26
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
14:25h
L'economia catalana és tan oberta i diversificada que ja no depèn de l'Estat o d'un sector concret per progressar. Així ho ha assegurat aquest dijous el vicepresident català, Pere Aragonès, durant la presentació de l'"Informe anual de l'economia catalana 2017", on ha afirmat que l'economia catalana "ja és sobirana, ara cal que ho siguin les institucions, per garantir la fortalesa de l'economia i les millores de les condicions de vida dels ciutadans".
Per justificar-ho, el també conseller d'Economia i Hisenda ha defensat que "que hi hagi molts fils de connexió, amb una economia diversificada i un patró de creixement equilibrat". "Com més interdependències tenim, som més independents i sobirans econòmicament", ha insistit, cosa que no passaria si l'economia catalana depengués d'un sol sector o client. Aquesta realitat, per tant, "permet que aquest país es pugui plantejar tots els debats que democràticament vulgui fer". Tot i això, el departament encara no es planteja emetre deute privat -un objectiu anunciat fa més d'un any-, més enllà dels mecanismes de liquiditat de l'Estat, ja que això depèn, assegura, de decisions polítiques i acords previs amb el govern espanyol.
Malgrat les bones xifres econòmiques, Aragonès ha situat alguns reptes de futur, entre els quals "consolidar aquest model de creixement sa per ser més forts de cara a futures crisis o esdeveniments, interns o de l'àmbit exterior" com ho són el "rebrot de mesures proteccionistes" pel gir polític als EUA. També pretén "seguir generant ocupació i millorar-ne la qualitat", atès que, tot i la reducció d'atur, es manté la "temporalitat, l'alta rotació i els salaris baixos que han reduït el pes en el PIB des de fa massa anys". Per fer-ho, aposta per "incidir en la formació i en aspectes en la normativa laboral que ara no formen part de les competències de la Generalitat". La reducció dels índexs de pobresa és un altre repte.
Pressupost limitat
En aquest marc, el vicepresident català lamenta que la millora econòmica no té una translació directa en el pressupost de la Generalitat. "No podem revertir l'esforç del país en la mesura necessària en els ciutadans", ha lamentat, a causa de l"infrafinançament crònic en la capacitat d'assignar la despesa en les prioritats que marquen els representants polítics", unes "deslleialtats que tenen un cost econòmic i socials".
Durant el 2017, a més, l'economia catalana va haver de fer front a dificultats com els atemptats de Barcelona i Cambrils, els quals, "a banda de l'afectació en vides humanes, és possible que tingués un impacte a futur en el desenvolupament del sector turístic". Igualment, ha citat el referèndum "que va ser rebutjat i perseguit per l'Estat", amb l'empresonament i exili de dirigents polítics, o la posterior aplicació del 155 i la reducció de l'activitat de l'administració.
Els oracles de les set plagues d'Egipte
També ha lamentat que, durant aquells mesos, hi va haver una "profusió d'oracles de les set plagues d'Egipte que vindrien per la situació política a l'economia catalana, amb possible creixement 0 o augment de l'atur", les quals van ser difoses per "responsables polítics i econòmics". "Els fets han desmentit aquelles previsions", ha celebrat Aragonès, que ha destacat que "les bases de l'economia són prou fortes per resistir tot tipus de pressions, no indefinidament ni de qualsevol magnitud".
Per això, ha reclamat que "aquells que van fer d'oracles haurien de donar explicacions", ja que "van ajudar a crear expectatives dolentes i van condicionar algunes de les decisions dels agents econòmics", tot i que ja llavors ja coneixien alguns bones dades financeres, com el compliment del dèficit, la reducció de terminis de pagaments a proveïdors o l'augment de la despesa social. Es refereix a dirigents polítics del govern espanyol i d'institucions com el Banc d'Espanya, que van contribuir al pessimisme econòmic.
Caigudes en el turisme i el comerç al detall
Les dades econòmiques no tan positives el darrer trimestre del 2017, en relació a la resta de l'any, es van deure més a una "lenta desacceleració de l'economia europea que no a factors interns", segons el secretari general de Vicepresidència, Albert Castellanos, que ha destacat que el passat va ser un "any políticament intens que no ha tingut una afectació clara en l'economia", fet que "desmenteix amb tota rotunditat les previsions catastrofistes". Tot i això, admet que hi va haver "caigudes en el sectors serveis i, en concret, en l'activitat turística i el comerç al detall" que atribueix als efectes dels "atemptats i les imatges de la violència policial de l'1-O". El primer trimestre del 2018, però, aquests efectes ja s'han revertit.
Castellanos s'ha referit també a "un cert fenomen no espontani, amb un cert suport o marc polític que l'ha acompanyat, de canvi de seus socials de societats mercantils". En concret, unes 2.536 societats van marxar de Catalunya i, per contra, en van arribar 548, durant tot el 2017, deixant un saldo negatiu de 1.988 empreses menys, tot i que el número dos del departament n'ha volgut relativitzar els efectes i l'impacte en l'economia del país, ja que, segons ha apuntat, altres indicadors assenyalen que "el nombre d'empreses amb activitat econòmica a Catalunya augmenta". Més d'un terç que van iniciar el procés, de fet, no el van culminar i, lluny d'oferir incentius per al retorn, ha apuntat que "la millor decisió és generar un clima d'estabilitat".
