26
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
22:48h
El que havia de ser l'horitzó nacional del Govern d'aquesta legislatura és esmenat en rodó per un sector representatiu de la CUP. "De la restitució a la Constitució", va prometre Quim Torra, en el seu discurs d'investidura, però membres destacats de l'esquerra independentista no veuen amb gens de simpatia aquesta aposta pel procés constituent i, de fet, prefereixen centrar-se en mobilitzar-se fora de les institucions per fer oposició i construir una alternativa a la direcció actual del moviment republicà.
Així ha quedat palès aquest dijous en un debat a la biblioteca Manuel Arranz de Poblenou organitzat per Endavant en què ha participat la portaveu d'aquesta organització i exdiputada de la CUP Isabel Vallet, però també l'actual diputada Maria Sirvent i l'exdiputat Benet Salellas, els quals no integren Endavant, tradicionalment més refractari a acords estables amb l'independentisme majoritari. Qui sí que engruixeix les files d'aquesta organització, el també diputat Carles Riera, finalment cau del cartell i s'asseu entre el públic. Podrà respondre a preguntes del al final, anuncien. No ho farà -tampoc li'n dirigeixen cap directament-.
Moltes crítiques a tots costats -fins i tot a alguns CDR, fet que incomoda a alguna assistent- i alguna autocrítica -sobretot entre les intervencions del públic- per explicar perquè la declaració d'independència i la mobilització de l'entorn de l'1-O han quedat tant en segon pla. Un torrent de reflexions que, pel que sembla, aviat pot arribar sistematitzat, segons anuncia Salellas. "Estem treballant per fer una exposició de tot el que va passar a la tardor passada per socialitzar-ho, perquè ens ha costat fins ara", reconeix, posant la mel als llavis de qui reclama conèixer els detalls d'un octubre encara molt opac.
"Certa aparença freak i retòrica"
L'exdiputat, de fet, és dels qui es mostra més alliberat, allunyat dels focus diaris, per ballar entre la provocació i la polèmica. "No és casual que els que marxessin no són les elits més orgàniques d'aquest règim", etziba, en referència als exiliats, i encara insisteix, subratllant el respecte pels presos, que "possiblement els que van marxar són els que volien arriscar i confrontar més i els que es van quedar els que no". Per això demana un vot de confiança per a l'imminent Consell de la República, tot i reconèixer que té "certa aparença freak i retòrica". Valora que pot contrastar amb el Govern a l'interior i un "Parlament de derrota, perquè els que van ser escollits van optar per ser derrotats".
Una via en la qual hi veu més potencialitats que en el procés constituent que promet Torra, ja que "no és possible una Constitució catalana mentre no es plantegi trencar amb la Constitució del 78 i la legalitat espanyola". De fet, tampoc no creu que es faci, com ja va ocórrer la legislatura passada amb la fase ciutadana, també negociada, anunciada i... "Algú ha anat a algun debat constituent?", es demana Salellas, que reclama a JxCat i ERC "que deixin d'enganyar, ja que no tenen cap voluntat d'impulsar-lo".
Una petició que aquests partits ja deuen haver sentit en viu, ja que Maria Sirvent rememora quan els van exposar el "powerpoint amb el pla de Govern, de la restitució a la Constitució". "Ja hem fet aquest pas, ja hem fet el referèndum", assegura que van protestar els diputats de la CUP, als quals aquell nou full de ruta en diapositives els semblava "un nou 'de la llei a la llei'" que "no és possible fer en aquest context".
Un procés constituent contraproduent?
Més crítica i tot és Isabel Vallet, qui avisa que aquest procés constituent pot donar "ales a qui diu que cal fer un procés constituent espanyol que reconegui el dret a l'autodeterminació". I en aquest context, alerta, no té tan clar que un exercici d'aquestes característiques sigui beneficiós: "Un procés constituent amb l'hegemonia que hi ha i els valors dominants i l'explotació cap a les classes treballadores i les dones implica un procés on la Constitució que en surti no serà social, sinó que obeirà a una lògica on hi tenim molt a perdre".
