Un any dels atemptats del 17-A

«Arriben aquests dies i torna a fer-se present el dolor que vam viure fa un any»

Els amics de Pau Pérez, el jove assassinat per l'autor de l'atemptat a la Rambla, intenten superar la seva pèrdua "fent pinya i estant més units que mai"

per Redacció, 10 d'agost de 2018 a les 08:16 |
Jaume Tres, amic íntim de Pau Pérez, observant Vilafranca del Penedès des de la Muntanya de Sant Pau | ACN
A pocs dies del primer aniversari dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17-A, els amics de Pau Pérez, el jove vilafranquí assassinat per l'autor de l'atac a les Rambles de Barcelona, reconeixen que estan passant "dies durs" perquè "en comptes de pensar en els bons moment que tenim amb el Pau recordem més el que va passar el 17 d'agost".

Així ho explica Jaume Tres, un dels seus millors amics i una persona molt pròxima a la família. "Sembla que es va superant poc a poc, però arriben aquests dies i torna a fer-se present el dolor que vam viure fa un any", lamenta. Tres assegura que tant els pares com el germà del Pau han rebut atenció psicològica i el suport de les administracions des del primer moment i que els amics, conscients que l'ajuda no pot arribar a tot el cercle de les víctimes, ho han intentat superar "fent pinya i estant més units que mai".


Des de la muntanya de Sant Pau, on els amics del Pau van fer una plantada d'oliveres en record seu el passat 14 de gener, l'endemà del que hauria estat el seu 35è aniversari, Jaume Tres veu inevitable que a mesura que s'acosta el primer aniversari de l'atac terrorista els records més vívids siguin els del dia dels fets i el de les hores posteriors. "Malauradament aquests dies et venen al cap els mals moments que vam passar tots amb la família, les primeres hores d'incertesa i el moment de comunicar la mort del Pau als amics", afegeix.

Tres reconeix que superar una pèrdua com la del Pau no és fàcil de gestionar, especialment per a la família. En aquest sentit, destaca que, pel que ha pogut parlar amb ells, des del primer moment, tant els pares com el germà, s'han sentit acompanyats rebent ajuda psicològica i el suport de les administracions. Amb tot, insisteix que el dolor per la pèrdua es fa més evident a mesura que s'acosten dates assenyalades com el primer aniversari dels fets. 

Pel que fa als amics, Jaume Tres explica que han intentat superar la mort del Pau estant més units que mai i fent pinya. Aquí, recorda que abans de la seva mort el grup s'havia disgregat una mica "per coses de l'edat", és a dir, perquè alguns dels seus membres havien marxat a viure fora de Vilafranca o perquè d'altres havien estat pares i els era més difícil ajuntar-se, i que la seva pèrdua els ha tornat a unir. "El Pau era el millor amic de tots, el que mantenia unit el grup. Era com un patriarca que portava a tot el grup a bon port", recorda. 

Malgrat que troba "normal" que tot el cercle d'amics i familiars de les víctimes no rebi l'ajuda de les administracions per superar episodis traumàtics com aquest, Tres destaca que la seva parella, mesos després de la tragèdia, ha sol·licitat ajuda psicològica i que, a dia d'avui, pel fet de no ser familiar directe, encara no ha rebut resposta. 


A diferència d'altres amics del grup que han assegurat que el fet que el Pau no morís a les Rambles feia més difícil el dol, en Jaume, a títol individual, apunta que per a ell aquest fet "no canvia res" perquè de totes maneres s'haurien concentrat en ell. "Hem enfocat la tragèdia en ell, fos on fos. Si li hagués passat a les Rambles haguéssim fet el mateix", apunta.

En vista al gran acte de record a les víctimes que es prepara a Barcelona pel 17 d'agost, Tres assenyala que, fins ara, als amics no se'ls ha comunicat res. Amb tot, recorda que a nivell local i comarcal ja se li han fet diversos homenatges com la plantada d'oliveres o col·locar una placa a l'edifici on viu la seva família i que en principi no comptaven anar-hi. 

Pel que fa als familiars directes, en Jaume diu no saber si la família del Pau hi ha estat convidada ni si hi anirà. En aquest sentit, veu més fàcil que hi vagi el germà, que ha fet de portaveu de la família, que no pas els pares. "Són gent senzilla sense cap ànim de protagonisme que deuen tenir ganes d’intentar passar pagina recolzant-se en la família i amics més propers", apunta.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació