08
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
10
d'agost
a la
13:24h
La capsa judicial que guardava els secrets dels atemptats de Barcelona i Cambrils s'ha obert, i les respostes sobre què va passar els voltants del 17 d'agost comencen a aflorar. Malgrat que hi ha una part del sumari que encara és secreta, l'Audiència Nacional ha fet públiques algunes informacions que ajuden a reconstruir la història i conèixer les motivacions dels joves per acabar amb la vida de 16 persones i deixar-ne ferides moltes més. Els detalls del sumari, que surten a la llum dies abans de la commemoració del primer aniversari dels atemptats, revelen imatges, escoltes telefòniques i interrogatoris policials. Aquests en són els detalls més rellevants.
1. Quins objectius tenien més enllà de la Rambla?
Els atemptats van tenir lloc a la Rambla de Barcelona i a la zona del port de Cambrils, tot i que va ser la inesperada explosió d'Alcanar el que va precipitar els fets i va estroncar els plans que durant mesos s'havien anat cuinant. Malgrat que no es coneix l'objectiu principal de la cèl·lula gihadista, diverses informacions i fotografies mostren com els joves s'havien interessat per organitzar un atemptat en espais de gran aglomeració de gent, com la Sagrada Família o el Camp Nou el dia 20 d'agost, precisament quan el Barça es va enfrontar al Betis en el primer partit de la Lliga de la temporada passada. Els membres de la cèl·lula van estudiar els accessos i els horaris per accedir a l'estadi.
No obstant això, fotografies recollides en el sumari també revelen que els joves van estudiar els accessos de la Torre Eiffel de París, i que van buscar 43 vegades en tan sols 25 minuts el terme "sagradafamilia 2017" i 38 cops en només dotze minuts "sagrada família metro station". Aquesta informació apareix després del buidatge d'un dels mòbils que es va trobar entre les runes de l'explosió d'Alcanar, i que els terroristes van comprar amb un nom fals l'11 de juliol. L'aparell el va rebre a casa Mohamed Hichamy, un dels integrants de la cèl·lula. A través d'aquest telèfon també es van detectar nombroses cerques sobre mètodes per atemptar, segons recull el sumari, fent referència a verins i explosius, així com altres possibles objectius per a la massacre, com espais esportius, discoteques o sales de festes.
Concretament, els Mossos van detectar recerques referides a l'estadi de l'Espanyol i el de Montilivi, l'aforament de la discoteca Colossos de Lloret de Mar (la Selva) -on hi caben 1.800 persones-, o el festival de Benicàssim Rototom Sunsplash European Reggae, la festa major de Sitges o les sales de festes Razzmatazz, Bagdad i Pachá de Barcelona. Tots aquests objectius buscarien implicar un gran nombre de víctimes i "criticar la manera de viure occidental, que mitjançant la música i els espectacles distreuen els musulmans de les seves veritables preocupacions", conclou la policia.
2. Què passava a la casa d'Alcanar?
La casa d'Alcanar era el principal centre d'operacions dels terroristes. L'habitatge, situat a l'urbanització Montecarlo, va ser el quarter general de tots els plans i també també el laboratori de les armilles bomba i granades de mà que s'havien d'utilitzar en el gran cop. El material explosiu que els joves manipulaven quan es va produir l'explosió és conegut amb el malnom de "mare de Satanàs", un potent component químic conformat per peròxid d'acetona (TATP) i utilitzat per Estat Islàmic en els atemptats d'Europa dels últims anys. També hi havia una vintena de bombones de butà -que haguessin servit per amplificar l'abast de l'atac-, a través d'un camió bomba.
En les fotografies incloses en el sumari es poden veure els joves manipulant els explosius, així com les bosses de TATP assecant-se al sol o en diferents sales de l'habitatge. En aquestes mateixes imatges d'Alcanar s'observen alguns dels terroristes que van morir allà mateix, però també el conductor de la furgoneta de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, que estava empadronat en aquesta casa. Segons la declaració d'alguns veïns de la zona que consta al sumari, en aquest emplaçament també s'hi va deixar veure Driss El Oukabir, un dels acusats empresonats però que s'havia desvinculat dels atemptats. A la casa d'Alcanar va morir Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll, i un dels suposats cervells de la cèl·lula terrorista.
