26
de juliol
del
2018
Actualitzat
a la
13:54h
L'atur seguirà caient els propers mesos, però això no implica necessàriament que la qualitat de l'ocupació millori. Ho ha assenyalat aquest dijous el vicepresident català, Pere Aragonès, en la presentació de l'"Informa anual de l'economia catalana 2017", on ha pronosticat que el 2019 l'atur serà inferior al 10% i, al mateix temps, ha lamentat que la millora econòmica no es distribueix adequadament a totes les capes de la població.
El seu número dos, el secretari general del departament, Albert Castellanos, ha lamentat l'"excés de temporalitat del mercat laboral", el qual no només "precaritza el treball i té efectes evidents en la redistribució de rendes i els creixements de desigualtat", sinó que també presenta "efectes provats en la productivitat de l'empresa". "No tenim competències en aquesta matèria, però políticament s'hi haurà d'impactar", ha assenyalat.
Segons l'informe de la Generalitat, "la desigualtat es manté" malgrat la reducció de l'atur, ja que l'atur de llarga durada segueix sent molt elevat (la meitat del total), la temporalitat també, cau el poder adquisitiu (el cost de la vida puja per sobre dels sous) i la desigualtat salarial es manté a nivells per sobre del 2008. Així mateix, la taxa del risc de pobresa ha crescut els dos darrers anys del 19% al 20%, la taxa de risc de pobresa en el treball segueix com una de les més elevades d'Europa (12,2%) i l'índex Gini (que mesura la desigualtat) va créixer el 2017.
Poques competències laborals
Castellanos lamenta, en aquest sentit, que "el Govern està compromès, però no té competències" i tan sols pot "fer arribar precs i demandes" a l'executiu espanyol. En aquest sentit, reclama posar un "focus major en les polítiques predistributives, les que determinen el mercat de treball i la composició dels sectors", i no només en les redistributives. "El problema es té en el que es coneixia com a classe mitjana, ara amb feines precàries que els incapacitat per establir un projecte vital", ha opinat.
Sigui com sigui, a nivell macro, celebra que Catalunya no només creix a nivell econòmic per damunt de l'Estat i de la mitjana europea, sinó que ho fa "millor, amb un patró de creixement més equilibrat", gràcies tant a la demanda interna com a l'externa i amb bones xifres de tots els sectors, fet positiu perquè ara "han de fallar més coses perquè falli la tendència de creixement". Tot i això, de cara al 2018 preveu un creixement "més moderat", del 2,9% (el 2017 va ser del 3,4%), tot i que encara per sobre de l'Estat i Europa.
Creixement diferent al previ a la crisi
En aquest sentit, el número dos de Vicepresidència compara com a elements per a l'optimisme les diferències entre el creixement previ a la crisi i l'actual. Abans, ha explicat, tan sols era gràcies a la demanda interna i ara també ho és de l'externa; se sustentava sobre el sector serveis i ara la indústria també creix; la productivitat no creixia i ara sí que ho fa; i hi havia superàvit comercial amb l'Estat, però dèficit amb l'estranger, i ara hi ha superàvit en els dos casos (més i tot amb l'estranger que amb l'Estat, de fet). En canvi, manté com a elements negatius la qualitat precària de l'ocupació i el dèficit fiscal excessiu.
En aquest context, com a reptes, la Generalitat es fixa apuntalar la millora de la productivitat -amb un millor model laboral i major transferència de coneixement a les empreses-; una millora distribució de les rendes; augmentar el nombre de mercats on exportar i el nombre de pimes que ho fan; reestructurar el deute amb l'Estat i millorar el finançament per recuperar espai fiscal; una major lleialtat institucional amb l'Estat; assolir una ocupació més estable i de qualitat; i adequar els mecanismes de protecció social.
