02
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
04
d'agost
a les
12:00h
Joan Sabaté (Tortosa, 1956) és el nou subdelegat del govern espanyol a Tarragona des del 4 de juliol. Ha ocupat càrrecs polítics com el d'alcalde de Tortosa, diputat i senador. Sabaté havia estat un pes pesant de la política ebrenca fins que l'any 2015 va decidir tornar a la docència. Ara, ha rellançat la seva carrera política com a representant governamental a Tarragona després de rebre la confiança de Teresa Cunillera. Entre els seus reptes hi ha el de desencallar infraestructures essencials per al territori i treballar per la Regió del Coneixement. En aquesta entrevista es mostra contundent a l'hora de defensar el paper de les forces de seguretat de l'Estat durant l'1-O i també valora la situació dels presos polítics catalans.
- Quan va decidir tornar a la docència tothom va pensar que Joan Sabaté es retirava de la política. Què l’ha fet tornar a la primera línia?
- Certament, vaig abandonar la primera línia política després de ser senador, a finals del 2015. Però no he abandonat mai la passió per la res pública. Sempre m’ha motivat treballar per la societat. Vaig tornar a la docència perquè és la meva professió, però després de la moció de censura i amb l’entrada del nou Govern em van oferir la possibilitat de fer-me càrrec de la subdelegació i penso que és un moment difícil, però alhora apassionant, de manera que no vaig poder resistir la temptació d’acceptar.
- Vostè és el primer ebrenc que ocupa el càrrec de subdelegat del govern espanyol. Creu que aquest fet demostra el greuge general que pateixen les Terres de l’Ebre per part de les administracions?
- Fins i tot els anteriors governadors civils havien estat sempre del camp de Tarragona. Soc el primer ebrenc i això respon també a un fet que és inqüestionable, el pes econòmic i demogràfic del Camp de Tarragona. No obstant, és important que la gent de l’Ebre tinguem presència a les institucions d’àmbit provincial i que fem valdre d’alguna manera la nostra força i presència. És un fet important tenir una visió de conjunt de la demarcació, les infraestructures en són un exemple clar d’això. Vetllaré evidentment pels interessos de tota la província, però incorporaré aquesta visió ebrenca per mirar de complementar les dues realitats.
- Incorporant aquesta visió ebrenca, quins canvis es notaran en la seva gestió?
- Crec que a l’Ebre tenim una necessitat, no exclusivament nostra, però que és l’impuls econòmic. Aquests dies m’he estat reunint amb les principals institucions del territori, ahir mateix ho vaig fer amb la nova rectora de la URV i parlàvem de la necessitat d’un impuls econòmic i de com la universitat pot ser punta de llança amb complicitat amb empreses i institucions. A l’Ebre fa falta també una aposta pel creixement econòmic, liderat sobretot per la indústria i això lligat a la millora de les infraestructures, com ara el corredor mediterrani, molt necessari per al conjunt de la demarcació. I, en el cas ebrenc, és molt important fer realitat l’estació de mercaderies a l’Aldea-Amposta-Tortosa i la connexió ferroviària amb el ports de la cimentera dels Alfacs. Són temes claus que exigeixen complicitats entre molts agents.
Hi ha una proposta molt interessant del doctor Grau, actualment director General de Recerca i Innovació de la Generalitat, sobre la Regió del Coneixement del Sud de Catalunya, això és una idea a partir de la qual hem d’intentar que el territori es posicioni bé, tenint en compte que estem sortint de la crisi i que els sector econòmics no estaran en la mateixa posició que al 2008.
- Pel que fa a la Regió del Coneixement, què farà la subdelegació del govern espanyol per impulsar-la?
- Nosaltres sols no ho farem, ho hem de fer en col·laboració. És un projecte impulsat per la URV, amb la col·laboració de la Diputació i alguns ajuntaments. I el que he fet és oferir la col·laboració de la subdelegació en tot allò que sigui necessari, com ara posar en contacte amb les institucions de l’Estat i facilitar-hi l’accés. No pretenem tenir el lideratge, sinó participar activament.
- L'arribada del nou govern de Pedro Sánchez ha suposat l'impuls d'una nova llei de memòria històrica que advoca per la retirada de la simbologia franquista de l'espai públic. En la mateixa línia, el Govern prepara una nova llei integral de memòria històrica que facultarà la Generalitat per retirar els símbols franquistes existents. Creu que el monument franquista de Tortosa té els dies comptats?
- Sempre he defensat, i això és una opció personal que vull remarcar, que el monument franquista de Tortosa s'hauria de retirar. A partir d'aquí, des de la meva responsabilitat institucional com a subdelegat, crec que s'ha de fer complir la llei i fer-ho amb la col·laboració de les institucions. Per tant, cal parlar amb l'Ajuntament de Tortosa per veure com s'ha d'executar aquesta aplicació de la llei. L'Ajuntament va convocar un referèndum, es va apostar per la reinterpretació del monument i caldrà veure om es lliga això amb l'aplicació de la legislació que obligaria la seva retirada.
S'hauria de museïtzar el monument. El monòlit com a tal no es pot encabir en un museu, però es podria recollir la seva construcció, maquetes i, sense voler envair competències de ningú, però en algun espai municipal com l'escorxador, es podria recollir les imatges de la construcció, per trobar l'interès històric del monument. El lloc on es troba el monument és la pilastra de l'antic pont de la Cinta, és el lloc on ja des d'època romana la Via Augusta creuava l'Ebre, per tant, és el punt d'encreuament de les dues cies més importants durant segles: l'Ebre i la Via Augusta. S'haurà de posar en valor aquest punt amb un altre tipus de monumentalitat, que recordi aquest punt com un lloc de pas.
- Què en pensa la gestió què n'ha fet el Govern tortosí d'aquest assumpte?
- No entraré a valorar el que és competència de l'Ajuntament respecte a les seves decisions i gestió. El que hem de fer tots plegats és complir la llei i per complir-la crec que és bo que hi hagi diàleg entre institucions.
- Des que es va anunciar l'exhumació de les restes del dictador, algunes seus del PSOE i també la del PSC de Barcelona han aparegut amb pintades de perfil franquista i falangista. La seu del PSC de Tortosa i d'altres llocs també ha aparegut amb pintades en els darrers mesos, retraient el suport dels socialistes al 155. Algunes amb llaços grocs. Per a vostè són equiparables l'assenyalament per part d'uns i altres?