L'elaboració d'explosius es va iniciar, en un principi, en un pis d'un bloc de Ripoll. La manca d'espai i la forta olor que desprenien les combinacions químiques van obligar els terroristes a canviar els plans, motiu pel qual es va buscar la nova ubicació d'Alcanar. Malgrat que no s'ha pogut concretar qui dirigia la fabricació dels explosius -es van trobar manuals i se sospita d'Es Satty-, existeixen vídeos en els quals es veuen els joves elaborant les bombes amb total lleugeresa i actitud desenfadada. Un dels símbols més repetits en aquestes imatges és la dels joves aixecant el dit índex, senyal dels combatents salafistes.
3. Com es va finançar la cèl·lula?
Per comprar el material necessari per fabricar el peròxid d'acetona, adquirir bombones de butà i llogar furgonetes, la cèl·lula gihadista necessitava recursos econòmics. La reconstrucció dels moviments dels joves indica que, en les setmanes prèvies, es van desplaçar fins a Vinaròs per vendre-hi joies, per les quals van rebre 2.530 euros en tres operacions efectuades per Youssef Aalla i Mohamed Houli. La sospita que aquest material fos robat va posar en alerta una de les venedores, que va frenar una quarta transacció. Aquests moviments, en tot cas, van començar el 12 d'agost, es van allargar fins el dia abans del atemptats i van anar en paral·lel a la retirada de diners des de caixers.
En concret, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy van treure efectiu des de Sant Carles de la Ràpita. Aquest últim, segons puntualitza el sumari, va fer durant anys transferències mensuals d'entre 500 i 1.000 euros a un compte corrent alemany. Això va motivar una investigació per part de l'entitat bancària -en aquest cas l'extinta CatalunyaCaixa-, que segons un informe dels Mossos d'Esquadra -citat pel diari El País- no va aportar "dades rellevants". Els recursos en efectiu es complementaven amb microcrèdits que un dels membres de la cèl·lula -Hichamy, segons els informes policials- va demanar des de l'abril.
En concret, segons les dades incloses dins del sumari, Mohamed Houli es va posar en contacte des de l'abril amb companyies de l'estil DineroRapid i Moneyman. Un dels seus companys, Hichamy, havia fet trucades a Cofidis amb la mateixa voluntat de demanar microcrèdits per finançar la compra dels materials necessaris per manufacturar els explosius. Algunes de les compres es van voler fer a través de Wallapop, on pretenien adquirir bombones de butà amb les quals magnificar explosions.
4. Quina implicació van tenir en els atemptats els que no van morir?
A Driss Oukabir el van detenir la mateixa tarda del 17-A, quan es dirigia cap als Mossos a denunciar que li havien robat la documentació. És el germà de Moussa Oukabir, el menor d'edat que en un primer moment es va identificar com a conductor de la furgoneta. Dos testimonis protegits van contradir aquesta versió en una declaració aquest dilluns a l'Audiència Nacional: Driss Oukabir era un habitual de la casa d'Alcanar en la qual es van preparar els explosius, i se'l va veure amb Abouyaaqoub en un bar de Tona el dia abans dels atemptats.
Segons el testimoni protegit, Oukabir tenia actitud de "lideratge", com si estigués intentant convèncer el seu company de fer alguna cosa. En tot moment van estar vigilant la furgoneta blanca aparcada a fora i abaixaven la veu quan se'ls acostava algun altre client del bar. La parella de Driss va declarar davant dels Mossos que, setmanes abans dels atemptats, es va desplaçar al Marroc per "desconnectar". Aquesta noia va patir assetjament masclista per part del presumpte integrant de la cèl·lula, que va anar a judici per aquesta qüestió.
Mohamed Houli és l'altre membre de la cèl·lula que va sobreviure a l'explosió d'Alcanar. En el moment de la detonació, es trobava a la terrassa i les ferides el van portar a l'hospital, on va ser detingut després de les primeres investigacions, quan es va negar a donar informació sobre què feia al xalet destruït per la deflagració. En les declaracions davant dels Mossos, Houli ha volgut fer saber que l'imam Es Satty és el responsable de l'atemptat i que ell era partidari de fer explotar el material que tenien preparat de nit, per tal de causar menys víctimes mortals. Ha estat una part clau de la investigació perquè ha explicat a la policia que el grup pretenia atemptar a gran escala contra monuments de Barcelona. Segons ell, en el moment de l'atemptat només feia dos mesos que formava part de la cèl·lula.
