07
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
20:15h
El top manta torna a portar maldecaps al govern d'Ada Colau. L'estiu ja ha arribat a l'equador i la venda ambulant continua sent qüestió de debat a l'Ajuntament de Barcelona, que busca solucions de fons per mitigar els inconvenients de la presència dels manters en determinats punts neuràlgics de la ciutat, com la plaça de Catalunya o el front marítim. L'agressió a un turista la setmana passada ha fet reactivar la polèmica.
Saber quina és la solució segueix sent una incògnita. L'alcaldessa, Ada Colau, va iniciar el seu mandat amb voluntat d'aportar alternatives però, tres anys després, l'oposició n'ha fet cavall de batalla. Els grups municipals del PDECat, ERC, Cs i el PSC de Barcelona han demanat que es convoqui una comissió extraordinària de Seguretat davant del "deteriorament" de la ciutat i la "impunitat" amb què actuen els manters. La comissió es farà aquest dimecres. La segona tinent d'alcalde, Laia Ortiz, però, s'ha afanyat a desmentir les acusacions al govern municipal per la gestió del conflicte arran de l'agressió patida per un turista: "Són uns fets puntuals, però és una mostra de violència inacceptable". Ortiz ha recordat que durant el 2017 es van imposar 70.000 multes a la venda ambulant i que Barcelona ha implantat un pla de seguretat específic contra el top manta.
1. Ocupació de l'espai públic, la primera crítica
La venda ambulant competeix amb els negocis de carrer. Així ho veuen i ho han denunciat reiterades vegades els membres de la Plataforma d'Afectats pel Top Manta, que integra més de 17 entitats, gremis, eixos comercials i federacions. Demanen a Colau que els manters compleixin amb la legalitat, de la mateixa manera que ho fan comerços i restaurants. La diferència és, principalment, el compliment de la normativa d'ocupació pública, que obliga terrasses i establiments a pagar un import que els manters no sufraguen. Aquest permís té uns costos, lamenten els membres de la plataforma, i permetre que el top manta que no pagui impostos genera una competència deslleial.
Sobre això, critiquen que l'Ajuntament de Barcelona no prengui mesures contundents contra la venda il·legal i reclamen a la Guàrdia Urbana que actuï en punts calents de la ciutat on, fins i tot, es dificulta la lliure circulació de persones.
2. La vulnerabilitat, problema de fons
La situació dels manters a Barcelona i, per extensió, arreu de Catalunya, no s'explica sense tenir en compte la situació de vulnerabilitat que arrosseguen. Segons relatava Aziz Faye en un reportatge a NacióDigital, el top manta és l'última opció que tenen molts migrants per guanyar-se la vida. De fet, precisava que la majoria intenta treballar en altres oficis, però que la realitat de la llei d'estrangeria sovint suposa un primer bany d'aigua freda.
Per això, els manters no s'han cansat de demanar papers i facilitats en la regulació laboral com a alternativa al top manta. Segons lamenten, són les dificultats per aconseguir papers el que no els permet sortir del carrer. Barcelona acull, malgrat que no hi ha un registre oficial, uns 400 manters, segons apunta l'Ajuntament de Barcelona. Aquest col·lectiu, però, havia arribat a superar les 800 persones el 2016.
3. Falta de solucions immediates
El top manta, doncs, no agrada ningú. Ni tan sols els mateixos manters se senten còmodes amb la venda ambulant, i molts d'ells asseguren que els agradaria tenir una feina que no els obligués a "córrer davant la policia". Per revertir aquesta situació, han nascut algunes iniciatives que, malgrat no abraçar la globalitat del col·lectiu, han començat a caminar en la resolució del conflicte. És el cas del Sindicat de Manters, que ha posat en marxa el projecte de la marca de roba "Top manta". La proposta, però, engloba un nombre petit de persones dedicades a la venda ambulant i, malgrat que rep el suport d'entitats públiques i privades, encara queda lluny d'esdevenir una alternativa global.
