25
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
14:18h
Des de l'any 2011, la Generalitat ha deixat d'invertir 60 milions d'euros anuals en serveis bàsics a la ciutat de Barcelona, un còmput global de més de 350 milions en set anys. Amb aquesta xifra sota el braç s'ha plantat l'alcaldessa Ada Colau a la reunió de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat, que feia dos anys que no es reunia. L'alcaldessa de la capital catalana s'ha mostrat comprensiva amb el context d'excepcionalitat política i amb el fet que el Govern de Quim Torra tot just fa dos mesos que ha començat a caminar. Amb tot, ha demanat arromangar-se per recuperar la inversió i, encara que no es pugui fer de forma immediata, fixar almenys calendaris per fer front a urgències com les escoles bressol i l'emergència habitacional.
La resposta del Govern ha estat la de comprometre's a "calendaritzar i concretar" inversions de cara als pressupostos del 2019 un cop es tingui clar quin serà el marge de despesa i els acords sobre les prioritats. Les concrecions, han puntualitzat, arribaran en una segona reunió de la comissió mixta abans de finals d'any.
Colau ha valorat positivament la col·laboració amb el Govern de Carles Puigdemont, que més enllà de les discrepàncies polítiques va aconseguir resoldre el deute financer amb la ciutat. Ara, ha precisat l'alcaldessa, la prioritat és centrar-se en el deute ciutadà, que ha vist com s'invertia menys en serveis bàsics mentre que les seves necessitats augmentaven en temps de crisi.
Deute de més de 40 milions en escoles bressol
Pel que fa les escoles bressol, Colau ha recordat que la Generalitat va deixar de finançar un terç de les escoles bressol i que en aquests moments hi ha un deute acumulat de més de 40 milions d'euros. El Govern ha respost que no té capacitat pressupostària immediata però que la voluntat és incorporar el finançament d'un terç als pressupostos del 2019. De fet, hi ha una sentència judicial que va donar la raó als ajuntaments en aquest sentit. L'alcaldessa ha demanat fixar un calendari per recuperar progressivament la inversió no feta. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat que de cara als nous comptes estudiaran "incloure de forma progressiva" l'aportació.
Urgència en matèria d'habitatge
La carpeta d'habitatge ha ocupat bona part de la reunió de la comissió. Colau ha precisat que la Generalitat destina al Consorci de l'Habitatge 9 milions d'euros, la meitat que a l'any 2011. En tots aquests anys, l'Ajuntament calcula que la Generalitat ha deixat d'invertir a la ciutat 70 milions en aquesta matèria en un moment en què ha augmentat la demanda d'habitatge públic i de lloguer assequible. De nou, ha repassat xifres com la dels 500 pisos que ha comprat el consistori a través de tempteig i retracte mentre que la Generalitat n'ha comprat 1.000 a tota Catalunya i només cinc a Barcelona quan la responsabilitat del consorci recau en un 60% en l'administració catalana. També les 66 promocions d'habitatge públic que està impulsant el consistori davant dels dos que impulsa la Generalitat.
Artadi ha reivindicat l'esforç fet en aquesta matèria pel Govern en els darrers anys i ha recordat que la llei d'emergència habitacional i la de l'impost sobre pisos buits, suspeses pel TC, formen part de l'ordre del dia de la comissió bilateral Estat-Generalitat que se celebrarà la setmana que ve. La reunió extraordinària del Consorci de l'Habitatge que van acordar Colau i Torra se celebrarà finalment al setembre. "La ciutat no pot esperar més", ha dit.
Front comú per demanar la llibertat dels presos
L'acollida de refugiats o que s'estudiï l'augment de la compensació que rep l'Ajuntament de la taxa turística han estat altres de les qüestions que s'han posat sobre la taula. Colau i Artadi també han parlat de fronts comuns per derogar lleis com l'RSAL, per batallar contra el dèficit fiscal de l'Estat vers Catalunya i la regressió en drets i llibertats que s'està patint. La denúncia sobre la situació dels presos polítics i els exiliats ha estat, un cop més, compartida per les dues administracions.
La resposta del Govern ha estat la de comprometre's a "calendaritzar i concretar" inversions de cara als pressupostos del 2019 un cop es tingui clar quin serà el marge de despesa i els acords sobre les prioritats. Les concrecions, han puntualitzat, arribaran en una segona reunió de la comissió mixta abans de finals d'any.
Colau ha valorat positivament la col·laboració amb el Govern de Carles Puigdemont, que més enllà de les discrepàncies polítiques va aconseguir resoldre el deute financer amb la ciutat. Ara, ha precisat l'alcaldessa, la prioritat és centrar-se en el deute ciutadà, que ha vist com s'invertia menys en serveis bàsics mentre que les seves necessitats augmentaven en temps de crisi.
Deute de més de 40 milions en escoles bressol
Pel que fa les escoles bressol, Colau ha recordat que la Generalitat va deixar de finançar un terç de les escoles bressol i que en aquests moments hi ha un deute acumulat de més de 40 milions d'euros. El Govern ha respost que no té capacitat pressupostària immediata però que la voluntat és incorporar el finançament d'un terç als pressupostos del 2019. De fet, hi ha una sentència judicial que va donar la raó als ajuntaments en aquest sentit. L'alcaldessa ha demanat fixar un calendari per recuperar progressivament la inversió no feta. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat que de cara als nous comptes estudiaran "incloure de forma progressiva" l'aportació.
Urgència en matèria d'habitatge
La carpeta d'habitatge ha ocupat bona part de la reunió de la comissió. Colau ha precisat que la Generalitat destina al Consorci de l'Habitatge 9 milions d'euros, la meitat que a l'any 2011. En tots aquests anys, l'Ajuntament calcula que la Generalitat ha deixat d'invertir a la ciutat 70 milions en aquesta matèria en un moment en què ha augmentat la demanda d'habitatge públic i de lloguer assequible. De nou, ha repassat xifres com la dels 500 pisos que ha comprat el consistori a través de tempteig i retracte mentre que la Generalitat n'ha comprat 1.000 a tota Catalunya i només cinc a Barcelona quan la responsabilitat del consorci recau en un 60% en l'administració catalana. També les 66 promocions d'habitatge públic que està impulsant el consistori davant dels dos que impulsa la Generalitat.
Artadi ha reivindicat l'esforç fet en aquesta matèria pel Govern en els darrers anys i ha recordat que la llei d'emergència habitacional i la de l'impost sobre pisos buits, suspeses pel TC, formen part de l'ordre del dia de la comissió bilateral Estat-Generalitat que se celebrarà la setmana que ve. La reunió extraordinària del Consorci de l'Habitatge que van acordar Colau i Torra se celebrarà finalment al setembre. "La ciutat no pot esperar més", ha dit.
Front comú per demanar la llibertat dels presos
L'acollida de refugiats o que s'estudiï l'augment de la compensació que rep l'Ajuntament de la taxa turística han estat altres de les qüestions que s'han posat sobre la taula. Colau i Artadi també han parlat de fronts comuns per derogar lleis com l'RSAL, per batallar contra el dèficit fiscal de l'Estat vers Catalunya i la regressió en drets i llibertats que s'està patint. La denúncia sobre la situació dels presos polítics i els exiliats ha estat, un cop més, compartida per les dues administracions.