Elisenda Alamany: «L’estratègia de JxCat s'allunya cada cop més del sentit comú del país»

Elisenda Alamany (L'Hospitalet de Llobregat, 1983) tanca un curs polític intens, el primer viscut des del Parlament com a cara visible de Catalunya en Comú-Podem. La portaveu parlamentària dels comuns argumenta en aquesta conversa pausada amb NacióDigital que la centralitat de la política catalana s'ubica en el sobiranisme progressista, reclama "valentia" a ERC per explorar majories alternatives i proposa solucions per avançar en el diàleg entre el Govern i l'Estat, com la retirada de les acusacions als presos polítics. Alamany no defuig el debat intern als comuns ni la polèmica renovació de la direcció del partit, de la qual n'ha quedat al marge.

- Com està després d'aquest curs tan complicat?

- Personalment, ha estat un any molt dur. Fa un any que vaig deixar la maleta de professora de català per passar a la política institucional de primer nivell, fent de portaveu d'un grup parlamentari. El balanç ha estat positiu. He tingut l'oportunitat, en un moment de bloqueig i de vulnerabilitat del país, de contribuir-hi amb solucions noves. He pogut aportar la meva experiència personal, l'experiència d'observar que la política no havia estat a l'altura per oferir solucions als problemes de la gent, com ara la precarietat, que ha fet molts joves com jo haguessin de marxar del seu país per treballar. Com deia, el balanç és molt positiu, tot i que la política a aquest nivell és molt dura.
 
- El Parlament és com s'esperava o ho ha viscut amb certa decepció?

- Sempre depèn de les expectatives. Per a mi, hi ha dues parts que marquen el meu pas per la política. Una, que el Parlament no ho pot tot. I això vol dir que els partits són una eina més per canviar la societat, però que no són l'única. Una persona que ha estat a candidatures municipalistes, com és el meu cas, entén que moltes vegades els partits no són suficients per donar resposta a determinats problemes. Per això, hi ha els moviments socials que, a vegades, fins i tot s'avancen a l'elecció de les agendes de polítiques públiques per fixar les prioritats. La segona reflexió és que això no és per sempre. No he cregut mai en els polítics que venen a aferrar-se al càrrec. Per a mi, és una etapa, que respon a la voluntat de donar els millors anys de la meva vida per contribuir a una millora del país.

Entenent aquestes dues coses, que la política parlamentària no ho pot tot i que això no és per sempre, el balanç continua sent positiu i no hi cap decepció. M'agradaria que les coses fossin més ràpides, això és veritat. Tenim set grups parlamentaris al Parlament, que és la prova de la diversitat de Catalunya, del tot excepcional en relació a altres llocs de l'Estat. Aquesta diversitat, que és positiva, fa que de vegades les decisions no es prenguin tan ràpidament com jo voldria.

"M'hauria agradat que, en la renovació de la direcció de Catalunya en Comú, s'haguessin fet passos més accelerats per superar la frontera dels partits"

- Ha estat un any complex per al país i també per al seu espai polític. Se sent representada per l'actual direcció de Catalunya en Comú?

- Catalunya en Comú pot ser un projecte guanyador, en la mesura que superi la frontera dels partits o la frontera dels actors que formen part de l'espai. És veritat que a mi m'hauria agradat que, en la renovació de la direcció, es fessin passos més accelerats per superar la frontera dels partits i dels actors que formen part de l'espai, perquè això és una confluència. La creació d'una identitat comuna compartida encara és un objectiu i, per tant, encara estem construint això. El fet que jo no vingui de cap partit segurament ha fet que la meva posició no hagi agradat, però pensava que, en un moment de renovació dels espais de direcció, s'havien de fer passos més decidits i més ferms per a la superació d'aquestes fronteres. Malauradament, l'espai no estava prou madur com per fer aquests passos tan accelerats.

Per tant, la crítica me la faig a mi mateixa. Quan te n'adones que el projecte polític no està prou madur, s'ha de ser honesta i mirar on pots ser més útil. El meu paper passa, ara mateix, pel Parlament. La nova executiva ha de mirar cap al futur i decidir cap a on orienta l'espai. Només així l'eina s'assemblarà més als seus votants. Hem d'aconseguir que la direcció de Catalunya en Comú s'assembli el seu electorat.
 