Altres opcions són les que ha anat donant l'Ajuntament de Barcelona des del 2016, amb un pla integral sobre el top manta que ha inclòs l'oferiment de 40 plans d'ocupació per a manters, la creació d'una cooperativa d'artesans i una campanya per fer desistir els turistes de comprar al carrer. El punt negatiu de totes aquestes propostes és que funcionen a escala micro i no ajuden el conjunt del col·lectiu.
Durant els darrers dies, per altra banda, el Síndic de Greuges també ha volgut posar fil a l'agulla en propostes i alternatives. Rafael Ribó ha ressuscitat les reunions interadministratives per fer seguiment del top manta i plantejar solucions amb la novetat que aquesta vegada -a diferència del 2016- vetllarà perquè les decisions tirin endavant. D'aquesta manera vol que les reunions entre els afectats i les diverses administracions aportin derivades reals i no quedin en paper mullat.
4. Element de desgast a Colau
És innegable que el problema del top manta ha estat un element de desgast al govern d'Ada Colau, que s'ha convertit en un veritable ase dels cops. Mentre que portaveus de l'Ajuntament han assegurat en els darrers dies que "no es pot parlar d'impunitat" amb el col·lectiu i han recordat que el fenomen és "molt complex", l'oposició i els comerciants, restauradors i hotelers han aprofitat els darrers esdeveniments per carregar amb força contra el govern municipal.
Un dels primers a criticar la situació després de l'agressió a un turista va ser el líder del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, que va lamentar la "permissivitat" del govern municipal. El PSC també va denunciar la gestió dels comuns, i la líder de Cs, Carina Mejías, va avisar que la situació s'agreuja cada dia per aquests motius. Per la seva part, ERC va accentuar que Barcelona en Comú només "ha generat més conflictivitat" en relació al top manta mentre que el Grup Demòcrata (PDECat) va personalitzar la crítica en l'alcaldessa.
Pimec també va demanar a Colau que es comprometés amb "l'erradicació de la venda ambulant il·legal", i el Gremi de Restauració de Barcelona va exigir mesures urgents i contundents "per restablir l'ordre i la seguretat". "La tibantor i l'equidistància intencionada d'alguns dirigents polítics han generat una situació d'aparent impunitat, de la qual ara en paguem les conseqüències", van etzibar.
Davant de les crítiques, però, el col·lectiu manter també hi ha dit la seva. La plataforma Tras la Manta lamenta la gestió de Colau, tot i que veu en el seu partit un dels millors escenaris polítics –si es valoren altres governances-. No obstant això, reclamen que des de l'Ajuntament de Barcelona s'actuï amb "legitimitat" i demanen propostes per evitar que la crítica es converteixi en una estratègia "de la dreta".
5. Un conflicte enquistat
La presència de manters es mantindrà a Barcelona mentre no s'aprofundeixi en les mesures alternatives. L'eix de treball, però, varia en dues direccions, en funció del sector d'on provenen les propostes. Per una banda es valora la via policial, abanderada pels sectors que volen acabar amb el top manta de manera ràpida i contundent. Durant els últims anys, el consistori barceloní ja ha ampliat el nombre d'agents de la Guàrdia Urbana destinats a controlar la venda ambulant il·legal. No obstant això, comerciants i restauradors consideren que el dispositiu encara queda curt. Actualment, les zones amb més presència de manters és el centre de Barcelona, el passeig marítim i el Parc Güell.
Les propostes imaginatives són el segon gran eix. Per al consistori, l'estratègia que es porta a terme amb plans d'ocupació i cooperatives tindrà resultats a llarga durada. "No es un fenomen que ha aparegut fa tres anys, ni amb Ada Colau, ni és exclusiu de Barcelona", puntualitzen fonts municipals a NacióDigital. Des de la plataforma Tras la Manta, per altra banda, plantegen opcions com crear espais similars als mercats de segona mà on, d'entrada, s'ofereixen facilitats perquè els manters no hagin de pagar impostos per l'ocupació de l'espai. I pels treballadors del top manta, la solució és una única i senzilla: que puguin legalitzar la seva situació a l'Estat.
