Barcelona: espai públic

​Bicis de lloguer aparcades al carrer: el negoci que Barcelona encara no ha regulat

Proliferen les denúncies contra les companyies que no paguen per utilitzar la via pública mentre el govern de Colau continua estudiant una solució i les empreses es mostren disposades a abonar taxes

per Jordi Bes, Barcelona, 12 d'agost de 2018 a les 16:30 |
Una bicicleta d'Scoot i una de Donkey Republic en un aparcament públic de Barcelona | Adrià Costa
El top manta i els narcopisos són dos dels fenòmens que més han fet aixecar la veu als veïns i comerciants de Barcelona en els darrers mesos per exigir solucions. En segon pla han quedat altres conflictes que també interaccionen en la vida quotidiana dels barcelonins per l'ús que es fa de l'espai públic. Als grups de turistes en bicicleta que circulen per la ciutat s'hi ha afegit el fet que s'utilitzi el carrer per aparcar bicis i motos de lloguer sense que les empreses paguin res a canvi. L'Ajuntament fa mesos que estudia com regular aquesta situació i les companyies es mostren disposades a contribuir econòmicament, però mentrestant proliferen les que reprodueixen la mateixa manera de funcionar.

Aquesta pràctica s'explica perquè les bicis es lloguen a través d'aplicacions d'internet i, malgrat que no està regulat, els aparcaments públics de bicicletes serveixen com a base per recollir-les i estacionar-les un cop ja se n'ha fet ús. La companyia que fins ara havia centralitzat totes les queixes és Donkey Republic, molt focalitzada en el lloguer de bicis per a turistes. Les d'aquesta empresa solen ser de color taronja o negre i, en coherència amb el nom, duen un burro com a símbol. Des del juny s'hi ha afegit una altra companyia, Scoot, que també ha començat a deixar bicis i motos estacionades al carrer. Es promocionen amb missatges suggerents. "Porta'm a casa. El primer trajecte gratis", s'afirma en un dels lemes que llueixen les bicicletes.


Aquesta companyia es diferencia de Donkey Republic perquè es focalitza només cap al barceloní, segons defensen els seus responsables. Això no ha impedit que tant l'una com l'altra hagin estat objecte de diverses accions de protesta contra el turisme massiu i la sobreutilització de l'espai públic. L'última ha estat aquesta mateixa setmana i l'ha reivindicada Arran. Es tracta d'una organització juvenil de l'entorn de la CUP que a principis d'estiu ja va avançar que emprendria noves accions contra el model turístic, de les quals se n'ha denominat turismofòbia. Les de l'estiu de l'any passat van generar una tempesta política a l'Ajuntament. A través d'un vídeo, Arran ha difós que aquesta vegada ha pres diverses bicicletes de Donkey Republic i Scoot i ha anunciat que les sorteja.

Ajornada la creació d'una taxa per a les empreses

A més, la nit entre el 19 i el 20 de juliol desenes de bicicletes de les dues empreses van aparèixer amb cadenats, en una acció que va ser reivindicada a través d'un comunicat anònim. Els responsables van enganxar adhesius a les bicis que denunciaven "l'apropiació de l'espai públic per part d'empreses privades". Aquell dia se celebrava el ple municipal, i el nou regidor de la CUP, Pere Casas, es va estrenar mostrant una bossa de claus que s'havien emprat per cadenar les bicis. A la sessió, el govern d'Ada Colau volia aprovar una taxa per a les empreses de lloguer de bicicletes i de motos que utilitzen l'espai públic per aparcar-les, però la votació es va ajornar per manca de suports.

El consistori vol regular els transports compartits per garantir que "aquests serveis no s'estenen pel municipi sense algun tipus de limitació"

A l'oposició no van veure clar aprovar la taxa sense que encara s'hagi decidit quina regulació ha de tenir aquesta pràctica. El debat s'afegeix als que han sorgit darrerament davant de fenòmens inimaginables no fa gaire anys, raó per la qual la normativa no estava preparada. Segons fonts municipals, l'Ajuntament és conscient que cal regular els serveis del vehicle compartit a la ciutat, i és per això que l'any passat ja va elaborar una diagnosi prèvia "amb la voluntat d'establir algun tipus d'ordenació sobre aquests serveis que faci compatible aquest tipus de mobilitat sense penalitzar l'ús i els elements de l'espai públic". El consistori ha treballat en diverses fórmules després d'analitzar també diversos precedents a Europa.