- Ara no s'hi assembla?

- S'han fet passos endavant. Però és veritat que a mi m'hauria agradat que el procés s'accelerés. En tot cas, és un dels objectius d'aquesta nova executiva, que és molt jove. Només fa dues setmanes que s'ha constituït. Si alguna cosa ha demanat la ciutadania aquests darrers anys és que els partits s'assemblin a la societat, que siguin flexibles, que siguin transparents, que s'assemblin a la realitat que tenen al davant, que no és la mateixa que quan vam entrar a la crisi del 2008. La societat ha canviat molt i els partits han de renovar-se. De fet, el PP i el PDECat han fet canvis en els seus congressos del cap de setmana, suposo que pensant en la idea de projectar això que deia. La projecció de la nova política, però, no és només una cosa de procediments o de joc de màrqueting. S'han d'oferir respostes noves. Aquesta és també una responsabilitat que ha d'afrontar Catalunya en Comú.- En què s’ha equivocat Catalunya en Comú?

- Ha tingut els errors propis d'un partit que està en construcció i que és molt jove. Hem de continuar apostant perquè aquesta eina s'assembli a la societat que té al davant. Per aconseguir-ho, ha de deixar entrar gent nova, amb perfils diversos. Com més gent nova entri i més perfils diversos entrin, més ens assemblarem a la societat que volem representar. Catalunya en Comú va néixer com una eina nova perquè hi havia un esgotament dels partits, que no havien donat resposta a problemes troncals: un model laboral que precaritzava la gent o una universitat desfassada que tampoc havia fet el trànsit que exigeix l'impacte de la tecnologia en el model educatiu. Insisteixo, Catalunya en Comú té aquesta responsabilitat.
 
- No estan encallats en el mateix debat que projectaven fa més d'un any, quan Catalunya en Comú va prendre el testimoni de Catalunya Sí que es Pot?

- Volíem superar la lògica de coalicions per portar l'espai cap a una confluència, cap a una identitat compartida i comuna. El que passa és que el context general tampoc ens ha ajudat, ni a nosaltres ni a cap partit. Vam haver d'afrontar unes eleccions que ningú esperava quan l'espai tot just començava a caminar. Acabàvem d'aprovar un ideari i feia pocs mesos de la nostra assemblea fundacional. Certament, ens ha faltat més temps i més debat calmat sobre diverses qüestions, però estem en el bon camí. Catalunya en Comú va pel bon camí.
 

"Pensava que en la renovació dels càrrecs de direcció s'havien de fer passos més ferms per superar la frontera dels partits"

- Però quins són els esculls? Encara pesen molt les sigles dels partits?

- El context polític català és convuls i el nostre és un projecte que acaba de néixer i, per tant, hi ha debat pendents de fer. Una confluència de diversos actors és complexa. He estat molt sincera i tinc una visió molt clara sobre el que hauríem de ser, i això també pot haver provocat que no hagi agradat la meva posició. Pensava que en la renovació dels càrrecs de direcció s'havien de fer passos més ferms per superar la frontera dels partits. I ho pensava perquè era la manera de fer que gent nova i perfils diversos s'ingressin a l'espai. En definitiva, és el que ha de fer un partit, obrir-se i no tancar-se. Els partits han de plantejar-se els debats cap enfora i no tant cap a endins. Els partits tradicionals han mirat massa cap endins i s'han allunyat de la ciutadania. Aquest és el repte que hem d'afrontar. I assumeixo la meva responsabilitat.
 
- Però hi deu haver una responsabilitat més enllà de la seva.

- Estic convençuda que l'objectiu que descric és el que persegueix Catalunya en Comú. No només respon a la meva visió.
 
- Creu que continua tenint la confiança de Xavier Domènech i del partit per ser la portaveu dels comuns al Parlament?

- Som un equip i la línia és compartida. Si no, no s'entendria que jo fos la portaveu parlamentària. Sempre dic que la gent no ens vota per tenir càrrecs orgànics, ens vota perquè treballem. La feina de portaveu parlamentària és prou exigent, sobretot per a una persona que acaba de posar-s'hi. Continuaré fent la feina de portaveu, i la tasca de coordinació entra el Parlament, el grup del Congrés i també l'espai de l'ajuntament de Barcelona, així com amb la resta d'ajuntaments.