- Són mostres d'intolerància i de falta de respecte a l'Estat de dret i institucions democràtiques. Normalment la gent que fa aquest tipus d'agressions a una seu, en definitiva, estan intentant pressionar des d'una concepció que jo en diria totalitària del seu entorn. No són coincidents pel que fa a l'imaginari que tenen de la societat o del país en el qual vivim, però sí en l'actitud. El totalitarisme, en definitiva, el que fa és confondre la part amb el tot. Si jo crec que la meva manera d'entendre la societat i el país on visc és necessàriament la que hem de compartir tots, soc totalitari. La democràcia és el contrari d'això. Quan algú actua de manera agressiva contra un partit polític, no deixa de ser una voluntat d'imposar aquesta part sobre el tot. En aquest sentit tenen elements en comú, tot i reconèixer que els uns seran partidaris d'una España grande y libre i els altres una Catalunya independent i dels Països Catalans. El problema és l'actitud a l'hora de defensar l'ideari.
- Pel que fa al debat sobre les reivindicacions per la llibertat dels presos polítics en l'espai públic amb actes com la plantada de creus o pintades de llaços grocs, creu que es poden emparar en la llibertat d'expressió?
- La llibertat d'expressió és fonamental en qualsevol societat democràtica, però s'ha de canalitzar intentant no imposar. Si algú pretén ocupar l'espai públic des del seu ideari, llavors jo crec que aquí s'està equivocant. No vull dir que hàgim de criminalitzar ni perseguir d'ofici aquells que puguin posar símbols a l'espai públic, però penso que és un intent d'allò que alguns han dit "el carrer és nostre". Doncs no, el carrer és de tots, pensem com pensem. Vostè té dret a exhibir símbols, però no ocupar l'espai de tots. La tolerància i la convivència són imprescindibles en democràcia.
- El moviment veïnal Prou! AP-7 Gratuïta Ja! es va reunir amb vostè fa alguns dies per traslladar-li la necessitat de que el Ministeri de Foment paralitzi i descarti la construcció de noves rotondes a la carretera N-340, un cop ja s'ha anunciat l'alliberament de peatges de l'autopista a partir de finals de l'any vinent, quan acaba la concessió. Què els hi va traslladar?
- És un moviment veïnal amb una reivindicació reconeguda. Però sí que el vaig traslladar el fet que l'N-340 haurà d'acabar sent una carretera de comunicació comarcal. No té sentit com a via de llarg recorregut. Per això des del País Valencià, fa anys, es va començar a plantejar l'A-7 com a alternativa. La comunicació de llarga distància en condicions de seguretat s'ha de fer per les dues vies principals que és l'AP-7 i l'A-7. Ara bé, tenint en compte l'alliberament de peatges previst el 2019 i que per tant, l'AP-7 passarà a ser gratuïta pot quedar força col·lapsada. Per tant, és imperatiu l'acabament de l'A-7, entre la Jana i l'Hospitalet de l'Infant, cosa que els membres d'aquesta plataforma no veuen tan necessari, segons em van traslladar.
Pel que fa a les rotondes, els Ajuntaments representants democràtics, en general, hi són partidaris. Hem de tenir en compte tots els agents. Jo no tinc clar que les rotondes siguin tan perjudicials com el moviment veïnal ve a plantejar. És una qüestió tècnica i els tècnics en trànsit recomanen les rotondes com una forma d'articular el trànsit i moderar la velocitat. En la perspectiva que l'N-340 acabarà sent una via de comunicació comarcal, el fet que hi hagi alguna rotonda no crearà un perjudici important. El necessari és que es completi l'alliberament de l'AP-7 i s'acabi l'A-7.
- Recentment, el conseller de Territori, Damià Calvet, va reconèixer que conductors residents del Penedès i les Terres de l'Ebre es quedaran, de moment, sense les bonificacions promeses per circular per aquests dos trams de l'AP-7. És així?
- Per la informació que tinc, l'expedient que està movent el Ministeri de Foment passa per bonificació per al transport pesant de camions per a circular per l'AP-7 i també gratuïtat per als veïns que es desplacen en un termini de 24 hores, que vagin i tornen. En el moment que s'hagi fet el tràmit, que es troba pendent d'un parell d'informes, un del Servei de Trànsit de la Generalitat i un altre del Ministeri d'Hisenda que es deriva d'aquest, no hi haurà d'haver més problema.
- Al marge del que comentava, sobre el fet que considera que els presos polítics catalans van vulnerar la llei, creu realment raonable que se'ls imputin delictes com el de rebel·lió que impliquen un alçament violent?
- Ja he remarcat que no soc llicenciat en dret, per tant, em sento incapaç de valorar si es pot qualificar o no de rebel·lió el delicte que van fer, no em correspon. Amb tot, jo penso que les actuacions que van fer van ser greus. En la mesura que es van aprovar lleis i impulsar un referèndum, en contra del qual havia resolt el Tribunal Constitucional, vulnerant els drets dels altres partits de l'arc parlamentari català, forçant votacions que estaven fora de la llei, aquí es va anar massa enllà. En aquest sentit crec que es van equivocar profundament, en la meva modesta opinió i a més van posar la societat catalana en una situació molt complexa. A ningú se li escapa que la societat catalana està dividida des del punt de vista de l'opinió pública. Intentar des d'una part imposar la seva opinió o criteri al conjunt de la societat em sembla un error. Tenim uns marcs legals i constitucionals que s'han de respectar. Si et saltes la llei, estàs anant molt enllà i segurament estàs delinquint i t'arrisques a què els tribunals de justícia actuïn.
No s'està perseguint a ningú per les seves idees, s'estan perseguint a aquells que han vulnerat la llei. Perquè si es perseguís la gent per les seves idees, n'hi ha molts d'independentistes a Catalunya, estarien tots processats i no és el cas.
- Comentava fa un moment que el procés ha comportat una divisió de la societat catalana. Just ara que ens apropem al primer aniversari de l'1 d'octubre, pensa que la violència exercida per part de les forces de l'Estat contra els votants va crear una fractura encara més greu en la gent que se sent independentista vers l'Estat espanyol?
- No crec que hi hagués violència per part de les forces de seguretat de l'Estat. Les forces de l'Estat tenien un mandat judicial i hi va haver algunes persones que, pel que sigui, van decidir impedir l'acció policial. Això aquí, a França, Alemanya o on sigui, si la policia intenta complir un mandat judicial i algú es posa allà i ho intenta impedir és possible que l'apartin. Violència en el sentit d'intencionalitat violenta crec que no n'hi va haver. Les forces de seguretat van actuar d'acord amb el mandat legal que tenien. El fet que ara faci un any de tot plegat no significa res, el que espero és que tothom posi seny i que si algú vol celebrar que fa un any es va intentar fer un referèndum il·legal que ho celebren, però que no hi hagin provocacions ni intents de violentar la convivència, perquè això no porta enlloc.
