap de sípia. Era verda i viscosa, i asseguraven, fins i tot, que es movia de manera autònoma: tot apuntava a un animal mutant.
El van extreure i el van dur a un veterinari, on es va certificar que havia mort en el camí. Però l’anàlisi del “monstre” va posar aigua al vi a les pretensions d’aquells amants dels fets sobrenaturals. Tot apuntava que es tractava de budells, possiblement de cavall, que s’havia omplert de restes de menjar, greixos i olis, que li donaven aquest aspecte tan desagradable.
Tot un misteri que encara avui dia hi ha qui recorda amb estupor, i que molts han rememorat coincidint amb la producció de Netflix Stranger Things, on l’inframon i els monstres situats en un altre espectre de la nostra dimensió s’assemblen - potser fins i tot massa - a les històries que van córrer per la ciutat arran de la viscosa troballa.
A sota dels carrers de Sabadell hi ha passat una mica de tot. Moltes veus asseguren haver vist túnels que unien grans edificis. Un exemple és la llegenda que explica que un passadís secret unia l’Escola Pia de Sabadell i les Carmelites, del qual no se n’ha arribat a revelar els punts de sortida, tot i que molta gent situa una de les entrades a l’església de Sant Agustí.
Un altre d’aquests passos subterranis uniria els edificis de l’Artèxtil i Can Marcet. Es tracta de dos centres que en el seu dia, durant gran part del segle passat, van brillar per la seva activitat vinculada al món del fil. Ara, el primer edificis es troba a les portes de l’enderroc, mentre que el segon acull la prefactura de la Policia Municipal.
No obstant, hi ha qui assegura haver vist l‘entrada del llarg passadís, que creuaria tot el centre per sota terra, una odissea, segons alguns, donada la presència de conduccions de serveis i clavegueram. També perquè pel camí no només s’hi han construït edificis amb els seus subterranis i aparcaments, sinó que s’hi han fet les vies soterrades de Rodalies i recentment dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Precsiament, a les clavegueres s’hi pot trobar de tot. Com a objectes destacats hi ha l’estrella, les armes, tant blanques com de foc. El més habitual és que sigui pràcticament impossible vincular aquest tipus d’objectes amb un propietari en concret.
Un monstre sota terra
Però si una cosa ha destacat de la història del subsòl sabadellenc és el conegut com el “monstre de Sabadell”. Es tracta d’un objecte suposadament animat que es movia per les clavegueres de la ciutat, i que va generar molta inquietud no només a la ciutat, també a fora, on la història va arribar a agafar nivells de llegenda fantasmagòrica. Fins i tot el popular programa Cuarto Milenio li va dedicar un espai.
El carrer Brutau, on es trobava el bar. Foto: GoogleMaps
Els fets es remunten a 1981, quan es va detectar una anomalia al subsòl al barri de l’Eixample. Concretament, al bar Sans, situat al carrer Brutau. Els seus propietaris van registrar una avaria, i és que les canonades estaven completament saturades, no engolien res.
Quan van decidir obrir i mirar què hi havia, van trobar el que semblava un gran animal, que definien, segons els mitjans de l’època, com una serp d’uns quatre metres de llarg i mig de gruix, amb cap de sípia. Era verda i viscosa, i asseguraven, fins i tot, que es movia de manera autònoma: tot apuntava a un animal mutant.
El van extreure i el van dur a un veterinari, on es va certificar que havia mort en el camí. Però l’anàlisi del “monstre” va posar aigua al vi a les pretensions d’aquells amants dels fets sobrenaturals. Tot apuntava que es tractava de budells, possiblement de cavall, que s’havia omplert de restes de menjar, greixos i olis, que li donaven aquest aspecte tan desagradable.
Tot un misteri que encara avui dia hi ha qui recorda amb estupor, i que molts han rememorat coincidint amb la producció de Netflix Stranger Things, on l’inframon i els monstres situats en un altre espectre de la nostra dimensió s’assemblen - potser fins i tot massa - a les històries que van córrer per la ciutat arran de la viscosa troballa.