El procés constituent sense una ruptura efectiva prèvia, coincideixen, són focs d'encenalls. I Salellas, amb molts dards preparats al sarró, no veu voluntat de facilitar-la: "ERC i una part important de JxCat no optaran per desacatar i desobeir, perquè la seva pròpia existència com a elits autonòmiques depèn de l'existència del règim autonòmic". "Tota la menjadora del règim del 78 va continuar funcionant durant l'aplicació del 155", lamenta, i també dispara contra la presidència del Parlament i retreu que, "a diferència del que està fent Roger Torrent, Carme Forcadell va ser coherent amb el seu mandat polític i democràtic del que li reclamaven els grups, i això li va costar la presó". "La dreta catalana mai tindrà la capacitat i la determinació política necessària per exercir un escenari de ruptura", encara insisteix, i reclama construir una nova "hegemonia d'esquerres i tornar a atacar".
Un exercici que Vallet reclama que implica "traure el centre de gravetat del Parlament per situar-lo al carrer i de la lògica que és la institució qui portarà a l'autodeterminació". La cambra catalana, assegura és ara "un Parlament limitat que actua com una mena de carcassa que acata tots els dictats que venen de Madrid", motiu pel qual creu que els diputats de la CUP haurien de calibrar bé quina activitat mantenen i prioritzar una "acció política de no normalització, de boicot al normal funcionament del Parlament, d'oposició a la dreta catalanista".
500 escoles a l'any
"El Parlament aprova cada any resolucions perquè es creïn 500 escoles, i això és impossible", subratlla Sirvent, per deixar en evidència que la mobilització popular no ha de tenir com a finalitat guanyar votacions a la cambra, ja que "aquesta democràcia formal i representativa no decideix". Per contra, la diputada també demana erigir "nous lideratges en el si de l'independentisme i treballar per recuperar la mobilització de les classes populars", un poder des de la base que, segons afirma, van témer determinats dirigents polítics l'octubre i, per això, van decidir rebaixar la tensió amb l'Estat.
Unes reflexions que, en essència, quadren amb el full de ruta aprovat per l'última assemblea nacional de la CUP, que prioritza la desobediència, la mobilització popular i la tasca fora de les institucions per avançar cap a la República. Ara bé, de ratificar-se al si de la formació aquesta línia crítica amb el procés constituent, pocs elements li quedaran a Torra i la majoria parlamentària que el sustenta per recosir la unitat de l'independentisme. El president explicitarà el setembre la seva estratègia en una conferència. Ho tindrà complicat per arrencar l'aplaudiment i aval de la bancada anticapitalista.
Així ha quedat palès aquest dijous en un debat a la biblioteca Manuel Arranz de Poblenou organitzat per Endavant en què ha participat la portaveu d'aquesta organització i exdiputada de la CUP Isabel Vallet, però també l'actual diputada Maria Sirvent i l'exdiputat Benet Salellas, els quals no integren Endavant, tradicionalment més refractari a acords estables amb l'independentisme majoritari. Qui sí que engruixeix les files d'aquesta organització, el també diputat Carles Riera, finalment cau del cartell i s'asseu entre el públic. Podrà respondre a preguntes del al final, anuncien. No ho farà -tampoc li'n dirigeixen cap directament-.
Moltes crítiques a tots costats -fins i tot a alguns CDR, fet que incomoda a alguna assistent- i alguna autocrítica -sobretot entre les intervencions del públic- per explicar perquè la declaració d'independència i la mobilització de l'entorn de l'1-O han quedat tant en segon pla. Un torrent de reflexions que, pel que sembla, aviat pot arribar sistematitzat, segons anuncia Salellas. "Estem treballant per fer una exposició de tot el que va passar a la tardor passada per socialitzar-ho, perquè ens ha costat fins ara", reconeix, posant la mel als llavis de qui reclama conèixer els detalls d'un octubre encara molt opac.
"Certa aparença freak i retòrica"
L'exdiputat, de fet, és dels qui es mostra més alliberat, allunyat dels focus diaris, per ballar entre la provocació i la polèmica. "No és casual que els que marxessin no són les elits més orgàniques d'aquest règim", etziba, en referència als exiliats, i encara insisteix, subratllant el respecte pels presos, que "possiblement els que van marxar són els que volien arriscar i confrontar més i els que es van quedar els que no". Per això demana un vot de confiança per a l'imminent Consell de la República, tot i reconèixer que té "certa aparença freak i retòrica". Valora que pot contrastar amb el Govern a l'interior i un "Parlament de derrota, perquè els que van ser escollits van optar per ser derrotats".
