26
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
15:22h
L'any 2013, l'executiu de Mariano Rajoy, en plena ofensiva recentralitzadora, va aprovar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (RSAL). Aquesta norma, conjuntament amb la de sostenibilitat financera coneguda com a llei Montoro, van laminar l'autonomia dels ajuntaments. L'Associació Catalana de Municipis (ACM), aprofitant el canvi a la Moncloa, exigeix a Pedro Sánchez la derogació de la polèmica LRSAL.
Un balanç molt negatiu
Quatre anys i mig després de l'aprovació de la llei –i amb un canvi al govern espanyol-, és un bon moment per valorar-ne l'aplicació. David Saldoni, president de l'ACM, en fa un balanç molt negatiu a NacióDigital. “Ens ha afectat molt”, assegura el també alcalde de Sallent (el Bages), que explica però que diverses sentències parcials del Tribunal Constitucional n'han mitigat l'impacte.
De fet, el 2014 l'ACM va impulsar la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat que va aplegar fins a 2.300 municipis d'arreu de l'Estat –850 dels 947 catalans-. La iniciativa també va comptar amb ajuntaments governats pel PSOE i Podem i es va sumar als recursos presentats per la Generalitat, així com altres governs autonòmics. A més, tots els grups al Congrés –excepte PP i Cs- es van comprometre el 2015 a derogar la LRSAL i la llei Montoro.
Els ajuntaments no poden decidir on destinen el superàvit
Un dels elements més crítics sobre l'impacte de les lleis contra l'autonomia local fa referència a la inversió del superàvit. Els ajuntaments veuen limitat decidir a què destinen aquest excedent i, en comptes de poder fer inversions en política social i creació d'ocupació, ha de servir per reduir el deute. És el cas de Sallent que, segons explica David Saldoni, ha de tornar al banc crèdits per valor de 400.000 euros malgrat tenir un superàvit d'1,5 milions.
Un altre element crític és la contractació de personal. Els ajuntaments han perdut l'autonomia i les taxes de reposició que marca la llei limiten molt qualsevol procediment. “Moltes vegades quan es jubila un treballador municipal tenim problemes per substituir-lo”, explica el president de l'ACM. Es dona la paradoxa que existeix una manera de burlar la llei: declarar el servei d'interès per saltar-se la limitació. “No té sentit que els ajuntaments hagin de buscar subterfugis per saltar-se aquestes limitacions tan arbitràries”, es lamenta Saldoni.
Quasi cinc anys després de l'aprovació de la llei, els ajuntaments continuen tenint limitacions per adherir-se als consorcis. També ha tingut un impacte directe en els concursos per adjudicar serveis. Des de l'entitat es destaca que primar absolutament el preu de l'oferta per davant d'altres condicionants ha acabat suposant adjudicar a empreses constructores serveis que abans feien entitats del tercer sector. De fet, des d'aquest àmbit es denuncia que actualment “juguen amb desavantatge” als concursos municipals.
Sense resposta de Pedro Sánchez
L'Associació Catalana de Municipis ha aprofitat el canvi a la Moncloa per exigir a Pedro Sánchez la derogació de l'RSAL i la modificació de la llei de sostenibilitat financera. Ho ha fet el mateix David Saldoni per carta però, a hores d'ara, encara no hi ha resposta per part del president espanyol. L'entitat municipalista també apel·la a la sensibilitat de la Generalitat. En aquest sentit espera que el Govern assumeixi les seves demandes en un moment on es reactiven les comissions bilaterals de l'Estat.
Pel president de l'ACM, l'aprovació i el posterior manteniment de la LRSAL suposa “una manca de confiança per part de l'administració central als ajuntaments”. “No és només l'administració més propera al ciutadà sinó que la gestiona millor els recursos”, conclou.
Un balanç molt negatiu
Quatre anys i mig després de l'aprovació de la llei –i amb un canvi al govern espanyol-, és un bon moment per valorar-ne l'aplicació. David Saldoni, president de l'ACM, en fa un balanç molt negatiu a NacióDigital. “Ens ha afectat molt”, assegura el també alcalde de Sallent (el Bages), que explica però que diverses sentències parcials del Tribunal Constitucional n'han mitigat l'impacte.
El 2014 l'ACM va impulsar la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat que va aplegar 2.300 municipis d'arreu de l'Estat
De fet, el 2014 l'ACM va impulsar la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat que va aplegar fins a 2.300 municipis d'arreu de l'Estat –850 dels 947 catalans-. La iniciativa també va comptar amb ajuntaments governats pel PSOE i Podem i es va sumar als recursos presentats per la Generalitat, així com altres governs autonòmics. A més, tots els grups al Congrés –excepte PP i Cs- es van comprometre el 2015 a derogar la LRSAL i la llei Montoro.
Els ajuntaments no poden decidir on destinen el superàvit
Un dels elements més crítics sobre l'impacte de les lleis contra l'autonomia local fa referència a la inversió del superàvit. Els ajuntaments veuen limitat decidir a què destinen aquest excedent i, en comptes de poder fer inversions en política social i creació d'ocupació, ha de servir per reduir el deute. És el cas de Sallent que, segons explica David Saldoni, ha de tornar al banc crèdits per valor de 400.000 euros malgrat tenir un superàvit d'1,5 milions.
Els ajuntaments no poden decidir a què destinen el superàvit ni a qui contracten
Un altre element crític és la contractació de personal. Els ajuntaments han perdut l'autonomia i les taxes de reposició que marca la llei limiten molt qualsevol procediment. “Moltes vegades quan es jubila un treballador municipal tenim problemes per substituir-lo”, explica el president de l'ACM. Es dona la paradoxa que existeix una manera de burlar la llei: declarar el servei d'interès per saltar-se la limitació. “No té sentit que els ajuntaments hagin de buscar subterfugis per saltar-se aquestes limitacions tan arbitràries”, es lamenta Saldoni.
Quasi cinc anys després de l'aprovació de la llei, els ajuntaments continuen tenint limitacions per adherir-se als consorcis. També ha tingut un impacte directe en els concursos per adjudicar serveis. Des de l'entitat es destaca que primar absolutament el preu de l'oferta per davant d'altres condicionants ha acabat suposant adjudicar a empreses constructores serveis que abans feien entitats del tercer sector. De fet, des d'aquest àmbit es denuncia que actualment “juguen amb desavantatge” als concursos municipals.
Sense resposta de Pedro Sánchez
L'Associació Catalana de Municipis ha aprofitat el canvi a la Moncloa per exigir a Pedro Sánchez la derogació de l'RSAL i la modificació de la llei de sostenibilitat financera. Ho ha fet el mateix David Saldoni per carta però, a hores d'ara, encara no hi ha resposta per part del president espanyol. L'entitat municipalista també apel·la a la sensibilitat de la Generalitat. En aquest sentit espera que el Govern assumeixi les seves demandes en un moment on es reactiven les comissions bilaterals de l'Estat.
El president de l'ACM denuncia la "manca de confiança" de l'administració central als municipis
Pel president de l'ACM, l'aprovació i el posterior manteniment de la LRSAL suposa “una manca de confiança per part de l'administració central als ajuntaments”. “No és només l'administració més propera al ciutadà sinó que la gestiona millor els recursos”, conclou.