Per justificar-ho, el també conseller d'Economia i Hisenda ha defensat que "que hi hagi molts fils de connexió, amb una economia diversificada i un patró de creixement equilibrat". "Com més interdependències tenim, som més independents i sobirans econòmicament", ha insistit, cosa que no passaria si l'economia catalana depengués d'un sol sector o client. Aquesta realitat, per tant, "permet que aquest país es pugui plantejar tots els debats que democràticament vulgui fer". Tot i això, el departament encara no es planteja emetre deute privat -un objectiu anunciat fa més d'un any-, més enllà dels mecanismes de liquiditat de l'Estat, ja que això depèn, assegura, de decisions polítiques i acords previs amb el govern espanyol.
Malgrat les bones xifres econòmiques, Aragonès ha situat alguns reptes de futur, entre els quals "consolidar aquest model de creixement sa per ser més forts de cara a futures crisis o esdeveniments, interns o de l'àmbit exterior" com ho són el "rebrot de mesures proteccionistes" pel gir polític als EUA. També pretén "seguir generant ocupació i millorar-ne la qualitat", atès que, tot i la reducció d'atur, es manté la "temporalitat, l'alta rotació i els salaris baixos que han reduït el pes en el PIB des de fa massa anys". Per fer-ho, aposta per "incidir en la formació i en aspectes en la normativa laboral que ara no formen part de les competències de la Generalitat". La reducció dels índexs de pobresa és un altre repte.
Pressupost limitat
En aquest marc, el vicepresident català lamenta que la millora econòmica no té una translació directa en el pressupost de la Generalitat. "No podem revertir l'esforç del país en la mesura necessària en els ciutadans", ha lamentat, a causa de l"infrafinançament crònic en la capacitat d'assignar la despesa en les prioritats que marquen els representants polítics", unes "deslleialtats que tenen un cost econòmic i socials".
Durant el 2017, a més, l'economia catalana va haver de fer front a dificultats com els atemptats de Barcelona i Cambrils, els quals, "a banda de l'afectació en vides humanes, és possible que tingués un impacte a futur en el desenvolupament del sector turístic". Igualment, ha citat el referèndum "que va ser rebutjat i perseguit per l'Estat", amb l'empresonament i exili de dirigents polítics, o la posterior aplicació del 155 i la reducció de l'activitat de l'administració.
Els oracles de les set plagues d'Egipte
També ha lamentat que, durant aquells mesos, hi va haver una "profusió d'oracles de les set plagues d'Egipte que vindrien per la situació política a l'economia catalana, amb possible creixement 0 o augment de l'atur", les quals van ser difoses per "responsables polítics i econòmics". "Els fets han desmentit aquelles previsions", ha celebrat Aragonès, que ha destacat que "les bases de l'economia són prou fortes per resistir tot tipus de pressions, no indefinidament ni de qualsevol magnitud".
Per això, ha reclamat que "aquells que van fer d'oracles haurien de donar explicacions", ja que "van ajudar a crear expectatives dolentes i van condicionar algunes de les decisions dels agents econòmics", tot i que ja llavors ja coneixien alguns bones dades financeres, com el compliment del dèficit, la reducció de terminis de pagaments a proveïdors o l'augment de la despesa social. Es refereix a dirigents polítics del govern espanyol i d'institucions com el Banc d'Espanya, que van contribuir al pessimisme econòmic.
Caigudes en el turisme i el comerç al detall
Les dades econòmiques no tan positives el darrer trimestre del 2017, en relació a la resta de l'any, es van deure més a una "lenta desacceleració de l'economia europea que no a factors interns", segons el secretari general de Vicepresidència, Albert Castellanos, que ha destacat que el passat va ser un "any políticament intens que no ha tingut una afectació clara en l'economia", fet que "desmenteix amb tota rotunditat les previsions catastrofistes". Tot i això, admet que hi va haver "caigudes en el sectors serveis i, en concret, en l'activitat turística i el comerç al detall" que atribueix als efectes dels "atemptats i les imatges de la violència policial de l'1-O". El primer trimestre del 2018, però, aquests efectes ja s'han revertit.
Castellanos s'ha referit també a "un cert fenomen no espontani, amb un cert suport o marc polític que l'ha acompanyat, de canvi de seus socials de societats mercantils". En concret, unes 2.536 societats van marxar de Catalunya i, per contra, en van arribar 548, durant tot el 2017, deixant un saldo negatiu de 1.988 empreses menys, tot i que el número dos del departament n'ha volgut relativitzar els efectes i l'impacte en l'economia del país, ja que, segons ha apuntat, altres indicadors assenyalen que "el nombre d'empreses amb activitat econòmica a Catalunya augmenta". Més d'un terç que van iniciar el procés, de fet, no el van culminar i, lluny d'oferir incentius per al retorn, ha apuntat que "la millor decisió és generar un clima d'estabilitat".