09
d'agost
del
2018
El consumisme alimenta la ferralla. I la ferralla és el vehicle que permet la supervivència dels ferrallers, que tornen a fer-se presents als carrers de Barcelona. El que per a alguns podria semblar una percepció, no és casualitat. Durant els mesos d'estiu, desenes de persones sense papers es desplacen a la capital catalana per sumar-se a aquest infranegoci que hi perviu. Les condicions de treball i els ingressos de la recollida són ínfims, i el que es pot pagar per un carro ple de ferralla ronda els 12 euros.
"Això no arriba per viure", explica a NacióDigital el Kunda. Ell es desplaça cada dia amb tren des de Blanes a Barcelona per buscar tot tipus de metalls. Acostuma a deixar el carro allà on ven el material -a prop d'Arc de Triomf, indica-, tot i que hi ha moltes fàbriques que compren a l'engròs. "Si hi ha productes bons com l'alumini o el coure, es pot aconseguir alguna cosa, però el ferro no genera diners", lamenta.
Per molt que sigui desgastant i mal pagada, al Kunda aquesta feina li agrada. Diu que es pot fer a l'aire lliure i li permet mantenir-se en forma. Ell té papers, però assumeix que és "molt difícil trobar altres coses". Amb la ferralla, "uns dies guanyes i altres no", afirma. És un dels centenars de ferrallers que es guanyen la vida patrullant els carrers de Barcelona.
Amb més indignació ho viu el Madi, que només fa un any que va arribar del Camerun. Els primers mesos a l'Estat els va passar a Còrdova, i des d'allà va viatjar fins a Bilbao i, finalment, a Barcelona. "Jo no tinc papers, però m'agradaria perquè vull treballar", declara, abans de deixar clar que recollir ferralla és l'única alternativa que té. Amb només 22 anys, ja sap què és viure al carrer i mantenir-se amb poc menjar. Conjuntament amb 50 persones més, passa les nits als Jardins de Sant Pau del Camp, al districte de Ciutat Vella. Allà hi ha zones d'ombra, i una font que els serveix per poder-se rentar i hidratar. Els carros i la ferralla delimiten el seu espai. "M'agradaria ser mecànic o electricista", explica. El Madi és jove, però no té papers, i això suposa un problema. A Barcelona només sobreviu i, de moment, no troba alternatives. A la ciutat hi ha altres zones que s'estan convertint en assentaments. A prop del Teatre Nacional de Catalunya ja s'acumulen desenes de persones.
Alencop i legalitzar la recollida de ferralla
Alencop és una cooperativa d'iniciativa social que va néixer a Barcelona el 2015 per assegurar condicions de treball dignes d'algunes persones que es guanyaven la vida recollint ferralla. La majoria ocupaven naus en els mediàtics assentaments dels carrers Puigcerdà, Pujades o Zamora. Es tractava d'espais ocupats que l'Ajuntament de Barcelona va desallotjar sota una forta polèmica ciutadana. Allà, centenars de persones van haver de ser ateses per entitats socials, i va ser en aquest moment, quan es va promoure la creació d'una cooperativa legal.
"El nom de la cooperativa Alencop va sortir d'alehop, com si algú digués: aixeca't", relata a NacióDigital Joseph Amba, del Camerun i un dels responsables de l'empresa que ja compta amb uns 25 treballadors del Senegal, Mali, Guinea Conakry, Guinea Bissau, Nigèria o Ghanna. La legalització d'aquest projecte els ha permès -amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona- regularitzar la situació laboral d'una vintena de persones i donar-los una alternativa d'ingressos i habitatge estable. El 2015 van rebre un curs sobre deixalles i reciclatge, i poc després van començar a treballar.
"Al principi va ser difícil perquè tots els diumenges havíem de trobar alguna cosa per treballar durant la setmana", relata. L'ajuda dels veïns i el boca orella es van convertir en els seus màxims aliats, i avui dia reben una mitjana de sis trucades al dia, que gestionen de dilluns a dissabte. Marieme Diama Diakite és l'única dona de la cooperativa i l'encarregada d'atendre els ciutadans que volen desfer-se dels mobles o electrodomèstics. El negoci, precisa, va començar poc a poc al districte de Sant Martí, i s'ha anat ampliant a Sant Andreu, Nou Barris i l'Eixample dreta, amb l'objectiu de diversificar-se cap a Sants i finalment cobrir tot Barcelona.
Els serveis que ofereix la cooperativa és la recollida gratuïta de la ferralla o mobles, el buidatge de pisos o naus, la restauració, la sensibilització i ara la venda, amb una petita botiga en un polígon de Bon Pastor. Els socis s'organitzen amb una flota d'un petit camió i tres tricicles, tot i que intenten moure's amb bicicleta per gastar el menys possible: "Sortir d'un assentament i tenir casa i papers és una oportunitat; molts volen entrar en la cooperativa, però el problema és que el negoci creix, però no podem ampliar-lo més".