Durant els últims mesos els Mossos també investiguen un home de 40 anys -ara en parador desconnegut- que diversos veïns de Ripoll relacionen amb Es Satty i que, segons consta al sumari, va realitzar diverses reunions amb l'imam de Ripoll. Consideren que la seva figura podria ser clau per determinar l'estructura de la cèl·lula gihadista. Un altre dels assumptes pendents és l'existència d'una presumpte grup francès que, segons Houli, estava disposat a atemptar a Espanya.
5. Com va ser la fuga de Younes Abouyaaqoub?
L'atropellament massiu a la Rambla es va improvisar. No era el pla preferent dels membres del grup, tot i que els esdeveniments d'Alcanar van obligar a canviar de plans i objectius. Younes Abouyaaqoub va ser l'encarregat de portar a terme l'atemptat a Barcelona amb la furgoneta blanca que s'havia llogat prèviament. A les 16.50 hores, aquest vehicle va entrar pel mig del vial i va començar a fer giragonses mentre envestia vianants a gran velocitat.
Durant uns 600 metres, la furgoneta va recórrer la Rambla fent cops de volant per causar més impacte i més víctimes. Es va aturar just sobre el mural de Joan Miró. Enmig del caos, Abouyaaqoub va fugir en direcció a la Boqueria. Durant aquesta fugida, el terrorista es va creuar amb un turista italià -a qui el jove va avisar que tenia una bomba-. A la plaça de la Gardunya, també es va creuar amb un agent dels Mossos d'Esquadra alertat per l'atemptat i que es dirigia ràpidament cap a la Rambla. Els dos testimonis van assegurar que Abouyaaqoub havia mostrat notòries senyals de satisfacció.
Mentre els rumors omplien les xarxes i els agents desplegaven el dispositiu policial, el terrorista va aconseguir arribar a peu fins a la Zona Universitària, on va apunyalar el jove Pau Pérez, a qui va robar el vehicle que va utilitzar per escapar per la Diagonal en direcció Tarragona. Allà, però, va topar amb un control policial i va acabar atropellant un policia. A Sant Just Desvern, va abandonar el cotxe -amb el cadàver de Pérez dins del vehicle- i va continuar a peu per vies secundàries per evitar els controls policials. En aquest camí va canviar-se la roba -la imatge que va transcendir d'ell era amb una samarreta de ratlles blanques i blaves-, i es va dirigir cap a Subirats (Alt Penedès) per la N-340.
Les càmeres d'una gasolinera van captar la seva presència, tot i que no va ser fins el 21 d'agost, quan va intentar robar el cotxe d'una dona i es va amagar en una masia de la zona, que els Mossos van encerclar-lo. L'avís d'una veïna que el va reconèixer al costat d'una vinya va ser clau per a la policia. Quatre dies després de l'atac, Abouyaaqoub va ser abatut.
6. Quins eren els vincles d'Es Satty amb el CNI
La confirmació va arribar gràcies a un informe d'Institucions Penitenciàries inclòs en el sumari: l'imam de Ripoll va rebre quatre vegades la visita de dos agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i dos de la Guàrdia Civil mentre estava empresonat a Castelló per tràfic de drogues. Aquestes visites es van produir entre el 2012 i el 2014. Es Satty ja estava en el radar de la lluita antiterrorista perquè tenia vincles amb una cèl·lula que operava a Vilanova i la Geltrú, de manera que el CNI -segons una informació publicada a El País el novembre passat- coneixia perfectament la seva existència.
El director de l'agència, Fèlix Sanz Roldán, va haver de donar explicacions al Congrés dels Diputats per la relació amb el cervell dels atemptats. La cambra baixa, amb els vots del PP i del PSOE, ha evitat la formació d'una comissió d'investigació per aclarir què va passar exactament el 17-A. El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, aporta un informe al sumari en el qual nega qualsevol vincle entre l'imam i el CNI.