- Per on creu que es produeix la fuga de vots dels comuns? Li preguntem perquè hi ha diferents lectures al partit sobre aquesta qüestió.

- Estic convençuda que la centralitat de Catalunya es troba en el sobiranisme d'esquerres. Per això, moltes vegades no he entès la posició d'ERC. A mi m'hauria agradat una ERC més valenta. No he entès que ERC hagi cedit el lideratge sistemàticament a la dreta, com ha pogut investir Torra o, en el seu dia, com va poder investir Artur Mas. Per tant, els comuns el que han de fer és disputar aquest sobiranisme no conservador, aquest sobiranisme que entén que això no va només de decidir quin és l'estatus jurídic de Catalunya, sinó de, precisament, no limitar el sobiranisme a només això i construir-lo en totes les seves dimensions. Quin model d'educació volem? Pública o privada? Quin model d'universitat volem? Quin model energètic que superi els oligopolis defensem? És a dir, que siguem capaços que el sobiranisme realment ofereixi oportunitats i tingui un impacte en el dia a dia de la gent.

Malauradament, el que hem viscut en aquests darrers dos anys ha estat un sobiranisme amb receptes velles. El que jo defenso és un sobiranisme que sigui capaç de generar un nou futur per a Catalunya no basat en receptes caduques o velles que ofereixen actors que han governat durant dècades el nostre país. Els comuns han de disputar, tal com diu el seu ideari, aquest sobiranisme progressista.

"A mi m'hauria agradat una ERC més valenta. No he entès que ERC hagi cedit el lideratge sistemàticament a la dreta"

- En determinades ocasions s'ha sentit més propera a les tesis d'ERC que a les del seu propi partit?

- Jo no hauria votat mai Torra com a president ni a Artur Mas, i crec que el sobiranisme necessita un lideratge valent i que sigui capaç d'anar més enllà i no limitar-lo a defensar si Catalunya ha de ser independent o no. Això també és important, però mentrestant s'ha d'invertir en els fonaments del país: en una escola i en una sanitat pública, en un model laboral just que no precaritzi la gent. Això ara mateix està orfe, no ho representa cap espai polític. Els comuns hem de liderar aquest espai. Si no ho fan els comuns, crec que no ho farà ningú.
 
- Sempre ha defensat que les candidatures al territori han de ser superadores de les velles estructures existents. El partit està prou fort i sòlid a nivell territorial com per fer un bon resultat a les municipals?
 
- Estic convençuda que totes les candidatures que es facin al territori comptaran amb aquesta lògica superadora. Les municipals són una oportunitat per a nosaltres, ja que sempre hem dit que Catalunya en Comú tenia un ADN municipalista, perquè entenem que la política local no és només la més propera a la ciutadania sinó també on es gestionen millor els nostres recursos. Durant massa temps la Generalitat ha desatès sistemàticament la política local, com ho demostra la sentència del Tribunal Superior de Justícia quan diu que s'han de pagar les escoles bressol i que, per tant, la Generalitat s'ha de corresponsabilitzar també de les polítiques que fan els municipis. Les municipals seran una oportunitat per estendre la nostra proposta política.
 
- Com veu el moment de Colau a Barcelona?
 
- Estic convençuda que revalidarà l'alcaldia. La línia política que té Catalunya en Comú és la mateixa que té Barcelona en Comú, entre d'altres coses perquè és una línia compartida. Funcionem com un equip. Ada Colau no té cap adversari a Barcelona ara mateix i estic convençudíssima que ella ha representat una altra manera de fer política i ha demostrat que podia anar fins i tot més enllà de les apostes que feia la Generalitat i molt més enllà de les seves competències. És veritat que quan arribes a un lloc penses que pots fer coses i, a vegades, pot existir certa frustració. Es podia haver fet millor? Això sempre, però més crec que no se li pot retreure a Colau.

"Estic convençuda que Colau revalidarà l'alcaldia"

- Aquesta setmana hem sabut que l'ANC valida de forma massiva unes primàries republicanes de cara a les municipals. Encara que hi hagués una candidatura que sumés diferents sensibilitats de l'independentisme, Colau continuaria sent favorita?

