Festa Major de Gràcia 2018

Gràcia celebra una festa major que lluita per no morir d'èxit

La festa posa de manifest els problemes de fons que afecten el barri i obliga entitats i organitzadors a fer equilibris per mantenir-ne l'essència

per Bernat Surroca / Janira Planes , 14 d'agost de 2018 a les 16:50 |
Els veïns de la Plaça Rovira ultimen la decoració en el marc de la Festa Major de Gràcia | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Després d’un any convuls, la Festa Major de Gràcia arriba amb ganes de deixar enrere una edició, la passada, castigada de ple pels atemptats de la Rambla i recuperar la normalitat. Gràcia commemorava l’any passat el bicentenari, una celebració que va quedar tacada pels atemptats gihadistes del 17 d’agost. La resposta ciutadana, en general i en el cas concret del barri, va ser exemplar i les activitats de dia es van multiplicar en detriment de les activitats nocturnes, moltes d’elles cancel·lades pels problemes evidents de seguretat pública. “La festa de l’any passat va demostrar que no ens faran fora, i menys a través de la violència i de la por”, deixa clar la presidenta de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, en declaracions a NacióDigital

La festa, que en ple i xafogós agost omple els carrers de graciencs i visitants, aspira a tornar a oferir la millor cara del barri. Els guarnits, que durant prop d’un any han elaborat els veïns, ja estan a punt i seran, com cada any, els veritables protagonistes d’una festa ja consolidada com una de les festes majors per excel·lència de l’estiu. Precisament aquesta popularitat és una qüestió que preocupa els veïns del barri. Gràcia està de moda i la seva festa major surt a totes les guies turístiques i recomanacions sobre què fer a l’estiu a Barcelona. Cada any, més gent opta per visitar el barri durant la festa major i el problema de la massificació és des de ja fa temps sobre la taula. 



Des d’un punt de vista històric, Josep Maria Contel, historiador gracienc, explica a aquest diari que veure el barri ple de gent no és quelcom nou. "Al segle XIX, quan s’obre la porta de la Rambla perquè la gent pugui anar més fàcilment a la festa major, el barri ja s’omplia. Cal entendre que els carrers són els mateixos: si abans venia un percentatge concret del total de gent i ara, amb més gent, ve el mateix percentatge, és normal que la festa quedi saturada", apunta, i recorda que aquest fenomen neix especialment a partir dels anys 80, quan es comença a recuperar la festa major, i es torna a omplir de gent. 
 

Pancarta de protesta a la plaça del Diamant Foto: Jordi Bes


La gentrificació, el problema de fons que preocupa els veïns

"El barri es posa de moda, té un aire bohemi, alternatiu... i tot esclata quan la Festa Major de Gràcia és declarada festa d'interès nacional". La Bàrbara és membre de l'Oficina d'Habitatge de Gràcia i veïna del barri. Des de l'entitat consideren que la massificació de la festa major és el resultat del procés de gentrificació que viu el barri, que acaba expulsant els veïns. Aquest procés especulatiu es troba ara en una segona onada, just 10 anys després de la primera, i fa que el barri s'ompli de pisos de luxe i apartaments turístics, el preu del lloguer s'incrementi i molts veïns no puguin continuar-hi vivint.


L'aparició constant de la Festa Major de Gràcia a les guies de Barcelona com el paradigma de les festes populars de la ciutat, i el model turístic en el qual està immers la ciutat des dels anys 90 també agreugen el problema. En aquest sentit, Miquel Ruano, membre del Moviment Popular de Gràcia, coincideix amb la Bàrbara. Ruano posa el focus en el capitalisme salvatge i la "Marca Barcelona" promocionada també des de l’Ajuntament i els lobbies del turisme. "Des de fa anys, perquè no és res nou, són els que han generat massificació i exhortació de la vida popular", relata. 

Les entitats veïnals consultades per NacióDigital, doncs, situen la qüestió de fons en la gentrificació, un problema que perdurarà més enllà de la festa major. La coportaveu del Sindicat de Llogateres i veïna del barri, Marta Ill, considera important posar el focus en l'expulsió veïnal. Atribueix aquest procés d'elitització sobretot a un fenomen molt habitual a Gràcia: la propietat vertical. Els blocs de pisos del barri no solen ser gaire grans i la compravenda especulativa de la totalitat del bloc converteix aquesta operació en una inversió llaminera. El nou propietari del bloc pot decidir apujar el lloguer, o posar-hi pisos turístics sense cap restricció i veïns llogaters es veuen obligats a marxar o a assumir la pujada de preu com poden. 