7. Quina era la influència de l'imam sobre els joves?
Hi ha una dada irrebatible en tot el sumari: els joves es van començar a radicalitzar en el moment en què Es Satty va arribar a Ripoll. Segons els testimonis recollits en la causa, el primer en acostar-se a les proclames gihadistes de l'imam va ser Youssef Aalla. Va passar de ser un noi "alegre" a una "persona freda que la va deixar de saludar i no mirava les dones". Una versió que també confirmen dos cosins dels germans Oukabir. El pare del mateix Youssef, segons l'informació publicada per l'ACN, també reconeix el canvi del seu fill, que descriu com una persona "problemàtica" i que va canviar d'actitud amb l'arribada de l'imam el 2015. El pare va explicar que consumia substàncies estupefaents i bevia alcohol fins que va començar a anar a la mesquita i va canviar completament d'hàbits.
El progenitor dels Aalla també va descriure davant dels Mossos com l'imam estava "sempre amb els nens", que segons ell passaven massa temps a la mesquita. En canvi, la mare assegura que no va notar canvis en els seus fills. També nega que el seu fill Said li digués que anava a fer una "cosa molt greu", tal com assegura un altre familiar que la pròpia mare li havia relatat. Segons es va publicar després dels atemptats, l'imam els havia captat fora de la mesquita i es reunia amb ells en una furgoneta, lluny de la comunitat.
El cunyat dels germans Omar i Mohamed Hichamy també constata que l'arribada de l'imam va provocar canvis en els joves. Diu que amb la presència d'Es Satty a Ripoll, el seu cunyat Mohamed es va tornar més religiós i que, posteriorment, també li va passar a Omar. Mohamed també li va relatar que tenien una casa a la platja -la d'Alcanar- i que fins i tot hi havia estat en companyia de l'imam durant una setmana sencera després del Ramadà del 2016. El germà petit de Mohamed Houli parla d'un canvi d'actitud dels joves, que van deixar de dir paraulotes, eren més religiosos i van "canviar la manera de tractar les dones".
8. Com eren els sermons de l'imam a la mesquita?
La germana de Driss i Moussa Oukabir va ser taxativa quan va declarar davant la policia: Es Satty feia uns sermons "radicals" en què "parlava obertament i per l'altaveu de la gihad i la lluita armada, per la qual s'havia de matar els infidels". També va revelar que, per l'imam, "la gihad s'havia de fer sense demanar res a canvi". Aquestes paraules contrasten amb el que assenyalava la comunitat d'Annour, que va ser l'encarregada de contractar l'imam. "Es tracta d'una persona normal que no va emetre mai cap missatge radical", sostenia quatre dies després del 17-A el president de la comunitat islàmica d'Annour, Ali Assid. També va explicar que Es Satty va abandonar la plaça quan se li va denegar un permís de tres mesos per anar al Marroc després del Ramadà de l'any passat.
Des del primer moment van començar a transcendir informacions segons les quals l'imam havia estat vetat a Vilvoorde (Bèlgica), per les sospites que aixecava el seu currículum. Segons els responsables locals, no disposava de cap documentació que l'acredités com a imam i es va negar a respondre preguntes sobre el seu passat. Hans Bonte, alcalde de la localitat, va indicar que havia contactat amb autoritats espanyoles, però assenyala que no els constava cap vincle amb organitzacions terroristes.
La parella del propietari del locutori de Ripoll, Sahl El Karib -en llibertat provisional- va indicar davant la policia que havia escoltat a parlar de l'imam i que "estava relacionat amb temes de terrorisme i era molt radical". Dos testimonis protegits avalen aquesta tesi. Un d'ells assenyala els "habituals" viatges a Bèlgica i al Marroc de l'imam i assegura que tenia armes de foc o passaports falsos. L'altre el recorda de la seva època a la mesquita de Vilanova i la Geltrú, on parlava de la guerra, els conflictes d'Afganistan i de la "necessitat" de col·laborar amb l'Estat Islàmic.