Suport públic al negoci de la ferralla
El nombre de persones que es dediquen al negoci de la ferralla es desconeix, segons reconeix a NacióDigital l'Ajuntament de Barcelona, que té constància que la major part de ferrallers estan en circumstàncies irregulars. Tot i això, propostes com la cooperativa Alencop intenten posar les bases de la seva regularització. Respecte d'aquesta, precisa la directora de desenvolupament socioeconòmic de Barcelona Activa, Emília Pallàs, s'ha intentat donar una "cobertura integral" que permeti abordar la situació des dels ingressos i l'ocupació, fins a l'habitatge, les necessitats alimentàries i els drets fonamentals.
Barcelona Activa, doncs, ajuda econòmicament aquesta cooperativa, amb el handicap que la recollida de ferralla només està permesa a domicili i mai al carrer. Segons explica Pallàs, durant el 2016 es van aconseguir 129.000 euros d'ingressos a la cooperativa, mentre que aquest any se'n preveuen 338.000, i el 2019 es planteja el repte en 480.000. D'aquesta manera, el pressupost que l'Ajuntament de Barcelona hi destina va decreixent: si el 2016 es va aportar un 80% de fons públics, el 2019 es pretén que només s'hi destini el 40%.
La situació, però, és crítica a la ciutat. Cada vegada hi ha més ferrallers, i tornen a cronificar-se els assentaments desensesostre, alerten entitats socials. De moment, el consistori no es planteja impulsar noves cooperatives, tot i que asseguren ser conscients de la problemàtica. "Estem treballant amb drets socials amb un projecte específic ocupacional", justifica Pallàs, que considera que la solució global ha de ser a llarg termini i de forma transversal.
En aquest punt, l'infranegoci de la ferralla continua fent-se, majoritàriament, de forma irregular. Els carros plens de ferros ocupen el carrer, la calor arriba i la situació s'agreuja. La jornada laboral aporta 12 euros al dia. Això, si hi ha prou ferro i sort.
"Això no arriba per viure", explica a NacióDigital el Kunda. Ell es desplaça cada dia amb tren des de Blanes a Barcelona per buscar tot tipus de metalls. Acostuma a deixar el carro allà on ven el material -a prop d'Arc de Triomf, indica-, tot i que hi ha moltes fàbriques que compren a l'engròs. "Si hi ha productes bons com l'alumini o el coure, es pot aconseguir alguna cosa, però el ferro no genera diners", lamenta.
Per molt que sigui desgastant i mal pagada, al Kunda aquesta feina li agrada. Diu que es pot fer a l'aire lliure i li permet mantenir-se en forma. Ell té papers, però assumeix que és "molt difícil trobar altres coses". Amb la ferralla, "uns dies guanyes i altres no", afirma. És un dels centenars de ferrallers que es guanyen la vida patrullant els carrers de Barcelona.
Amb només 22 anys, el Madi ja sap què és viure al carrer i mantenir-se amb poc menjar; és ferraller i passa les nits als Jardins de Sant Pau del Camp, al districte de Ciutat Vella
Amb més indignació ho viu el Madi, que només fa un any que va arribar del Camerun. Els primers mesos a l'Estat els va passar a Còrdova, i des d'allà va viatjar fins a Bilbao i, finalment, a Barcelona. "Jo no tinc papers, però m'agradaria perquè vull treballar", declara, abans de deixar clar que recollir ferralla és l'única alternativa que té. Amb només 22 anys, ja sap què és viure al carrer i mantenir-se amb poc menjar. Conjuntament amb 50 persones més, passa les nits als Jardins de Sant Pau del Camp, al districte de Ciutat Vella. Allà hi ha zones d'ombra, i una font que els serveix per poder-se rentar i hidratar. Els carros i la ferralla delimiten el seu espai. "M'agradaria ser mecànic o electricista", explica. El Madi és jove, però no té papers, i això suposa un problema. A Barcelona només sobreviu i, de moment, no troba alternatives. A la ciutat hi ha altres zones que s'estan convertint en assentaments. A prop del Teatre Nacional de Catalunya ja s'acumulen desenes de persones.
Un cercador de ferralla amb el seu carro, al centre de Barcelona Foto: Albert Alcaide
Alencop i legalitzar la recollida de ferralla
Alencop és una cooperativa d'iniciativa social que va néixer a Barcelona el 2015 per assegurar condicions de treball dignes d'algunes persones que es guanyaven la vida recollint ferralla. La majoria ocupaven naus en els mediàtics assentaments dels carrers Puigcerdà, Pujades o Zamora. Es tractava d'espais ocupats que l'Ajuntament de Barcelona va desallotjar sota una forta polèmica ciutadana. Allà, centenars de persones van haver de ser ateses per entitats socials, i va ser en aquest moment, quan es va promoure la creació d'una cooperativa legal.