Més protagonisme de la indústria
En concret, pel que fa al major protagonisme de la indústria, aquesta ja suposa 28% del creixement, tot i que per sota del 57% dels serveis. Un fet destacable, perquè aporta "més sostenibilitat i productivitat, amb rendes salarials més elevades", segons Castellanos, que també celebra que dos terços de la innovació tecnològica venen del sector industrial, una tendència que es consolida el primer trimestre del 2018. Igualment, el turisme també va millorar, tot i la desacceleració del darrer trimestre, amb un 10,8% més de turistes que el 2016, els quals van gastar un 10,4% més.
Quant a la exportacions, les de Catalunya ja suposen un 25,6% de les de tot l'Estat, amb un saldo positiu tant a nivell estranger com estatal. I és que aquestes van créixer un 8,7% el 2017, guanyant quota de mercat global (arreu del món van créixer un 3,6%). Aquestes exportacions, a més, són sobretot d'empreses petites i mitjanes, el teixit empresarial bàsic del país, les quals diversifiquen països on vendres els productes , també fora d'Europa -sud del Mediterrani, alguns països d'Amèrica Llatina, Rússia, Xina...-. En el període 2013-2017, a més, la inversió estrangera ha estat un 34% superior a la dels anteriors cinc anys.
Una economia sobirana
L'economia catalana és tan oberta i diversificada que ja no depèn de l'Estat o d'un sector concret per progressar. Així ho ha assegurat Aragonès, que ha afirmat que l'economia catalana "ja és sobirana, ara cal que ho siguin les institucions, per garantir la fortalesa de l'economia i les millores de les condicions de vida dels ciutadans".
Per justificar-ho, el també conseller d'Economia i Hisenda ha defensat que "que hi hagi molts fils de connexió, amb una economia diversificada i un patró de creixement equilibrat". "Com més interdependències tenim, som més independents i sobirans econòmicament", ha insistit, cosa que no passaria si l'economia catalana depengués d'un sol sector o client. Aquesta realitat, per tant, "permet que aquest país es pugui plantejar tots els debats que democràticament vulgui fer". Tot i això, el departament encara no es planteja emetre deute privat -un objectiu anunciat fa més d'un any-, més enllà dels mecanismes de liquiditat de l'Estat, ja que això depèn, assegura, de decisions polítiques i acords previs amb el govern espanyol.
Malgrat les bones xifres econòmiques, Aragonès ha situat alguns reptes de futur, entre els quals "consolidar aquest model de creixement sa per ser més forts de cara a futures crisis o esdeveniments, interns o de l'àmbit exterior" com ho són el "rebrot de mesures proteccionistes" pel gir polític als EUA. També pretén "seguir generant ocupació i millorar-ne la qualitat", atès que, tot i la reducció d'atur, es manté la "temporalitat, l'alta rotació i els salaris baixos que han reduït el pes en el PIB des de fa massa anys". Per fer-ho, aposta per "incidir en la formació i en aspectes en la normativa laboral que ara no formen part de les competències de la Generalitat". La reducció dels índexs de pobresa és un altre repte.
Pressupost limitat
En aquest marc, el vicepresident català lamenta que la millora econòmica no té una translació directa en el pressupost de la Generalitat. "No podem revertir l'esforç del país en la mesura necessària en els ciutadans", ha lamentat, a causa de l"infrafinançament crònic en la capacitat d'assignar la despesa en les prioritats que marquen els representants polítics", unes "deslleialtats que tenen un cost econòmic i socials".
Durant el 2017, a més, l'economia catalana va haver de fer front a dificultats com els atemptats de Barcelona i Cambrils, els quals, "a banda de l'afectació en vides humanes, és possible que tingués un impacte a futur en el desenvolupament del sector turístic". Igualment, ha citat el referèndum "que va ser rebutjat i perseguit per l'Estat", amb l'empresonament i exili de dirigents polítics, o la posterior aplicació del 155 i la reducció de l'activitat de l'administració.
Els oracles de les set plagues d'Egipte
També ha lamentat que, durant aquells mesos, hi va haver una "profusió d'oracles de les set plagues d'Egipte que vindrien per la situació política a l'economia catalana, amb possible creixement 0 o augment de l'atur", les quals van ser difoses per "responsables polítics i econòmics". "Els fets han desmentit aquelles previsions", ha celebrat Aragonès, que ha destacat que "les bases de l'economia són prou fortes per resistir tot tipus de pressions, no indefinidament ni de qualsevol magnitud".
