27
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
11:18h
Després Traduccions/Traslations i Dansa d’Agost, l’obra de Brian Friel torna a Barcelona amb La resposta (Give me your answer, Do!) una obra coral de set personatges que el dramaturg irlandès tanca en una casa aïllada, símbol de l’allunyament de la realitat i de la seva pròpia essència de la parella que l’habita, un matrimoni marcat per la malaltia de la filla i els problemes econòmics.
Friel planteja un text clàssic antagònic al títol, on sorgeixen moltes preguntes en un univers de personatges desdibuixats, de qui ofereix poques pistes sobre la seva psicologia i amb algunes dosis de versemblança dubtosa, com ara la cleptomania del pare de la protagonista, o de pedanteria com la de l’escriptor i amfitrió que parla amb cites literàries. Relacions humanes i contradiccions vitals, dualitats literàries tòpiques com escriptor d’èxit versus crisi d’autoria. Suspensió de temps espai que aspira a txekhovià però es queda en tediós.
La resposta és un drama lent per naturalesa que en aquest muntatge se serveix a base de teatre comercial sota la direcció de Sílvia Munt. La directora decideix bé l’ús de l’audiovisual per mostrar els moments més íntims i emocionants de la peça, la relació entre l’escriptor Tom Connolly (David Selvas) i la seva filla malalta internada en un psiquiàtric (Raquel Ferri). Interessant preludi per donar pas a la sèrie de visites que rebran Connolly i la seva dona Daisy (Emma Vilarasau). Desfilada de personatges com el gris agent que comprarà, o no, l’arxiu de Connolly, la histriònica parella d’amics que arriba per sopar i els pares de la mateixa Daisy.
El principal atractiu per al gran públic és, sens dubte, el repartiment, un treball el recorregut del qual s’expressa amb professionalitat de conjunt on destaquen David Selvas i Carme Fortuny. Els fans d’Emma Vilarasau, aquí en la seva vessant més melodramàtica alternant el plor amb l’embriaguesa de l’alcohol, estaran encantats. Per a servidora, francament un suplici, perquè tanta impostura no deixa veure el batec ni el pensament d’una dona que ha renunciat fins i tot al seu rol de mare.
Friel planteja un text clàssic antagònic al títol, on sorgeixen moltes preguntes en un univers de personatges desdibuixats, de qui ofereix poques pistes sobre la seva psicologia i amb algunes dosis de versemblança dubtosa, com ara la cleptomania del pare de la protagonista, o de pedanteria com la de l’escriptor i amfitrió que parla amb cites literàries. Relacions humanes i contradiccions vitals, dualitats literàries tòpiques com escriptor d’èxit versus crisi d’autoria. Suspensió de temps espai que aspira a txekhovià però es queda en tediós.
La resposta és un drama lent per naturalesa que en aquest muntatge se serveix a base de teatre comercial sota la direcció de Sílvia Munt. La directora decideix bé l’ús de l’audiovisual per mostrar els moments més íntims i emocionants de la peça, la relació entre l’escriptor Tom Connolly (David Selvas) i la seva filla malalta internada en un psiquiàtric (Raquel Ferri). Interessant preludi per donar pas a la sèrie de visites que rebran Connolly i la seva dona Daisy (Emma Vilarasau). Desfilada de personatges com el gris agent que comprarà, o no, l’arxiu de Connolly, la histriònica parella d’amics que arriba per sopar i els pares de la mateixa Daisy.
El principal atractiu per al gran públic és, sens dubte, el repartiment, un treball el recorregut del qual s’expressa amb professionalitat de conjunt on destaquen David Selvas i Carme Fortuny. Els fans d’Emma Vilarasau, aquí en la seva vessant més melodramàtica alternant el plor amb l’embriaguesa de l’alcohol, estaran encantats. Per a servidora, francament un suplici, perquè tanta impostura no deixa veure el batec ni el pensament d’una dona que ha renunciat fins i tot al seu rol de mare.
| Fitxa de "La resposta" |
|---|
| Títol: La resposta Autor: Brian Friel Traducció: Pau Gener Direcció: Sílvia Munt Intèrprets: Emma Vilarasau, David Selvas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Àlex Casanovas, Àngels Gonyalons, Eduard Buch Festival Grec 2018 Teatre Goya fins el 12 d’agost |