Del web al llibre: el camí d'èxit de «Paper de vidre»

El portal especialitzat en relats presenta el llibre "24 contes al dia", una selecció de textos d'autors com Pep Puig, Toni Sala, David Foster Wallace o Virginia Woolf, entre d'altres

La darrera Nit de contes a Terrassa, amb els editors Guillem Miralles i Tina Vallès, i Pau Riba d'esquenes
La darrera Nit de contes a Terrassa, amb els editors Guillem Miralles i Tina Vallès, i Pau Riba d'esquenes | Fèlix Rabal
25 de juliol del 2018
Actualitzat a les 20:02h
Paper de Vidre s'ha convertit en un d'aquells referents que marquen un camí dins del panorama literari català, lluny de la solemnitat oficialista i dels focus de l'actualitat més immediata. Primer, com a revista literària i cultural, amb ingredients eclèctics per on transitaven articles, cròniques i textos d'allò més diversos. Després, com a portal dedicat en exclusiva al conte, un gènere que viu una època daurada a Catalunya, amb gran varietat d'autors, obres i publicacions, on Paper de vidre n'és un dels actors principals.
 
Des del maig de 2014, el portal publica un conte cada quinze dies, tal i com explica Guillem Miralles, codirector amb l'escriptora Tina Vallès. Amb la vocació de recollir la feina feta, i de proposar una antologia panoràmica del conte en català actual, acaben de publicar 24 contes al dia a Godall edicions. Hi trobarem contes de Mònica Batet, Mercè Ubach, Yannick Garcia, Pep Puig o Toni Sala, al costat de traduccions de Leonid Dobitxin, Delmore Sch­wartz, David Foster Wallace o Virginia Woolf, entre molts d'altres. Un planter de luxe, divers i consistent.
 
Una aposta per l'especialització

Ara fa setze anys, els inicis de Paper de vidre van ser ben diferents. De primer, una revista en format pdf, que aviat passa a ser un blog, amb la incorporació el 2005 de Tina Vallès com a coordinadora i editora, fins acabar sent una revista en línia. Just als deu anys del naixement, van fer una aturada. "El món d'internet resulta cada vegada més veloç i necessita més actualitzacions. I nosaltres no podíem oferir aquesta intensitat". Un moment en què es replanteja l'essència del projecte i on s'aposta per l'especialització. "Vam veure que amb el conte podíem distingir-nos de la resta", detalla Miralles.
 
Un bon exemple n'és la tria de 24 contes al dia, que posa en valor la vigència del gènere. "Va haver-hi una època de Monzó i Pàmies i, després, gent de molta qualitat fent a qui no se'ls va distingir tant com a ells. Actualment, hi ha força autors escrivint relats, però encara es considera un gènere menor a nivell editorial", etziba. "El cert és que el panorama de contes en català és molt fèrtil, tenim molts escriptors de qualitat que ho proven. Monzó, Pàmies i Moliner bevien de conceptes molt similars, però ara pots trobar escriptors radicalment diferents en temàtica, estil i referències. El ventall és molt més ampli".
 
La vigència del conte en català

Una diversitat que es veu en la selecció final. "Tenim textos inèdits de noms força coneguts. I també creiem que Paper de vidre, molt modestament, ha fet de planter". Els col·laboradors que hi han participat refermen la idea: Tina Vallès, Miquel Adam, Roger Puig, Joan Todó o Marta Orriols. "Ens agrada veure escriptors que primer publiquen amb nosaltres i que després fan el salt al llibre", rebla Miralles, que referma l'aposta pel paper, ara més que mai. "Tot i que els contes es llegeixen en mòbils, tauletes i ordinadors, la lectura en paper és molt més agraïda, amb capes de profunditat que no permet l'ordinador. I s'hi ha sumat que hem trobat una editorial disposada a col·laborar del tot".
 
Així ho explica Guillem Miralles, amb la satisfacció de gaudir de la feina, de posar-hi moltes hores i de gaudir d'intangibles que fugen de les lleis del mercat editorial. "Paper de vidre és un projecte amb el qual no ens guanyem la vida. Per això preferim fer-ho bé, amb calma i sense presses. De moment hem fet aquest llibre, i ara volem esprémer-lo", sense deixar d'actualitzar el portal, cada quinze dies, amb la certesa d'haver sabut reinventar-se i de tenir un paper destacat –i humil– en el panorama del conte català, tan vigent avui en dia.