Per això, ha reclamat que "aquells que van fer d'oracles haurien de donar explicacions", ja que "van ajudar a crear expectatives dolentes i van condicionar algunes de les decisions dels agents econòmics", tot i que ja llavors ja coneixien alguns bones dades financeres, com el compliment del dèficit, la reducció de terminis de pagaments a proveïdors o l'augment de la despesa social. Es refereix a dirigents polítics del govern espanyol i d'institucions com el Banc d'Espanya, que van contribuir al pessimisme econòmic.
Caigudes en el turisme i el comerç al detall
Les dades econòmiques no tan positives el darrer trimestre del 2017, en relació a la resta de l'any, es van deure més a una "lenta desacceleració de l'economia europea que no a factors interns", segons Castellanos, que ha destacat que el passat va ser un "any políticament intens que no ha tingut una afectació clara en l'economia", fet que "desmenteix amb tota rotunditat les previsions catastrofistes". Tot i això, admet que hi va haver "caigudes en el sectors serveis i, en concret, en l'activitat turística i el comerç al detall" que atribueix als efectes dels "atemptats i les imatges de la violència policial de l'1-O". El primer trimestre del 2018, però, aquests efectes ja s'han revertit.
Castellanos s'ha referit també a "un cert fenomen no espontani, amb un cert suport o marc polític que l'ha acompanyat, de canvi de seus socials de societats mercantils". En concret, unes 2.536 societats van marxar de Catalunya i, per contra, en van arribar 548, durant tot el 2017, deixant un saldo negatiu de 1.988 empreses menys, tot i que el número dos del departament n'ha volgut relativitzar els efectes i l'impacte en l'economia del país, ja que, segons ha apuntat, altres indicadors assenyalen que "el nombre d'empreses amb activitat econòmica a Catalunya augmenta". Més d'un terç que van iniciar el procés, de fet, no el van culminar i, lluny d'oferir incentius per al retorn, ha apuntat que "la millor decisió és generar un clima d'estabilitat".
El seu número dos, el secretari general del departament, Albert Castellanos, ha lamentat l'"excés de temporalitat del mercat laboral", el qual no només "precaritza el treball i té efectes evidents en la redistribució de rendes i els creixements de desigualtat", sinó que també presenta "efectes provats en la productivitat de l'empresa". "No tenim competències en aquesta matèria, però políticament s'hi haurà d'impactar", ha assenyalat.
Segons l'informe de la Generalitat, "la desigualtat es manté" malgrat la reducció de l'atur, ja que l'atur de llarga durada segueix sent molt elevat (la meitat del total), la temporalitat també, cau el poder adquisitiu (el cost de la vida puja per sobre dels sous) i la desigualtat salarial es manté a nivells per sobre del 2008. Així mateix, la taxa del risc de pobresa ha crescut els dos darrers anys del 19% al 20%, la taxa de risc de pobresa en el treball segueix com una de les més elevades d'Europa (12,2%) i l'índex Gini (que mesura la desigualtat) va créixer el 2017.
Poques competències laborals
Castellanos lamenta, en aquest sentit, que "el Govern està compromès, però no té competències" i tan sols pot "fer arribar precs i demandes" a l'executiu espanyol. En aquest sentit, reclama posar un "focus major en les polítiques predistributives, les que determinen el mercat de treball i la composició dels sectors", i no només en les redistributives. "El problema es té en el que es coneixia com a classe mitjana, ara amb feines precàries que els incapacitat per establir un projecte vital", ha opinat.
Sigui com sigui, a nivell macro, celebra que Catalunya no només creix a nivell econòmic per damunt de l'Estat i de la mitjana europea, sinó que ho fa "millor, amb un patró de creixement més equilibrat", gràcies tant a la demanda interna com a l'externa i amb bones xifres de tots els sectors, fet positiu perquè ara "han de fallar més coses perquè falli la tendència de creixement". Tot i això, de cara al 2018 preveu un creixement "més moderat", del 2,9% (el 2017 va ser del 3,4%), tot i que encara per sobre de l'Estat i Europa.