- Ho pensa sincerament que l'actuació policial va ser correcta, tenint en compte totes les imatges que hi ha sobre aquell dia?
- N'estic absolutament convençut.
- Absolutament convençut.
- Sí.
- No creu que potser es van excedir?
- Jo crec que van actuar complint ordres, una altra cosa és que la forma d'actuació policial –ja he dit que no soc advocat, i també dic que no soc tècnic en actuacions policials – sigui excessiva o no. L'únic que dic és que van actuar en funció d'un mandat judicial i per tant complien amb la seva obligació. Que hi pugui haver algun agent que s'excedís, potser sí. També vull recordar que en altres llocs es va apedregar la policia o es van fer altres coses. Hi va haver actuacions que tant de bo no s'haguessin hagut de produir de diferent tipus. Tant de bo això no hagués hagut de passar, però crec que hi ha una responsabilitat per part del Govern d'aquell moment a Catalunya de forçar la realització del referèndum quan havia estat declarat il·legal per part del Tribunal Constitucional. Va ser una actitud molt irresponsable.
- Si les forces de seguretat de l'Estat van actuar complint un manament judicial, com explica que els Mossos d'Esquadra arribessin a tancar més col·legis electorals i encautessin més urnes sense exercir aquesta violència?
- No sé quants en van tancar uns i altres i amb quina actitud va ser. Sí que és cert que crec que hi va haver persones que es van resistir a l'actuació del mandat judicial de la policia, que hi va haver una actitud de provocació cap als cossos de seguretat de l'Estat i que no n'hi va haver cap al cos dels Mossos d'Esquadra, em sembla que això és evident i ho vaig poder veure prop de casa meva. Per una banda hi havia una actitud de provocació deliberada per intentar demostrar que hi havia una actitud de violència, d'hostilitat cap al referèndum que es volia fer i que aquesta actitud no hi va ser cap a la policia de la Generalitat a qui es volia presentar com la policia amiga. Crec que tots els cossos van actuar en funció del mandat judicial, mentre no es demostri el contrari.
- Veu factible poder arribar a un referèndum pactat?
- No hi ha cap estat del món democràtic que accepti una secessió del seu territori. Per tant, jo crec que això no té per què produir-se. Un referèndum pactat implica reconèixer un dret que no està reconegut enlloc, que és el dret de l'autodeterminació. Per altra banda, també està en discussió qui és el subjecte sobirà. La sobirania és un dret que recau en la nació no com un tros de territori sinó el conjunt de ciutadans lliures d'un àmbit determinat. Quan es parla d'exercir la sobirania, la Constitució diu que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol.
- El portaveu de la CUP al Parlament va declarar l'altre dia aquí a Tarragona que es demostrava que Catalunya és una colònia espanyola perquè ara a sobre ha de gestionar amb els seus recursos i mitjans els presos polítics.
- Per començar, no són presos polítics, són polítics presos. Em sembla fora de lloc dir que Catalunya és una colònia. Són un territori democràtic que forma part d'un estat democràtic de la Unió Europea. Això no té cap ni peus. El trasllat dels polítics era una qüestió que permet la llei i que és bo per a les seves famílies. Per tant, qualificar això d'un fet colonial em sembla absurd.
- Com valora la trobada del rei Felip VI amb Torra a Tarragona durant la inauguració dels Jocs Mediterranis?
- En democràcia, el respecte entre les institucions és fonamental. Pots ser monàrquic, republicà o el que vulgui, però quan un representa una institució està obligat a respectar totes les altres institucions, encara que estigui a les antípodes del que un pensa. Per tant el president de la Generalitat ha de fer el mateix. Ha de tenir una actitud de respecte mutu. El fet de no voler-lo rebre'l són actituds poc constructives i que no porten enlloc, potser sí que alimenten la brama de certs sectors de hooligans, però cal posar en valor les institucions. No és el mateix quan s'actua de president com de portaveu d'un partit.
- Quan va decidir tornar a la docència tothom va pensar que Joan Sabaté es retirava de la política. Què l’ha fet tornar a la primera línia?
- Certament, vaig abandonar la primera línia política després de ser senador, a finals del 2015. Però no he abandonat mai la passió per la res pública. Sempre m’ha motivat treballar per la societat. Vaig tornar a la docència perquè és la meva professió, però després de la moció de censura i amb l’entrada del nou Govern em van oferir la possibilitat de fer-me càrrec de la subdelegació i penso que és un moment difícil, però alhora apassionant, de manera que no vaig poder resistir la temptació d’acceptar.
- Vostè és el primer ebrenc que ocupa el càrrec de subdelegat del govern espanyol. Creu que aquest fet demostra el greuge general que pateixen les Terres de l’Ebre per part de les administracions?
- Fins i tot els anteriors governadors civils havien estat sempre del camp de Tarragona. Soc el primer ebrenc i això respon també a un fet que és inqüestionable, el pes econòmic i demogràfic del Camp de Tarragona. No obstant, és important que la gent de l’Ebre tinguem presència a les institucions d’àmbit provincial i que fem valdre d’alguna manera la nostra força i presència. És un fet important tenir una visió de conjunt de la demarcació, les infraestructures en són un exemple clar d’això. Vetllaré evidentment pels interessos de tota la província, però incorporaré aquesta visió ebrenca per mirar de complementar les dues realitats.
- Incorporant aquesta visió ebrenca, quins canvis es notaran en la seva gestió?
- Crec que a l’Ebre tenim una necessitat, no exclusivament nostra, però que és l’impuls econòmic. Aquests dies m’he estat reunint amb les principals institucions del territori, ahir mateix ho vaig fer amb la nova rectora de la URV i parlàvem de la necessitat d’un impuls econòmic i de com la universitat pot ser punta de llança amb complicitat amb empreses i institucions. A l’Ebre fa falta també una aposta pel creixement econòmic, liderat sobretot per la indústria i això lligat a la millora de les infraestructures, com ara el corredor mediterrani, molt necessari per al conjunt de la demarcació. I, en el cas ebrenc, és molt important fer realitat l’estació de mercaderies a l’Aldea-Amposta-Tortosa i la connexió ferroviària amb el ports de la cimentera dels Alfacs. Són temes claus que exigeixen complicitats entre molts agents.
Hi ha una proposta molt interessant del doctor Grau, actualment director General de Recerca i Innovació de la Generalitat, sobre la Regió del Coneixement del Sud de Catalunya, això és una idea a partir de la qual hem d’intentar que el territori es posicioni bé, tenint en compte que estem sortint de la crisi i que els sector econòmics no estaran en la mateixa posició que al 2008.