1. Quins objectius tenien més enllà de la Rambla?
Els atemptats van tenir lloc a la Rambla de Barcelona i a la zona del port de Cambrils, tot i que va ser la inesperada explosió d'Alcanar el que va precipitar els fets i va estroncar els plans que durant mesos s'havien anat cuinant. Malgrat que no es coneix l'objectiu principal de la cèl·lula gihadista, diverses informacions i fotografies mostren com els joves s'havien interessat per organitzar un atemptat en espais de gran aglomeració de gent, com la Sagrada Família o el Camp Nou el dia 20 d'agost, precisament quan el Barça es va enfrontar al Betis en el primer partit de la Lliga de la temporada passada. Els membres de la cèl·lula van estudiar els accessos i els horaris per accedir a l'estadi.
No obstant això, fotografies recollides en el sumari també revelen que els joves van estudiar els accessos de la Torre Eiffel de París, i que van buscar 43 vegades en tan sols 25 minuts el terme "sagradafamilia 2017" i 38 cops en només dotze minuts "sagrada família metro station". Aquesta informació apareix després del buidatge d'un dels mòbils que es va trobar entre les runes de l'explosió d'Alcanar, i que els terroristes van comprar amb un nom fals l'11 de juliol. L'aparell el va rebre a casa Mohamed Hichamy, un dels integrants de la cèl·lula. A través d'aquest telèfon també es van detectar nombroses cerques sobre mètodes per atemptar, segons recull el sumari, fent referència a verins i explosius, així com altres possibles objectius per a la massacre, com espais esportius, discoteques o sales de festes.
Els terroristes van interessar-se en la Sagrada Família, el Camp Nou, discoteques de la costa i de Barcelona, i també la Torre Eiffel
Concretament, els Mossos van detectar recerques referides a l'estadi de l'Espanyol i el de Montilivi, l'aforament de la discoteca Colossos de Lloret de Mar (la Selva) -on hi caben 1.800 persones-, o el festival de Benicàssim Rototom Sunsplash European Reggae, la festa major de Sitges o les sales de festes Razzmatazz, Bagdad i Pachá de Barcelona. Tots aquests objectius buscarien implicar un gran nombre de víctimes i "criticar la manera de viure occidental, que mitjançant la música i els espectacles distreuen els musulmans de les seves veritables preocupacions", conclou la policia.
2. Què passava a la casa d'Alcanar?
La casa d'Alcanar era el principal centre d'operacions dels terroristes. L'habitatge, situat a l'urbanització Montecarlo, va ser el quarter general de tots els plans i també també el laboratori de les armilles bomba i granades de mà que s'havien d'utilitzar en el gran cop. El material explosiu que els joves manipulaven quan es va produir l'explosió és conegut amb el malnom de "mare de Satanàs", un potent component químic conformat per peròxid d'acetona (TATP) i utilitzat per Estat Islàmic en els atemptats d'Europa dels últims anys. També hi havia una vintena de bombones de butà -que haguessin servit per amplificar l'abast de l'atac-, a través d'un camió bomba.
En les fotografies incloses en el sumari es poden veure els joves manipulant els explosius, així com les bosses de TATP assecant-se al sol o en diferents sales de l'habitatge. En aquestes mateixes imatges d'Alcanar s'observen alguns dels terroristes que van morir allà mateix, però també el conductor de la furgoneta de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, que estava empadronat en aquesta casa. Segons la declaració d'alguns veïns de la zona que consta al sumari, en aquest emplaçament també s'hi va deixar veure Driss El Oukabir, un dels acusats empresonats però que s'havia desvinculat dels atemptats. A la casa d'Alcanar va morir Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll, i un dels suposats cervells de la cèl·lula terrorista.
Youssef Aalla i Younes Abouyaaqoub col·loquen cilindres amb explosius en una armilla bomba
L'elaboració d'explosius es va iniciar, en un principi, en un pis d'un bloc de Ripoll. La manca d'espai i la forta olor que desprenien les combinacions químiques van obligar els terroristes a canviar els plans, motiu pel qual es va buscar la nova ubicació d'Alcanar. Malgrat que no s'ha pogut concretar qui dirigia la fabricació dels explosius -es van trobar manuals i se sospita d'Es Satty-, existeixen vídeos en els quals es veuen els joves elaborant les bombes amb total lleugeresa i actitud desenfadada. Un dels símbols més repetits en aquestes imatges és la dels joves aixecant el dit índex, senyal dels combatents salafistes.