Creixement diferent al previ a la crisi
En aquest sentit, el número dos de Vicepresidència compara com a elements per a l'optimisme les diferències entre el creixement previ a la crisi i l'actual. Abans, ha explicat, tan sols era gràcies a la demanda interna i ara també ho és de l'externa; se sustentava sobre el sector serveis i ara la indústria també creix; la productivitat no creixia i ara sí que ho fa; i hi havia superàvit comercial amb l'Estat, però dèficit amb l'estranger, i ara hi ha superàvit en els dos casos (més i tot amb l'estranger que amb l'Estat, de fet). En canvi, manté com a elements negatius la qualitat precària de l'ocupació i el dèficit fiscal excessiu.
En aquest context, com a reptes, la Generalitat es fixa apuntalar la millora de la productivitat -amb un millor model laboral i major transferència de coneixement a les empreses-; una millora distribució de les rendes; augmentar el nombre de mercats on exportar i el nombre de pimes que ho fan; reestructurar el deute amb l'Estat i millorar el finançament per recuperar espai fiscal; una major lleialtat institucional amb l'Estat; assolir una ocupació més estable i de qualitat; i adequar els mecanismes de protecció social.
Més protagonisme de la indústria
En concret, pel que fa al major protagonisme de la indústria, aquesta ja suposa 28% del creixement, tot i que per sota del 57% dels serveis. Un fet destacable, perquè aporta "més sostenibilitat i productivitat, amb rendes salarials més elevades", segons Castellanos, que també celebra que dos terços de la innovació tecnològica venen del sector industrial, una tendència que es consolida el primer trimestre del 2018. Igualment, el turisme també va millorar, tot i la desacceleració del darrer trimestre, amb un 10,8% més de turistes que el 2016, els quals van gastar un 10,4% més.
Quant a la exportacions, les de Catalunya ja suposen un 25,6% de les de tot l'Estat, amb un saldo positiu tant a nivell estranger com estatal. I és que aquestes van créixer un 8,7% el 2017, guanyant quota de mercat global (arreu del món van créixer un 3,6%). Aquestes exportacions, a més, són sobretot d'empreses petites i mitjanes, el teixit empresarial bàsic del país, les quals diversifiquen països on vendres els productes , també fora d'Europa -sud del Mediterrani, alguns països d'Amèrica Llatina, Rússia, Xina...-. En el període 2013-2017, a més, la inversió estrangera ha estat un 34% superior a la dels anteriors cinc anys.
Una economia sobirana
L'economia catalana és tan oberta i diversificada que ja no depèn de l'Estat o d'un sector concret per progressar. Així ho ha assegurat Aragonès, que ha afirmat que l'economia catalana "ja és sobirana, ara cal que ho siguin les institucions, per garantir la fortalesa de l'economia i les millores de les condicions de vida dels ciutadans".
Per justificar-ho, el també conseller d'Economia i Hisenda ha defensat que "que hi hagi molts fils de connexió, amb una economia diversificada i un patró de creixement equilibrat". "Com més interdependències tenim, som més independents i sobirans econòmicament", ha insistit, cosa que no passaria si l'economia catalana depengués d'un sol sector o client. Aquesta realitat, per tant, "permet que aquest país es pugui plantejar tots els debats que democràticament vulgui fer". Tot i això, el departament encara no es planteja emetre deute privat -un objectiu anunciat fa més d'un any-, més enllà dels mecanismes de liquiditat de l'Estat, ja que això depèn, assegura, de decisions polítiques i acords previs amb el govern espanyol.
Pere Aragonès, al costat del secretari general de la Vicepresidència, Albert Castellanos. Foto: ACN
Malgrat les bones xifres econòmiques, Aragonès ha situat alguns reptes de futur, entre els quals "consolidar aquest model de creixement sa per ser més forts de cara a futures crisis o esdeveniments, interns o de l'àmbit exterior" com ho són el "rebrot de mesures proteccionistes" pel gir polític als EUA. També pretén "seguir generant ocupació i millorar-ne la qualitat", atès que, tot i la reducció d'atur, es manté la "temporalitat, l'alta rotació i els salaris baixos que han reduït el pes en el PIB des de fa massa anys". Per fer-ho, aposta per "incidir en la formació i en aspectes en la normativa laboral que ara no formen part de les competències de la Generalitat". La reducció dels índexs de pobresa és un altre repte.
Pressupost limitat
En aquest marc, el vicepresident català lamenta que la millora econòmica no té una translació directa en el pressupost de la Generalitat. "No podem revertir l'esforç del país en la mesura necessària en els ciutadans", ha lamentat, a causa de l"infrafinançament crònic en la capacitat d'assignar la despesa en les prioritats que marquen els representants polítics", unes "deslleialtats que tenen un cost econòmic i socials".
Durant el 2017, a més, l'economia catalana va haver de fer front a dificultats com els atemptats de Barcelona i Cambrils, els quals, "a banda de l'afectació en vides humanes, és possible que tingués un impacte a futur en el desenvolupament del sector turístic". Igualment, ha citat el referèndum "que va ser rebutjat i perseguit per l'Estat", amb l'empresonament i exili de dirigents polítics, o la posterior aplicació del 155 i la reducció de l'activitat de l'administració.
Els oracles de les set plagues d'Egipte
També ha lamentat que, durant aquells mesos, hi va haver una "profusió d'oracles de les set plagues d'Egipte que vindrien per la situació política a l'economia catalana, amb possible creixement 0 o augment de l'atur", les quals van ser difoses per "responsables polítics i econòmics". "Els fets han desmentit aquelles previsions", ha celebrat Aragonès, que ha destacat que "les bases de l'economia són prou fortes per resistir tot tipus de pressions, no indefinidament ni de qualsevol magnitud".
Per això, ha reclamat que "aquells que van fer d'oracles haurien de donar explicacions", ja que "van ajudar a crear expectatives dolentes i van condicionar algunes de les decisions dels agents econòmics", tot i que ja llavors ja coneixien alguns bones dades financeres, com el compliment del dèficit, la reducció de terminis de pagaments a proveïdors o l'augment de la despesa social. Es refereix a dirigents polítics del govern espanyol i d'institucions com el Banc d'Espanya, que van contribuir al pessimisme econòmic.
Caigudes en el turisme i el comerç al detall
Les dades econòmiques no tan positives el darrer trimestre del 2017, en relació a la resta de l'any, es van deure més a una "lenta desacceleració de l'economia europea que no a factors interns", segons Castellanos, que ha destacat que el passat va ser un "any políticament intens que no ha tingut una afectació clara en l'economia", fet que "desmenteix amb tota rotunditat les previsions catastrofistes". Tot i això, admet que hi va haver "caigudes en el sectors serveis i, en concret, en l'activitat turística i el comerç al detall" que atribueix als efectes dels "atemptats i les imatges de la violència policial de l'1-O". El primer trimestre del 2018, però, aquests efectes ja s'han revertit.
Castellanos s'ha referit també a "un cert fenomen no espontani, amb un cert suport o marc polític que l'ha acompanyat, de canvi de seus socials de societats mercantils". En concret, unes 2.536 societats van marxar de Catalunya i, per contra, en van arribar 548, durant tot el 2017, deixant un saldo negatiu de 1.988 empreses menys, tot i que el número dos del departament n'ha volgut relativitzar els efectes i l'impacte en l'economia del país, ja que, segons ha apuntat, altres indicadors assenyalen que "el nombre d'empreses amb activitat econòmica a Catalunya augmenta". Més d'un terç que van iniciar el procés, de fet, no el van culminar i, lluny d'oferir incentius per al retorn, ha apuntat que "la millor decisió és generar un clima d'estabilitat".