- Pel que fa a la Regió del Coneixement, què farà la subdelegació del govern espanyol per impulsar-la?
- Nosaltres sols no ho farem, ho hem de fer en col·laboració. És un projecte impulsat per la URV, amb la col·laboració de la Diputació i alguns ajuntaments. I el que he fet és oferir la col·laboració de la subdelegació en tot allò que sigui necessari, com ara posar en contacte amb les institucions de l’Estat i facilitar-hi l’accés. No pretenem tenir el lideratge, sinó participar activament.
Taula de treball de Joan Sabaté a la Delegació del Govern espanyol a Tarragona. Foto: Sofia Cabanes
- L'arribada del nou govern de Pedro Sánchez ha suposat l'impuls d'una nova llei de memòria històrica que advoca per la retirada de la simbologia franquista de l'espai públic. En la mateixa línia, el Govern prepara una nova llei integral de memòria històrica que facultarà la Generalitat per retirar els símbols franquistes existents. Creu que el monument franquista de Tortosa té els dies comptats?
- Sempre he defensat, i això és una opció personal que vull remarcar, que el monument franquista de Tortosa s'hauria de retirar. A partir d'aquí, des de la meva responsabilitat institucional com a subdelegat, crec que s'ha de fer complir la llei i fer-ho amb la col·laboració de les institucions. Per tant, cal parlar amb l'Ajuntament de Tortosa per veure com s'ha d'executar aquesta aplicació de la llei. L'Ajuntament va convocar un referèndum, es va apostar per la reinterpretació del monument i caldrà veure om es lliga això amb l'aplicació de la legislació que obligaria la seva retirada.
S'hauria de museïtzar el monument. El monòlit com a tal no es pot encabir en un museu, però es podria recollir la seva construcció, maquetes i, sense voler envair competències de ningú, però en algun espai municipal com l'escorxador, es podria recollir les imatges de la construcció, per trobar l'interès històric del monument. El lloc on es troba el monument és la pilastra de l'antic pont de la Cinta, és el lloc on ja des d'època romana la Via Augusta creuava l'Ebre, per tant, és el punt d'encreuament de les dues cies més importants durant segles: l'Ebre i la Via Augusta. S'haurà de posar en valor aquest punt amb un altre tipus de monumentalitat, que recordi aquest punt com un lloc de pas.
"El monument franquista de Tortosa s'hauria de retirar"
- Què en pensa la gestió què n'ha fet el Govern tortosí d'aquest assumpte?
- No entraré a valorar el que és competència de l'Ajuntament respecte a les seves decisions i gestió. El que hem de fer tots plegats és complir la llei i per complir-la crec que és bo que hi hagi diàleg entre institucions.
- Des que es va anunciar l'exhumació de les restes del dictador, algunes seus del PSOE i també la del PSC de Barcelona han aparegut amb pintades de perfil franquista i falangista. La seu del PSC de Tortosa i d'altres llocs també ha aparegut amb pintades en els darrers mesos, retraient el suport dels socialistes al 155. Algunes amb llaços grocs. Per a vostè són equiparables l'assenyalament per part d'uns i altres?
- Són mostres d'intolerància i de falta de respecte a l'Estat de dret i institucions democràtiques. Normalment la gent que fa aquest tipus d'agressions a una seu, en definitiva, estan intentant pressionar des d'una concepció que jo en diria totalitària del seu entorn. No són coincidents pel que fa a l'imaginari que tenen de la societat o del país en el qual vivim, però sí en l'actitud. El totalitarisme, en definitiva, el que fa és confondre la part amb el tot. Si jo crec que la meva manera d'entendre la societat i el país on visc és necessàriament la que hem de compartir tots, soc totalitari. La democràcia és el contrari d'això. Quan algú actua de manera agressiva contra un partit polític, no deixa de ser una voluntat d'imposar aquesta part sobre el tot. En aquest sentit tenen elements en comú, tot i reconèixer que els uns seran partidaris d'una España grande y libre i els altres una Catalunya independent i dels Països Catalans. El problema és l'actitud a l'hora de defensar l'ideari.
"Si algú pretén ocupar l'espai públic des del seu ideari, s'està equivocant"
- Pel que fa al debat sobre les reivindicacions per la llibertat dels presos polítics en l'espai públic amb actes com la plantada de creus o pintades de llaços grocs, creu que es poden emparar en la llibertat d'expressió?
- La llibertat d'expressió és fonamental en qualsevol societat democràtica, però s'ha de canalitzar intentant no imposar. Si algú pretén ocupar l'espai públic des del seu ideari, llavors jo crec que aquí s'està equivocant. No vull dir que hàgim de criminalitzar ni perseguir d'ofici aquells que puguin posar símbols a l'espai públic, però penso que és un intent d'allò que alguns han dit "el carrer és nostre". Doncs no, el carrer és de tots, pensem com pensem. Vostè té dret a exhibir símbols, però no ocupar l'espai de tots. La tolerància i la convivència són imprescindibles en democràcia.
- El moviment veïnal Prou! AP-7 Gratuïta Ja! es va reunir amb vostè fa alguns dies per traslladar-li la necessitat de que el Ministeri de Foment paralitzi i descarti la construcció de noves rotondes a la carretera N-340, un cop ja s'ha anunciat l'alliberament de peatges de l'autopista a partir de finals de l'any vinent, quan acaba la concessió. Què els hi va traslladar?
- És un moviment veïnal amb una reivindicació reconeguda. Però sí que el vaig traslladar el fet que l'N-340 haurà d'acabar sent una carretera de comunicació comarcal. No té sentit com a via de llarg recorregut. Per això des del País Valencià, fa anys, es va començar a plantejar l'A-7 com a alternativa. La comunicació de llarga distància en condicions de seguretat s'ha de fer per les dues vies principals que és l'AP-7 i l'A-7. Ara bé, tenint en compte l'alliberament de peatges previst el 2019 i que per tant, l'AP-7 passarà a ser gratuïta pot quedar força col·lapsada. Per tant, és imperatiu l'acabament de l'A-7, entre la Jana i l'Hospitalet de l'Infant, cosa que els membres d'aquesta plataforma no veuen tan necessari, segons em van traslladar.
Pel que fa a les rotondes, els Ajuntaments representants democràtics, en general, hi són partidaris. Hem de tenir en compte tots els agents. Jo no tinc clar que les rotondes siguin tan perjudicials com el moviment veïnal ve a plantejar. És una qüestió tècnica i els tècnics en trànsit recomanen les rotondes com una forma d'articular el trànsit i moderar la velocitat. En la perspectiva que l'N-340 acabarà sent una via de comunicació comarcal, el fet que hi hagi alguna rotonda no crearà un perjudici important. El necessari és que es completi l'alliberament de l'AP-7 i s'acabi l'A-7.
- Recentment, el conseller de Territori, Damià Calvet, va reconèixer que conductors residents del Penedès i les Terres de l'Ebre es quedaran, de moment, sense les bonificacions promeses per circular per aquests dos trams de l'AP-7. És així?
- Per la informació que tinc, l'expedient que està movent el Ministeri de Foment passa per bonificació per al transport pesant de camions per a circular per l'AP-7 i també gratuïtat per als veïns que es desplacen en un termini de 24 hores, que vagin i tornen. En el moment que s'hagi fet el tràmit, que es troba pendent d'un parell d'informes, un del Servei de Trànsit de la Generalitat i un altre del Ministeri d'Hisenda que es deriva d'aquest, no hi haurà d'haver més problema.
Joan Sabaté, subdelegat del govern espanyol a Tarragona, durant l'entrevista Foto: Jonathan Oca
- Quan podria fer-se efectiu el decret que falta per poder aplicar les bonificacions?
- No hi ha una data exacta, està en tràmit i insisteixo, està pendent d'un informe del Servei Català de Trànsit i després haurà d'informar el Ministeri d'Hisenda i teòricament ja la secretaria d'Estat i d'Infraestructures pot elevar-ho al Consell de Ministres. Estem parlant d'un termini que no serà llarg, potser d'unes setmanes.
- A la tardor ja podria ser una realitat, doncs?
- Sí. Crec que al llarg d'aquesta tardor ja està amb total seguretat. No puc concretar el dia perquè no depèn de mi.
- Com treballarà Joan Sabaté per desencallar o accelerar infraestructures tan importants pel territori com són l'A-7 o l'A-27?
- Són dues autovies fonamentals per al territori. El tema de l'A-27, el Coll de Lilla està pendent d'un modificat i ara estem pendents que s'acabi la seva tramitació i que es posi en marxa. Després hi ha un altre tema, en paral·lel amb això, que és el que ens plantejava l'AEQT i és que pel túnel del Coll de Lilla no hi podran passar mercaderies perilloses i per tant, s'hauran de condicionar les carreteres per a fer-les més transitables. No puc donar un calendari sobre això però puc dir que s'hi està treballant, hi estem a sobre. Pel que fa a l'A-7, tenim aprovats l'estudi d'impacte ambiental i l'estudi de traçat, en els trams de la Jana - Ametlla de Mar i Ametlla de Mar - L'Hospitalet de l'Infant. Fa falta que hi hagi consignació pressupostària suficient per fer el projecte i per a executar-lo. Durant uns anys s'han posat partides simbòliques però realment el projecte constructiu no s'ha arribat a materialitzar. Intentarem que si es poden fer els pressupostos per al 2019, hi hagi una partida per a la redacció del projecte i quan hagi estat aprovat, més endavant que hi hagi partides necessàries per a la construcció d'aquest tram.
- Les obres del tercer fil sembla que avancen però com afectarà la modificació del calendari d'execució després de les queixes del sector turístic?
- El sector de càmpings demanaven la paralització de les obres i ja els vàrem comunicar que això no podia ser perquè era una actuació prioritària i estratègica per al Camp de Tarragona. El que hem fet és modificar els punts d'actuació, no tant el calendari com a tal, ja que es continua al mateix ritme, però hem desplaçat les obres de cimentació dels pals de la catenària, que molestava molt, i ho hem traslladat al tram entre Torredembarra i sant Vicenç de Calders perquè hi ha menys càmpings i no afecta i reprendrem les obres en el tram Torredembarra –Altafulla i Altafulla-Tarragona a partir del 3 de setembre.
- Les obres del corredor mediterrani i en conseqüència les del tercer fil arriben amb força temps de retard. Creu que s'ha adormit el PP a l'hora de tirar endavant aquest projecte?
- Sí, segurament no ho han gestionat amb la diligència que seria exigible a un govern. És una obra absolutament prioritària per al nostre creixement econòmic. És cert que ha coincidit el moment d'execució amb el moment més de dur de la crisi econòmica i això tampoc ho negaré. Ara bé, així i tot crec que s'hauria d'haver fet un esforç més important perquè per sortir de la crisi cal estar ben posicionats i les infraestructures són fonamentals per al moment en què, metafòricament, s'estan tornant a repartir les cartes per donar joc. Tant de bo el tinguéssim més avançat però en qualsevol cas, està projectat i executant-se i li donarem el màxim impuls possible.
- Hi havia ministres del PP que deien que era tan important el corredor mediterrani com el corredor central, que passa per Madrid. Ho comparteix?
- En absolut. Aquesta és una polèmica que es treu lloc en algun moment. Hi ha ministres del PP que deien que calia donar la mateixa importància a un que a l'altre i a aquí deien que el govern volia fer el central i ho titllaven de barbaritat. Mai, ningú, crec que hagi pensat que s'ha de substituir un per l'altre. El corredor mediterrani segueix sent, perquè així ho ha aprovat la Unió Europea, la prioritat. Una cosa són declaracions que es fan o en un míting que a un se li escalfa la boca, que és una cosa que no hauria de permetre's mai un polític, però el que queda clar és que la seva prioritat està fora de dubte. També és necessari un corredor central i un atlàntic perquè la resta de territoris d'Espanya han d'estar connectats al corredor mediterrani. No és un projecte que n'exclogui d'altres.
- El desmantelllament de la via de la costa, entre Salou i l'Hospitalet de l'Infant, no convenç en absolut a algunes plataformes però els alcaldes dels municipis afectats ho veuen essencial. Ha pogut parlar amb ambdues parts?
- He parlat amb alguns alcaldes però no amb gent de la plataforma. L'aposta que ha fet el Camp de Tarragona i que s'ha de mantenir, és la construcció del corredor més cap a l'interior. La línia ferroviària de la costa urbanísticament era un obstacle per al creixement dels municipis i entenc que els alcaldes la vulguin treure, com està previst. El que hi ha és la possibilitat de fer un tramvia que permeti mantenir la comunicació amb Tarragona ciutat i també entre ells, i amb la línia de costa però amb uns obstacles molts menors i amb una línia més permeable que la del ferrocarril. De moment, però, no hi ha calendari per tirar-ho endavant. Hem de combinar el desmantellament de la via amb la substitució de la via per un tramvia.
- Com ajuda a Tarragona l'arribada de Sánchez al poder?