"El nom de la cooperativa Alencop va sortir d'alehop, com si algú digués: aixeca't", relata a NacióDigital Joseph Amba, del Camerun i un dels responsables de l'empresa que ja compta amb uns 25 treballadors del Senegal, Mali, Guinea Conakry, Guinea Bissau, Nigèria o Ghanna. La legalització d'aquest projecte els ha permès -amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona- regularitzar la situació laboral d'una vintena de persones i donar-los una alternativa d'ingressos i habitatge estable. El 2015 van rebre un curs sobre deixalles i reciclatge, i poc després van començar a treballar.
Alencop està formada per 25 treballadors del Camerún, el Senegal, Mali, Guinea Conakry, Guinea Bissau, Nigèria o Ghanna, entre d'altres
"Al principi va ser difícil perquè tots els diumenges havíem de trobar alguna cosa per treballar durant la setmana", relata. L'ajuda dels veïns i el boca orella es van convertir en els seus màxims aliats, i avui dia reben una mitjana de sis trucades al dia, que gestionen de dilluns a dissabte. Marieme Diama Diakite és l'única dona de la cooperativa i l'encarregada d'atendre els ciutadans que volen desfer-se dels mobles o electrodomèstics. El negoci, precisa, va començar poc a poc al districte de Sant Martí, i s'ha anat ampliant a Sant Andreu, Nou Barris i l'Eixample dreta, amb l'objectiu de diversificar-se cap a Sants i finalment cobrir tot Barcelona.
La seu de la cooperativa Alencop. Foto: Albert Alcaide
Els serveis que ofereix la cooperativa és la recollida gratuïta de la ferralla o mobles, el buidatge de pisos o naus, la restauració, la sensibilització i ara la venda, amb una petita botiga en un polígon de Bon Pastor. Els socis s'organitzen amb una flota d'un petit camió i tres tricicles, tot i que intenten moure's amb bicicleta per gastar el menys possible: "Sortir d'un assentament i tenir casa i papers és una oportunitat; molts volen entrar en la cooperativa, però el problema és que el negoci creix, però no podem ampliar-lo més".
Suport públic al negoci de la ferralla
El nombre de persones que es dediquen al negoci de la ferralla es desconeix, segons reconeix a NacióDigital l'Ajuntament de Barcelona, que té constància que la major part de ferrallers estan en circumstàncies irregulars. Tot i això, propostes com la cooperativa Alencop intenten posar les bases de la seva regularització. Respecte d'aquesta, precisa la directora de desenvolupament socioeconòmic de Barcelona Activa, Emília Pallàs, s'ha intentat donar una "cobertura integral" que permeti abordar la situació des dels ingressos i l'ocupació, fins a l'habitatge, les necessitats alimentàries i els drets fonamentals.
El nombre de persones que es dediquen al negoci de la ferralla es desconeix, segons l'Ajuntament de Barcelona, tot i que hi ha propostes que intenten posar les bases de la seva legalització
Barcelona Activa, doncs, ajuda econòmicament aquesta cooperativa, amb el handicap que la recollida de ferralla només està permesa a domicili i mai al carrer. Segons explica Pallàs, durant el 2016 es van aconseguir 129.000 euros d'ingressos a la cooperativa, mentre que aquest any se'n preveuen 338.000, i el 2019 es planteja el repte en 480.000. D'aquesta manera, el pressupost que l'Ajuntament de Barcelona hi destina va decreixent: si el 2016 es va aportar un 80% de fons públics, el 2019 es pretén que només s'hi destini el 40%.
Thiam Kante i Joseph Amba, membres de la cooperativa Alencop. Foto: Albert Alcaide
La situació, però, és crítica a la ciutat. Cada vegada hi ha més ferrallers, i tornen a cronificar-se els assentaments desensesostre, alerten entitats socials. De moment, el consistori no es planteja impulsar noves cooperatives, tot i que asseguren ser conscients de la problemàtica. "Estem treballant amb drets socials amb un projecte específic ocupacional", justifica Pallàs, que considera que la solució global ha de ser a llarg termini i de forma transversal.
En aquest punt, l'infranegoci de la ferralla continua fent-se, majoritàriament, de forma irregular. Els carros plens de ferros ocupen el carrer, la calor arriba i la situació s'agreuja. La jornada laboral aporta 12 euros al dia. Això, si hi ha prou ferro i sort.