procés català

La bombolla de Twitter ja ha desconnectat

El suport a la independència creix del 42,8% al 70% si es comparen les respostes dels que no utilitzen aquesta xarxa social per informar-se de política i els que sí que ho fan

per Roger Tugas, 4 d'agost de 2018 a les 16:30 |
Mòbil amb l'estelada, durant una manifestació independentista. | ACN
Fins a quin punt els debats que es viuen a Twitter són representatius de la realitat? Un breu passeig digital per aquesta xarxa social podria fer pensar que bona part de la ciutadania catalana ja ha desconnectat de l'Estat, té pressa i reclama als seus dirigents que implementin la República costi el que costi. Les enquestes, en canvi, assenyalen unes preferències sensiblement diferents i una societat molt més equilibrada quant a opcions territorials prioritàries.

Un sector de l'independentisme se sent molt més apoderat a Twitter del que després es viu al carrer, i es veu amb dret d'exigir molt més als governants -a qui pot interpel·lar de forma senzilla i directa- i recriminar la postura d'aquells que no comparteixen una estratègia tan confrontada. "La gent ho té clar" és una expressió que no costa massa de llegir repetidament, davant qualsevol gest de distensió que sovint és interpretat com a flaquesa o renúncia.


És així perquè els usuaris que pensen igual se segueixen entre si i es retroalimenten, o realment el pensament polític a la xarxa divergeix del de la realitat? Segurament és una mica de tot, però la segona variable és fàcilment quantificable i efectivament el perfil mitjà del món digital és particular. Així s'evidencia si s'analitzen els dos darrers baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió, comparant les respostes d'aquells enquestats que afirmen que s'informen de política a través de Twitter i dels que no ho fan. Sigui com sigui, el col·lectiu de tuitaires representa el 16,7% del total, no és excessivament nombrós, i fins i tot és inferior al dels que s'informen de política a través de Facebook (23,9%), encara que molts afirmin que aquesta xarxa va de capa caiguda.

Set de cada deu tuitaires diuen "sí"

Una diferència evident i segurament la més clara sorgeix quan es respon a la pregunta sobre si l'enquestat vol o no la independència. En aquest punt, la societat està partida en dues meitats, però, si el referèndum es fes a Twitter, el resultat seria molt contundent. Entre els que no l'usen per informar-se de política, el rebuig a la República és lleugerament superior (48,3%) al seu aval (42,8%). Un 70% dels tuitaires, en canvi, la defensa, i menys d'una quarta part no la vol. La majoria digital ja està clarament eixamplada.
 
SUPORT O REBUIG A LA INDEPENDÈNCIA, SEGONS SI S'INFORMA DE POLÍTICA A TRAVÉS DE TWITTER

 
Aquesta proporció es repeteix força clarament quan es demana pel sentiment nacional de l'enquestat, per si se sent més espanyol o català, o tant una cosa com l'altra. La ciutadania que no s'informa a través de Twitter és força plural, per bé que lleugerament decantada cap a la catalanitat: un 46,4% afirma que se sent més català o només català, mentre que un 36,8% té una identitat dual i un 11,7% se sent més espanyol o només espanyol. En canvi, entre el món tuitaire, un inapel·lable 72% se sent més català o només català i la resta d'opcions -excloent els que no ho saben o no contesten- no arriben a una quarta part de les respostes.

Les persones d'identitat dual o sobretot espanyola tenen menys interès en Twitter o és que aquest, monopolitzat pels independentistes, els ha exclòs i els fa sentir incòmodes per entrar a debatre estant en franca minoria? Què va ser abans, l'ou o la gallina? Difícil resposta...
 
SENTIMENT NACIONAL, SEGONS SI S'INFORMA DE POLÍTICA A TRAVÉS DE TWITTER

 
Les prioritats territorials també deriven en un suport polític diferenciat al carrer i a la xarxa. Les forces independentistes augmentarien enormement la seva representació al Parlament si les votacions es fessin a Twitter, i especialment la CUP, qui més que triplicaria vots (del 5,4% al 18%, en intenció directa de vot de no tuitaires i tuitaires, respectivament). ERC i JxCat també creixerien notablement, entre 7 i 8 punts cadascú. En canvi, els comuns obtenen un suport similar en els dos perfils, Cs i PSC cauen a menys de la meitat dels vots entre els tuitaires i el PP seria residual en aquesta xarxa (0,4% dels vots).

Vist de forma agregada, l'independentisme obtindria fora de Twitter un 38,2% dels suports (incloent l'abstenció) i, a dins, aquest ascendiria fins al 66%. L'unionisme, en canvi, cauria sense matisos del 24,7% al 10%. Poc debat hi hauria sobre la legitimitat de la majoria republicana al Parlament. A Twitter, de fet, tot es veu també força més clar, ja que, entre els seus usuaris, només un 11,6% admet que no votaria o no sap per qui ho faria, mentre que, entre els que no usen aquesta xarxa, la indecisió i abstenció puja fins al 23,7%.
 
INTENCIÓ DIRECTA DE VOT, SEGONS SI S'INFORMA DE POLÍTICA A TRAVÉS DE TWITTER

 
Un element que pot ajudar a explicar aquestes clares diferències polítiques és l'edat de cada col·lectiu, un element decisiu i característic que determina un major o menor ús de les xarxes socials. Twitter, com la resta d'aquestes, és usada sobretot per gent jove i és força residual entre aquella més gran, la qual, a més, és la que menys adhesió presenta a l'objectiu de la independència. Així, un 70,8% dels tuitaires tenen menys de 50 anys, mentre que tan sols el 45,6% dels que no usen Twitter per informar-se de política tenen una edat inferior. No és un element definitiu -els joves ja no són tan més independentistes que la mitjana-, però pot aportar idees d'anàlisi per estudiar aquest fenomen.
 
EDAT DELS CATALANS QUE S'INFORMEN DE POLÍTICA A TRAVÉS DE TWITTER I ELS QUE NO

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació