Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Paper de Vidre s'ha convertit en un d'aquells referents que marquen un camí dins del panorama literari català, lluny de la solemnitat oficialista i dels focus de l'actualitat més immediata. Primer, com a revista literària i cultural, amb ingredients eclèctics per on transitaven articles, cròniques i textos d'allò més diversos. Després, com a portal dedicat en exclusiva al conte, un gènere que viu una època daurada a Catalunya, amb gran varietat d'autors, obres i publicacions, on
Paper de vidre n'és un dels actors principals.
Des del maig de 2014, el portal publica un conte cada quinze dies, tal i com explica Guillem Miralles, codirector amb l'escriptora Tina Vallès. Amb la vocació de recollir la feina feta, i de proposar una antologia panoràmica del conte en català actual, acaben de publicar
24 contes al dia a Godall edicions. Hi trobarem contes de Mònica Batet, Mercè Ubach, Yannick Garcia, Pep Puig o Toni Sala, al costat de traduccions de Leonid Dobitxin, Delmore Schwartz, David Foster Wallace o Virginia Woolf, entre molts d'altres. Un planter de luxe, divers i consistent.
Una aposta per l'especialització
Ara fa setze anys, els inicis de
Paper de vidre van ser ben diferents. De primer, una revista en format pdf, que aviat passa a ser un blog, amb la incorporació el 2005 de Tina Vallès com a coordinadora i editora, fins acabar sent una revista en línia. Just als deu anys del naixement, van fer una aturada. "El món d'internet resulta cada vegada més veloç i necessita més actualitzacions. I nosaltres no podíem oferir aquesta intensitat". Un moment en què es replanteja l'essència del projecte i on s'aposta per l'especialització. "Vam veure que amb el conte podíem distingir-nos de la resta", detalla Miralles.
Un bon exemple n'és la tria de
24 contes al dia, que posa en valor la vigència del gènere. "Va haver-hi una època de Monzó i Pàmies i, després, gent de molta qualitat fent a qui no se'ls va distingir tant com a ells. Actualment, hi ha força autors escrivint relats, però encara es considera un gènere menor a nivell editorial", etziba. "El cert és que el panorama de contes en català és molt fèrtil, tenim molts escriptors de qualitat que ho proven. Monzó, Pàmies i Moliner bevien de conceptes molt similars, però ara pots trobar escriptors radicalment diferents en temàtica, estil i referències. El ventall és molt més ampli".
La vigència del conte en català
Una diversitat que es veu en la selecció final. "Tenim textos inèdits de noms força coneguts. I també creiem que
Paper de vidre, molt modestament, ha fet de planter". Els col·laboradors que hi han participat refermen la idea: Tina Vallès, Miquel Adam, Roger Puig, Joan Todó o Marta Orriols. "Ens agrada veure escriptors que primer publiquen amb nosaltres i que després fan el salt al llibre", rebla Miralles, que referma l'aposta pel paper, ara més que mai. "Tot i que els contes es llegeixen en mòbils, tauletes i ordinadors, la lectura en paper és molt més agraïda, amb capes de profunditat que no permet l'ordinador. I s'hi ha sumat que hem trobat una editorial disposada a col·laborar del tot".
Així ho explica Guillem Miralles, amb la satisfacció de gaudir de la feina, de posar-hi moltes hores i de gaudir d'intangibles que fugen de les lleis del mercat editorial. "
Paper de vidre és un projecte amb el qual no ens guanyem la vida. Per això preferim fer-ho bé, amb calma i sense presses. De moment hem fet aquest llibre, i ara volem esprémer-lo", sense deixar d'actualitzar el portal, cada quinze dies, amb la certesa d'haver sabut reinventar-se i de tenir un paper destacat –i humil– en el panorama del conte català, tan vigent avui en dia.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per