Saber quina és la solució segueix sent una incògnita. L'alcaldessa, Ada Colau, va iniciar el seu mandat amb voluntat d'aportar alternatives però, tres anys després, l'oposició n'ha fet cavall de batalla. Els grups municipals del PDECat, ERC, Cs i el PSC de Barcelona han demanat que es convoqui una comissió extraordinària de Seguretat davant del "deteriorament" de la ciutat i la "impunitat" amb què actuen els manters. La comissió es farà aquest dimecres. La segona tinent d'alcalde, Laia Ortiz, però, s'ha afanyat a desmentir les acusacions al govern municipal per la gestió del conflicte arran de l'agressió patida per un turista: "Són uns fets puntuals, però és una mostra de violència inacceptable". Ortiz ha recordat que durant el 2017 es van imposar 70.000 multes a la venda ambulant i que Barcelona ha implantat un pla de seguretat específic contra el top manta.
1. Ocupació de l'espai públic, la primera crítica
La venda ambulant competeix amb els negocis de carrer. Així ho veuen i ho han denunciat reiterades vegades els membres de la Plataforma d'Afectats pel Top Manta, que integra més de 17 entitats, gremis, eixos comercials i federacions. Demanen a Colau que els manters compleixin amb la legalitat, de la mateixa manera que ho fan comerços i restaurants. La diferència és, principalment, el compliment de la normativa d'ocupació pública, que obliga terrasses i establiments a pagar un import que els manters no sufraguen. Aquest permís té uns costos, lamenten els membres de la plataforma, i permetre que el top manta que no pagui impostos genera una competència deslleial.
Sobre això, critiquen que l'Ajuntament de Barcelona no prengui mesures contundents contra la venda il·legal i reclamen a la Guàrdia Urbana que actuï en punts calents de la ciutat on, fins i tot, es dificulta la lliure circulació de persones.
2. La vulnerabilitat, problema de fons
La situació dels manters a Barcelona i, per extensió, arreu de Catalunya, no s'explica sense tenir en compte la situació de vulnerabilitat que arrosseguen. Segons relatava Aziz Faye en un reportatge a NacióDigital, el top manta és l'última opció que tenen molts migrants per guanyar-se la vida. De fet, precisava que la majoria intenta treballar en altres oficis, però que la realitat de la llei d'estrangeria sovint suposa un primer bany d'aigua freda.
Els manters no se senten còmodes amb la venda ambulant, i molts d'ells asseguren que els agradaria tenir una feina que no els obligués a "córrer davant la policia"
Per això, els manters no s'han cansat de demanar papers i facilitats en la regulació laboral com a alternativa al top manta. Segons lamenten, són les dificultats per aconseguir papers el que no els permet sortir del carrer. Barcelona acull, malgrat que no hi ha un registre oficial, uns 400 manters, segons apunta l'Ajuntament de Barcelona. Aquest col·lectiu, però, havia arribat a superar les 800 persones el 2016.
3. Falta de solucions immediates
El top manta, doncs, no agrada ningú. Ni tan sols els mateixos manters se senten còmodes amb la venda ambulant, i molts d'ells asseguren que els agradaria tenir una feina que no els obligués a "córrer davant la policia". Per revertir aquesta situació, han nascut algunes iniciatives que, malgrat no abraçar la globalitat del col·lectiu, han començat a caminar en la resolució del conflicte. És el cas del Sindicat de Manters, que ha posat en marxa el projecte de la marca de roba "Top manta". La proposta, però, engloba un nombre petit de persones dedicades a la venda ambulant i, malgrat que rep el suport d'entitats públiques i privades, encara queda lluny d'esdevenir una alternativa global.