3. Com es va finançar la cèl·lula?
Per comprar el material necessari per fabricar el peròxid d'acetona, adquirir bombones de butà i llogar furgonetes, la cèl·lula gihadista necessitava recursos econòmics. La reconstrucció dels moviments dels joves indica que, en les setmanes prèvies, es van desplaçar fins a Vinaròs per vendre-hi joies, per les quals van rebre 2.530 euros en tres operacions efectuades per Youssef Aalla i Mohamed Houli. La sospita que aquest material fos robat va posar en alerta una de les venedores, que va frenar una quarta transacció. Aquests moviments, en tot cas, van començar el 12 d'agost, es van allargar fins el dia abans del atemptats i van anar en paral·lel a la retirada de diners des de caixers.
En concret, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy van treure efectiu des de Sant Carles de la Ràpita. Aquest últim, segons puntualitza el sumari, va fer durant anys transferències mensuals d'entre 500 i 1.000 euros a un compte corrent alemany. Això va motivar una investigació per part de l'entitat bancària -en aquest cas l'extinta CatalunyaCaixa-, que segons un informe dels Mossos d'Esquadra -citat pel diari El País- no va aportar "dades rellevants". Els recursos en efectiu es complementaven amb microcrèdits que un dels membres de la cèl·lula -Hichamy, segons els informes policials- va demanar des de l'abril.
En concret, segons les dades incloses dins del sumari, Mohamed Houli es va posar en contacte des de l'abril amb companyies de l'estil DineroRapid i Moneyman. Un dels seus companys, Hichamy, havia fet trucades a Cofidis amb la mateixa voluntat de demanar microcrèdits per finançar la compra dels materials necessaris per manufacturar els explosius. Algunes de les compres es van voler fer a través de Wallapop, on pretenien adquirir bombones de butà amb les quals magnificar explosions.
4. Quina implicació van tenir en els atemptats els que no van morir?
A Driss Oukabir el van detenir la mateixa tarda del 17-A, quan es dirigia cap als Mossos a denunciar que li havien robat la documentació. És el germà de Moussa Oukabir, el menor d'edat que en un primer moment es va identificar com a conductor de la furgoneta. Dos testimonis protegits van contradir aquesta versió en una declaració aquest dilluns a l'Audiència Nacional: Driss Oukabir era un habitual de la casa d'Alcanar en la qual es van preparar els explosius, i se'l va veure amb Abouyaaqoub en un bar de Tona el dia abans dels atemptats.
Segons el testimoni protegit, Oukabir tenia actitud de "lideratge", com si estigués intentant convèncer el seu company de fer alguna cosa. En tot moment van estar vigilant la furgoneta blanca aparcada a fora i abaixaven la veu quan se'ls acostava algun altre client del bar. La parella de Driss va declarar davant dels Mossos que, setmanes abans dels atemptats, es va desplaçar al Marroc per "desconnectar". Aquesta noia va patir assetjament masclista per part del presumpte integrant de la cèl·lula, que va anar a judici per aquesta qüestió.
Driss Oukabir va ser vist a la casa d'Alcanar i el dia anterior dels atemptats amb l'autor de l'atropellament; Mohamed Houli ha alertat de l'existència d'una cèl·lula francesa interessada en actuar a Espanya
Mohamed Houli és l'altre membre de la cèl·lula que va sobreviure a l'explosió d'Alcanar. En el moment de la detonació, es trobava a la terrassa i les ferides el van portar a l'hospital, on va ser detingut després de les primeres investigacions, quan es va negar a donar informació sobre què feia al xalet destruït per la deflagració. En les declaracions davant dels Mossos, Houli ha volgut fer saber que l'imam Es Satty és el responsable de l'atemptat i que ell era partidari de fer explotar el material que tenien preparat de nit, per tal de causar menys víctimes mortals. Ha estat una part clau de la investigació perquè ha explicat a la policia que el grup pretenia atemptar a gran escala contra monuments de Barcelona. Segons ell, en el moment de l'atemptat només feia dos mesos que formava part de la cèl·lula.