Entre les solucions més radicals figuren la ciutat britànica de Manchester, on s'ha decidit treure la concessió per a aquests serveis, i Amsterdam, que els ha prohibit a l'espera de veure com n'ordena la utilització. A Barcelona s'estudia regular el servei mitjançant llicències o modificant l'ordenança. Al consistori argumenten que és una normativa complexa i pionera a l'Estat, i per ara segueix buscant la fórmula més adient "per garantir que aquest tipus de serveis no s'estenen pel municipi sense algun tipus de limitació". Les veus que clamen per posar límits solen manifestar-se a través de les xarxes socials, fins al punt que s'havia creat un compte de Twitter específic denominat Donkey Republic Abuses. Bàsicament s'hi mostraven aparcaments de bicis ocupats per les turístiques.

Frustració davant la massificació turística

Va iniciar-se el maig amb aquest nom, després va mutar a Donkey Abuses i a principis d'aquest agost ha estat suspès per Twitter per suplantació d'identitat. El va crear un barceloní que resideix a la Barceloneta, treballa al Raval i que es desplaça amb Bicing. Demana mantenir-se en l'anonimat, així que l'anomenem Xavier. "Porto anys acumulant molta frustració pel turisme massiu i l'ocupació de l'espai públic", confessa, i fa poques setmanes va optar per centrar-se en un dels aspectes que veu més molestos. Considerava que centrant-se en un sol podia fer que la denúncia tingués efectivitat, i aportar un "granet de sorra" contra el fet que s'emprin els aparcaments públics de bicis per al benefici privat.

Un veí de la Barceloneta crea un compte de Twitter, que ha estat suspès, per denunciar l'ús de l'espai públic: "Barcelona ja ha sobrepassat el límit"

En Xavier, que assegura que no va estar vinculat a l'acció de posar cadenats a les bicis, adverteix que les empreses posaran "totes les que puguin" al carrer. "No tenen cap problema de col·lapsar tots els aparcaments", avisa, i tem que la intenció sigui omplir-los amb les seves bicis perquè els barcelonins ja no se'n comprin una sinó que hagin de "consumir" aquestes altres. Subratlla que Donkey Republic, que va néixer a Copenhaguen –i d'on el compte de Twitter d'en Xavier també reproduïa queixes-, opera a altres ciutats d'Europa com Berlín, Munic o Viena, però ell creu que no és el mateix, ja que estan lluny dels nivells de massificació turística de la capital catalana. "No poden fer això a Barcelona perquè ja ha sobrepassat el límit", argumenta.
 

Un tweet amb un aparcament públic ple de bicis de lloguer al costat del monument a Colom.


Aquest barceloní pretén reactivar la seva iniciativa de denúncia a través de les xarxes socials després de les vacances d'estiu. "Molta gent no sap què està passant", sosté. Des de Donkey Republic, que es va desplegar a la capital catalana el 2017, expliquen que estan en contacte amb l'Àrea de Mobilitat de l'Ajuntament i resten a l'espera de com es concreta la regulació. Fonts de la companyia veuen "normal" haver de pagar una taxa per fer ús de l'espai públic, i això malgrat que el Bicing, el servei públic de bicicletes, "rep molts diners" de l'Ajuntament per funcionar. Defensen que la mobilitat compartida és "una solució que la gent utilitza i ha escollit per proveir de transport efectiu tot Barcelona".

Les companyies refusen que sobreocupin el carrer

Reivindiquen que les bicis de la companyia les utilitzen tant turistes com barcelonins més sovint que la majoria de les bicis privades que es mantenen estacionades als aparcaments. Aquest juliol cada bici va registrar una mitjana de 2,66 viatges diaris. Per la seva banda, Scoot va començar a San Francisco i des de fa dos mesos està en plena expansió a Barcelona, que ha escollit com la ciutat per implantar-se a Europa. Ofereixen bicis i motos elèctriques. Segons el Public Affairs Manager d'Scoot, Roger Puigví, hi ha d'haver "una regulació que sigui exigent, però que no limiti" l'expansió d'aquests serveis, i es mostra disposat a finançar nous aparcaments públics de bicis si cal.

Scoot, que ha triat Barcelona per expandir-se per Europa, defensa que hi hagi "una regulació que sigui exigent, però que no limiti"

Malgrat això, Puigví sosté que són una mobilitat sostenible que genera "menys ocupació de l'espai públic" i ho exemplifica amb el fet que cada moto s'utilitza per a mitja desena de viatges al dia. A més, a bona part de Ciutat Vella i Gràcia impedeixen que es puguin aparcar els seus vehicles. Això és possible perquè estan controlats per GPS i l'aplicació impedeix retornar una bici o moto que s'estacioni en alguna de les zones prohibides. Puigví també remarca que l'empresa és "100%" per als barcelonins. Una de les condicions per utilitzar els seus serveis és tenir un DNI espanyol. L'usuari tipus és un adult d'uns 30 anys que va a la feina. És per això que recalca que, malgrat que l'atac de finals de juliol va inutilitzar només una quinzena de bicicletes, "va afectar gent de Barcelona que havia d'anar a treballar".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació