02
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
04
d'agost
a les
12:01h
Els taxistes van desconvocar la vaga dimecres a la nit. La protesta al carrer ha desaparegut, però el conflicte no està resolt. Els compromisos assumits pel Ministeri de Foment han frenat les protestes i han traslladat l'escenari de resolució al mes de setembre. Serà després de l'estiu quan s'han de concretar les solucions que reclamen els taxistes per protegir els seus interessos en un sector canviant, per la presència de noves operadores, com Uber o Cabify, amb llicències VTC. El taxista Agustí Martos i María José Delgado, conductora d'un vehicle associat a Cabify, analitzen la tensió dels darrers dies i projecten un futur de cohabitació entre els dos models de transport.
LA VEU DEL TAXI: Els 13 mesos de l'Agustí per decidir si deixa el taxi
El seu pare era taxista. La seva mare encara ho és. Ell, però, es resistia. "Sempre deia que jo no ho volia ser perquè els taxistes em queien malament", admet. Amb l'excepció dels seus pares, esclar. Però va arribar la crisi i, després d'haver-se dedicat al sector de la informàtica i de tècnic de qualitat, va decidir agafar el volant. Agustí Martos té 39 anys i en fa ja set anys que és taxista. D'aquí a 13 mesos, però, haurà de decidir si ho comntinua sent o bé deixa el món del taxi. Què passi finalment amb la resolució de la crisi que manté al sector en peu de guerra serà clau en la seva tria. "Ens ho estem jugant tot", sosté.
Fa més d'una setmana que la vaga de taxis ha sacsejat la capital catalana en ple mes d'agost. S'ha desconvocat la matinada d'aquest dijous, després de vuit dies en què han deixat de treballar i, per tant, de cobrar, per arribar fins al final en el pols contra empreses com Uber i Cabify. "És cert que hi ha un perfil de taxista bastant obscur. Per això jo deia que no em queien bé. Però el fet que el sector necessiti una millora severa i que hi hagi un percentatge que no faci la seva feina correctament no justifica que vinguin dues multinacionals i s'ho rifin tot", argumenta.
A diferència de molts dels seus companys, l'Agustí no és autònom, sinó que després d'haver obtingut una credencial per conduir taxis, és assalariat d'un taxista que té llicència. Treballa de nits, en horari de 18 hores a 6 del matí, mentre que el seu cap fa l'horari diürn. Descansa les nits de dilluns i una del cap de setmana. El seu salari és el 40% del benefici que obté amb els seus trajectes i el taxista que té la llicència cobra el 60%, però es fa càrrec també de la benzina, del manteniment del cotxe i de la seguretat social. "Soc un afortunat i tinc un molt bon cap", assegura. I és que dedicar-se al taxi i tenir una bona relació amb el seu superior li dona marge per poder organitzar-se en funció de les seves necessitats familiars.
Més de 130.000 euros per una llicència i poder treballar de dia
El cap de l'Agustí, però, es jubila d'aquí a 13 mesos i a ell li agradaria poder comprar la llicència. Té un fill petit d'un any, així que la seva aspiració és poder treballar de dia per poder conciliar. Aquest gest, però, implica una inversió de més de 130.000 euros, que és el preu de mercat de la compra d'una llicència, que varia en funció del tipus de vehicle i de si, per exemple, és híbrid o elèctric. El preu de compra-venda es pot comprovar, puntualitza, a l'AMB, i sosté que és molt difícil "especular" perquè només hi ha un any per vendre una llicència quan un taxista, per exemple, es jubila. Abans de prendre una decisió d'aquest calibre que suposaria demanar un préstec bancari necessita saber com es resoldrà la crisi del sector. "Si el setembre entren 3.000 llicències de VTC estarem fotuts. Una cosa és treballar 12 hores al dia i guanyar-se la vida, i l'altra treballar 12 hores i veure que no arribes", resumeix. Si no té prou garanties de futur, assegura que començarà de zero en algun altre sector.
És per això que entén a la perfecció el pols que els taxistes estan plantant perquè es limita la ràtio d'una llicència VTC per cada 30 de taxi. "No podem lluitar contra empreses com Uber o Cabify. Tenen un poder econòmic brutal i operen a 90 països", subratlla. Precisa que aquests tipus de vehicles estan fent la funció de taxi sense tenir limitacions tarifàries i geogràfiques com sí té el taxi, o sense haver de passar per ITV cada sis mesos i subcontractant treballadors. L'Agustí ha estat vuit dies sense treballar i està disposat a estar "dos mesos sense cobrar" si fa falta per guanyar la batalla per blindar el sector. "S'hauria d'investigar com aquestes empreses de VTC han obtingut llicències a 38 euros i s'han venut després a 60.000", etziba.
Amb tot, aquest veí de Lliçà de Vall és molt crític amb el sector del taxi. "Vinc del món de control de qualitat", bromeja. És contundent en la seva diagnosi: "Sí, el taxi té un problema amb Uber, però també un problema greu amb el propi taxi. L'administració ha d'invertir perquè es compleixin uns estàndards de qualitat", defensa. Per exemple, en matèria d'inspeccions, que considera que no se'n fan prou, o en incentivar la bona qualitat dels vehicles i que siguin elèctric o híbrids. Un 33% del parc de Barcelona, puntualitza, ja ho és.
Fer més "pedagogia" del sector
Considera també que cal fer "pedagogia" sobre els drets que té l'usuari dels taxis: "Tenen dret a escollir si volen música o no, aire condicionat, finestra oberta o pagar amb targeta". Per tot això, l'Agustí va voler "contribuir" a la lluita del sector lliurant el pols dels arguments a les xarxes socials. Amb el seu nom d'usuari (@phoskitos), va aconseguir una gran repercussió a Twitter intentant desmuntar el que ell considera que són idees preconcebudes que no tenen base real. Fins a tal punt, que les seves explicacions el van portar fins a la primera entrevista a RAC-1.
Saber el sou mig d'un taxista assegura que és "pràcticament impossible". No només perquè és "molt aleatori" en funció dels trajectes que es facin, sinó perquè hi ha taxistes que es mouen "millor o pitjor" i revelar el salari implica exposar-se al risc que altres companys solapin el seu territori. "És una manera de protegir el nostres coneixements. Competim entre nosaltres, clar, però dins d'unes mateixes regles de joc", assegura.
I sí, és cert, assegura, que la llicència és "la jubilació" dels taxistes. Si el sistema de traspàs de llicències ha de canviar, alerta que s'ha de tenir en compte que hi ha molts treballadors que porten dècades exercint i que no tenen pla de pensions confiant la seva jubilació a la llicència que, en el seu dia, ells també van pagar. Com la seva mare, que va formar part de les primeres fornades de dones taxistes i que encara li queden uns anys de continuar baixant la bandera. Com espera poder fer-ho l'Agustí si el sector acaba guanyant l'embat.
LA VEU DELS VTC. La nova vida de la María José a Cabify
Només fa un mes que María José Delgado condueix un cotxe de Cabify, una de les empreses més conegudes de vehicles de lloguer amb conductor (VTC). La seva proliferació ha motivat la vaga dels taxistes de Barcelona, que han desconvocat la matinada d'aquest dijous, però el conflicte encara no s'ha resolt. Delgado està contractada per Vector, que treballa per a Cabify, i els darrers dies han afrontat un moment difícil: dels 300 cotxes que es gestionen a la base on ella està adscrita, n'hi ha 60 que han estat objectiu d'accions vandàliques des que van començar les aturades el 25 de juliol. Això no ha impedit que les VTC mantinguin el servei, si bé amb limitacions. "Continuem treballant. No tenen tot el poder per aturar-nos", assegura Delgado.
Aquesta conductora de nova fornada, una barcelonina de 49 anys, no amaga la seva satisfacció. A principis de juliol, quan feia una setmana que s'havia convertit en xòfer VTC, va rebre un missatge del cap agraint-li com s'estava adaptant a l'empresa. "No m'havia passat mai en cap feina", insisteix. Només en una setmana havia aconseguit fer una molt bona facturació. Amb un mes de trajectòria, parla com si hi portés tota la vida, però Delgado mai abans havia tingut una feina de conductora. Creu que s'han de regular i posar "límits" a les llicències VTC, però està convençuda que han vingut per quedar-se i "coexistir" amb el taxi. "Acompanyem la modernitat dels temps", sosté.
La vaga dels taxistes ha suposat que els cotxes VTC tinguin aquests dies una activitat frenètica, ja que també alguns dels usuaris del taxi han hagut de buscar-se alternatives. Delgado considera que el conflicte els ha fet més coneguts. "Tal com s'han comportat ens han fet més publicitat", assevera. "Nosaltres estem fent bé la nostra feina", afegeix, mentre que opina que alguns taxistes "s'han comportat com uns salvatges". Mostra diversos vehicles de Cabify amb vidres, llums o retrovisors trencats, o marques a la carrosseria perquè s'hi ha abocat productes corrosius (com dissolvent) o ous. Els vehicles solen tenir els vidres del darrere tintats, i a vegades els atacs s'han fet encara que hi hagi passatgers a dins. El cotxe d'un company va rebre un tret, i els Mossos d'Esquadra ho estan investigant.
Delgado també ha rebut aquests dies. Relata que dissabte estava recollint tres passatgers anglesos a la Rambla de Barcelona i va trobar un piquet format per quatre taxistes. Un d'ells va començar a fer cosses contra el taxi i va acabar trencant el retrovisor, el qual "va quedar inservible", explica. Ella va fer un moviment brusc amb el cap i va acabar amb una contractura i sense poder moure el coll. No ha deixat de treballar però durant uns dies ho ha fet des d'una de les bases de Vector, ja que així no podia conduir, però ja ha tornat a agafar el cotxe. A més, s'ha atrevit a compartir els seus arguments amb aquest diari. "No tinc por. Tinc respecte, surts amb el cor encongit, però me la quedo per mi", assegura.
Acomiadada quan estava a l'UCI
"Des dels anys 70 s'han sentit amos i senyors. Ningú els feia competència", ressalta. Ella té un tiet jubilat que era taxista, i que qüestiona com protesten els seus companys de professió. "Tenen enveja" dels VTC, segons li ha traslladat a la seva neboda, la qual mai s'havia imaginat que acabaria de conductora per portar passatgers d'un lloc a l'altre. Delgado la van acomiadar fa dos anys d'una empresa on feia de teleoperadora mentre era a l'hospital en una situació crítica perquè havia emprès un ERO. "Estant a l'UCI em van enviar un burofax d'acomiadament", lamenta. Després va entrar a una empresa cooperativa on feia de comercial, però no va poder continuar-hi i ha trobat feina a Cabify.
Va veure al Facebook que es buscaven conductors, va preguntar sobre les condicions, li'n van parlar bé i va demanar feina. Per entrar-hi, cal passar diversos controls, com un de conducció, tenir més de 14 punts al carnet i lliurar un certificat de penals. Cal seguir uns protocols, com anar arreglat (els homes amb americana i corbata), donar sempre la benvinguda al client i garantir que està còmode amb la temperatura del cotxe. L'usuari sap qui és el conductor i aquest sap qui és el passatger perquè el servei es contracta a través d'una aplicació digital. El pagament també es fa des d'allà, de manera que Delgado no porta diners. "Si hagués de fer el taxi, no ho faria, perquè hauria de portar diners", admet, ja que creu que és "un risc" davant lladres potencials.
Subratlla que a Cabify promouen la contractació de dones i majors de 50 anys. Un dels seus companys feia set anys que estava a l'atur, remarca. Un dels arguments més repetits pels taxistes per reclamar la limitació dels cotxes VTC és que els conductors són precaris i provoquen accidents, cosa que Delgado desmenteix. "Que estem esclavitzats 15 hores no és veritat", garanteix. Explica que un conductor de Cabify sol ser un assalariat que cobra uns 1.250 euros mensuals en 12 pagues, comissions a banda. Cadascun ha d'estar disponible durant 12 hores i treballar-ne vuit en aquest horari, i la resta descansar. Pel que fa als accidents, tenen una aplicació que els mesura si són bruscos conduint. Si tenen moltes multes, l'empresa els penalitza. "Segur que tenim més punts que ells", assegura.
LA VEU DEL TAXI: Els 13 mesos de l'Agustí per decidir si deixa el taxi
El seu pare era taxista. La seva mare encara ho és. Ell, però, es resistia. "Sempre deia que jo no ho volia ser perquè els taxistes em queien malament", admet. Amb l'excepció dels seus pares, esclar. Però va arribar la crisi i, després d'haver-se dedicat al sector de la informàtica i de tècnic de qualitat, va decidir agafar el volant. Agustí Martos té 39 anys i en fa ja set anys que és taxista. D'aquí a 13 mesos, però, haurà de decidir si ho comntinua sent o bé deixa el món del taxi. Què passi finalment amb la resolució de la crisi que manté al sector en peu de guerra serà clau en la seva tria. "Ens ho estem jugant tot", sosté.
Fa més d'una setmana que la vaga de taxis ha sacsejat la capital catalana en ple mes d'agost. S'ha desconvocat la matinada d'aquest dijous, després de vuit dies en què han deixat de treballar i, per tant, de cobrar, per arribar fins al final en el pols contra empreses com Uber i Cabify. "És cert que hi ha un perfil de taxista bastant obscur. Per això jo deia que no em queien bé. Però el fet que el sector necessiti una millora severa i que hi hagi un percentatge que no faci la seva feina correctament no justifica que vinguin dues multinacionals i s'ho rifin tot", argumenta.
"El fet que el sector necessiti una millora severa i que hi hagi un percentatge de taxistes que no faci la seva feina correctament no justifica que vinguin dues multinacionals i s'ho rifin tot"
A diferència de molts dels seus companys, l'Agustí no és autònom, sinó que després d'haver obtingut una credencial per conduir taxis, és assalariat d'un taxista que té llicència. Treballa de nits, en horari de 18 hores a 6 del matí, mentre que el seu cap fa l'horari diürn. Descansa les nits de dilluns i una del cap de setmana. El seu salari és el 40% del benefici que obté amb els seus trajectes i el taxista que té la llicència cobra el 60%, però es fa càrrec també de la benzina, del manteniment del cotxe i de la seguretat social. "Soc un afortunat i tinc un molt bon cap", assegura. I és que dedicar-se al taxi i tenir una bona relació amb el seu superior li dona marge per poder organitzar-se en funció de les seves necessitats familiars.
Més de 130.000 euros per una llicència i poder treballar de dia
El cap de l'Agustí, però, es jubila d'aquí a 13 mesos i a ell li agradaria poder comprar la llicència. Té un fill petit d'un any, així que la seva aspiració és poder treballar de dia per poder conciliar. Aquest gest, però, implica una inversió de més de 130.000 euros, que és el preu de mercat de la compra d'una llicència, que varia en funció del tipus de vehicle i de si, per exemple, és híbrid o elèctric. El preu de compra-venda es pot comprovar, puntualitza, a l'AMB, i sosté que és molt difícil "especular" perquè només hi ha un any per vendre una llicència quan un taxista, per exemple, es jubila. Abans de prendre una decisió d'aquest calibre que suposaria demanar un préstec bancari necessita saber com es resoldrà la crisi del sector. "Si el setembre entren 3.000 llicències de VTC estarem fotuts. Una cosa és treballar 12 hores al dia i guanyar-se la vida, i l'altra treballar 12 hores i veure que no arribes", resumeix. Si no té prou garanties de futur, assegura que començarà de zero en algun altre sector.
"Si al setembre entren 3.000 llicències de VTC estarem fotuts. Una cosa és treballar 12 hores al dia i guanyar-se la vida i l'altra treballar 12 hores i veure que no arribes"
És per això que entén a la perfecció el pols que els taxistes estan plantant perquè es limita la ràtio d'una llicència VTC per cada 30 de taxi. "No podem lluitar contra empreses com Uber o Cabify. Tenen un poder econòmic brutal i operen a 90 països", subratlla. Precisa que aquests tipus de vehicles estan fent la funció de taxi sense tenir limitacions tarifàries i geogràfiques com sí té el taxi, o sense haver de passar per ITV cada sis mesos i subcontractant treballadors. L'Agustí ha estat vuit dies sense treballar i està disposat a estar "dos mesos sense cobrar" si fa falta per guanyar la batalla per blindar el sector. "S'hauria d'investigar com aquestes empreses de VTC han obtingut llicències a 38 euros i s'han venut després a 60.000", etziba.
Taxistes acampats a la Gran Via Foto: ACN
Amb tot, aquest veí de Lliçà de Vall és molt crític amb el sector del taxi. "Vinc del món de control de qualitat", bromeja. És contundent en la seva diagnosi: "Sí, el taxi té un problema amb Uber, però també un problema greu amb el propi taxi. L'administració ha d'invertir perquè es compleixin uns estàndards de qualitat", defensa. Per exemple, en matèria d'inspeccions, que considera que no se'n fan prou, o en incentivar la bona qualitat dels vehicles i que siguin elèctric o híbrids. Un 33% del parc de Barcelona, puntualitza, ja ho és.
Fer més "pedagogia" del sector
Considera també que cal fer "pedagogia" sobre els drets que té l'usuari dels taxis: "Tenen dret a escollir si volen música o no, aire condicionat, finestra oberta o pagar amb targeta". Per tot això, l'Agustí va voler "contribuir" a la lluita del sector lliurant el pols dels arguments a les xarxes socials. Amb el seu nom d'usuari (@phoskitos), va aconseguir una gran repercussió a Twitter intentant desmuntar el que ell considera que són idees preconcebudes que no tenen base real. Fins a tal punt, que les seves explicacions el van portar fins a la primera entrevista a RAC-1.
Saber el sou mig d'un taxista assegura que és "pràcticament impossible". No només perquè és "molt aleatori" en funció dels trajectes que es facin, sinó perquè hi ha taxistes que es mouen "millor o pitjor" i revelar el salari implica exposar-se al risc que altres companys solapin el seu territori. "És una manera de protegir el nostres coneixements. Competim entre nosaltres, clar, però dins d'unes mateixes regles de joc", assegura.
I sí, és cert, assegura, que la llicència és "la jubilació" dels taxistes. Si el sistema de traspàs de llicències ha de canviar, alerta que s'ha de tenir en compte que hi ha molts treballadors que porten dècades exercint i que no tenen pla de pensions confiant la seva jubilació a la llicència que, en el seu dia, ells també van pagar. Com la seva mare, que va formar part de les primeres fornades de dones taxistes i que encara li queden uns anys de continuar baixant la bandera. Com espera poder fer-ho l'Agustí si el sector acaba guanyant l'embat.
La María José Delgado amb cotxes de Cabify atacats Foto: Jordi Bes
LA VEU DELS VTC. La nova vida de la María José a Cabify
Només fa un mes que María José Delgado condueix un cotxe de Cabify, una de les empreses més conegudes de vehicles de lloguer amb conductor (VTC). La seva proliferació ha motivat la vaga dels taxistes de Barcelona, que han desconvocat la matinada d'aquest dijous, però el conflicte encara no s'ha resolt. Delgado està contractada per Vector, que treballa per a Cabify, i els darrers dies han afrontat un moment difícil: dels 300 cotxes que es gestionen a la base on ella està adscrita, n'hi ha 60 que han estat objectiu d'accions vandàliques des que van començar les aturades el 25 de juliol. Això no ha impedit que les VTC mantinguin el servei, si bé amb limitacions. "Continuem treballant. No tenen tot el poder per aturar-nos", assegura Delgado.
Aquesta conductora de nova fornada, una barcelonina de 49 anys, no amaga la seva satisfacció. A principis de juliol, quan feia una setmana que s'havia convertit en xòfer VTC, va rebre un missatge del cap agraint-li com s'estava adaptant a l'empresa. "No m'havia passat mai en cap feina", insisteix. Només en una setmana havia aconseguit fer una molt bona facturació. Amb un mes de trajectòria, parla com si hi portés tota la vida, però Delgado mai abans havia tingut una feina de conductora. Creu que s'han de regular i posar "límits" a les llicències VTC, però està convençuda que han vingut per quedar-se i "coexistir" amb el taxi. "Acompanyem la modernitat dels temps", sosté.
La vaga dels taxistes ha suposat que els cotxes VTC tinguin aquests dies una activitat frenètica, ja que també alguns dels usuaris del taxi han hagut de buscar-se alternatives. Delgado considera que el conflicte els ha fet més coneguts. "Tal com s'han comportat ens han fet més publicitat", assevera. "Nosaltres estem fent bé la nostra feina", afegeix, mentre que opina que alguns taxistes "s'han comportat com uns salvatges". Mostra diversos vehicles de Cabify amb vidres, llums o retrovisors trencats, o marques a la carrosseria perquè s'hi ha abocat productes corrosius (com dissolvent) o ous. Els vehicles solen tenir els vidres del darrere tintats, i a vegades els atacs s'han fet encara que hi hagi passatgers a dins. El cotxe d'un company va rebre un tret, i els Mossos d'Esquadra ho estan investigant.
Delgado també ha rebut aquests dies. Relata que dissabte estava recollint tres passatgers anglesos a la Rambla de Barcelona i va trobar un piquet format per quatre taxistes. Un d'ells va començar a fer cosses contra el taxi i va acabar trencant el retrovisor, el qual "va quedar inservible", explica. Ella va fer un moviment brusc amb el cap i va acabar amb una contractura i sense poder moure el coll. No ha deixat de treballar però durant uns dies ho ha fet des d'una de les bases de Vector, ja que així no podia conduir, però ja ha tornat a agafar el cotxe. A més, s'ha atrevit a compartir els seus arguments amb aquest diari. "No tinc por. Tinc respecte, surts amb el cor encongit, però me la quedo per mi", assegura.
Delgado sosté que els taxistes s'han comportat "com uns salvatges" durant la vaga però també que fa temps que "s'han oblidat de ser servicials"
Cabify i Uber van suspendre el servei al principi de la vaga dels taxistes, però l'han recuperat. A l'empresa de Delgado han optat durant la vaga perquè vagin dos cotxes junts: un amb passatge i l'altre només amb el conductor per escortar el primer. Els darrers mesos ja s'havien produït alguns atacs contra els vehicles VTC, però ella considera que ja fa molt de temps que els taxistes no treballen com esperaria qualsevol usuari. "El taxi és un servei públic i la majoria de taxistes s'han oblidat de ser servicials", ha defensat. Ho diu per simples gestos com donar la benvinguda al passatger o anar polit a treballar, cosa que creu que sovint no fan.
Acomiadada quan estava a l'UCI
"Des dels anys 70 s'han sentit amos i senyors. Ningú els feia competència", ressalta. Ella té un tiet jubilat que era taxista, i que qüestiona com protesten els seus companys de professió. "Tenen enveja" dels VTC, segons li ha traslladat a la seva neboda, la qual mai s'havia imaginat que acabaria de conductora per portar passatgers d'un lloc a l'altre. Delgado la van acomiadar fa dos anys d'una empresa on feia de teleoperadora mentre era a l'hospital en una situació crítica perquè havia emprès un ERO. "Estant a l'UCI em van enviar un burofax d'acomiadament", lamenta. Després va entrar a una empresa cooperativa on feia de comercial, però no va poder continuar-hi i ha trobat feina a Cabify.
Va veure al Facebook que es buscaven conductors, va preguntar sobre les condicions, li'n van parlar bé i va demanar feina. Per entrar-hi, cal passar diversos controls, com un de conducció, tenir més de 14 punts al carnet i lliurar un certificat de penals. Cal seguir uns protocols, com anar arreglat (els homes amb americana i corbata), donar sempre la benvinguda al client i garantir que està còmode amb la temperatura del cotxe. L'usuari sap qui és el conductor i aquest sap qui és el passatger perquè el servei es contracta a través d'una aplicació digital. El pagament també es fa des d'allà, de manera que Delgado no porta diners. "Si hagués de fer el taxi, no ho faria, perquè hauria de portar diners", admet, ja que creu que és "un risc" davant lladres potencials.
"Que estem 15 hores esclavitzats no és veritat", assegura Delgado: els conductors de Cabify cobren 1.250 euros en 12 pagues més comissions
Subratlla que a Cabify promouen la contractació de dones i majors de 50 anys. Un dels seus companys feia set anys que estava a l'atur, remarca. Un dels arguments més repetits pels taxistes per reclamar la limitació dels cotxes VTC és que els conductors són precaris i provoquen accidents, cosa que Delgado desmenteix. "Que estem esclavitzats 15 hores no és veritat", garanteix. Explica que un conductor de Cabify sol ser un assalariat que cobra uns 1.250 euros mensuals en 12 pagues, comissions a banda. Cadascun ha d'estar disponible durant 12 hores i treballar-ne vuit en aquest horari, i la resta descansar. Pel que fa als accidents, tenen una aplicació que els mesura si són bruscos conduint. Si tenen moltes multes, l'empresa els penalitza. "Segur que tenim més punts que ells", assegura.
La María José Delgado mostra restes d'ous en un vehicle de Cabify Foto: Jordi Bes