- Estic convençuda que a les municipals es vota en clau diferent. El que se li ha de demanar a una candidatura que es presenta a un municipi és un projecte per a la ciutat, i no he sentit cap proposta en aquest sentit. En canvi, sí que sé quin és el llegat de Barcelona en Comú. La ciutadania sap quin és el llegat d'Ada Colau. És la persona que ha fet polítiques d'habitatge, aquesta persona que s'ha arromangat per fer el consistori més transparent, que ha apostat per obrir escoles bressol, que ha apostat per la cultura com no ho ha fet la Generalitat. Aquest és el llegat d'una altra manera de fer política propera a la ciutadania. De fet, la valoració de Colau bat rècords i cap enquesta fa pensar que pot tenir adversari. El que demana la ciutadania és poder-se trobar amb la seva alcaldessa pel carrer i una alcaldessa que estigui a l'alçada de les seves necessitats. En això, Colau no té competidor.
 

"No donaria cap xec en blanc al PSOE"

- Creu que Pedro Sánchez serà capaç de posar sobre la taula una solució per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya?
 
- L'entrada al govern del PSOE ha generat certa sensació d'il·lusió i esperança. Però jo no donaria cap xec en blanc al PSOE. El que hem vist són gestos, però queda per veure si Sánchez és aquest president que apostava per la plurinacionalitat o és el president que va donar suport al 155; si és la persona que deia que derogaria la reforma laboral o el que s'ha fet enrere; o és aquell que deia que publicaria la llista d’evasors fiscals i també s'ha fet enrere. Recordem les declaracions de Sánchez dient que els de l’Íbex-35 li havien dit que no podia pactar amb Podem. Doncs, serà Podem qui fixi el rumb i les prioritats d'aquest govern perquè compleixi allò que va dir en el seu moment. Aquesta és la funció que nosaltres haurem de fer per tenir un govern a Espanya que realment estigui a l'altura de les necessitats de la gent, amb solucions de fons.

Pel que fa al cas català, no pot existir més ceguesa ni sordesa. És veritat que no vindrà una solució d'avui per demà, però crec que el govern del PSOE ha de ser un punt i a part en la política de terra cremada del PP i Cs, i ha de deixar de viure acomplexat per aquests dos partits i restar al marge de les declaracions creuades. Ha de començar a pensar no només en l'oferta que té per a Catalunya, sinó per a la resta de l'Estat. Penso que el cas català va més enllà de Catalunya, va d'una manera d'entendre el conjunt de l'Estat i de les diferents sensibilitats, cultures i llengües que hi ha. Aquesta és una de les prioritats que haurà d'encarar el PSOE més d'hora que tard.

"S'ha de continuar emplaçant Sánchez perquè insti la fiscal a retirar les acusacions als presos polítics"

- S'han de tenir en consideració propostes que vagin més enllà del referèndum?

- El referèndum ens el mereixem. Les mobilitzacions sostingudes que hi ha hagut a Catalunya no són un desastre natural, no marxaran, no van passar un dia i l'endemà desapareixeran. A això cal donar-hi una resposta. Però, mentrestant, seria un error limitar-ho tot a aquest mecanisme democràtic, s'ha de construir un model de país, s'ha d'invertir en els fonaments. S'ha d'avançar en una Hisenda pròpia, en una banca pública, se li ha de demanar a Sánchez que retiri els recursos del Tribunal Constitucional a lleis que feien progressar la nostra ciutadania i, sobretot, se l'ha de continuar emplaçant perquè insti la fiscal a retirar les acusacions als presos polítics. Tot això són una sèrie de passos polítics que es poden fer a partir d'ara i que el govern del PSOE, si vol fer un punt i a part en tot allò que ha fet el PP, hauria de començar a afrontar en les reunions que manté amb el govern de Torra.
- Una proposta de nou Estatut queda superada?
 