- Entre altres accions, marca com a prioritat el tema de les infraestructures, les actuacions en costes. Volem actuar directament amb un tema que ens reclamen des del Delta de l'Ebre les comunitats de regants els ajuntaments com és la regressió, volem tenir una política activa a través del diàleg amb els agents implicats. També amb la indústria, la setmana passada va venir la ministra d'Indústria i va adquirir compromisos concrets amb l'AEQT, com per exemple el tema energètic per poder fer el sistema tancat de subministrament energètic als polígons industrials del Camp de Tarragona. La ministra es va comprometre a treballar això i portar-ho al consell de Ministres perquè la transcripció de la directiva europea permeti que això sigui possible, Tot això són polítiques actives i positives per a Tarragona.
- Considera que el fet que Sánchez sigui el president del govern espanyol ha servit per rebaixar tensions entre unionistes i independentistes?
- Aquesta és la voluntat. A veure, el conflicte que ha comportat el procés, conflicte en sentit de situació complex i de dificultat a Catalunya, no es resoldrà en ni quinze dies ni en tres mesos, això té un recorregut a mig i llarg termini. Dir que l'arribada al govern ha resolt el problema seria excessivament pretensiós per part meva. Però només havent recuperat el diàleg, que el president Sánchez rebés a Torra a la Moncloa, que es reuneixi la comissió mixta, ja és un pas endavant. En definitiva, això està donant i marcant unes pautes per a seguir recuperant el diàleg i perquè disminueixi la tensió a la societat, que hi és. Hi ha qui això ho ha negat però existeix. Negar-ho és negar l'evidència. No vol dir que sigui bo ni que s'hagi de fer etern, al contrari, s'ha de resoldre.
- Considera que els actes d'unionistes i independentistes es poden equiparar, pel que fa a la violència?
- Si un és més violent que un altre és més condemnable. No equiparo res. No es pot matar tot allò que és gras. Vull dir, és condemnable tot allò que siguin actituds totalitàries, vinguin d'on vinguin, actituds impositives i si són violentes encara més. No es tracta de tenir un mesurador ni veure qui és més què, s'han de condemnar les actituds que trenquen el respecte democràtic.
- Seguint el model del diputat Carles Castillo, anirà a visitar Carme Forcadell a la presó de Mas d'Enric?
- En principi, no ho tinc previst. Lamento que la senyora Forcadell estigui a la presó, com tots els altres polítics. És una situació que no és bona per a ella ni per a la seva família, no m'agrada personalment i ho lamento moltíssim. Tampoc agrada al govern de Pedro Sánchez, però estem en un estat de dret i per tant, nosaltres volem respectar les actuacions del poder judicial. El govern ha facilitat el trasllat a les presons catalanes i tant de bo que una vegada el procés judicial es pugui resoldre de la millor manera per a ells, que personalment els desitjo el millor. De moment, no tinc previst anar a visitar-los perquè crec que tampoc em correspon. No m'hi nego, no és una previsió de l'agenda. Espero que aviat estiguin amb la seva família.
- Considera que és just que estiguin empresonats?
- He de respectar l'actuació dels tribunals. No em correspon dir si els seus delictes són d'una magnitud o d'una altra. El que és evident és que les actuacions que van fer el setembre de l'any passat, entre altres, hi va haver una vulneració de la llei. Quan un se salta la llei sap que, i més quan tens una responsabilitat institucional, pot tenir conseqüències i ho has d'assumir. El perquè ho han fet, ho hauran d'explicar ells. Ara bé, si s'han saltat la llei han d'acceptar que la justícia actuï. Però no li desitjo presó a ningú i menys a persones que han tingut responsabilitats polítiques. Els desitjo el millor a ells i a les seves famílies i que torni a casa amb total normalitat.
- No hi ha una data exacta, està en tràmit i insisteixo, està pendent d'un informe del Servei Català de Trànsit i després haurà d'informar el Ministeri d'Hisenda i teòricament ja la secretaria d'Estat i d'Infraestructures pot elevar-ho al Consell de Ministres. Estem parlant d'un termini que no serà llarg, potser d'unes setmanes.
- A la tardor ja podria ser una realitat, doncs?
- Sí. Crec que al llarg d'aquesta tardor ja està amb total seguretat. No puc concretar el dia perquè no depèn de mi.
- Com treballarà Joan Sabaté per desencallar o accelerar infraestructures tan importants pel territori com són l'A-7 o l'A-27?
- Són dues autovies fonamentals per al territori. El tema de l'A-27, el Coll de Lilla està pendent d'un modificat i ara estem pendents que s'acabi la seva tramitació i que es posi en marxa. Després hi ha un altre tema, en paral·lel amb això, que és el que ens plantejava l'AEQT i és que pel túnel del Coll de Lilla no hi podran passar mercaderies perilloses i per tant, s'hauran de condicionar les carreteres per a fer-les més transitables. No puc donar un calendari sobre això però puc dir que s'hi està treballant, hi estem a sobre. Pel que fa a l'A-7, tenim aprovats l'estudi d'impacte ambiental i l'estudi de traçat, en els trams de la Jana - Ametlla de Mar i Ametlla de Mar - L'Hospitalet de l'Infant. Fa falta que hi hagi consignació pressupostària suficient per fer el projecte i per a executar-lo. Durant uns anys s'han posat partides simbòliques però realment el projecte constructiu no s'ha arribat a materialitzar. Intentarem que si es poden fer els pressupostos per al 2019, hi hagi una partida per a la redacció del projecte i quan hagi estat aprovat, més endavant que hi hagi partides necessàries per a la construcció d'aquest tram.
- Les obres del tercer fil sembla que avancen però com afectarà la modificació del calendari d'execució després de les queixes del sector turístic?
- El sector de càmpings demanaven la paralització de les obres i ja els vàrem comunicar que això no podia ser perquè era una actuació prioritària i estratègica per al Camp de Tarragona. El que hem fet és modificar els punts d'actuació, no tant el calendari com a tal, ja que es continua al mateix ritme, però hem desplaçat les obres de cimentació dels pals de la catenària, que molestava molt, i ho hem traslladat al tram entre Torredembarra i sant Vicenç de Calders perquè hi ha menys càmpings i no afecta i reprendrem les obres en el tram Torredembarra –Altafulla i Altafulla-Tarragona a partir del 3 de setembre.
- Les obres del corredor mediterrani i en conseqüència les del tercer fil arriben amb força temps de retard. Creu que s'ha adormit el PP a l'hora de tirar endavant aquest projecte?
- Sí, segurament no ho han gestionat amb la diligència que seria exigible a un govern. És una obra absolutament prioritària per al nostre creixement econòmic. És cert que ha coincidit el moment d'execució amb el moment més de dur de la crisi econòmica i això tampoc ho negaré. Ara bé, així i tot crec que s'hauria d'haver fet un esforç més important perquè per sortir de la crisi cal estar ben posicionats i les infraestructures són fonamentals per al moment en què, metafòricament, s'estan tornant a repartir les cartes per donar joc. Tant de bo el tinguéssim més avançat però en qualsevol cas, està projectat i executant-se i li donarem el màxim impuls possible.
- Hi havia ministres del PP que deien que era tan important el corredor mediterrani com el corredor central, que passa per Madrid. Ho comparteix?
- En absolut. Aquesta és una polèmica que es treu lloc en algun moment. Hi ha ministres del PP que deien que calia donar la mateixa importància a un que a l'altre i a aquí deien que el govern volia fer el central i ho titllaven de barbaritat. Mai, ningú, crec que hagi pensat que s'ha de substituir un per l'altre. El corredor mediterrani segueix sent, perquè així ho ha aprovat la Unió Europea, la prioritat. Una cosa són declaracions que es fan o en un míting que a un se li escalfa la boca, que és una cosa que no hauria de permetre's mai un polític, però el que queda clar és que la seva prioritat està fora de dubte. També és necessari un corredor central i un atlàntic perquè la resta de territoris d'Espanya han d'estar connectats al corredor mediterrani. No és un projecte que n'exclogui d'altres.
"També és necessari un corredor central i un atlàntic perquè la resta de territoris d'Espanya han d'estar connectats al corredor mediterrani"
- El desmantelllament de la via de la costa, entre Salou i l'Hospitalet de l'Infant, no convenç en absolut a algunes plataformes però els alcaldes dels municipis afectats ho veuen essencial. Ha pogut parlar amb ambdues parts?
- He parlat amb alguns alcaldes però no amb gent de la plataforma. L'aposta que ha fet el Camp de Tarragona i que s'ha de mantenir, és la construcció del corredor més cap a l'interior. La línia ferroviària de la costa urbanísticament era un obstacle per al creixement dels municipis i entenc que els alcaldes la vulguin treure, com està previst. El que hi ha és la possibilitat de fer un tramvia que permeti mantenir la comunicació amb Tarragona ciutat i també entre ells, i amb la línia de costa però amb uns obstacles molts menors i amb una línia més permeable que la del ferrocarril. De moment, però, no hi ha calendari per tirar-ho endavant. Hem de combinar el desmantellament de la via amb la substitució de la via per un tramvia.
- Com ajuda a Tarragona l'arribada de Sánchez al poder?
- Entre altres accions, marca com a prioritat el tema de les infraestructures, les actuacions en costes. Volem actuar directament amb un tema que ens reclamen des del Delta de l'Ebre les comunitats de regants els ajuntaments com és la regressió, volem tenir una política activa a través del diàleg amb els agents implicats. També amb la indústria, la setmana passada va venir la ministra d'Indústria i va adquirir compromisos concrets amb l'AEQT, com per exemple el tema energètic per poder fer el sistema tancat de subministrament energètic als polígons industrials del Camp de Tarragona. La ministra es va comprometre a treballar això i portar-ho al consell de Ministres perquè la transcripció de la directiva europea permeti que això sigui possible, Tot això són polítiques actives i positives per a Tarragona.
- Considera que el fet que Sánchez sigui el president del govern espanyol ha servit per rebaixar tensions entre unionistes i independentistes?
- Aquesta és la voluntat. A veure, el conflicte que ha comportat el procés, conflicte en sentit de situació complex i de dificultat a Catalunya, no es resoldrà en ni quinze dies ni en tres mesos, això té un recorregut a mig i llarg termini. Dir que l'arribada al govern ha resolt el problema seria excessivament pretensiós per part meva. Però només havent recuperat el diàleg, que el president Sánchez rebés a Torra a la Moncloa, que es reuneixi la comissió mixta, ja és un pas endavant. En definitiva, això està donant i marcant unes pautes per a seguir recuperant el diàleg i perquè disminueixi la tensió a la societat, que hi és. Hi ha qui això ho ha negat però existeix. Negar-ho és negar l'evidència. No vol dir que sigui bo ni que s'hagi de fer etern, al contrari, s'ha de resoldre.
"Dir que l'arribada al govern ha resolt el problema seria excessivament pretensiós per part meva"
- Considera que els actes d'unionistes i independentistes es poden equiparar, pel que fa a la violència?
- Si un és més violent que un altre és més condemnable. No equiparo res. No es pot matar tot allò que és gras. Vull dir, és condemnable tot allò que siguin actituds totalitàries, vinguin d'on vinguin, actituds impositives i si són violentes encara més. No es tracta de tenir un mesurador ni veure qui és més què, s'han de condemnar les actituds que trenquen el respecte democràtic.
"No tinc previst anar-la a visitar perquè crec que tampoc em correspon"
- Seguint el model del diputat Carles Castillo, anirà a visitar Carme Forcadell a la presó de Mas d'Enric?
- En principi, no ho tinc previst. Lamento que la senyora Forcadell estigui a la presó, com tots els altres polítics. És una situació que no és bona per a ella ni per a la seva família, no m'agrada personalment i ho lamento moltíssim. Tampoc agrada al govern de Pedro Sánchez, però estem en un estat de dret i per tant, nosaltres volem respectar les actuacions del poder judicial. El govern ha facilitat el trasllat a les presons catalanes i tant de bo que una vegada el procés judicial es pugui resoldre de la millor manera per a ells, que personalment els desitjo el millor. De moment, no tinc previst anar a visitar-los perquè crec que tampoc em correspon. No m'hi nego, no és una previsió de l'agenda. Espero que aviat estiguin amb la seva família.
- Considera que és just que estiguin empresonats?
- He de respectar l'actuació dels tribunals. No em correspon dir si els seus delictes són d'una magnitud o d'una altra. El que és evident és que les actuacions que van fer el setembre de l'any passat, entre altres, hi va haver una vulneració de la llei. Quan un se salta la llei sap que, i més quan tens una responsabilitat institucional, pot tenir conseqüències i ho has d'assumir. El perquè ho han fet, ho hauran d'explicar ells. Ara bé, si s'han saltat la llei han d'acceptar que la justícia actuï. Però no li desitjo presó a ningú i menys a persones que han tingut responsabilitats polítiques. Els desitjo el millor a ells i a les seves famílies i que torni a casa amb total normalitat.
Joan Sabaté en un moment de l'entrevista. Foto: Jonathan Oca
- Ja he remarcat que no soc llicenciat en dret, per tant, em sento incapaç de valorar si es pot qualificar o no de rebel·lió el delicte que van fer, no em correspon. Amb tot, jo penso que les actuacions que van fer van ser greus. En la mesura que es van aprovar lleis i impulsar un referèndum, en contra del qual havia resolt el Tribunal Constitucional, vulnerant els drets dels altres partits de l'arc parlamentari català, forçant votacions que estaven fora de la llei, aquí es va anar massa enllà. En aquest sentit crec que es van equivocar profundament, en la meva modesta opinió i a més van posar la societat catalana en una situació molt complexa. A ningú se li escapa que la societat catalana està dividida des del punt de vista de l'opinió pública. Intentar des d'una part imposar la seva opinió o criteri al conjunt de la societat em sembla un error. Tenim uns marcs legals i constitucionals que s'han de respectar. Si et saltes la llei, estàs anant molt enllà i segurament estàs delinquint i t'arrisques a què els tribunals de justícia actuïn.
No s'està perseguint a ningú per les seves idees, s'estan perseguint a aquells que han vulnerat la llei. Perquè si es perseguís la gent per les seves idees, n'hi ha molts d'independentistes a Catalunya, estarien tots processats i no és el cas.
"Les forces de l'Estat tenien un mandat judicial i hi va haver algunes persones que, pel que sigui, van decidir impedir l'acció policial"
- Comentava fa un moment que el procés ha comportat una divisió de la societat catalana. Just ara que ens apropem al primer aniversari de l'1 d'octubre, pensa que la violència exercida per part de les forces de l'Estat contra els votants va crear una fractura encara més greu en la gent que se sent independentista vers l'Estat espanyol?
- No crec que hi hagués violència per part de les forces de seguretat de l'Estat. Les forces de l'Estat tenien un mandat judicial i hi va haver algunes persones que, pel que sigui, van decidir impedir l'acció policial. Això aquí, a França, Alemanya o on sigui, si la policia intenta complir un mandat judicial i algú es posa allà i ho intenta impedir és possible que l'apartin. Violència en el sentit d'intencionalitat violenta crec que no n'hi va haver. Les forces de seguretat van actuar d'acord amb el mandat legal que tenien. El fet que ara faci un any de tot plegat no significa res, el que espero és que tothom posi seny i que si algú vol celebrar que fa un any es va intentar fer un referèndum il·legal que ho celebren, però que no hi hagin provocacions ni intents de violentar la convivència, perquè això no porta enlloc.
- Ho pensa sincerament que l'actuació policial va ser correcta, tenint en compte totes les imatges que hi ha sobre aquell dia?
- N'estic absolutament convençut.
- Absolutament convençut.
- Sí.
- No creu que potser es van excedir?
- Jo crec que van actuar complint ordres, una altra cosa és que la forma d'actuació policial –ja he dit que no soc advocat, i també dic que no soc tècnic en actuacions policials – sigui excessiva o no. L'únic que dic és que van actuar en funció d'un mandat judicial i per tant complien amb la seva obligació. Que hi pugui haver algun agent que s'excedís, potser sí. També vull recordar que en altres llocs es va apedregar la policia o es van fer altres coses. Hi va haver actuacions que tant de bo no s'haguessin hagut de produir de diferent tipus. Tant de bo això no hagués hagut de passar, però crec que hi ha una responsabilitat per part del Govern d'aquell moment a Catalunya de forçar la realització del referèndum quan havia estat declarat il·legal per part del Tribunal Constitucional. Va ser una actitud molt irresponsable.
"Hi va haver una actitud de provocació cap als cossos de seguretat de l'Estat que no hi ser cap al cos dels Mossos d'Esquadra"
- Si les forces de seguretat de l'Estat van actuar complint un manament judicial, com explica que els Mossos d'Esquadra arribessin a tancar més col·legis electorals i encautessin més urnes sense exercir aquesta violència?
- No sé quants en van tancar uns i altres i amb quina actitud va ser. Sí que és cert que crec que hi va haver persones que es van resistir a l'actuació del mandat judicial de la policia, que hi va haver una actitud de provocació cap als cossos de seguretat de l'Estat i que no n'hi va haver cap al cos dels Mossos d'Esquadra, em sembla que això és evident i ho vaig poder veure prop de casa meva. Per una banda hi havia una actitud de provocació deliberada per intentar demostrar que hi havia una actitud de violència, d'hostilitat cap al referèndum que es volia fer i que aquesta actitud no hi va ser cap a la policia de la Generalitat a qui es volia presentar com la policia amiga. Crec que tots els cossos van actuar en funció del mandat judicial, mentre no es demostri el contrari.
Sabaté ha estat alcalde de Tortosa, diputat i senador. Foto: Jonathan Oca
- No hi ha cap estat del món democràtic que accepti una secessió del seu territori. Per tant, jo crec que això no té per què produir-se. Un referèndum pactat implica reconèixer un dret que no està reconegut enlloc, que és el dret de l'autodeterminació. Per altra banda, també està en discussió qui és el subjecte sobirà. La sobirania és un dret que recau en la nació no com un tros de territori sinó el conjunt de ciutadans lliures d'un àmbit determinat. Quan es parla d'exercir la sobirania, la Constitució diu que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol.
- El portaveu de la CUP al Parlament va declarar l'altre dia aquí a Tarragona que es demostrava que Catalunya és una colònia espanyola perquè ara a sobre ha de gestionar amb els seus recursos i mitjans els presos polítics.
- Per començar, no són presos polítics, són polítics presos. Em sembla fora de lloc dir que Catalunya és una colònia. Són un territori democràtic que forma part d'un estat democràtic de la Unió Europea. Això no té cap ni peus. El trasllat dels polítics era una qüestió que permet la llei i que és bo per a les seves famílies. Per tant, qualificar això d'un fet colonial em sembla absurd.
- Com valora la trobada del rei Felip VI amb Torra a Tarragona durant la inauguració dels Jocs Mediterranis?
- En democràcia, el respecte entre les institucions és fonamental. Pots ser monàrquic, republicà o el que vulgui, però quan un representa una institució està obligat a respectar totes les altres institucions, encara que estigui a les antípodes del que un pensa. Per tant el president de la Generalitat ha de fer el mateix. Ha de tenir una actitud de respecte mutu. El fet de no voler-lo rebre'l són actituds poc constructives i que no porten enlloc, potser sí que alimenten la brama de certs sectors de hooligans, però cal posar en valor les institucions. No és el mateix quan s'actua de president com de portaveu d'un partit.