Altres opcions són les que ha anat donant l'Ajuntament de Barcelona des del 2016, amb un pla integral sobre el top manta que ha inclòs l'oferiment de 40 plans d'ocupació per a manters, la creació d'una cooperativa d'artesans i una campanya per fer desistir els turistes de comprar al carrer. El punt negatiu de totes aquestes propostes és que funcionen a escala micro i no ajuden el conjunt del col·lectiu.
Durant els darrers dies, per altra banda, el Síndic de Greuges també ha volgut posar fil a l'agulla en propostes i alternatives. Rafael Ribó ha ressuscitat les reunions interadministratives per fer seguiment del top manta i plantejar solucions amb la novetat que aquesta vegada -a diferència del 2016- vetllarà perquè les decisions tirin endavant. D'aquesta manera vol que les reunions entre els afectats i les diverses administracions aportin derivades reals i no quedin en paper mullat.
4. Element de desgast a Colau
És innegable que el problema del top manta ha estat un element de desgast al govern d'Ada Colau, que s'ha convertit en un veritable ase dels cops. Mentre que portaveus de l'Ajuntament han assegurat en els darrers dies que "no es pot parlar d'impunitat" amb el col·lectiu i han recordat que el fenomen és "molt complex", l'oposició i els comerciants, restauradors i hotelers han aprofitat els darrers esdeveniments per carregar amb força contra el govern municipal.
Un dels primers a criticar la situació després de l'agressió a un turista va ser el líder del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, que va lamentar la "permissivitat" del govern municipal. El PSC també va denunciar la gestió dels comuns, i la líder de Cs, Carina Mejías, va avisar que la situació s'agreuja cada dia per aquests motius. Per la seva part, ERC va accentuar que Barcelona en Comú només "ha generat més conflictivitat" en relació al top manta mentre que el Grup Demòcrata (PDECat) va personalitzar la crítica en l'alcaldessa.
Pimec també va demanar a Colau que es comprometés amb "l'erradicació de la venda ambulant il·legal", i el Gremi de Restauració de Barcelona va exigir mesures urgents i contundents "per restablir l'ordre i la seguretat". "La tibantor i l'equidistància intencionada d'alguns dirigents polítics han generat una situació d'aparent impunitat, de la qual ara en paguem les conseqüències", van etzibar.
Davant de les crítiques, però, el col·lectiu manter també hi ha dit la seva. La plataforma Tras la Manta lamenta la gestió de Colau, tot i que veu en el seu partit un dels millors escenaris polítics –si es valoren altres governances-. No obstant això, reclamen que des de l'Ajuntament de Barcelona s'actuï amb "legitimitat" i demanen propostes per evitar que la crítica es converteixi en una estratègia "de la dreta".
5. Un conflicte enquistat
La presència de manters es mantindrà a Barcelona mentre no s'aprofundeixi en les mesures alternatives. L'eix de treball, però, varia en dues direccions, en funció del sector d'on provenen les propostes. Per una banda es valora la via policial, abanderada pels sectors que volen acabar amb el top manta de manera ràpida i contundent. Durant els últims anys, el consistori barceloní ja ha ampliat el nombre d'agents de la Guàrdia Urbana destinats a controlar la venda ambulant il·legal. No obstant això, comerciants i restauradors consideren que el dispositiu encara queda curt. Actualment, les zones amb més presència de manters és el centre de Barcelona, el passeig marítim i el Parc Güell.
Les propostes imaginatives són el segon gran eix. Per al consistori, l'estratègia que es porta a terme amb plans d'ocupació i cooperatives tindrà resultats a llarga durada. "No es un fenomen que ha aparegut fa tres anys, ni amb Ada Colau, ni és exclusiu de Barcelona", puntualitzen fonts municipals a NacióDigital. Des de la plataforma Tras la Manta, per altra banda, plantegen opcions com crear espais similars als mercats de segona mà on, d'entrada, s'ofereixen facilitats perquè els manters no hagin de pagar impostos per l'ocupació de l'espai. I pels treballadors del top manta, la solució és una única i senzilla: que puguin legalitzar la seva situació a l'Estat.