Una via en la qual hi veu més potencialitats que en el procés constituent que promet Torra, ja que "no és possible una Constitució catalana mentre no es plantegi trencar amb la Constitució del 78 i la legalitat espanyola". De fet, tampoc no creu que es faci, com ja va ocórrer la legislatura passada amb la fase ciutadana, també negociada, anunciada i... "Algú ha anat a algun debat constituent?", es demana Salellas, que reclama a JxCat i ERC "que deixin d'enganyar, ja que no tenen cap voluntat d'impulsar-lo".
Sirvent recorda que, quan van veure el pla de Govern en un powerpoint, van clamar: "Ja hem fet aquest pas, ja hem fet el referèndum. Això és un nou 'de la llei a la llei'"
Una petició que aquests partits ja deuen haver sentit en viu, ja que Maria Sirvent rememora quan els van exposar el "powerpoint amb el pla de Govern, de la restitució a la Constitució". "Ja hem fet aquest pas, ja hem fet el referèndum", assegura que van protestar els diputats de la CUP, als quals aquell nou full de ruta en diapositives els semblava "un nou 'de la llei a la llei'" que "no és possible fer en aquest context".
Un procés constituent contraproduent?
Més crítica i tot és Isabel Vallet, qui avisa que aquest procés constituent pot donar "ales a qui diu que cal fer un procés constituent espanyol que reconegui el dret a l'autodeterminació". I en aquest context, alerta, no té tan clar que un exercici d'aquestes característiques sigui beneficiós: "Un procés constituent amb l'hegemonia que hi ha i els valors dominants i l'explotació cap a les classes treballadores i les dones implica un procés on la Constitució que en surti no serà social, sinó que obeirà a una lògica on hi tenim molt a perdre".
El procés constituent sense una ruptura efectiva prèvia, coincideixen, són focs d'encenalls. I Salellas, amb molts dards preparats al sarró, no veu voluntat de facilitar-la: "ERC i una part important de JxCat no optaran per desacatar i desobeir, perquè la seva pròpia existència com a elits autonòmiques depèn de l'existència del règim autonòmic". "Tota la menjadora del règim del 78 va continuar funcionant durant l'aplicació del 155", lamenta, i també dispara contra la presidència del Parlament i retreu que, "a diferència del que està fent Roger Torrent, Carme Forcadell va ser coherent amb el seu mandat polític i democràtic del que li reclamaven els grups, i això li va costar la presó". "La dreta catalana mai tindrà la capacitat i la determinació política necessària per exercir un escenari de ruptura", encara insisteix, i reclama construir una nova "hegemonia d'esquerres i tornar a atacar".
Salellas: "A diferència del que fa Torrent, Forcadell va ser coherent amb el seu mandat polític i democràtic del que li reclamàvem els grups, i això li va costar la presó"
Un exercici que Vallet reclama que implica "traure el centre de gravetat del Parlament per situar-lo al carrer i de la lògica que és la institució qui portarà a l'autodeterminació". La cambra catalana, assegura és ara "un Parlament limitat que actua com una mena de carcassa que acata tots els dictats que venen de Madrid", motiu pel qual creu que els diputats de la CUP haurien de calibrar bé quina activitat mantenen i prioritzar una "acció política de no normalització, de boicot al normal funcionament del Parlament, d'oposició a la dreta catalanista".
500 escoles a l'any
"El Parlament aprova cada any resolucions perquè es creïn 500 escoles, i això és impossible", subratlla Sirvent, per deixar en evidència que la mobilització popular no ha de tenir com a finalitat guanyar votacions a la cambra, ja que "aquesta democràcia formal i representativa no decideix". Per contra, la diputada també demana erigir "nous lideratges en el si de l'independentisme i treballar per recuperar la mobilització de les classes populars", un poder des de la base que, segons afirma, van témer determinats dirigents polítics l'octubre i, per això, van decidir rebaixar la tensió amb l'Estat.
Unes reflexions que, en essència, quadren amb el full de ruta aprovat per l'última assemblea nacional de la CUP, que prioritza la desobediència, la mobilització popular i la tasca fora de les institucions per avançar cap a la República. Ara bé, de ratificar-se al si de la formació aquesta línia crítica amb el procés constituent, pocs elements li quedaran a Torra i la majoria parlamentària que el sustenta per recosir la unitat de l'independentisme. El president explicitarà el setembre la seva estratègia en una conferència. Ho tindrà complicat per arrencar l'aplaudiment i aval de la bancada anticapitalista.