Durant els últims mesos els Mossos també investiguen un home de 40 anys -ara en parador desconnegut- que diversos veïns de Ripoll relacionen amb Es Satty i que, segons consta al sumari, va realitzar diverses reunions amb l'imam de Ripoll. Consideren que la seva figura podria ser clau per determinar l'estructura de la cèl·lula gihadista. Un altre dels assumptes pendents és l'existència d'una presumpte grup francès que, segons Houli, estava disposat a atemptar a Espanya.
5. Com va ser la fuga de Younes Abouyaaqoub?
L'atropellament massiu a la Rambla es va improvisar. No era el pla preferent dels membres del grup, tot i que els esdeveniments d'Alcanar van obligar a canviar de plans i objectius. Younes Abouyaaqoub va ser l'encarregat de portar a terme l'atemptat a Barcelona amb la furgoneta blanca que s'havia llogat prèviament. A les 16.50 hores, aquest vehicle va entrar pel mig del vial i va començar a fer giragonses mentre envestia vianants a gran velocitat.
Durant uns 600 metres, la furgoneta va recórrer la Rambla fent cops de volant per causar més impacte i més víctimes. Es va aturar just sobre el mural de Joan Miró. Enmig del caos, Abouyaaqoub va fugir en direcció a la Boqueria. Durant aquesta fugida, el terrorista es va creuar amb un turista italià -a qui el jove va avisar que tenia una bomba-. A la plaça de la Gardunya, també es va creuar amb un agent dels Mossos d'Esquadra alertat per l'atemptat i que es dirigia ràpidament cap a la Rambla. Els dos testimonis van assegurar que Abouyaaqoub havia mostrat notòries senyals de satisfacció.
Durant la fugida, el Abouyaaqoub es va creuar amb un turista a qui el jove va avisar que tenia una bomba i, a la plaça de la Gardunya, amb un agent dels Mossos
Mentre els rumors omplien les xarxes i els agents desplegaven el dispositiu policial, el terrorista va aconseguir arribar a peu fins a la Zona Universitària, on va apunyalar el jove Pau Pérez, a qui va robar el vehicle que va utilitzar per escapar per la Diagonal en direcció Tarragona. Allà, però, va topar amb un control policial i va acabar atropellant un policia. A Sant Just Desvern, va abandonar el cotxe -amb el cadàver de Pérez dins del vehicle- i va continuar a peu per vies secundàries per evitar els controls policials. En aquest camí va canviar-se la roba -la imatge que va transcendir d'ell era amb una samarreta de ratlles blanques i blaves-, i es va dirigir cap a Subirats (Alt Penedès) per la N-340.
Les càmeres d'una gasolinera van captar la seva presència, tot i que no va ser fins el 21 d'agost, quan va intentar robar el cotxe d'una dona i es va amagar en una masia de la zona, que els Mossos van encerclar-lo. L'avís d'una veïna que el va reconèixer al costat d'una vinya va ser clau per a la policia. Quatre dies després de l'atac, Abouyaaqoub va ser abatut.
6. Quins eren els vincles d'Es Satty amb el CNI
La confirmació va arribar gràcies a un informe d'Institucions Penitenciàries inclòs en el sumari: l'imam de Ripoll va rebre quatre vegades la visita de dos agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i dos de la Guàrdia Civil mentre estava empresonat a Castelló per tràfic de drogues. Aquestes visites es van produir entre el 2012 i el 2014. Es Satty ja estava en el radar de la lluita antiterrorista perquè tenia vincles amb una cèl·lula que operava a Vilanova i la Geltrú, de manera que el CNI -segons una informació publicada a El País el novembre passat- coneixia perfectament la seva existència.
L'imam de Ripoll va rebre quatre visites d'agents de la Guàrdia Civil i del CNI mentre complia condemna a la presó de Castelló
El director de l'agència, Fèlix Sanz Roldán, va haver de donar explicacions al Congrés dels Diputats per la relació amb el cervell dels atemptats. La cambra baixa, amb els vots del PP i del PSOE, ha evitat la formació d'una comissió d'investigació per aclarir què va passar exactament el 17-A. El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, aporta un informe al sumari en el qual nega qualsevol vincle entre l'imam i el CNI.