- A mi em sembla que arriba una mica tard. Són receptes velles per a una realitat que és nova. Afrontar un nou Estatut voldria dir no haver entès absolutament res del que ha passat aquests darrers anys. És possible avançar en l'estatus de Catalunya sense passar per un Estatut. Recordo que l'Estatut que va sortir del Parlament i al qual Zapatero va dir que donaria suport se li va passar el raspall. Per tant, tornar a passar pel mateix em sembla que voldria dir no haver entès absolutament res del que ha passat a la societat catalana. La societat catalana es mereix un referèndum, però també és mereix que els representants públics comencin a donar respostes als seus problemes i que avancem realment. La Hisenda pròpia i una banca pública són elements que haurien d'estar sobre la taula, i que realment serien avenços en drets nacionals.

- El front comú sobiranista ha estat una de les banderes del seu partit aquesta legislatura, malgrat que no és una posició que generi unanimitat dins del partit. hi ha dirigents als quals els incomoden certes fotografies. Pot concretar què proposen els comuns per avançar cap al dret a l'autodeterminació?
 
- Quan vam parlar del front dels drets i de les llibertats era perquè aleshores governava el PP i estàvem davant d'una regressió en drets i llibertats. Era una majoria formada per JxCat, ERC, la CUP i nosaltres, en la qual, malauradament, el PSC no hi volia ser. Però això ho separaria de quines han de ser les prioritats a partir d'ara o com creu cada partit que ha d'avançar Catalunya. JxCat no ha definit la seva estratègia per a la legislatura i l'últim congrés del PDECat fa pensar que s'entregaran a la Crida Nacional i que continuaran apostant per la unilateralitat. Aquest no és el projecte de Catalunya en Comú. ERC també ha d'aclarir si queda supeditada o si va al darrere d'aquesta estratègia. L'estratègia de Catalunya en Comú és molt concreta, i la primera té a veure amb la normalitat democràtica. Crec que ja queda molt poca gent, a banda del PSC, que no vegi que el PSOE ha de continuar emplaçant la fiscal general de l'Estat perquè retiri les acusacions, i comencem a tenir un diàleg franc i honest amb el govern d'Espanya. Aquesta és una de les prioritats que pot tenir un front sobiranista. La segona és la retirada de tots els recursos que mantenen suspesos les lleis del Tribunal Constitucional. No entenc com altres forces que no són sobiranistes no defensen això, perquè hi ha lleis que tenen a veure amb la pobresa energètica o amb l'emergència en habitatge, o la mateixa llei d'igualtat entre homes i dones, que van ser votades per altres partits, com Ciutadans.

Una altra prioritat és la Hisenda pròpia, que el PSC va reivindicar durant la campanya electoral. L'únic que demanem al PSC és que allò que vota aquí després tingui un trasllat al Congrés. D'aquestes quatre prioritats de Catalunya en Comú, dues són compartides, que són la normalitat democràtica i l'aixecament dels recursos sobre les lleis suspeses pel TC. Al marge de tot això, crec que l'estratègia dels partits són diferents dins del sobiranisme. Unes continuen apostant per camins ja recorreguts, com és el de la unilateralitat, i que ha donat els fruits que ha donat: una vulnerabilitat extrema de tot el país i de les seves institucions. Una altra estratègia, que és la nostra, passa per acumular majories que siguin diverses i que puguin portar al Congrés mesures que nosaltres pensem que són prioritàries. Són estratègies diferents que aposten per un futur diferent per a Catalunya.

"Seria un fracàs que no s'escoltessin les demandes de Catalunya, però també seria un fracàs que el Govern de la Generalitat, a la primera de canvi, s’aixequés d'una taula o deixés una cadira buida"

- Si Pedro Sánchez no fa aquest gest d'instar la Fiscalia a retirar els càrrecs als presos polítics i no assumeix un referèndum, el risc que corre el govern espanyol és que augmenti el percentatge de partidaris de la independència? L'any 2010, punt de partida del procés, ja governava el PSOE.
 
- Seria un fracàs que no s'escoltessin les demandes de Catalunya, però també seria un fracàs que el Govern de la Generalitat, a la primera de canvi, s'aixequés d'una taula o deixés una cadira buida. Ara mateix, tal com està la situació, el Govern no es pot permetre no treballar sobre qualsevol escletxa que ofereixi l'executiu del PSOE. I el govern del PSOE ha d'entendre que per continuar governant Espanya necessita escoltar les demandes de Catalunya. Entre altres coses perquè l'aritmètica del Congrés farà que hagi de negociar forçosament amb els partits catalans i Podem. Per això deia que és una oportunitat per marcar el rumb d'aquest govern, i perquè vagi més enllà dels gestos i realment aporti solucions de fons. El sobiranisme no desapareixerà de Catalunya, continuarà sent la centralitat política del país. Les lliçons i les estratègies de la ceguesa i de la sordesa ens ha portat fins a on estem. Si fem un balanç de que ha suposat el 155, podem dir que ha fet ben poc per aportar cap solució. Unes noves eleccions tampoc aportaran una nova solució, la solució només passa per la política.
 

