​Roser Saus, arquitecta: «Oferim la llum que mai podria tenir una casa anglesa a Sabadell»

L’aroma d’una ciutat es percep en les seves singularitats, i l’arquitectura hi juga un paper important a l’hora d’impregnar de caràcter propi els carrers. Si una cosa defineix el centre de la capital vallesana és la clàssica casa anglesa, que tot i que ha patit un retrocés per la presència de blocs més moderns i alts, manté com un segell identitari aquest tipus d’arquitectura, definida, generalment, per una planta baixa amb finestra i porta, i un primer pis amb un balconet. Ara, l’empresa Blauhaus ha ideat un sistema per conservar aquesta targeta de presentació, la façana, però omplint de domòtica, sostenibilitat i comoditat l’interior de l’edifici. N’ha parlat l’arquitecta Roser Saus a NacióDigital.

- Per què conservar la façana i no la casa sencera?

- Partíem d’una idea, i després d’experimentar amb plànols, vam considerar que calia dissenyar un espai que comptés amb eficiència energètica. Vam fer-ho amb una casa nostra, vam mantenir la façana, però per dins la vam refer tota, va ser el nostre conillet d’índies, no ens atrevíem a fer-ho amb un client real. Era casa nostra, i la vam dotar d’un sistema innovador.
 
- I com és aquesta casa?

- Compta amb una estructura de fusta, i hi és per tot arreu. Això no és casual, perquè ofereix un millor aïllament, més estanc i de qualitat. Sempre ha estat un gran tabú l’ús de la fusta pel seu manteniment, per la durabilitat i el foc, però són tres aspectes que se solucionen en el moment en què construïm amb un codi tècnic d’edificació.

- Amb la mateixa garantia que amb una casa tradicional?

- Al final, es tracta de decidir una estructura amb uns elements que han de garantir que la casa tingui resistència, i amb aquesta estructura aconsegueixes els coeficients i els certificats corresponents, amb un forjat de menys gruix, donat que tenen uns 14 centímetres de gruix, mentre que amb formigó serien de 30, i que compleix amb el mateix requeriment contra el foc.
 
- Els materials són de casa, a més.

- Sí, la fusta és de Catalunya. Un camió que la porta no ve de lluny, per tant, emet menys diòxid de carboni. Ve del Pirineu, del vessant sud, perquè els arbres que neixen allà de forma natural estan acostumats al nostre clima, més que els del vessant nord, que anirien millor a França. Són aspectes importants que ajuden a tenir més garanties.

- I com es munta?

- L’estructura es crea a Fustes Sebastia, a Rialp, on es crea amb tots els elements preparats per a col·locar. Abans, però, s’ha de tramitar la llicència amb l’ajuntament corresponent, i es treballa amb els fonaments de la casa. Un cop es té, es trasllada en camions al lloc on s’ha d’edificar, i en 3 dies es munta la caixa sencera. Se solen fer cases de planta i un pis d’alçada, però l’estructura està preparada perquè sense massa complicacions s’hi pugui sumar un pis més d’alçada.

- Tot això, conservant la façana.

- Exacte, la casa que hem fet a Sabadell es veu com una casa anglesa habitual del centre de la ciutat. Però un cop hi entres per la porta, et trobes amb un pati que dona aire, i a continuació ja hi ha l’entrada al domicili, que compta d’un gran finestral, com al pis de dalt. Això dona una lluminositat que una casa anglesa mai podrà oferir, sobretot si és entre mitgeres.