7. Quina era la influència de l'imam sobre els joves?
Hi ha una dada irrebatible en tot el sumari: els joves es van començar a radicalitzar en el moment en què Es Satty va arribar a Ripoll. Segons els testimonis recollits en la causa, el primer en acostar-se a les proclames gihadistes de l'imam va ser Youssef Aalla. Va passar de ser un noi "alegre" a una "persona freda que la va deixar de saludar i no mirava les dones". Una versió que també confirmen dos cosins dels germans Oukabir. El pare del mateix Youssef, segons l'informació publicada per l'ACN, també reconeix el canvi del seu fill, que descriu com una persona "problemàtica" i que va canviar d'actitud amb l'arribada de l'imam el 2015. El pare va explicar que consumia substàncies estupefaents i bevia alcohol fins que va començar a anar a la mesquita i va canviar completament d'hàbits.
El progenitor dels Aalla també va descriure davant dels Mossos com l'imam estava "sempre amb els nens", que segons ell passaven massa temps a la mesquita. En canvi, la mare assegura que no va notar canvis en els seus fills. També nega que el seu fill Said li digués que anava a fer una "cosa molt greu", tal com assegura un altre familiar que la pròpia mare li havia relatat. Segons es va publicar després dels atemptats, l'imam els havia captat fora de la mesquita i es reunia amb ells en una furgoneta, lluny de la comunitat.
Abdelbaki Es Satty Foto: NacióDigital
El cunyat dels germans Omar i Mohamed Hichamy també constata que l'arribada de l'imam va provocar canvis en els joves. Diu que amb la presència d'Es Satty a Ripoll, el seu cunyat Mohamed es va tornar més religiós i que, posteriorment, també li va passar a Omar. Mohamed també li va relatar que tenien una casa a la platja -la d'Alcanar- i que fins i tot hi havia estat en companyia de l'imam durant una setmana sencera després del Ramadà del 2016. El germà petit de Mohamed Houli parla d'un canvi d'actitud dels joves, que van deixar de dir paraulotes, eren més religiosos i van "canviar la manera de tractar les dones".
8. Com eren els sermons de l'imam a la mesquita?
La germana de Driss i Moussa Oukabir va ser taxativa quan va declarar davant la policia: Es Satty feia uns sermons "radicals" en què "parlava obertament i per l'altaveu de la gihad i la lluita armada, per la qual s'havia de matar els infidels". També va revelar que, per l'imam, "la gihad s'havia de fer sense demanar res a canvi". Aquestes paraules contrasten amb el que assenyalava la comunitat d'Annour, que va ser l'encarregada de contractar l'imam. "Es tracta d'una persona normal que no va emetre mai cap missatge radical", sostenia quatre dies després del 17-A el president de la comunitat islàmica d'Annour, Ali Assid. També va explicar que Es Satty va abandonar la plaça quan se li va denegar un permís de tres mesos per anar al Marroc després del Ramadà de l'any passat.
Des del primer moment van començar a transcendir informacions segons les quals l'imam havia estat vetat a Vilvoorde (Bèlgica), per les sospites que aixecava el seu currículum. Segons els responsables locals, no disposava de cap documentació que l'acredités com a imam i es va negar a respondre preguntes sobre el seu passat. Hans Bonte, alcalde de la localitat, va indicar que havia contactat amb autoritats espanyoles, però assenyala que no els constava cap vincle amb organitzacions terroristes.
Segons la germana dels Oukabir, Es Satty aprofitava l'espai de la mesquita per llançar missatges "radicals" en els quals defensava "matar infidels"
La parella del propietari del locutori de Ripoll, Sahl El Karib -en llibertat provisional- va indicar davant la policia que havia escoltat a parlar de l'imam i que "estava relacionat amb temes de terrorisme i era molt radical". Dos testimonis protegits avalen aquesta tesi. Un d'ells assenyala els "habituals" viatges a Bèlgica i al Marroc de l'imam i assegura que tenia armes de foc o passaports falsos. L'altre el recorda de la seva època a la mesquita de Vilanova i la Geltrú, on parlava de la guerra, els conflictes d'Afganistan i de la "necessitat" de col·laborar amb l'Estat Islàmic.