"Unes noves eleccions tampoc aportaran una nova solució, la solució només passa per la política"

- A la comissió bilateral s'ha de poder parlar dels presos i els exiliats, com ha demanat el Govern de la Generalitat?
 
- Em sembla una prioritat per començar a tenir una situació de normalitat. El que ha passat amb els presos polítics és la via Llarena, que cueja encara i que és la inèrcia del govern del PP. Els presos polítics i la gent que ha marxat del país són una prioritat, entre d'altres coses, perquè els delictes no se sostenen. No va haver-hi violència i, per tant, no hi pot haver rebel·lió. Per començar a tenir una situació de normalitat democràtica, aquesta situació s'ha de revertir. No ho diuen només els independentistes, ho diuen centenars de juristes espanyols que la via Llarena és un esperpent, una salvatjada; ho diuen els tribunals alemanys. La via Llarena no fa més que recollir derrota rere derrota i aquesta inèrcia la pot acabar demà mateix el PSOE. Per això, s'ha de continuar sent a qualsevol reunió amb el govern d'Espanya.
 
- Que els diputats processats deixin de cobrar el sou és defensar els drets d'aquests diputats al Parlament o suposa acatar la decisió de Llarena?
 
- Mai havíem estat en una situació de tanta incertesa. A nosaltres ens semblava que la substitució temporal no era desitjable, però era l'única possibilitat que teníem per garantir els drets d'aquests diputats fins que no hi hagi una sentència ferma i, alhora, poder celebrar un ple. No és la millor solució, però és una de les possibles solucions davant de tanta incertesa. Semblava que amb això hi havia una majoria que estava d'acord i, per tant, nosaltres ho vèiem amb bons ulls. Però, certament, és una situació injusta plena d'incerteses i s'ha de valorar políticament.

Les situacions d'incertesa que passem al Parlament són l'efecte al qual ens ha dut la via Llarena. Les solucions que es posaven a disposició no eren les desitjables, però eren per les quals pensàvem que podien transitar la majoria dels grups parlamentaris. I, de fet, va ser així fins a l'últim minut. Però els diputats de JxCat van votar diferent i no es va poder celebrar el ple. Malauradament, el bloqueig que vivim al Parlament no es produeix només entre dos grups parlamentaris, s'explica també pel bloqueig que existeix dins de JxCat. No ens sembla que sigui la millor estratègia per estar a l'alçada del país en una situació com la que tenim.
 

"Els presos polítics i la gent que ha marxat del país són una prioritat, entre d’altres coses, perquè els delictes no se sostenen"

- Junts per Catalunya manté viva la possibilitat d'investir Carles Puigdemont. Creu que hi ha opcions reals?
 
- Cadascú, cada partit i cada persona, tenen el dret legítim a tenir el el seu full de ruta. A mi em sembla que cada vegada més l'estratègia de Junts per Catalunya s'allunya del que és el sentit comú del país.
 
- Creu que després del congrés del PDECat d'aquest cap de setmana, l'entesa entre Junts per Catalunya i ERC serà més complicada?
 
- Dependrà dels objectius que tingui ERC. El que bàsicament fa el PDECat és entregar-se a la Crida Nacional per la República. Em sembla que és una recomposició de la dreta catalana que intenta una opa a ERC i que prova de projectar que és nova política. Però caldrà més que un ball de sigles i focs d'artifici. Em sembla que és l'edició d'una cosa que ja coneixíem i, si la proposta política que té la Crida és tornar a repetir l'estratègia de la unilateralitat, no és la nostra. Nosaltres pensem que l'única solució per a Catalunya passa per la bilateralitat, per mirar de tu a tu Espanya. No sé quina és la proposta d'ERC, però m'agradaria que fos definitivament valenta i es plantés davant d'aquesta estratègia. Però són ells els que han de decidir què volen: si continuar supeditats com han fet fins ara a Torra o representar el sobiranisme d'esquerres.

"ERC ha de decidir què vol: si continuar supeditats com ha fet fins ara a Torra o representar el sobiranisme d'esquerres"

- A qui creu que representa la Crida? La plataforma es reivindica com un espai transversal.
 
- Està abocada a l'estratègia de Puigdemont, que és la figura més rellevant d'aquest espai. És normal que després que la ciutadania s'hagi allunyat dels partits polítics, molts partits hagin arribat a la conclusió que cal renovar-se, regenerar-se. La Crida crec que respon a això, vol ser una eina nova, oberta. Per a mi, però, la nova política va molt més enllà d'un ball de sigles o de noms nous, va de saber si realment s'ofereixen respostes noves o són les mateixes d'aquells actors que van governar durant dècades el nostre país. A mi em sembla que va més per aquí.
 
- A què atribueix que no hi hagi hagut grans manifestacions a l'estat espanyol per denunciar l’existència de presos polítics i la regressió en drets i llibertats?
 
- Moltes vegades ens preguntem allò que no fan des de Madrid i som injustos amb tot allò que sí que s'ha fet. A mi m'ha dolgut que es colpegés tan durament Podem des de Catalunya quan eren els únics que han parlat de presos polítics, que van presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra el 155 i que van impulsar la primera moció de censura per fer fora el PP. M'ha dolgut que s'hagi intentat colpejar un potencial aliat i no pas mirar quines reivindicacions compartíem. Podem és l'única força política espanyola que ha alçat la veu i que ha defensat el dret a decidir de Catalunya. Sempre dic que és molt fàcil defensar-lo a Catalunya i no tant a Valladolid o Andalusia. Podem ha fet una política valenta i a Catalunya no s'ha estat gens just.

Jo no diré com s'ha de mobilitzar la societat espanyola, però sí que recordaré que hi ha hagut centenars de juristes espanyols que han posat el crit al cel davant decisions judicials injustes, i que s'han promogut manifestos d'escriptors, músics, compositors i actors. També hem vist Pablo Iglesias anant a visitar els presos polítics, cosa que no ha fet cap altre polític espanyol. Del que fan altres partits polítics no me'n puc responsabilitzar, però Podem ha estat molt valent, fins i tot quan sabia que això el podia penalitzar electoralment. Podem continuarà actuant així, però aquí ens cal una mica d'autocrítica en aquest sentit.
 
- Participarà a la manifestació de la Diada?
 
- Sempre he anat als actes de la Diada de Castellar del Vallès, que és el poble on vaig començar a fer política local, i seguiré anant-hi. A Barcelona no hi solc venir per la Diada, però és clar que participaré a totes les manifestacions que hi hagi l’Onze de setembre.
 

"Ningú no entendria que anéssim a unes noves eleccions Quan realment comencem a parlar de quin model de país volem a molts partits polítics els caurà la careta"

- Es preveu una tardor calenta amb la commemoració de l'1 d'octubre. Quin escenari divisa?

- A mi m'agradaria pensar que estem davant d'una legislatura llarga. Ningú no entendria que anéssim a unes noves eleccions, perquè unes noves eleccions parlarien més d'una pugna entre partits que no pas de les necessitats del país. M'agradaria que en aquests quatre anys realment definíssim quin model de país volem. Perquè quan realment comencem a parlar de quin model de país volem a molts partits polítics els caurà la careta. M'agradaria que els partits polítics comencessin a estar a l'alçada del país i comencessin a pensar en les necessitats de la gent i no tant en els seus debats interns.
 
- A quins formacions els ha de caure la careta?

- A Junts per Catalunya. El sobiranisme no va només de decidir quin estatus jurídic ha de tenir Catalunya respecte d'Espanya, va de quines polítiques per a la ciutadania es poden fer que siguin diferents. Per tant, en el moment que comencem a tenir aquests debats, hi ha partits polítics com Junts per Catalunya als quals els caurà la careta. El sobiranisme no va de limitar-ho només a una pregunta. Tenim per endavant debats clarament constituents i, com més ràpid els comencem a fer, millor.