La gestió de la massificació

Des de la Fundació de la Festa Major de Gràcia admeten que el problema de la gentrificació és greu. Carla Carbonell explica que molts veïns que participen de les comissions que munten la Festa poden viure de prop o en primera persona l'experiència d'haver de marxar del barri. "Hem de reivindicar i donar veu a la gent que ha de marxar de la Vila per motius econòmics", afirma, però recorda també que des de la Fundació de la Festa Major de Gràcia no hi poden fer res. On sí que pot incidir l’entitat és en aconseguir "un equilibri" entre "la gestió de la massificació" i mantenir "l’essència de la festa major". "A l’agost, el més important que hi ha a Barcelona és la Festa Major de Gràcia i és normal que molta gent vingui a veure-la. Fem una festa a l’espai públic i tothom té dret a venir. No podem tancar la porta i llançar la clau", diu Carbonell. 

Des de la Fundació fan equilibris per gestionar la massificació a través de circuits  de mobilitat i alhora mantenir l'essència de la festa major

I com es gestiona la gran afluència de gent? Des de la Fundació aposten, principalment, per establir un mapa de mobilitat i el sentit únic als carrers guarnits. “Poder fer aquests circuits i generar aquests fluxos de gent caminant en un mateix sentit ajuda que en zones on hi ha carrers guarnits molt junts no es generin tantes aglomeracions”, explica la presidenta de l’entitat, que recorda també que un dels problemes és, sovint, que es generen “taps” en alguns carrers malgrat que no hi hagi gaire gent. Aquesta opció s’està duent a terme des de fa anys amb un resultat positiu, segons ressalta Carbonell. 

Al circuit de mobilitat s’hi suma una gestió que s'aplica a cada carrer. Voluntaris se situen als accessos del carrer per gestionar l’entrada de la gent. Això pot provocar cues per entrar a un carrer, però un cop dins es pot passejar amb tranquil·litat i fer fotografies sense grans aglomeracions. Aquesta opció s’aplica en alguns carrers des del primer dia -aquells on tradicionalment hi ha més afluència de visitants- però també es pot aplicar en carrers que guanyen premis o que, de manera imprevista, un any tenen molt d’èxit. “Ho anem gestionant de la millor manera durant els dies de la festa i, evidentment, els veïns de cada carrer reben un tracte especial”, explica Carbonell. 

Objectiu: no perdre l'essència

Els veïns i els guarnits són l’essència de la festa major i el repte és que això perduri. Tant Carla Carbonell com Josep Maria Contel opinen que la massificació d’aquests últims anys no afectarà aquesta essència. "La festa major no deixa de ser una festa organitzada des del voluntariat. Darrere de cada carrer hi ha voluntaris que preparen durant l’any un guarnit que dura una setmana", explica la presidenta de la Fundació de la festa major, i recalca que "mentre això no s’alteri", la festa seguirà tenint un caràcter veïnal i familiar. 

I és que la festa major no només són els concerts i els actes de nit. Durant cada dia de la setmana que dura la festa s’organitzen activitats per a tots els públics impulsades des dels carrers. “Són activitats de tota la vida que fem per als veïns. Fem moltes activitats per a nens que tenen molt d’èxit”, insisteix Carbonell. A més, des de cada carrer també intenten “reservar-se” alguna nit pels veïns. “És cert que hi ha nits que cal organitzar un concert on hi vingui molta gent per qüestions econòmiques, però hi ha nits que entre els veïns triem un grup al nostre gust i tenim una nit més per a nosaltres. Fem aquests equilibris”, explica.

Carla Carbonell, presidenta de la Fundació de la Festa Major: "Hi ha dies que cal organitzar concerts perquè vingui molta gent, però també hi ha nits que les reservem pels veïns"

D’altra banda, hi ha també el problema del comportament d’alguns dels assistents a la festa. Josep Maria Contel posa especial èmfasi en aquest fet. Segons ell, no és tan important el nombre de gent que visita Gràcia durant la festa major, sinó alguns "comportaments hooligans" d’alguns dels assistents. "Si vols fer la millor festa major de l’estiu i els carrers i les institucions en fan publicitat, és normal que et vingui molta gent. Però sobretot cal reivindicar i respectar el guarnit, i solucionar certs comportaments amb més educació”, ressalta l’historiador. 

En aquest punt, des de l'Oficina de l'Habitatge de Gràcia opinen que s'està generant un debat que "és mentida" sobre el soroll, la convivència i la manca de civisme durant la festa major. "El normal d'una festa major és que hi hagi soroll i la gent ho passi bé, i a més, som de les festes majors que s'acaben més d'hora, a les 2 de la matinada", relaten. Atribueixen aquest "fals debat" a un component de "classe social" important, i llancen una pregunta: "La gent que es queixa de la festa major, realment no hi participa, o és que no la vol a la plaça de casa seva?"

En qualsevol cas, i malgrat problemes i inconvenients, les entitats veïnals consultades fan una crida a la gent del barri a treballar "incessantment" per resoldre el conflicte que pateix el barri i que es manifesten encara més entre el 15 i el 21 d'agost: "La festa major ens la sentim molt nostra, és una festa molt popular".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació